1. No category

València
#ambValentia
PROGRAMA DE GOVERN
ELECCIONS LOCALS 2015
valencia.compromis.net
PROGRAMA DE GOVERN - VALÈNCIA CIUTAT
ELECCIONS LOCALS 2015-2019
p. 4
AGRICULTURA
p. 34
EDUCACIÓ
p. 8
ANIMALISME
p. 38
ESPORTS
p. 12
BENESTAR SOCIAL
p. 46
FESTES I CULTURA
POPULAR
p. 24
CULTURA
p. 76
IGUALTAT
p. 28
ECOCOMERÇ
p. 78
JOVENTUT
#ambValentía
p. 88
LGTB
p. 128
PARTICIPACIÓ
p. 92
LLENGÜES
p. 144
SANITAT
p. 96
MEDI AMBIENT
p. 146
TURISME
p. 108
MOBILITAT
URBANISME
p. 118
OCUPACIÓ
p. 150
p. 160
VALENCIANISME
#ambValentía
AGRICULTURA
1. Declaració de principis
Des de la sectorial d’Agricultura de la Coalició
Compromís per València volem plantejar una
proposta de govern per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format
proporciona un extens coneixement sobre la matèria
i ens fa empatitzar amb els mateixos sentiments,
emocions, passions, sensacions i preocupacions de la
ciutadania a la qual pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
que sovint s’identifica amb una simple llista de eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
promeses electorals i porta implícita una càrrega de govern, de manera que cada eix referencial li
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
entenem que la fórmula de proposta de govern tenen un sentit general, però presenten una especial
implica una proposició que fem a la societat civil de
rellevància dins dels nostres plantejaments per a
com es podria gestionar eficaçment i participativa l’agricultura. Totes les llistes assenyalades es plasmen
la ciutat, i en especial els aspectes relacionats amb en el desplegament d’una sèrie de propostes
l’agricultura.
específiques d’actuació que anirem detallant.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les 3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
rígidament una acció de govern, planteja un full de
ruta que puga desplegar-se mancomunadament amb
els principals actors del món de l’agricultura i altres
agents de la societat civil. Finalment, entenem que la
proposta de govern expressa la nostra ferma convicció
que estem sobradament preparats per a exercir el
govern municipal d’una manera honrada, professional,
eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre això,
cal subratllar que els membres de la sectorial tenim
una llarga, compromesa i intensa trajectòria, que ens
4
govern
L’Horta de València és un dels terrenys més productius
de tot el món i la ciutat va néixer precisament en el marc
d’esta horta. Es tracta d’un element mediambiental,
patrimonial i cultural de primer ordre que qualsevol
administració racional hauria de protegir i posar en
valor. L’agricultura és un pilar fonamental de la nostra
economia i del nostre paisatge. Cal, per tant, aplicar
polítiques sostenibles que garantisquen el territori i
també la possibilitat d’oferir oportunitats laborals a
una part important de la població de la nostra ciutat.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Per als que considerem l’agricultura com a element Popular.
de transformació social i font de diversificació
econòmica, i a l’horta com a peça clau en el model
de ciutat que es vol construir, el següent programa de
govern traça les línies mestres transversals (educació-
4.3. Implantació d’horts d’oci i autoconsum en tots
els barris i, en especial, al voltant de les rondes de
circumval·lació entre la ciutat i l’horta.
mercats-oci i cultura-agroecologia) del que ha de ser La finalitat és crear un vertader cinturó verd de transició
la revitalització d’este espai singular que dóna nom a cap a l’espai agrícola que delimite la ciutat. Es buscarà
la nostra comarca.
4. Propostes d’actuacions desenvolupades
l’aprofitament de les infraestructures existents, com
la xarxa de regadiu de les huit séquies del Tribunal o
el parcel·lari previ existent. El procés d’implantació es
4.1. Habilitació d’espais en totes les escoles d’infantil i
farà amb la coordinació de les diferents associacions
primària per a la realització d’horts escolars.
de veïns. Serà també molt important la implicació
Es pretén fer de l’agricultura local un eix tranversal
per a la política municipalista, és per això que es
proposava la interacció amb els professionals agraris
per a la creació de comunitats d’aprenentatge en els
diferents centres escolars que possibiliten el contacte
de la ciutadania amb l’entorn rural que l’envolta.
D’igual manera es propiciarà l’entrada de la producció
dels llauradors/es professionals que se situen marge
al costat dels horts d’oci, així com també dels col·legis
i dels IES pròxims, creant així una vertadera comunitat
d’aprenentatge que assessore i recolze els nous
hortolans/es i reconega el valor de l’horta, de les
seues produccions i dels seus i seues professionals.
4.4. Revitalització dels mercats municipals amb reserva
local i/o ecològica en les diferents empreses de d’espais per a joves llauradors/es i emprenedors/es
catering per a la realització dels menús escolars amb ecològics.
productes de l’horta (prioritàriament ecològics) i a les
cantines dels IES.
Es facilitaran llicències amb reducció de taxes per als
productors/es de l’Horta. Es realitzaran accions de
4.2. Promoció de les titulacions de la Formació promoció i jornades als mercats municipals amb els
Professional Bàsica en els centres de secundària.
Especialment als IES que estan a tocar de l’horta,
s’hi establiran programes de Formació Professional
Bàsica de la rama agrària. Se signaran convenis amb
restauradors/es dels barris i les escoles per tal que
se subministren de les seues parades. Es recuperarà
el Mercat del Grau com a Tira de Comptar oberta al
públic en general.
llauradors/es i empreses agràries de l’horta per a la 4.5. Certificació de l’escorxador de Mercavalència per
realització de les pràctiques. Es pretén que els estudis a la producció de carn ecològica.
agraris estiguen presents al llarg de tota l’oferta
educativa de la ciutat, tant reglada com no reglada.
En eixe aspecte s’impartiran cursets d’iniciació a
l’agricultura ecològica i tradicional a la Universitat
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Es recuperaran els serveis bàsics als productors
primaris en el mercat majorista de la ciutat, entre
d’altres: la promoció i la difusió de la Tira de Comptar
5
#ambValentía
entre els minoristes de la ciutat, especialment en
4.8. Actualització de les ordenances de Francs, Marjals
l’àmbit de la restauració. Reserva d’espai per als i Extremals i constitució oficial de la seua comunitat
productors ecològics. Reforma i aplicació correcta de de regants.
les ordenances de la Tira de Comptar per tal d’eliminar
revenedors i que siga un vertader espai dels i per als
productors. Establiment d’un servei de rentat i lloguer
de caixes retornables per tal de minimitzar els residus
d’envasos. Disponibilitat de gasoil agrícola (bonificat)
en la gasolinera de Mercavalència.
Es negociarà amb les séquies del Tribunal la dotació
d’un cabal permanent d’aigua de reg per tal d’abastir
la comunitat de Francs, Marjals i Extremals (a partir
de la impulsió de l’EDAR de Pinedo). La comissaria de
Francs, Marjals i Extremals i les competències sobre
la seua comunitat passaran a dependre del Consell
4.6. Establiment d’un banc de terres comarcal
Local Agrari. La guarderia rural assumirà la guàrdia de
juntament amb el consorci per l’Ocupació de l’Horta
la comunitat. Es netejarà el caixer de séquies i sequiols
Nord i la Mancomunitat de l’Horta Sud.
de manera respectuosa amb la flora i fauna present i
Es signaran convenis amb totes dues institucions per tal
de realitzar formació, en col·laboració amb les OCAPES
(Oficines Comarcals de la Conselleria d’Agricultura,
es recuperarà la vegetació de ribera en els caixers de
terra.
4.9. Reforma del Consell Local Agrari per tal d’afavorir
Pesca i Alimentació) i facilitar la incorporació de la participació efectiva dels llauradors/es i els
persones desocupades a l’activitat agrària i millorar
l’estructura productiva dels llauradors/es que ja s’han
incorporat a l’activitat agrària, fent-la més eficient en
agrupar les seues terres.
4.7. Pacificació del trànsit en les vies pecuàries del
ramaders/es.
Eliminació del Consell de Síndics i integració dels
productors/es en la Junta del Consell. Augment de
la dotació pressupostària del Pòsit Agrícola per tal
que funcione com a font de finançament públic
terme, prioritzant el pas de vehicles agrícoles i sense dels emprenedors/es agraris de l’Horta, facilitant
motor.
Es tracta de crear una sèrie de corredors verds
aprofitant les vies pecuàries que travessen el terme,
evitant que es convertisquen únicament en vies
d’escapament en cas d’embús de les vies per a
vehicles convencionals a motor. Es recuperarà i
assenyalarà la seua toponímia tradicional. Es limitaran
amb tanques de fusta per tal d’evitar accidents a les
séquies defugint el seu encadufament. Es recuperarà
la vegetació de ribera en els marges de les séquies per
a la recuperació paisatgística i ambiental de l’horta.
6
l’assessorament financer especialitzat per tal que
inicien la seua activitat productiva. Ajudes a la
rehabilitació d’alqueries i barraques com a vivenda
rural dels joves llauradors/es. Promoció de la recollida
selectiva de la matèria orgànica per a la millora i
difusió de l’ús del compost de RSU (residus sòlids
urbans) de les plantes de l’EMTRE entre els llauradors/
es de l’Horta. Creació de la marca de qualitat “De
l’Horta”, tant per al producte convencional com per a
l’ecològic.
4.10. Creació de la Regidoria de l’Horta i l’Albufera.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
La finalitat de la qual serà assumir les competències
de la política local agrària en coordinació amb el
Consell Local Agrari, i que seran relatives al regadiu
(relació amb el Tribunal de les Aigües, Reial Séquia de
Montcada i Comunitat de Francs, Marjals i Extremals),
guarderia rural i vies pecuàries, restauració del
paisatge agrari i entorn, i sobirania alimentària.
Constitució d’un voluntariat ambiental de l’horta.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
7
#ambValentía
ANIMALISME
1. Declaració de principis
Des de la sectorial Animalista de la Coalició
Compromís volem plantejar una proposta de govern
per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format
trajectòria en l’àmbit animalista, que ens proporciona
un extens coneixement sobre la matèria i ens fa
empatitzar amb els mateixos sentiments, emocions,
passions, sensacions i preocupacions de la ciutadania
a la qual pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
que sovint s’identifica amb una simple llista de La nostra proposta de govern es fonamenta en
promeses electorals i porta implícita una càrrega deu eixos referencials i línies inspiradores de l’acció
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
de govern, de manera que cada eix referencial li
entenem que la fórmula de proposta de govern correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
implica una proposició que fem a la societat civil de
tenen un sentit general, però presenten una especial
com es podria gestionar eficaçment i participativa la rellevància dins dels nostres plantejaments per a
ciutat, i en especial els aspectes relacionats amb l’àrea l’àrea animalista. Totes les llistes assenyalades es
animalista.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
plasmen en el desplegament d’una sèrie de propostes
específiques d’actuació que anirem detallant.
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
rígidament una acció de govern, planteja un full de
govern
ruta que puga desplegar-se mancomunadament
amb els principals actors de les xarxes animalistes i
altres agents de la societat civil. Finalment, entenem
que la proposta de govern expressa la nostra ferma
convicció que estem sobradament preparats per a
exercir el govern municipal d’una manera honrada,
professional, eficient, seriosa i plenament democràtica.
Sobre això, cal subratllar que els membres de la
sectorial tenim una llarga, compromesa i intensa
8
Per nosaltres els animals importen i molt. Des de
Compromís per València considerem essencial el
benestar animal i treballar per millorar les condicions
de vida dels animals forma part de les nostres
prioritats. És per això que creiem necessari dur a terme
les següents mesures a la ciutat de València, com
part d’una transició necessària en la què els animals
tinguen no sols cabuda sinó també importància i
consideració.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
4. Propostes específiques d’actuació.
4.1 Facilitar espais i instal·lacions adequades de
titularitat pública a la ciutat, declarats com a nuclis
zoològics per tal d’establir protectores d’animals amb
àmplies i adequades instal·lacions. A més d’acatar la
dieta, ha de potenciar esta alimentació com un factor
de qualitat de vida i de promoció dels seus productes.
A més, la Dieta Mediterrània, en estar basada en
aliments vegetals, contribueix a disminuir l’emissió
de diòxid de carboni.
recomanació legal que aconsella que els municipis 4.4 Dur a terme campanyes anuals d’esterilització felina
treballen preferiblement amb protectores i no amb i canina: L’esterilització de les mascotes (especialment
gosseres, ja que les primeres respecten la vida dels de gats i gossos) és un acte de responsabilitat cap a
animals i les segones sacrifiquen.
4.2 Declarar València “ciutat lliure d’espectacles
amb animals” i no subvencionar amb diners públics
municipals cap acte on és maltracten animals.
Promoure les modificacions legals oportunes, per
no permetre a la nostra ciutat aquells espectacles
que comporten maltracte animal. Estos espectacles
en zoològics, circs, fires i d’altres, impliquen crueltat,
elles, bàsica per prevenir i evitar problemes de salut
i afavorir el benestar general en els animals. Així com
que mitjançant ella, evitarem l’abandonament de
milers de gossos i gats i en molts casos el seu sacrifici.
És necessari fer campanyes anuals de sensibilització i
dur a terme campanyes d’esterilització en col·laboració
amb els centres i facultats veterinàries de la ciutat per
un menor cost d’esta operació.
maltractament i sofriment, no solament durant les 4.5 Aplicar un PEF (Pla d’Esterilització Felina) amb les
actuacions, sinó també en les condicions en les que colònies de gats del carrer. Un pla que protegisca tant
viuen, la seua alimentació, les cures higièniques-
als felins com als voluntaris i voluntàries, mitjançant
sanitàries i al transport, entre altres.
el reconeixement de la figura de les persones
4.3 Promoure la Dieta Mediterrània Valenciana,
subscrivint la iniciativa de Guia d’Alimentació
Saludable, dintre de la xarxa REUS (Red Española
de Universidades Saludables) promoguda per
les universitats públiques. La Xarxa Valenciana
d’Universitats Públiques Saludables, integrada per les
universitats públiques valencianes, forma part dels
voluntàries, a les que se’ls permetria alimentar amb
pinso sec (que no embruta) a les colònies de gats de
carrer. Possibilitat de carnet de persona col·laboradora
i curs formatiu. Tractant així mateix de dur a terme
un control sanitari de les colònies, procurant la
desparasitació externa i interna, així com la detecció
d’animals amb símptomes de malaltia.
projectes impulsats per l’Organització Mundial de la 4.6 Realitzar campanyes per fomentar les vacunacions
Salut per fomentar els entorns saludables. La dieta
dels animals de companyia: Com que l’IVA dels serveis
mediterrània ha estat reconeguda com un dels models veterinaris és del 21%, moltes persones troben
d’alimentació més saludables, per la seua associació serioses dificultats per dur al dia les vacunes de la
amb una major esperança de vida i pel seu efecte seua mascota, el què perjudica que els animals reben
protector front malalties cròniques. El País Valencià, un adequat control veterinari, posant en risc la seua
com a productor dels aliments que componen esta
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
salut i també la de la resta de la ciutadania, ja que
9
#ambValentía
moltes de les malalties que es trobaven eradicades
4.9 Fomentar campanyes educatives per la defensa
poden tornar a aparéixer a la nostra ciutat. Per tots i protecció animal: Perquè promoure iniciatives des
estos motius, des de Compromís veiem necessari dur de l’ajuntament com campanyes educatives que
a terme campanyes municipals, en favor de fomentar advoquen pel respecte animal, és un dels aspectes
les vacunacions dels animals de companyia.
4.7 Habilitar amplis espais públics per a l’esplai dels
animals, on puguen gaudir i desenvolupar les seues
necessitats fisiològiques: a Compromís per València
més importants per transmetre i afermar en la
societat, la necessitat de dur a terme el respecte als
animals i la importància de promoure el benestar
animal a la nostra ciutat.
creiem necessari habilitar a la ciutat més i millors 4.10 Incrementar els controls i reduir els comerços on
zones amplies d’esbargiment per a gossos. Zones es venen animals: Els animals en venda a les tendes,
que hauran d’estar delimitades i adequadament procedeixen de criaders on normalment estan tancats
condicionades, perquè els animals pugen fer les seues en xicotetes gàbies, amb no sempre adequades
necessitats, així com l’exercici que requereixen. Estes condicions higièniques ni sanitàries i on són explotats
zones són a més necessàries per a l’esplai dels animals
per vendre els seus cadells. Tampoc les condicions en
i per la seua socialització i salut física i mental. A més les què viuen a les botigues són adequades, ni la seua
eixes mateixes instal·lacions podrien ser usades per
exposició i exhibició als aparadors és admissible. És
dur a terme cursos d’educació o altres activitats per a per això que pensem que reduir la venda evitaria la
mascotes i propietaris.
4.8 Fomentar mitjançant campanyes l’adopció i
conscienciar contra l’abandonament d’animals. Al
País Valencià són milers els animals abandonats
cada any, no sols gossos i gats, sinó que també va en
augment l’abandó d’animals exòtics. Estos animals
són fruit de cadellades no desitjades, per la falta
d’esterilització, o de regals o capricis dels quals acaben
cansant-se perquè suposen una responsabilitat que
cria indiscriminada, el maltractament i l’abandó. Així
com que reduiria també el nombre d’animals esperant
ser adoptats. Al mateix temps, veiem necessari també
dur a terme un control de la comercialització dels
animals que no pertanyen al nostre ecosistema, ja que
el transport d’animals cap a llocs fora del seu habitat
pot ocasionar-los greus lesions i inclús la mort. Així
com també trobem necessari reforçar els controls i
persecucions de la venda i cria il·legal.
moltes persones són incapaces d’assumir. Estos 4.11 En la mesura de les possibilitats, prioritzar el
animals acaben al carrer, sacrificats a les gosseres o
control de plagues mitjançant fàrmacs esterilitzadors
en el millor dels casos en protectores d’animals, que i no sacrificant (coloms, etc.). Els sistemes utilitzats en
es troben al límit de la seua capacitat i a la vora de la
l’actualitat, a més de provocar el sofriment de l’animal
ruïna econòmica. Per això, creiem necessari realitzar i cercar la seua mort, solament aconsegueixen
campanyes de conscienciació per evitar l’abandó una reducció transitòria del seu nombre, ja que la
d’animals i potenciar la seua adopció, perquè són
població torna a augmentar quan es deixen d’utilitzar.
éssers vius i mereixen una segona oportunitat.
La utilització de fàrmacs esterilitzadors redueix la
10
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
quantitat de naixements, aconseguint disminuir el
nombre d’animals d’estes espècies, d’una manera
més ètica, progressiva i permanent.
4.12 Permetre el transport d’animals als mitjans de
transports públics de la ciutat. Al contrari que en
altres ciutats d’Espanya i d’Europa, desplaçar-se per
València amb la teua mascota és una tasca complicada,
sobretot si el trajecte és llarg. Actualment està
prohibida l’entrada d’animals als transports públics,
(excepte si són gossos guia quan acompanyen a
usuaris invidents o gossos d’assistència degudament
identificats). No existeixen raons per esta prohibició si
es segueixen unes normes bàsiques de convivència
entre els animals, els propietaris i propietàries i els
passatgers i passatgeres. Permetre viatjar amb animals
augmentarà el nombre d’usuaris del transport públic,
disminuint la contaminació, i permetrà una ciutat
més accessible i més respectuosa amb els drets dels
animals.
4.13 Major control de la implantació del microxips
en animals de companyia. Esta mesura permet
identificar ràpidament als animals perduts i als seus
cuidadors i cuidadores, així com prevenir i identificar
els o les causants de l’abandó. Al mateix temps, aniria
acompanyat de la creació d’un registre d’animals de
companyia, amb un certificat que els identifique, i
introduir-los en mecanismes de control poblacionals,
mitjançant certificats de naixement i defunció
expedits per professionals veterinaris. Així com, la
creació d’una web municipal d’animals perduts, on
els cuidadors i cuidadores i la policia local tinguen
més facilitats per a identificar els animals perduts i
per donar més facilitats als propietaris i propietàries
per trobar-los.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
11
#ambValentía
BENESTAR SOCIAL
1. Declaració de principis.
Des de la sectorial de Benestar Social de la Coalició
Compromís per València volem plantejar una
proposta de govern per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format
sobre la matèria i ens fa empatitzar amb els mateixos
sentiments,
emocions,
passions,
sensacions
i
preocupacions de la ciutadania a la qual pretenem
representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern.
La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
que sovint s’identifica amb una simple llista de eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
promeses electorals i porta implícita una càrrega de govern, de manera que cada eix referencial li
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
entenem que la fórmula de proposta de govern tenen un sentit general, però presenten una especial
implica una proposició que fem a la societat civil de
rellevància dins dels nostres plantejaments per a esta
com es podria gestionar eficaçment i participativa la àrea. Totes les llistes assenyalades es plasmen en el
ciutat, i en especial els aspectes relacionats amb el desplegament d’una sèrie de propostes específiques
Benestar Social.
d’actuació que anirem detallant.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les 3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
rígidament una acció de govern, planteja un full de
ruta que puga desplegar-se mancomunadament
amb els principals actors d’esta àrea i altres agents de
la societat civil. Finalment, entenem que la proposta
de govern expressa la nostra ferma convicció que
estem sobradament preparats per a exercir el govern
municipal d’una manera honrada, professional,
eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre això,
cal subratllar que els membres de la sectorial tenim
una llarga, compromesa i intensa trajectòria en este
govern.
Des de Compromís la prioritat són les persones i
l’objectiu és garantir i desenvolupar unes polítiques
socials amb uns serveis socials públics, de qualitat,
universals i inclusius que garantisquen el benestar
social de tots/es sense distinció de raça, sexe i/o
religió. Que cap persona quede sense assistència de
les seves necessitats bàsiques per motius de retallades
i/o prioritats de l’administració.
4. Propostes d’actuacions desenvolupades
àmbit, que ens proporciona un extens coneixement
12
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
4.1. Realitzar un estudi de les necessitats socials de transversalitat i treball de carrer i menys tasca
la ciutat i les específiques de cada barri/pedania. administrativa, més atenció social, no sols prestacions
Fent un inventari dels recursos socials disponibles,
socials i amb sol·licitud finestra única amb criteris i
públics i privats concertats, per a obtindre el màxim
requisits clars. Hem d´apropar-nos a la gent per saber
rendiment i evitar duplicitats.
com està i com viu.
a) Instar a la derogació de la llei 27/2013 de e) És necessari revisar el catàleg de prestacions
racionalització i sostenibilitat de l’administració
socials que oferix l’Ajuntament, donant rellevància
local i compromís formal de continuar assumint les als xiquets/es, la pobresa energètica, la vivenda i
mateixes competències, així com signar convenis
l’alimentació fonamental i els subministraments
amb la GVA per mantindre i millorar els ja existents, bàsics. Així com garantir que no siguen embargades
realitzant una aposta clara en la defensa dels serveis per deutes pendents amb altres administracions
socials especialitzats. Al mateix temps, exigir una
dotació econòmica justa per garantir estos serveis,
dins del Pla Concertat.
f) Realitzar un pla local de serveis socials, que incloga
mesures urgents, i una ordenança que els regule i
garantisca els millors serveis públics i de qualitat i
b) Realitzar un catàleg dels professionals socials protegisca els seus treballadors/es (art 96 llei 5/1997).
que estan treballant a la ciutat de València, tant Així com instar l’administració autonòmica a realitzar
en administracions com en associacions, entitats,
empreses privades, com de les persones voluntàries
que estan realitzant algun tipus d’activitat social a
València.
Potenciarem la figura del treballador/a social davant
tècnics mitjos o superiors que, moltes vegades,
tenen formacions no especialitzades en l’àmbit social
(laboral).
c) Creació d’un Observatori Social Valencià amb
l’objectiu de conéixer quina és la realitat social
valenciana amb l’objectiu de poder aplicar les
un pla marc de Serveis Socials.
g) Crear les comissions i taules sectorials necessàries
per esta tasca. Així es crearà una Taula Tècnica de
Serveis Socials.
h) Posada en funcionament del sistema de qualitat
que introdueixen les ISO facilitades als serveis socials
de València.
i) Creació d’un pla d’intervenció comunitària per a
poder aplicar-lo als distints barris de València, segons
la seua realitat social.
polítiques socials més adequades. La seua finalitat j) Fer un estudi dels recursos socials actuals per fer
serà realitzar un treball coordinat i transversal amb una redistribució i aprofitament més efectiu. Realitzar
la regidoria de Benestar Social, a més d´aquelles que
taules de treball sobre la col·laboració público-privada.
siguen necessàries.
És necessari fer un estudi dels usos de les diferents
d) És necessari revisar el sistema d’atenció social
de l’Ajuntament i el seu procediment de sol·licitud
d’ajudes socials, amb més intervenció comunitària,
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
dependències i locals municipals, així com els horaris i
torns dels seus treballadors/es per poder rendibilitzar
al màxim els recursos existents. Fer polivalents els
13
#ambValentía
Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS) així com d´aliments i millorar la coordinació de tots aquest
la resta de recursos socials municipals de manera que tipus de serveis i iniciatives que hi ha a la ciutat de
es done el màxim ús a les instal·lacions ja existents, València. Encaminant-los a donar menús per menjar
i no haver de construir dotacions innecessàriament.
k) La posada en marxa d’un renovat, divers i dinàmic
consell d’acció social i ciutadà.
l) Compromís d´augmentar la inversió pública, a
València, en polítiques de protecció social a la infància
a la mitjana europea (2.2%) (font: Save the Children).
a casa i finalitzar les cues de la misèria. Tractar de
paliar aquestes situacions de la manera més inclusiva
i normalitzada possible i sempre en l’interés superior
dels menors.
Els menjadors dels CEAMS tenen preus molt
assequibles. Per què no es pot derivar, previ estudi
de la demanda d´aquests menjadors, des de CMSS a
S’ha de garantir que la pobresa no siga causa per a
determinades famílies/persones perquè no hagen de
la declaració de desemparament i corresponent
passar per la dura realitat dels menjadors socials de
separació de la família. “La pobresa no és un delicte València.
i la separació familiar sempre ha de ser l’últim
recurs i en ocasions és el primer front a l’absència
d’actuacions de l’Administració dirigides a eliminar,
reduir i compensar esta situació de risc per a evitar la
separació de la família.” (font: Save de Children)
Altre gran problema que afecta a la infància és
la violència. Les agressions físiques o sexuals,
l’assetjament a través de les noves tecnologies o
l’assetjament escolar, són situacions que pateixen
un gran nombre de xiquets/es a València. A banda
o) Elaboració d’un pla de foment de l’associacionisme,
la participació ciutadana i el procomú (les coses que
ens pertanyen a tots o millor que no pertanyen a
ningú: els espais públics, la naturalesa, la biodiversitat,
el territori).
p) Impulsar la creació i posada en marxa de
cooperatives de serveis públics. Art 99 de la Llei
8/2003 de 24 de març, de Cooperatives de servicis
públics de la CV.
del programa del menor, posarem en funcionament 1. La Generalitat Valenciana i les corporacions locals
mecanismes urgents de control i denúncia a les obligades a assegurar l’existència de serveis públics
administracions corresponents de totes aquestes podran proveir que la prestació directa d’estos es faça
situacions. Prevenció i sensibilització i millora de la mitjançant la constitució de cooperatives de serveis
coordinació del treball de Conselleria d´Educació i
Benestar Social i de les regidories corresponents són
necessàries.
públics.
2. En estes cooperatives participaran com a socis
l’entitat o entitats públiques promotores i els usuaris
m) Reformulació i dinamització de les taules de
dels serveis que siguen objecte de la cooperativa,
Solidaritat, les ajudes d’exclusió social i les subvencions
sense perjudici del control públic que aquelles es
nominatives.
reserven quant a les condicions de prestació dels
n) Reorientar els menjadors socials així com el banc
14
serveis públics.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
3. S’exclou, en tot cas, la prestació de serveis públics sociolaboral efectiva i que treballe junt la Plataforma
que exigisquen exercici d’autoritat pública, com els
de Defensa de les Persones Desocupades i amb els
de ordre públic i protecció civil.
agents socials com les associacions de defensa de
q) Reserva de mercat per a les empreses d´inserció,
PIMES o la Universitat.
seguint la directiva 2004/18/CE i la seua revisió 4.2. Reclamar a la Generalitat Valenciana un
actual, és a dir, prioritzar la seua contractació en els
finançament just (PLA CONCERTAT) i un augment dels
procediments d´adjudicació de contractes públics. recursos destinats als Servicis Socials Municipals per
(font. AVEI)
a poder garantir unes prestacions socials bàsiques i
r) Potenciar,recolzar i impulsar l’Associació Valenciana
d’Empreses d’Inserció (AVEI) i treballar conjuntament
amb
l’Associació
Espanyola
de
Recuperadors
d’Economia Social i Solidària (AERESS), la Xarxa
la convenient dotació de personal. La participació
ciutadana en la definició, avaluació i millora d´estos
serveis serà el camí per a aconseguir-ho
a- Instar l´administració autonòmica a garantir
d’Economia Alternativa i Solidària de València (REES un finançament autonòmic estable. Establir un
PV) i finalment, estudiar el projecte impulsat
finançament suficient per a la cobertura adequada
recentment per Cáritas València, amb el suport de
de tots els serveis socials amb pressuposts
l’Ajuntament de València, la Xarxa Social Koopera per
reals, efectius i de caràcter finalista. (Font:
a tractar d´obrir-la a la resta d´entitas socials que es Coordinadora de dependència i discapacitat) http://
dediquen al reciclatge i la reinserció social.
s) Convocatòria d’una plataforma d’economia social
dependenciavalencia.blogspot.com.es/2015/02/lacoordinadora-de-discapacidad-y.html
que servisca per a presentar projectes, que seran b- Que es garantitzen els recursos per posar en marxa
valorats amb la intenció de ser implementats per
els plans i programes que es proposen (Font: EAPN
l’administració local, donant ocupació a la gent com
CV) https://eapncv.wordpress.com/
a personal laboral; en àmbits com a educació, servicis
socials, sanitat...
Podria establir-se una colaboració amb l’IUDESCOOP
(Institut Universitari d’Investigació en Economia
Social, Cooperativisme i Emprenedoria).
c- Les dotacions pressupostàries disponibles s’han
d’optimitzar al màxim, evitant crear duplicitats i caldrà
potenciar els recursos disponibles.
d- Tota la planificació o reglamentació que es
pretenga aprovar en la legislatura ha de tindre un
t) Realitzar un estudi, per barris, sobre la desocupació informe d´impacte social, incidint especialment en la
a València, així es veuria, per districtes el nivell de legislació de caràcter fiscal. (Font: EAPN CV)
desocupació que hi ha, veient els que compten amb
prestació, els que no hi compten, el nombre d’aturats
de llarga duració, amb més de 45 anys, estudis, etc. Tot
això per a impulsar i reorientar l´Oficina d’Ocupació
Municipal (APUNT) que treballe una inserció
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
e- Potenciar el banc del temps, que siga gestionat
pel propi teixit associatiu, sumant-se a iniciatives en
marxa i sinó acollint tota iniciativa que aporte un
valor social i humà als veïns i veïnes de València (no
15
#ambValentía
tot són diners per millorar la vida de les persones).
4.3. Proporcionar a la ciutadania uns servicis socials
que servisquen de FINESTRA ÚNICA, o que en la
Pot fer-se a través de la INTRANET MUNICIPAL i
per correu electrònic i junt a altres mecanismes de
participació serà indefinit.
mesura que siga possible simplifiquen els tràmits a la b- Incloure´ls a la Comissió de Progrés Humà i a les
ciutadania.
Revisar tots els mecanismes de coordinació amb
institucions públiques i privades, així com els
protocols de derivació.
a- Cada vegada més, la informació facilitada des dels
Centres municipals de Serveis Socials és més sesgada
i subjectiva. Caldria plantejar un model de sol·licitud
únic/universal amb tots els recursos, ajudes i
prestacions per a intentar acabar amb la desinformació
que siguen necessàries quan es tracten temes de
Serveis Socials i Benestar Social. La part tècnica ha de
ser igual de important que la directiva i la política.
4.5. Realitzar una auditoria per a veure la situació
econòmica, administrativa i contractual en l’àrea
de Benestar Social, extensiva a tots els comptes de
l´Ajuntament, i fer-la pública. Al mateix temps realitzar
una campanya informativa sobre els Servicis Socials
de l’Ajuntament de València
i les duplicitats. Parlem de documentació però també
a- Un gran exemple de l’Agenda 21, l´Ajuntament
dels tràmits administratius.
de València és signant, caldria realitzar una auditoria
b- Fonamental en les actuacions en casos de violència
domèstica i de gènere i també que la policia local
intervinga en casos de violència cap a gent major, no
hi ha una unitat policial de suport a la gent major. S’ha
de crear una unitat policial de suport a la gent major,
que patix nivells alarmants de maltractament.
c- Que les poblacions majors de 5000 habitants
integral,transparentiindependentdeldeutemunicipal
amb col·laboració i supervisió ciutadana i decretar una
moratòria del pagament del deute mentre es realitza
per identificar quina part és il·legítima i declarar el
seu impagament i reestructuració pertinent, així
com demanar responsabilitats i reparacions, a més
d´auditar les subcontractacions i els processos de
privatizació de serveis públics i rendir comptes
mantinguen una audiència amb persones pobres i/o mitjançant una comissió d´investigació independent
en risc d´exclusió social, 2 vegades a l´any, i amb una i ciutadana creada per a açò (moció ja presentada i
agenda de treball compartida. (Font: EAPN CV)
recolzada per Compromís al ple del 28/06/2013, per
la PACD València, Plataforma Auditoria Ciutadana
4.4. Escoltar els/les professionals que formen els del deute valencià). Sempre complint amb la Llei de
servicis socials de l’Ajuntament de València és Transparència.
prioritari.
b- Millorar i potenciar els canals de difusió i informació
a- Fer una enquesta personal i obligatòria a tot el
dels servicis socials, per a donar-los a conéixer. (Escola,
personal (funcionari i no funcionari) per saber la seua centres de salut, justícia, SEPE, CEAM, llars de jubilats,
opinió, propostes, necessitats, millores, inquietuts… i AAVV, centres de joventut, Universitat Popular…
així vore el nivell de compromís, motivació i exigència. accessibilitat universal i intercultural)
16
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
4.6. Assistència per a gent gran.
Per als nostres fills i filles, comprovem, supervisem,
Si hi ha places disponibles als recursos existents, no té
cap sentit invertir en la creació de nous.
qüestionem la gestió i l’equipament, la formació del
b- És prioritari que la funció inspectora complisca
professorat dels centres educatius. Res d’això no
amb el seu objectiu que és garantir la qualitat dels
passa quan a qui es tracta d’atendre és a les persones
servicis. Cal tindre més control de l’Administració i el
majors. Ningú no s’assegura de les condicions de seu treball sense desatendre les condicions laborals
l’assistència, que són opaques en la major part dels
imposades i sense rebutjar l’opinió d’estos col·lectius,
casos. Hem errat el model de cap a peus. Es tracta en este cas dels “auxiliars d’ajuda a domicili”
de passar d’un àmbit de gestió a un altre d’atenció i
assistència, promogut per persones que tinguen una
sensibilitat específica cap la gent gran i organitzada
en empreses públiques o privades de dimensions
reduïdes i amb un fort component de servici social,
c- A València hi ha clubs de jubilats, CEAMS i llars del
jubilats. Caldrà crear i afavorir espais comunitaris
oberts a tots els veïns/es del barri, que fomenten la
participació, la solidaritat i la col·laboració.
on prime l’atenció digna per damunt de l’interés La sectoralizació de l’espai únicament genera egoisme,
econòmic.
mentre que els espais comunitaris podrien ser un lloc
Als centres de salut hi ha pediatres per als nostres
fills però no hi ha geriatres per als nostres majors.
Almenys, instaurarem aquesta figura professional als
recursos municipals per a persones grans i instarem
les administracions pertinents perquè també ho
facen.
L’atenció a una persona major amb necessitats
assistencials, hauria de comprendre des del moment
en què es detecten els primers símptomes de
disfuncions fins al moment de la seua mort. Es tracta
de reconèixer el dret de les persones a una mort digna
i acompanyada.
Estudiar l´adaptació dels centres residencials per a
persones majors perquè puguen viure amb els seus
animals de companyia.
de trobada i intercanvi d’experiències enriquidor per a
les persones, per als barris i per a València. A més, seria
una forma molt positiva de treballar transversalment
problemàtiques socials i cíviques complexes, és a dir,
fer polivalents els centres socials i així reutilitzar els
que queden buits per a noves necessitats.
d- Replantejament del servei de teleassistència.
L´única assistència que pot aportar seguretat a la
gent gran és la presència a la seua casa de gent amb
qui conviure. Cal combatre la solitud no buscada de
la gent gran, com per exemple compartir vivenda
amb altres persones (desnonats, estudiants, persones
desplaçades, etc.)
e- Replantejament del concepte menjar a casa. Si
una persona gran no pot gestionar autònomament
la seua nutrició, això denota una manca de suport
a- L´única actuació sostenible és la d´avaluar les social. Dur-li el menjar a casa fomenta que aquesta
necessitats globals de la ciutat i les de cada barri, fent
persona continue aïllada. Les actuacions han d’anar
un inventari dels recursos disponibles (tant públics adreçades perquè puguen relacionar-se. Així hem
com privats), per aprofitar al màxim allò que n’hi ha.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
d’aprofitar els recursos existents per tutelar la seua
17
#ambValentía
nutrició, per exemple als menjadors dels CEAMS, on
a- L’atenció a la dependència: cal apostar per un model
els seus treballadors poden vigilar i detectar possibles local que gestione íntegrament els PIA (Programa
mancances i/o problemàtiques socials.
4.7. El sistema assistencial és el que hauria de detectar
les necessitats dels usuaris i no a l’inrevés.
En efecte, a hores d’ara són les persones necessitades
d’atenció o els seus fills qui busquen una solució als
problemes amb què es troben i accepten qualsevol
proposta, encara que no siga la més convenient
per a ells. Han de ser els usuaris o familiars els que
seleccionen el centre segons les seues necessitats.
S’ha arribat a la inflació de centres residencials privats/
concertats, induïda i recomanada des de les instàncies
polítiques, que han controlat els mecanismes
assistencials públics. Allò que cal és justament
el contrari: detectar les necessitats assistencials,
orientar els usuaris i assistir-los eficientment. Ha de
Individual d´Atenció) eliminant la part que assumix
la Conselleria, perquè valide les propostes i emeta la
resolució pertinent. Ja s´està fent a altres comunitats
autònomes amb molt bons resultats.
b- Revisió de les tasques i redefinició de l’OMAD
(Oficina
Municipal
d´Atenció
al
Discapacitat),
endavant OMADF (Oficina Municipal d´Atenció a la
diversitat funcional).
c- El RD 39/2004 de 5 de Març ha de ser una referència
i un punt de partida per aconseguir l´accessibilitat
universal (física, psíquica i sensorial) a la ciutat de
València, i també fomentar el turisme per a les
persones amb diversitat funcional. És necessari fer un
estudi de la col·locació de les voreres, contenidors i
mobiliari urbà.
fer-se d´una forma progressiva en la mesura que es d- Cal realitzar i/o exigir un protocol específic, clar i
puguen anar oferint recursos públics
Caldrà actualitzar les llistes de centres, serveis i teràpies
de referència de zona perquè tant els treballadors/es
pràctic, consensuat per totes les parts/administracions
implicades, per a valorar la situació de les persones
sense llar amb algun tipus de diversitat funcional.
socials com els metges de capçalera puguen derivar e- Compliment, almenys, del 5% dels llocs de treball
els usuaris al centre més adient.
4.8. Cal millorar l´adaptació a la diversitat funcional
de l´Ajuntament per a persones amb diversitat
funcional.
a la nostra ciutat. Així com incloure la igualtat i f- Junt als CEE, s’ha d’impulsar la formació de
la perspectiva de gènere en totes les polítiques cooperatives de serveis públics com a alternativa de
municipals.
Pel que fa a la diversitat funcional cal fer més
foment d´ocupació per a les persones amb diversitat
funcional.
campanya perquè la gent comunique per mitjà d´un g- Segons la Federació HELIX, el llenguatge de signes
010 adaptat tecnològicament les deficiències o les sols arriba a un 5% de la població amb aquestes
mancances d´adaptació de la ciutat, o mitjançant la discapacitats. Caldrà signar convenis tant per a l’ús
web municipal sense haver de presentar nombroses de llenguatge de signes com per l’estenotípia. De la
sol·licituds per registre d´entrada.
18
mateixa manera que caldrà publicitar les mesures
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
d´accessibilitat implementades perquè les persones a- Implementació d´un innovador Pla Municipal
amb algun tipus de discapacitat auditiva coneguen de Conciliació personal, familiar i laboral que ha de
amb antelació que en podran disposar, així com
servir d’exemple per a la societat i els empresaris
identificar i senyalitzar les zones i instal·lacions
i comerciants valencians. Des de la política ha de
municipals adaptades i els recursos disponibles amb
mostrar-se el camí que s’ha de seguir i donar exemple.
el símbol d’accessibilitat auditiva que els identifica.
b- Establir incentius fiscals per a aquelles empreses
S’haurà de promocionar la participació de les que respecten i afavorisquen la conciliació laboral
persones amb discapacitat auditiva en activitats i familiar real i promoguen la parentalitat positiva.
socials, formatives, culturals i d´oci, posant a la
Tractar de fer conciliar els horaris laborals amb els
seua disposició els mitjans de recolzament a la
horaris escolars, segons Save de Children.
comunicación oral necessaris (subtítols en directe,
instal·lació de bucles magnètics, prèstec d´emissores
de freqüència modulada, serveis d´atenció telefònica
accessibles...
c- Donat l’androcentrisme legislatiu imperant
(utilització del genere neutre però amb patrons
masculins i masclistes) en la legislació en general,
ordenances i/o normativa municipal tractarem
Ampliació de les adaptacions protèsiques dins del d’eliminar-lo i modernitzar-lo completament. No
catàleg d´ajudes de l’Ajuntament.
h- Les polítiques de mobilitat urbana han de ser
és tant una qüestió de la legislació sinó de com
s’interprete el dret.
inclusives i tindre especial atenció i sensibilitat amb 4.9.
Transversalitat,
coordinació,
cooperació,
les persones que tenen algun tipus de diversitat
interdisciplinarietat, actualització i formació contínua,
funcional. Transversalment, pot ser un reclam turístic
professionalitat, qualitat i horitzontalitat han de ser
perquè estes persones trien València com a destinació
les senyes d´identitat dels serveis socials de la ciutat
turística (turisme adaptat) extensiu a la cultura
de València.
(cultura adaptada).
Impulsar jornades, locals, nacionals i internacionals,
i- Mesures alternatives a l’adopció d´animals sobre benestar social i serveis socials a València en
abandonats, podrien convertir-se en animals de
col·laboració amb la Universitat i els diferents col·legis
companyia terapèutics (processos de rehabilitació,
professionals.
persones amb malaltia mental i/o diversitat funcional,
persones cegues, etc.), seria una bona resposta a la
saturació de les protectores.
a- Reconéixer com ràtio de qualitat en l’exercici
professional de les unitats de treball social la
implantació d´un/a treballador/a social per cada 5000
Pel que fa a la perspectiva de gènere. Haurem de fer habitants, segons proposa el Col·legi Oficial de Treball
una anàlisi dels resultats obtinguts fins al moment pel
PMIO (Pla Municipal d´Igualtat d´Oportunitats), per
poder corregir les deficiències detectades i impulsar
una implementació total així com una revisió del pla.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Social de València.
b- Tranversalitat, coordinació i treball conjunt amb la
Generalitat i la Diputació i el Tercer Sector per a evitar
19
#ambValentía
duplicitat i ser més efectius i productius
informàtica per treballar en xarxa i tindre major
connexió i fluïdesa a l´hora de fer seguiments de les
atencions realitzades.
c- Crear taules de diàleg, tècniques i directives,
amb la resta de regidories, donada l’amplitud
dels servicis socials, per a actuar d’una manera
transversal i interdisciplinària. També caldrà millorar
h- Els regidors i les regidores han de tindre,
obligatòriament, formació i experiència relacionada
amb esta regidoria.
la comunicació, la coordinació i la intervenció amb
i- La mitjana d’edat del personal funcionari, donada
altres municipis de l’àrea metropolitana, pel que fa a
l’absència d’oposicions dels últims anys, és elevada.
l’atenció social.
Els servicis i els llocs han de ser rotatoris, garantint la
d- Creació d’una “comissió tècnica interàrees pel
benestar” que sente en la mateixa taula de treball
personal tècnic de les distintes àrees o seccions
igualtat de tracte i oportunitats, complint la llei de la
funció pública (en drets i en obligacions) i fent una
revisió de les competències professionals.
relacionades. Amb capacitat de decisió i execució,
j- Garantir Plans de Formació per al personal tècnic,
encara que rotatiu quant als rols i limitat en els terminis
funcionari i no funcionari (laboral i convenis de
perquè no hi haja relaxació en els plantejaments.
colaboración i/o subcontractes) ja que treballen al o
e- Posar en funcionament estudis i mecanismes per al
control de qualitat dels serveis i polítiques socials, amb
per l´Ajuntament
k- Establir estàndards mínims comuns d’intervenció
avaluacions objectives i participatives de l´impacte de les administracions públiques d´acord amb les
que tenen, amb la finalitat de millorar l´eficiència en directrius de les Nacions Unides sobre les modalitats
l´ús dels recursos, la transparència i l’eficàcia. (Font:
alternatives de cura dels xiquets de febrer de 2010,
EAPN CV)
com proposa Save de Children.
f- Realitzar unes memòries de benestar social, 4.10. La defensa i la garantia dels drets humans
amb dades quantitatives i qualitatives i revisades
fonamentals, la igualtat de tracte, la no discriminació,
trimestralment i publicades en la web de l’Ajuntament.
la lluita contra el racisme i la xenofòbia, la solidaritat i la
I fer complir el complement de productivitat del tolerància, la inclusió social, l´adaptació, la reinserció
personal funcionari.
g- Plantejar la implantació del SIUSS (Sistema
d’Informació d’Usuaris de Servicis Socials), present
i la rehabilitació han de ser transversals a totes les
polítiques socials que desenvolupe l’Ajuntament de
València.
en els centres municipals de servicis socials i en els S’ha d’iniciar la posada en funcionament d´una
servicis socials específics, amb l’objectiu de millorar la comissió tècnica municipal de cooperació i millora
coordinació entre ells i un millor seguiment dels casos de la planificació estratègica de les polítiques de
i de les intervencions realitzades. També estudiar la cooperació de l´Ajuntament, basada en una major
possibilitat que les ONG utilitzen alguna ferramenta independència tècnica i un ample compromís
20
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
institucional. Com també l’Óbservatori Municipal de aprofitar i fer efectiva aquesta oportunitat per a
la Immigració a la ciutat de València.
a- Crear la figura del defensor de la diversitat i la igualtat
de tracte o si és el cas un mecanisme on es puguen
ser capdavanters en la lluita contra el racisme i la
xenofòbia
c- L’Ajuntament de València té un servici social
denunciar actes discriminatoris i/o agressions, previs específic com és el Centre de Suport a la Immigració.
a la denúncia judicial, o almenys on es puga rebre una Cal fer un estudi dels èxits aconseguits i el treball
informació i/o assessorament.
Plantejar la creació d’un servici d’igualtat de tracte i
no discriminació municipal la funció del qual siga
formativa, consultiva i impulsora de processos
d’adopció de perspectiva d’igualtat de tracte i no
discriminació en la resta de seccions i servicis de
l’Ajuntament. La Formació per a la convivència també
serà obligatòria per a les persones que participen en
realitzat fins al moment. Veure quin és el seu capital
humà i potencialitats reals per a tractar de reorientarlo, dinamitzar-lo i aprofitar-lo al màxim. Este centre ha
de diferenciar-se pel seu capital humà i, per tant, ha
de centrar-se en el tracte humà, en la mediació a tots
els nivells, l’atenció i justícia social, l’assessorament
i finalment en els tràmits administratius, no menys
importants.
la política municipal: representants polítics, personal
Cal incloure aquest centre en l’aplicació informàtica
tècnic i funcionari
SIUSS. L´objetiu fonamenta, tant de l’Ajuntament
b- El 25 de gener de 2013 el Ple de l’Ajuntament
de València va aprovar per unanimitat, una moció
contra del racisme, la discriminació, la intolerància i
com d’aquest servici, ha de ser la no discriminació i la
igualtat de tracte.
d- El centre d’acollida de persones migrants ha de
l’odi. Demanem la posada en funcionament efectiu ser municipal, públic i ha de comptar amb un equip
d´aquesta moció. L’estudi, amb la col·laboració de
multidisciplinar de professionals que garantisquen
les entitats que proposaren la moció, de la necessitat
una atenció social efectiva. Per a això, hauria
d´implementar mesures i/o recursos.
d’acompanyar-se d’una dotació econòmica que
Caldrà iniciar un “Pla Integral Municipal que lluite
contra el racisme i la xenofòbia” que defense els
garantisca les ajudes i prestacions necessàries per a
proporcionar aquesta atenció.
acords de la moció anteriorment esmentada i que e- Implantació d’uns servicis de traducció i
siga elaborat gràcies a la constitució d’una “taula pel interpretació per a atendre les persones estrangeres i
diàleg i la convivència” on els protagonistes siguen persones amb algun tipus de diversitat funcional.
les entitats i associacions que van fer-la realitat.
Prohibirem qualsevol acte que fomente el racisme,
la xenofòbia, la discriminació i/o els delictes d´odi, de
qualsevol tipus i intensitat.
València forma part de la Coalició de Ciutats contra
f- Elaboració d’un cens de les persones sense llar
que viuen en els carrers de València, millora dels
protocols d´atenció i creació d’una taula de treball o
millor reorientació/impuls de la mesa de coordinació
tècnica d’entitats de persones sense sostre (INTER)
el Racisme (ECCAR) de la UNESCO, per tant caldrà que englobe a tots els actors implicats.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
21
#ambValentía
g- És necessari revisar el cens de vivenda precària i la com habitatge en serveis socials.
intervenció en els assentaments urbans, horitzontals
(nuclis
xabolistes
i
infravivendes)
i
verticals
(ocupacions, relloguers, llits calents, pisos pastera). I
també pisos sobreocupats amb alt grau de rotació,
en barris amb un alt percentatge de població migrant
i amb realitats socials molt complexes i a més sense
empadronar. Desenrotllar una ordenança o protocol
d’actuació respecte d’això per tractar d´erradicar
l´exclusió residencial que pateixen determinats
col·lectius a València.
h- És necessari plantejar alternatives i altres formes
de gestionar la immigració “irregular”. Per exemple,
és necessari exigir més recursos econòmics a
l’Administració central per a garantir la protecció
internacional i el dret de sol·licitud i obtenció d’asil
polític, així com per a poder saber quants són els
casos d’immigració “irregular” que tenim a València.
Així com plantejar què passa amb les persones que
Mesura per a tractar de pal·liar els problemes de
convivència que puga generar i tractar de frenar
la creació de barris degradats com Orriols (amb
llits calents, vivenda precària i temporal i tot sense
empadronament), és a dir, tractar de regular el
mercat de lloguer i fer-lo més social i inclusiu per a
frenar la discriminació residencial i ocupar legalment
les vivendes buides. Es garantitzarà així que totes les
persones que puguen confirmar que tenen un sostre
tinguen també un certificat d´empadronament i per
tant accés al servei públic de Benestar Social.
k- Potenciar la mediació intercultural i la mediació,
en general, com la millor via per a resoldre conflictes.
Instar l’administració competent, la Generalitat en
aquest cas, perquè pose a treballar la seua xarxa de
mediadors interculturas creada. De fet, hi ha una
bossa de mediadors i una xarxa “AMICS”
finalitzen la seua estada de 6 mesos al CAR (Centres l- Des de Compromís per València, defensem la política
d´Atenció als Refugiats) i queden al carrer.
per a totes les persones perquè #RescatemPersones
Una alternativa als “gorrillas” és profesionalitzar-los i
sense diferències de raça,sexe,religió i/o cultura.
poc a poc anar reduint l’ORA o incorporar-los a aquest Per este motiu treballarem perquè totes les persones
servei.
que viuen al País Valencià, incloses les persones
i- Implementar el model d´accés a la vivenda
‘HOUSING FIRST’ amb les persones sense llar i per això
hem de tindre una xarxa de pisos d´acollida i/o socials
municipals àmplia.
j- Proposta d’establir un lloguer social d’habitacions
amb contracte per a aturar el mercat negre del
lloguer, l’explotació i la desprotecció, sobretot,
en persones immigrants amb escassos recursos
econòmics, fomentant l´ús compartit de l´habitatge,
i el més important, considerar aquestes habitacions
22
migrants, puguen gaudir de tots els drets. Entenent
també els drets socials (educació, sanitat i justícia) i el
dret a la participació política.
També establirem polítiques per a promoure la
convivència i el respecte, combatent el racisme i
la xenofòbia. En este sentit, Compromís exigirà el
tancament del CIE de Sapadors, instarem a totes les
administracions responsables que així siga i farà una
política activa de denúncia tant de la seua existència
com de les condicions en què s’hi troben les persones
internes, fins que el Govern el tanque, a proposta del
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Grup de treball CIE de Compromís.
m- Treballarem per acabar i instarem a les
administracions pertinents, amb les devolucions en
calent, en aquest cas les que s´ordenen realitzar des
de Manises, però també denunciarem les de la resta
de l’Estat com una altra vulneració dels drets humans
i de diferents normatives internacionals.
r- Exigir a les autoritats competents, en l’àmbit
nacional o europeu, el control rigorós de les activitats
exercides pels seus cossos diplomàtics (consolats i
ambaixades) a Espanya.També revisarem els tràmits
i processos administratius i burocràtics que han de
seguir les persones estrangeres, sobretot en temes
d’estrangeria, però també en la resta, per a tractar
de simplificar i/o reduir la documentació que han
n- La prevenció i la lluita contra l’explotació laboral, d’aportar.
sobretot de les persones estrangeres a la campanya
de la taronja al País València.
s- Encara que no siga una competència municipal,
hem d’instar les autoritats competents a garantir la
o- Garantir l’adequada formació en protecció lliure circulació de les persones per la Unió Europea
internacional dels principals actors que han i facilitar l’accés al treball igual que ens agradaria que
d’intervenir en aquests processos, especialment els
se’ns facilitara a nosaltres en la resta d’estats membres.
Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. No estaria
No es pot sol·licitar un certificat d’empadronament a
malament formar els treballadors/es de les regidories un ciutadà comunitari, acabat d´arribar a València, per
d´Educació, Benestar Social, Treball i Seguretat, a poder expedir el seu certificat de règim comunitari
segons Save de Children.
que inclou el NIE que li possibilita treballar.
p- Garantir una identificació adequada dels menors
estrangers no acompanyats. El protocol del menor
en l’àmbit nacional ha sigut modificat recentment
i caldria definir clarament l´adaptació del protocol
a la ciutat de València i fer difusió perquè totes les
administracions, així com totes les entitats socials
pertinents, estiguen assabentades i sàpien com
intervindre en estos casos. Garantir que es realitzen
proves de determinació de l’edat amb seguretat,
moment d´exigir que a València es puguen fer a
banda de les proves del braç, les proves dentals.
q- Assignar un lletrat al menor no acompanyat
perquè exercisca la defensa dels seus drets davant els
conflictes d’interessos amb l’Administració de Tutela,
i inste el nomenament d’un defensor judicial, si fóra
necessari, com defensa Save de Children.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
23
#ambValentía
CULTURA
1. Declaració de principis
Des de la sectorial de Cultura i Patrimoni de la
Coalició Compromís per València volem plantejar una
proposta de govern per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format
que sovint s’identifica amb una simple llista de
compromesa i intensa trajectòria en l’àmbit de la
cultura i el patrimoni, que ens proporciona un extens
coneixement sobre la matèria i ens fa empatitzar
amb els mateixos sentiments, emocions, passions,
sensacions i preocupacions de la ciutadania a la qual
pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
promeses electorals i porta implícita una càrrega La nostra proposta de govern es fonamenta en
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
deu eixos referencials i línies inspiradores de l’acció
entenem que la fórmula de proposta de govern de govern, de manera que cada eix referencial li
implica una proposició que fem a la societat civil de
correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
com es podria gestionar eficaçment i participativa la tenen un sentit general, però presenten una especial
ciutat, i en especial els aspectes relacionats amb la rellevància dins dels nostres plantejaments per a la
cultura i el patrimoni.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
cultura i el patrimoni. Totes les llistes assenyalades es
plasmen en el desplegament d’una sèrie de propostes
específiques d’actuació que anirem detallant.
rígidament una acció de govern, planteja un full de
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
ruta que puga desplegar-se mancomunadament
govern
amb els principals actors de les xarxes de cultura i
patrimoni i altres agents de la societat civil. Finalment,
De la ciutat dels contenidors a la ciutat dels continguts.
entenem que la proposta de govern expressa la
Si hi ha una metàfora ben visible de quina ha estat
nostra ferma convicció que estem sobradament
la política cultural del PP durant els anys que ha
preparats per a exercir el govern municipal d’una governat a la ciutat de València aquesta és, sense cap
manera honrada, professional, eficient, seriosa i mena de dubte, la Ciutat de les Arts i de les Ciències.
plenament democràtica. Sobre això, cal subratllar
Una infraestructura de cost multimilionari –fins i tot
que els membres de la sectorial tenim una llarga,
abans dels seus famosos sobrecostos–, esguitada
24
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
per la corrupció i l’especulació, dissenyada des d’una
Equipaments.
perspectiva exclusivament economicista i orientada a
Després de més de vint anys de govern de
l’atracció de turistes però deslligada de la resta de la Rita Barberà, marcats pel malbaratament de recursos
ciutat.
públics, per la privatització i pel segrest de la iniciativa
L’Hemisfèric, l’Umbracle –privatitzat per fer-hi una ciutadana, el punt de partida d’un nou govern
discoteca–, una inacabada Àgora d’ús encara incert, municipal no podrà ser un altre que fer un mapa
un Museu de Ciències fet al marge de les universitats d’equipaments culturals que tinga en compte tots
valencianes i, per fi, el tristament conegut Palau de les aquells contenidors que s’han construït o rehabilitat
Arts, han estat presentats durant anys com els bucs durant aquests anys (l’esmentada Ciutat de les
insígnia de la política cultural del PP. Una política Arts i les Ciències, la Rambleta, el Teatre el Musical,
recolzada sobre grans contenidors, construïts amb
el Museu d’Història de València, les Naus...) i que
inversions astronòmiques, però que no ha tingut cap permeta saber en quina situació es troben realment
lligam amb els creadors, distribuïdors i consumidors (titularitat, convenis amb empreses, cessions, estat de
de cultura a la nostra ciutat.
conservació...).
La cultura és un dret bàsic de ciutadania i, en Una vegada fet el diagnòstic, cal començar a actuar, i
conseqüència, l’objectiu d’un govern municipal això s’haurà de fer amb participació de la ciutadania,
no hauria de ser un altre que garantir la llibertat de amb un diàleg obert que permeta que els homes i les
creació, la igualtat d’oportunitats per accedir als dones que viuen a la nostra ciutat decidisquen quin ús
recursos i un paper actiu de la ciutadania que trencara creuen més adient per als contenidors culturals dels
amb la tradicional visió d’espectador-consumidor.
seus barris. Es tracta, doncs, d’elaborar una Estratègia
Front
al
model
especulador,
mercantilista
i
privatitzador del PP l’alternativa no és, no pot serho, sotmetre la cultura a un tutelatge per part de
l’administració pública que podria ser letal per a
Cultural que dure, com a mínim, dues legislatures,
que done veu a associacions de veïns i veïnes, a
creadors culturals, a consumidors, a les universitats, a
empreses del sector etc.
la llibertat creativa. Compromís aposta, doncs, per
Des de Compromís s’apostarà especialment per la
la participació de la ciutadania en el disseny de
descentralització de l’oferta cultural, per dinamitzar
les polítiques culturals, en la creació i en la gestió, la vida als barris i pedanies de la ciutat, fins arribar a
en el consum i la distribució. La cultura pot ser, un escenari òptim en què cada barri puga comptar,
evidentment, una font d’ingressos per a la ciutat, i un
com a mínim, amb un equipament cultural (des
àmbit per a la creació de llocs de treball de qualitat,
d’una biblioteca fins a un teatre, passant per xicotets
però la política cultural no pot tindre com a únic museus o sales d’exposicions, espais de creació etc.)
objectiu el benefici econòmic, sinó l’enriquiment del
conjunt de la societat en aquella mena de riquesa que Així mateix, Compromís per València farà
es resisteix a ser quantificada.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
d’intermediari amb la resta d’administracions
25
#ambValentía
públiques perquè hi haja una col·laboració efectiva
Modificació de la Fundació Municipal de Cinema
que hauria de cristal·litzar en un Patronat de Cultura
per convertir-la en un ens col·laborador i facilitador
de la ciutat de València que permeta coordinar
d’altres col·lectius que estan duent a terme activitats
les actuacions en aquest àmbit de l’Ajuntament,
relacionades.
la Diputació de València, la Generalitat i el govern
central,
administracions
que
són
titulars
en
l’actualitat d’instal·lacions culturals a la nostra ciutat,
unes instal·lacions que, independentment de quin
siga el seu propietari, haurien d’actuar de forma més
Recuperació del cinema d’Estiu públic. Suport a les
AAVV que fan projeccions de cinema d’estiu als barris,
facilitant la utilització de l’espai públic.
2. Museus.
cohesionada.
Coordinar la interpretació i la ruta global de la
4. Propostes específiques d’actuació.
Una vegada fet el diagnòstic i assentades les bases
per dissenyar una política cultural participativa,
Llotja, el col·legi de l’Art Major de la Seda i el barri de
Velluters en el seu conjunt i demanar la participació
en el projecte de la UNESCO Rutes de la Seda.
coordinada i sostenible, des de Compromís per Dignificació i posada en valor dels museus de la ciutat.
València apostem per desplegar, entre moltes altres,
Potenciació de la Ruta europea de cementeris on està
aquestes propostes:
inserit el cementeri general de València per la seua
1. Arts Escèniques.
monumentalitat.
Potenciar la coordinació i aprofitament de totes 3. Patrimoni Immoble.
les estructures de titularitat pública (municipal,
diputació i Generalitat), privada o experimental per Publicació i difusió del catàleg del patrimoni
gaudir i fomentar pedagògicament la difusió de les arquitectònic de la ciutat de València i redacció d’un
arts escèniques a la ciutat. Incorporació immediata pla d’usos que done viabilitat les alqueries, barraques
al Circuit Teatral Valencià. Realització de un festival
i altres immobles singulars de l’entorn rural de la
internacional d’arts escèniques, coordinat amb el ciutat.
centre de producció pròpia de la GVA.
Priorització de la rehabilitació d’edificis històrics a
Potenciació de les companyies de circ que treballen l’hora de decidir la creació de noves infraestructures
per als barris.
sense la utilització d’animals.
- Recuperació de la Mostra de Cinema del Mediterrani.
Posada en valor d’elements patrimonials significatius
Un festival on cada edició estarà dedicada a un estat de la ciutat i creació d’unitats d’actuació: patrimoni
o regió de la Mediterrània. Al voltant de la Mostra es industrial, València gòtica, modernisme etc. Obertura
celebrarà una setmana cultura temàtica sobre de processos de participació ciutadana per decidir
l’estat o regió seleccionada.
l’aprofitament d’aquests immobles per a la ciutadania.
26
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
4. Música.
València ciutat de la música. Punt de trobada i
organitzadora de festival amb orquestres i bandes del
nostre territori, de la resta de l’Estat i d’Europa.
promoció de les ciutats ja que les fan atractives per
al gran públic. Per este motiu, atraurem empreses
de cinema i de publicitat per a que convertisquen
els nostres carrers i edificis en escenaris d’anuncis
i pel·lícules. Crearem l’oficina València Plató Film
Sistema de coordinació entre El Palau de la Música que s’encarregarà d’atreure cineastes i proposar-los
i el Palau de les Arts per a programar d’una manera localitzacions.
adequada i connectada.
Coordinació dels conservatoris de la ciutat
La cultura culinària està prenent cada vegada més
rellevància dins dels atractius dels estils turístics.
En este sentit, crearem el Walking Tour Gourmet,
5. Promoció Cultural.
Creació d’itineraris culturals (carrers de cultura) que
unisquen els grans espais culturals.
Revitalització del servei audiovisual oferint un servei
d’informació de les activitats de l’ajuntament. Aquesta
iniciativa potenciaria molt la participació del veïnat
com a usuaris i generadors de continguts.
passejos a peu amb guies basats en la gastronomia
que consistiran en un recorregut per locals, botigues
i mercats emblemàtics de la nostra ciutat. També
elaborarem rutes gastronòmiques específiques per
bars i restaurants centrats en temàtiques concretes
La creativitat de la ciutat, a traves del disseny i la
moda, també suposa un atractiu per al turisme
cultural. Presentarem València com a Ciutat de
Instal·lació de xarxes WiFi accessibles en els edificis
Moda, mitjançant la creació de circuits ideats amb la
pertanyents a l’ajuntament.
col·laboració de les escoles de disseny.
6. La València creativa
La diversitat cultural i el caràcter cosmopolita de
Als darrers anys, en els ciutats culturalment més
desenvolupades s’ha dut a terme el concepte de
ciutat creativa, entès com a ciutat que posa en relació
el patrimoni, els productes i els serveis culturals
tradicionals amb les indústries creatives combinat
amb un estil de vida atractiu, és a dir, obert i tolerant
la ciutat també ha de prendre importància per al
turisme. Als darrers anys, hem rebut una població
variada, on conviuen diverses nacionalitats amb una
gran diversitat de religions, que denoten el caràcter
tolerant i obert de la societat valenciana, caràcter que
hem d’aprofitar per a fomentar la creativitat.
amb la diversitat. Este concepte està prenent cada
vegada més força respecte al turisme ja que significa
un element d’avantatge competitiu.
La València creativa emfatitzarà els següents aspectes:
Els mitjans audiovisuals són una gran ferramenta de
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
27
#ambValentía
ECO-COMERÇ
1. Declaració de principis
Des de la sectorial d’Economia de la Coalició
Compromís per València volem plantejar una
proposta de govern per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format que
sovint s’identifica amb una simple llista de promeses
electorals i porta implícita una càrrega jeràrquica
tenim una llarga, compromesa i intensa trajectòria en
l’àmbit de l’economia, que ens proporciona un extens
coneixement sobre la matèria i ens fa empatitzar
amb els mateixos sentiments, emocions, passions,
sensacions i preocupacions de la ciutadania a la qual
pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
La nostra proposta de govern es fonamenta en
de programació des de dalt. Per contra, entenem uns eixos referencials i unes línies inspiradores de
que la fórmula de proposta de govern implica una l’acció de govern, de manera que cada eix referencial
proposició que fem a la societat civil de com es podria li correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
gestionar eficaçment i participativament la ciutat, i en tenen un sentit general, però presenten una especial
especial els aspectes relacionats amb l’espai públic i rellevància dins dels nostres plantejaments per a
mobilitat.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta
a les aportacions de la ciutadania que, abans
l’economia. Totes les llistes assenyalades es plasmen
en el desplegament d’una sèrie de propostes
específiques d’actuació que anirem detallant.
de programar rígidament una acció de govern,
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
planteja un full de ruta que puga desplegar-se
govern
mancomunadament amb els principals actors de les
xarxes de mobilitat i espai públic i altres agents de
la societat civil. Finalment, entenem que la proposta
de govern expressa la nostra ferma convicció que
estem sobradament preparats per a exercir el govern
municipal d’una manera honrada, professional,
eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre
això, cal subratllar que els membres de la sectorial
28
Presentem un programa de govern que posa al centre
de València la democràcia, i capgira l’estratègia fallida
de l’austeritat i la ja passada dels grans esdeveniments
que ens ha empobrit econòmicament i socialment.
Fer possible este canvi de prioritats polítiques a
València comporta canviar radicalment el signe de
la major part de les polítiques econòmiques. Cal
superar el dogma de l’austeritat i la priorització de la
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
consolidació fiscal a qualsevol preu, transformant-lo
Una vegada en el govern i amb documents reals
en un pla de xoc per a l’ocupació, el creixement i la (factures, contractes, ...) fer una auditoria i balanç
reindustrialització valenciana. Cal transformar l’actual patrimonial de la situació real del consistori.
situació d’atur i fractura social en un horitzó de
cohesió social i lluita contra la desigualtat.
La tasca de fiscalització li correspon a la Intervenció
Municipal, es tracta per tant de seure amb la
No obstant, no hem d’oblidar que el replantejament Intervenció i analitzar i recopilar tota la informació
de l’actual càrrega del deute no es pot proposar necessària per a prendre les mesures adients en l’àrea
de forma aïllada, sinó que només pot tenir èxit i econòmic pressupostària de l’Ajuntament.
resultar versemblant com a part d’una acceleració
del procés d’unificació política també en l’àmbit
4.3. Pressupost de l’exercici 2016 social i equilibrat
econòmic –fiscal, bancari, laboral, etc. Una nova Donades les dates de celebració de les eleccions, en
València que evite este conflicte amb el reforçament acabant l´estiu i una vegada treta tota la informació
dels compromisos polítics i que impulse un model dels ingressos i despeses, és l´hora de treballar i
de desenvolupament més enllà del curt termini formar un Pressupost Municipal per a l´exercici 2016
i l’estabilitat macroeconòmica. En definitiva, una
adient a les necessitats i serveis municipals reals per
política econòmica en què la productivitat, l’eficiència als valencians i equilibrat en les seues finances.
i el benestar resulten objectius complementaris i no
D’acord amb els indicadors d’Estabilitat pressupostària
contraposats.
i sostenibilitat financera definits en la Llei Orgànica
Perquè estos canvis siguen possibles, proposem huit 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i
prioritats que van íntimament relacionades, en la Sostenibilitat Financera
mesura que no es poden concebre ni aplicar si no
es plantegen de manera conjunta i s’apliquen en 4.4 Deute il·legítim
paral·lel.
4. Propostes d’actuacions desenvolupades
Fiscalitzats i valorats els diferents compromisos
financers
adquirits
pel
consistori,
encomanar
a Intervenció Municipal la viabilitat legal de la
4.1 Anàlisi de la situació econòmica de l’ajuntament
declaració del deute que es considere il·legítim i crear
de València
una comissió de treball per a cercar solucions legals
A partir de la informació publicada, extraure resums
gràfics amb indicadors i ratis importants com el fons
de maniobra o nivell de palanquejament amb la
per a assignar responsabilitats a qui corresponga
sobre el deute adquirit.
4. 5 Millora dels ingressos
Intervenció Municipal.
Demanar la declaració de capitalitat per a la ciutat
4.2 Fiscalització dels comptes i auditoria amb els
de València i el seu corresponent finançament, en
mitjans propis del consistori
correlació a altres ciutats de l’estat com Madrid i
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
29
#ambValentía
Barcelona. A banda de reclamar els ingressos que
ens corresponguen per població, caldrà estimular
els sectors productius de la ciutat que generen
per si mateix l’increment dels ingressos per tributs
aplicables a estes activitats, també, cal reclamar els
ingressos que ens corresponguen per població en
consonància amb el Concert Econòmic Responsable
CER que apareix en el nostre programa de País, caldrà
estimular els sectors productius de la ciutat que
generen per si mateix l’increment dels ingressos per
tributs aplicables a estes activitats.
4.6 Rendiment del patrimoni
4.8 Fomentar la Moneda Social
Les
monedes
socials
o
monedes
locals,
complementàries o alternatives són diners que
es crea i utilitza per tal de fomentar tan el treball
como el consum local i empoderar a comunitats
per tal d’aconseguir objectius socials concrets. Es
denominen, també, monedes complementàries,
referint-se al fet que algunes d’estes monedes
pretenen complementar les deficiències dels diners
legals amb les avantatges que té este recurs com a
dinamitzador del comerç local de proximitat, de
l’autoocupació i de l’optimització dels recursos locals.
Una de les pitjors errades heretades del govern anterior 4.9 Aprovar per moció la declaració de la ciutat
ha sigut l’acumulació d’Immobilitzat en els poblats
de València com a ciutat lliure del TTIP (Tractat
marítims pel projecte d’enderrocament d’un dels
Transatlàntic de Comerç i Inversions).
centres històrics més important de la ciutat declarat
BIC. Compromís proposa com a solució a tot aquest
patrimoni, treure a concurs la rehabilitació i promoció
els habitatges i solars per a oferir habitatge en lloguer
per a joves, estudiants i famílies necessitades. Així
com la renegociació de la resta dels contractes de
Compromís, com ja ho ha fet des de la seua
representació al parlament europeu, es nega també
des del cap i casal a assumir el TTIP. Per tant, aprovarà
una moció a l’ajuntament que així ho declare
proposada pel nostre grup.
lloguer i ús de les propietats immobiliàries del nostre 4.10 Reindustrialització de l’Àrea Metropolitana
ajuntament.
Després de molts anys de diferents governs on només
4.7 Discriminació positiva als emprenedors que s’ha afavorit el sector productiu de la construcció,
compleixen el codi ètic
Donada la mancança de competències per a
legislar en quant a no permetre que l’administració
contracte a proveïdors que no garanteixen un codi
ètic al seu funcionament, Compromís realitzarà una
discriminació positiva cap a aquelles empreses que
sí el garanteixen. Codi ètic, tant a nivell del tracte
sector que ha suposat una afecció molt greu al nostre
territori, cal prioritzar les polítiques de foment de la
resta de sectors de l’economia productiva del nostre
País i també aprofitar els Centres Universitaris que
tenim per a mitjançant R+D+I puguen sorgir nous
sectors productius.
Per tant, caldrà establir des de l’Ajuntament
als seus treballadors, com a nivell d’impacte al medi polítiques coordinades amb l’IVACE per a afavorir el
ambient per l’activitat de les empreses.
desenvolupament industrial de l’àrea metropolitana
30
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
del cap i casal que té que agafar la posició de lideratge
patrimoni l’arquitectònic i urbanístic, assumir la
del nostre País i no només això si no anar més enllà i
rehabilitació de vivendes en els diferents centres
ser el centre logístic i hub del sud d’Europa i de l’est històrics de la ciutat, respectant la trama urbanística,
del mediterrani.
Per aconseguir-ho, caldrà reclamar a l’estat les
inversions que corresponguen d’obra pública, per
a les que no tenim competències, per a crear les
infraestructures logístiques necessàries, com són el
corredor mediterrani, i els enllaços corresponents
amb el port de València i l’aeroport de Manises.
Per últim, caldrà coordinar totes aquestes actuacions
amb la resta d’ajuntaments de l’àrea metropolitana
i fent cada vegada més la ciutat per als vianants i no
per als vehicles. Afavorir la recuperació de grans obres
valencianes, com per exemple el Centenar de La
Ploma. Fer més i millors exposicions en les diferents
museus de la ciutat, començant per l’IVAM i acabant
pel sempre oblidat Sant Pius V.
Recuperació de les fires internacionals en el nostre
recinte firal que servisca de plataforma per a oferir els
nostres productes arreu del món.
en un consell metropolità de l’horta que mai hauria d’ 4.13 Comerç
haver desaparegut.
4.11 Foment de la creació d’Ocupació.
Per a fomentar la creació d’Ocupació, considerem que
és molt important estimular l’emprenedoria i l’ajuda a
la xicoteta i mitjana empresa. Per tant, caldrà establir
Creació de l’Oficina de Comerç i Consum de
l’Ajuntament de València. Encarregada de coordinar
totes les actuacions i relacions entre institucions,
professionals i consumidors .
Reformulació del concepte comercial de ciutat i
avantatges en els tributs a estos agents generadors dotació d’infraestructures bàsiques d’abastament i
d’ocupació. També serà necessària la creació d’un
serveis als districtes, elaboració d’ una malla comercial
Gabinet d‘Assessorament per a la creació de noves que facilite l’accés al consum, promoga l’activitat
empreses que serveixi de guia, estalviï tràmits
burocràtics i reoriente cap a els sectors més productius
fomentant l’energia neta i les noves tecnologies.
4.12 Marca València.
Promoció i divulgació del nostre patrimoni cultural.
Assignació pública d’un símbol de qualitat a aquells
comercial i dote de vida als barris.
Institució de l’Escola de Comerç de València. Entitat
d’ensenyament públic, amb patronat conformat per
la Generalitat, la Universitat, la Cambra de Comerç,
les associacions de comerciants i les patronals. De
finançament mixt.
negocis que garanteixen una alta qualitat avalada
Constitució d’un Consell Permanent d’Associacions
pels diferents crítics i usuaris en diferents webs i que
de Comerç de la Ciutat de València que, amb la
també tinguen una clara identitat valenciana.
col·laboració de l’Oficina de Comerç i Consum,
Recuperació del patrimoni històric. En quant al
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
coordine les diferents campanyes i promocions del
comerç local.
31
#ambValentía
Instauració de guies comercials de districte que es
repartiran gratuïtament a tots els domicilis, en la qual
es grafiaran els establiments ordenats per sectors,
així com ubicació, horaris, rutes de transport públic,
festes, actes especials, etc.
Establiment d’una targeta de fidelització comuna
per a tots els comerços de
València, gratuïta i
d’acumulació de punts que permet canviar per una
sèrie de productes i premis que estaran exposats al
catàleg anual que s’elaborarà pel Consell Permanent
d’ Associacions de comerç i l’Oficina de Comerç i
Consum.
Creació de la plataforma de compres on line gratuïta
on el comerciants exposen exclusivament ofertes.
Celebració de la Fira de les Oportunitats durant un
diumenge al mes, en una ubicació que permeta
accés i aparcament fàcil.
Producció d’un programa d’ajudes per a la
modernització del comerç local. Pla renove (formació,
noves tecnologies, contractació...) que incloga
bonificació en l’IBI, impostos i taxes municipals.
Institució d’una taxa de solidaritat comercial que
permeta obtindre uns
ingressos que revertirien en el xicotet comerç a través
del programa comerç i finances, consistent en la
bonificació de part dels interessos de els crèdits que
els comerciants obtinguen dels bancs.
Exempció dels impostos locals durant dos anys en el
cas de successió en els negocis per part de familiars.
Crear un segell de qualitat per aquells forns valencians
tradicionals que ho meresquen en coordinació amb
els agents professionals relacionats.
32
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
33
#ambValentía
EDUCACIÓ
1. Declaració de principis.
Des de la sectorial d’Educació de la Coalició Compromís
per València volem plantejar una proposta de govern
per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format
àmbit que ens proporciona un extens coneixement
sobre la matèria i ens fa empatitzar amb els mateixos
sentiments,
emocions,
passions,
sensacions
i
preocupacions de la ciutadania a la qual pretenem
representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
que sovint s’identifica amb una simple llista de La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
promeses electorals i porta implícita una càrrega eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
de govern, de manera que cada eix referencial li
entenem que la fórmula de proposta de govern correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
implica una proposició que fem a la societat civil tenen un sentit general, però presenten una especial
de com es podria gestionar de manera eficaç i rellevància dins dels nostres plantejaments per a
participativa la ciutat, i en especial els aspectes
l’educació. Totes les llistes assenyalades es plasmen
relacionats amb l’educació.
en el desplegament d’una sèrie de propostes
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
específiques d’actuació que anirem detallant.
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
rígidament una acció de govern, planteja un full de ruta govern
que puga desplegar-se mancomunadament amb els
principals actors del món de l’educació i altres agents
de la societat civil. Finalment, entenem que la proposta
de govern expressa la nostra ferma convicció que
estem sobradament preparats per a exercir el govern
municipal d’una manera honrada, professional,
eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre això,
cal subratllar que els membres de la sectorial tenim
una llarga, compromesa i intensa trajectòria en este
34
L’escola pública ha de ser l’element nuclear de la
nostra societat i, per tant, la societat hi ha de participar
obertament, el professorat, els pares, les mares,
l’alumnat, les associacions culturals i esportives,
les bandes de música, etc. Les portes de les escoles
públiques de la ciutat s’han d’obrir a la ciutadania.
L’escola ha d’estar al servei de la vida dels barris i
compartir les instal·lacions.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Entenem l’escola pública com un compromís social
Les biblioteques continuen sent un lloc fonamental
amb l’educació i per l’educació.
per a l’ensenyament i la cultura de la nostra ciutat. Cal
4. Propostes d’actuacions desenvolupades
potenciar l’animació lectora, introduir els contacontes,
ampliar els fons actuals.. És imprescindible l’ampliació
de l’horari, especialment en èpoques d’exàmens o de
4.1. L’educació infantil: una prioritat.
vacances per als estudiants.
Treballarem
perquè
l’Ajuntament
de València
gestione la xarxa pública d’escoles d’educació infantil 4.4. Potenciació i protecció de l’esport de base
de 0-3 anys. Gestió que prioritzarà les cooperatives i participatiu per a la ciutadania de totes les edats,
les empreses que tinguen projectes pedagògics bàsic en una societat que demanda qualitat de vida
singulars i projectes coeducatius. L’ensenyament serà i salut.
gratuït en les escoletes de 0 a 3 anys com ho és en la
resta dels nivells educatius obligatoris. L’educació en
este segment d’edat no és un luxe, és una necessitat
familiar i social.
4.2. Rendibilització dels centres públics.
Un objectiu important és que l’esport forme part d’una
societat valenciana més saludable, que veja en l’esport
una forma de relació, de comunicació i d’integració.
És per això que caldrà invertir en els barris millorant les
infraestructures i reutilitzar les zones esportives dels
CEIP i els IES en horari de vesprada, amb monitors ben
Obertura dels centres educatius en període no lectiu formats que organitzen i vigilen la bona utilització,
i de vacances, per organitzar activitats i reutilitzar les així es possibilitarà que qui visca al barri puga
instal·lacions: les pistes esportives, els menjadors i practicar l’esport de forma habitual. Caldrà també
les biblioteques. Els centres educatius de titularitat una col·laboració per part de la Fundació Esportiva
pública es troben infrautilitzats, la majoria disposen Municipal que ha d’avançar en la participació dels i
d’unes instal·lacions que podrien ser utilitzades per a les esportistes i en la millor interrelació amb els barris
usos socials d’acord amb les necessitats dels xiquets i per a la promoció de l’esport de base, així com en la
xiquetes i la resta de persones dels barris de la ciutat
formació i motivació del personal.
de València.
4.5. Potenciació de la Universitat Popular.
A més, caldrà ampliar i millorar l’accés de l’alumnat
a les activitats programades des de l’Ajuntament per
La formació permanent s’està convertint en
al període de vacances, incloent-hi l’obertura dels una necessitat que abasta moltes persones,
menjadors escolars durant aquests períodes per a les independentment de la seua edat. Moltes d’elles no
famílies amb menys recursos econòmics. Facilitar i poden en aquests moments assistir a una formació
promoure l’accés i, per tant, obrir les escoles als barris. reglada per estar dissenyada fonamentalment per a
joves. La Universitat Popular s’ha de convertir en un
4.3. Dinamització i millora de les biblioteques espai de formació i reflexió ciutadana de caràcter
municipals.
permanent. Cal programar cursos més dinàmics
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
35
#ambValentía
i que estiguen en sintonia amb les necessitats de Una educació integradora i inclusiva ha d’assumir la
les persones usuàries. S’han d’atendre les noves diversitat de necessitats educatives del seu alumnat
tecnologies, a més d’impulsar cursos que fomenten i exercir una acció positiva a favor dels que estan en
la incorporació al sistema educatiu o cursos de una situació de major desavantatge i necessitat com
formació, com per exemple, manipulador d’aliments,
la que presenten els i les alumnes amb necessitats
oficis, entre d’altres. De la mateixa manera que el educatives especials. Esta diversitat, propiciada per
professorat de la Universitat Popular ha de rebre
causes molt diferents, precisarà al llarg de la seua
cursos de formació per tant de reciclar els seus escolarització de majors recursos materials, personals,
coneixements i poder dur endavant els nous reptes
metodològics, organitzatius, tecnològics o curriculars,
educatius als quals s’han d’enfrontar, i així dignificar la per aconseguir el seu màxim desenvolupament
seua tasca tan valuosa.
4.6. Inspecció i manteniment de les instal·lacions.
És necessària la inspecció i manteniment de les
instal·lacions dels centres educatius depenents de
l’Ajuntament perquè estiguen en condicions a l’inici i
al llarg del curs escolar. Cal eliminar de manera radical
el fibrociment dels centres educatius.
4.7. Atenció a l’alumnat amb malalties.
personal i social en el context educatiu més
normalitzat possible.
Este alumnat necessita una detecció, un diagnòstic
i una atenció primerenca, així com regularitat en
la intervenció, l’engegada de respostes educatives
individualitzades, personal especialitzat, recursos
materials, curriculars i tecnològics, formació del
professorat i una intervenció multidisciplinària (Serveis
mèdics, Associacions, Servicis Socials), cercant en tot
moment la col·laboració de la família, que requereix
Elaborar un protocol d’actuació en alumnes amb
també d’orientació, informació i formació.
Epilèpsia i/o altres malalties, que incloga les mesures
de protecció necessàries, la intervenció en dificultats
d’aprenentatge que puguen estar relacionades, els
recursos materials i personals, així com l’orientació i
el suport psicopedagògic tant a l’alumnat com a les
famílies, per a garantir un adequat procés acadèmic i
emocional. Este protocol ha de comprendre un Pla de
Formació del Professorat i d’informació a l’alumnat,
inclòs en el Pla de Promoció de la Salut en els Centres
Educatius, sent fonamental la coordinació entre les
Conselleria de Sanitat i Educació.
4.8. Augment de recursos per a l’alumnat amb
necessitats educatives especials.
36
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
37
#ambValentía
ESPORTS
1. Declaració de principis
Des del Grup Municipal de la Coalició Compromís
per València i el Comité de Programa de Govern
Participatiu de la Coalició Compromís per València
volem plantejar una proposta de govern per a l’àrea
d’esports.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
membres del Grup Municipal, així com els del Comité
de Programa de Govern Participatiu hem participat
en reunions, per tal de desenvolupar la present
proposta, amb experts amb una llarga, compromesa
i intensa trajectòria en l’àmbit de l’esport, que ens ha
proporcionat un extens coneixement sobre la matèria
i ens fa empatitzar amb els mateixos sentiments,
emocions, passions, sensacions i preocupacions de la
no pretenem assumir el format convencional de “ ciutadania a la qual pretenem representar.
programa electoral”, en la mesura que és un format que
sovint s’identifica amb una simple llista de promeses
electorals i porta implícita una càrrega jeràrquica
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
de programació des de dalt. Per contra, entenem La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
que la fórmula de proposta de govern implica una eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
proposició que fem a la societat civil de com es podria de govern, de manera que cada eix referencial
gestionar eficaçment i participativament la ciutat, i en li correspon una línia inspiradora. Els eixos i les
especial els aspectes relacionats amb l’espai esportiu.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
rígidament una acció de govern, planteja un full de
ruta que puga desplegar-se mancomunadament amb
els principals actors de les xarxes de mobilitat i espai
públic i altres agents de la societat civil. Finalment,
línies tenen un sentit general, però presenten una
especial rellevància dins dels nostres plantejaments
per a l’espai públic i la mobilitat. Totes les llistes
assenyalades es plasmen en el desplegament d’una
sèrie de propostes específiques d’actuació que
anirem detallant.
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
entenem que la proposta de govern expressa la nostra govern
ferma convicció que estem sobradament preparats
per a exercir el govern municipal d’una manera
honrada, professional, eficient, seriosa i plenament
democràtica. Sobre això, cal subratllar que els
38
Agència Valenciana de l’Esport. Creació de l’Agència
Valenciana de l’Esport, referit a com gestionar en
el dia a dia els assumptes de l’esport a la ciutat
de València. Per això, entre d’altres, a este eix li
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
correspon la línia inspiradora de la governança de
Amb la creació d’esta agència es pot desenvolupar les
proximitat, que implica una decidida aposta per la
següents actuacions:
la coresponsabilitat, els pressupostos participatius,
la cogestió, l’horitzontalitat i el desplegament de
mecanismes d’intermediació institucional orientat a
donar suport tècnic a l’esport base, així com als agents
Crear i garantir els mecanismes de participació,
deliberació i decisió dels òrgans municipals de la
gestió de l’esport.
esportius en totes les seues necessitats organitzatives. Fer més partícips de les decisions municipals en
Esport per a tots i totes. Fer complir l’article 43.3 de
la Constitució Espanyola: esport accessible a totes les
matèria esportiva a les associacions esportives de la
ciutat.
persones i col·lectius vulnerables. Els governs tenen Donar suport a l’emprenedoria esportiva, que fa
un paper clau, tots els sectors de la societat esdevenen referència a la capacitat que la ciutadania, organitzada
responsables de mantindre la capacitat d’una societat en associacions esportives, té per a proposar i impulsar
per tal d’assegurar la cohesió i el benestar de totes i noves activitats i generar processos innovadors en
tots.
participació social i d’atracció turística per a València.
L’Esport és participació. La participació ciutadana és Facilitar el desplegament de l’activitat de les
un element indispensable. Cal una participació real associacions esportives a través d’una finestreta
i efectiva en totes les etapes de disseny i execucions única.
dels projectes esportius de la ciutat.
Fomentar l’esport base.
Ciutat de la bici. Completar i millorar la xarxa bici, per
tal de satisfer i potenciar la creixent demanda social
Impulsar polítiques fiscals progressives per recolzar
d’ús de la bicicleta.
als clubs i a l’esport base.
Salut. La finalitat de l’exercici físic i de la pràctica Emprar l’esport base i popular com un instrument per
esportiva és la salut. L’activitat física, per tant, és un a potenciar el motor turístic i econòmic.
elemental essencial per a la salut.
Pilota Valenciana. L’acció de govern del PP té una
característica comuna pel que fa al nostre esport
nacional: moltes bones paraules, però poques accions
- Impuls dels circuits de carreres populars (maratons,
triatlons, altres competicions
participatives...) Font de turisme per a la ciutat.
de govern efectives per fer que la pilota ocupe el lloc Adequació del llit del riu amb desfibril·ladors inclosos.
que li pertoca en una societat moderna.
La fàbrica de corredors.
4. Propostes d’actuacions desenvolupades
- Garantia en les adjudicacions de les instal·lacions
4.1. Agència Valenciana de l’Esport
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
municipals que estiguen dirigides a empreses
especialitzades i amb experiència.
39
#ambValentía
- Formació i motivació del personal de la Fundació
Foment de l’esport per a la tercera edat: parcs
Esportiva Municipal.
biosaludables, petanca, noves rutes per la perifèria,
- Potenciació i difusió dels esports valencians: pilota
valenciana, carreres de barques amb perxa...
- Promoció d’activitats esportives al mar: busseig,
piragüisme, kite-surf...
activitats guiades a les instal·lacions municipals...
Dotar a tots els districtes de València de les mateixes
possibilitats d’infraestructures esportives.
Fomentar els valors del respecte i la no-violència.
- Recuperació d’espais on es practicava escalada a 4.3 L’esport és participació
la ciutat (Rocòdrom de la Petxina) i creació d’escoles
d’escalada aprofitant estos espais.
La ciutadania ha de tenir una participació directa no
consultiva. La participació ha de suposar una cessió
Contingut per als els grans contenidors (Àgora, Port
del poder de decisió de la classe política i tècnica cap
America’s Cup, circuit urbà...).
a la ciutadania:
4.2. Esport per a totes i tots.
Obrir el comité o grup de direcció dels projectes
L’accessibilitat a l’esport per part de tothom és
la premissa bàsica del concepte de ciutat activa.
Promocionar l’activitat física per a la salut precisa
fomentar l’equitat i suposa tenir en compte les
de barri o ciutat activa i saludable als representants
dels grups socials, professionals i investigadors de
l’activitat física i de la salut pública.
Fomentar la participació dels clubs esportius, grans
necessitats dels grups més desafavorits, sense i xicotets, associacions veïnals i altres organitzacions
descuidar les accions globals:
no governamentals coneixedores de la realitat.
Fomentar accions de discriminació positiva per Recolzar-se en les comunitats per tal de generar un
als grups de persones que compten amb menys
entorn segur i per a prendre decisions adaptades a les
possibilitats de desenvolupament de l’activitat física
necessitats reals.
per motius econòmics, de gènere, edat, raça o religió.
Reaprofitar els solars de la ciutat com a instal·lacions
Integrar mitjançant l’esport als grups ètnics minoritaris, esportives.
a les persones grans que viuen a soles i a les persones
discapacitades que viuen en risc d’exclusió social.
- Utilització de les zones esportives dels CEIP i els IES
en horari de vesprada, amb monitors ben formats
Crear polítiques de preus dels serveis esportius, a que organitzen i vigilen la bona utilització.
partir del paradigma de l’esport per a totes i tots.
Implantar un Pla d’igualtat en l’esport, per fer visible
la presència de les dones a l’esport i acabar amb les
actituds sexistes.
40
4.4 València, ciutat de la bicicleta
- València ha demostrat ja el seu gran potencial
per a la mobilitat ciclista, a pesar de les polítiques
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
municipals, fins ara majoritàriament favorables al - En les vies públiques unidireccionals, es podrà
cotxe.
- Cal l’elaboració participativa d’un Pla Rector de la
Bici, gestionat per la Oficina Municipal de la Mobilitat
Sostenible, i supervisat per un Fòrum o Taula de la
Bicicleta, amb la participació de Associacions ciclistes
i altres relacionades amb la mobilitat, la seguretat vial,
i els usuaris.
- Es crearà l’Aula Municipal de la Bicicleta (per a la
formació a escolars i adults)
establir un carril bici bidireccional, segregat de la
resta del trànsit, i en el cas de tractar-se de carrers
residencials o en els carrers estrets de Ciutat Vella,
amb trànsit calmat, es podrà permetre la circulació
de bicicletes en els dos sentits, amb l’adequada
senyalització.
- Es posarà en marxa un pla sistemàtic de creació
d’aparca-bicis municipals, assegurant la provisió
d’aparcaments segurs i suficients en les zones de
afluència intensa de ciclistes, així com en les principals
- Es millorarà i completarà la xarxa ciclista de València, parades de la xarxa de transport públic.
admetent una diversitat de tipologies, però establint
carrils bici segregats i protegits en les avingudes o
carrers amb major intensitat de trànsit motoritzat, així
com als eixos de més trànsit ciclista. El criteri general
serà que el carril bici ha d’estar preferentment al
nivell de calçada, segregat del tràfic rodat mitjançant
- Es fomentarà que les comunitats de propietaris
instal·len aparca-bicis en garatges soterranis i de
superfície. Així mateix es s’establirà la obligatorietat
que els garatges públics i aparcaments d’empresa els
instal·len.
elements físics, que hauran de fer-se ben visibles, - Les ordenances municipals, així com les revisions
també en les interseccions o rotondes.
- S’assegurarà la connexió de la xarxa ciclista municipal
amb les pedanies i poblats de l’Horta, i amb els
municipis de l’Àrea Metropolitana
- Es procurarà la interconnexió i la compatibilitat dels
sistemes de bicicleta pública amb tots els municipis de
l’Àrea Metropolitana, fomentant que en el període de
transició haja estacionaments de bicicletes públiques
paral·lels en els límits amb altres municipis.
- El concepte de «ciclo-carrer», o calçada única
compartida per ciclistes i automobilistes, serà
d’aplicació general en els carrers residencials on el
trànsit a motor és reduït i calmat.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
del planejament urbà, establirà l’obligatorietat, tant
per a les noves vivendes com per a les rehabilitacions
integrals, de habilitar un local, preferiblement en
planta baixa, per a les bicicletes i els carrets infantils
dels residents. Així mateix, s’assegurarà que els los
locals públics disposen d’aparcaments per a bicicletes.
- Als autobusos públics amb destinació a pedanies,
polígons i barris de l’extra-radi, així com als autobusos
nocturns es facilitarà la intermodalitat mitjançant la
col·locació de suports exteriors dissenyats per a les
bicicletes, com es fa a molts països.
- Es regularà i vigilarà el mercat de segona ma de
bicicletes, amb la finalitat de prevenir i dissuadir
robatoris.
41
#ambValentía
- Les bicicletes perdudes o furtades amb impossibilitat La situació actual de la pilota valenciana al Cap i Casal
de tornar-es als seus propietaris s’entregaran a ONG
és lamentable, pràcticament inexistent. Esta situació
per a la seua utilització social.
és conseqüència de l’absència total de política
- Es faran programes específics de “bici al treball” amb
els empleats públics
esportiva envers la pilota per part del govern actual
i dels anteriors. És per això que des de Compromís
volem encetar una acció planificada i coordinada des
- Instal·lació d’aparcaments per a bicicletes dins dels de les diferents àrees de govern per poder col·locar la
pilota en el lloc que es mereix i realitzar una vertadera
col·legis i Instituts de la ciutat
transformació que faça de la pilota valenciana un
- Treballar amb el personal educatiu temes de
esport modern, vertebrador i referent de la nostra
mobilitat amb bicicleta i incloure una unitat didàctica
ciutat:
a l’escola.
4.6.1 Pilota professional: trinquet de Pelaio i Genovés
4.5 Salut
El món professional és la màxima expressió del nostre
El 55 % de la població valenciana no fa cap activitat
esport, és per això que serà motiu d’especial atenció.
esportiva. Entre les persones que no practiquen cap Comptem amb el trinquet de Pelaio. Actualment,
esport existeix un 50% de perill de parir un infart, és de propietat privada i la gestió també privada, i
cerebral i/o coronari, mentres entre la població que està patint les estretors conseqüència de la situació
practica esport, este perill sols és d’un 24%, per tant general de la pilota. Cal des de l’Ajuntament, fer tots
hem de fomentar l’activitat esportiva de les ciutadanes les gestions possibles per assegurar-ne el seu futur i
i ciutadans de València per tal d’augmentar el seu no deixar que un recinte històric com és el trinquet
nivell de salut:
haja de tancar les portes. A més, cal signar algun
Coordinar-se amb els centres de salut i hospitals.
Dotar de desfibril·ladors al llit del riu Túria.
conveni de col·laboració per tal de poder fer-ne un ús
públic.
Respecte al de Genovés, propietat de la UPV, cal actuar
Organitzar congressos bianuals sobre medicina i
en el mateix sentit. És inacceptable que a penes tinga
esports.
ús per part dels ciutadans valencians. Cal realitzar les
Augmentar la lluita contra el dopatge en esports no
professionals.
- Protecció de l’esport de base participatiu per a la
ciutadania de totes les edats, bàsic en una societat
que demanda qualitat de vida i salut.
4. 6. Pilota Valenciana
42
gestions necessàries per tal de donar-li un vessant
públic a través d’’un conveni de col·laboració.
4. 6. 2. Pilota amateur:
Crearem una xarxa de clubs i modalitats que
practiquen la pilota i fomentarem la creació d’escoles
i clubs per assegurar-ne el futur, Al mateix, crearem
un servei d’assessoria per ajudar a la creació i gestió
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
dels clubs.
Les actuacions envers este vessant les realitzarem
sobre:
Jugadors en edat escolar per augmentar el nombre i
perquè els que hi juguen, continuen la pràctica de la
pilota després de l’edat escolar.
Jugadors de les falles que practiquen la modalitat
fallera perquè practiquen i competisquen en altres
modalitats i que òbriguen la competició fallera a
qualsevol jugador de pilota.
Incorporació
d’instal·lacions
de
les
principals
modalitats de pilota als futurs poliesportius que es
construïsquen.
Construcció d’instal·lacions en tots aquells barris que
hi haja demanda i siga possible perquè hi haja espai
físic dins dels actuals poliesportius.
Crear una xarxa de carrers per tots els barris de la
ciutat que estiguen disponibles durant un cert temps
a la setmana per poder practicar les modalitats de
carrer i jugar les competicions que hi hagen dins de
la ciutat. En cada barri hi hauria diferents carrers per
Signatura de convenis per poder obrir al públic poder jugar, així es jugaria de forma rotativa en cada
les poques instal·lacions que actualment n’hi ha i carrer per molestar el menys possible el veïnat.
habilitar i construir noves instal·lacions per facilitarne la pràctica.
4.6.3. Pla d’infraestructures:
Estudiarem la xarxa d’instal·lacions actuals i
planificarem la construcció de totes les que calguen
en funció de les necessitats actuals i futures. Partirem
de les actuals escoles i falles que tinguen equips de
pilota perquè puguen tenir instal·lacions dignes i
públiques.
Actuarem en tres direccions:
- Buscar col·laboració mitjançant convenis amb
4.6.4 Pla de formació:
Des de Compromís ens comprometem a elaborar
plans de formació en tres nivells principalment:
- Formació escolar: Fomentarem entre el professorat
de les escoles i instituts de València la pràctica del
nostre esport nacional. És per això que procurarem
que en les escoles i instituts de la ciutat s’estudie a
l es escoles i instituts des de tots els punts de vista
(històric, social, cultural, plàstic, lingüístic, anatòmic...).
- Formació extraescolar: Crearem convenis de
col·laboració amb totes les AMPES, acadèmies i
els propietaris de les actuals instal·lacions perquè centres escolars que vulguen crear una escola per
tinguen ús públic i hi puguen accedir totes aquelles oferir la possibilitat d’aprendre pilota després d’acabar
persones que vulguen practicar l’esport de la pilota
el període lectiu. L’objectiu és facilitar la inclusió de la
valenciana
pilota valenciana dintre de les activitats extraescolars
en tots els centres educatius.
- Fer un programa de construcció d’instal·lacions en
funció de les necessitats actuals i les que es preveuen - Formació de tecnificació i alt rendiment: plans de
formació per als esportistes d’alt nivell i tecnificació,
en un futur:
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
43
#ambValentía
que garantisquen, al mateix temps, la formació
acadèmica, professional i humana per tal que sempre
puguen tenir una bona eixida professional..
Però també fomentaren l’organització de cursos de
formació. És a dir, el que es diu Formació de formadors.
Des de la Fundació, intentarem organitzar cursos
de formació de pilota valenciana a totes aquelles
persones que s’hi vulguen dedicar a l’ensenyament de
la pilota. Estes escoles de formadors tindran diferents
nivells en funció dels nivells que diu la llei de l’esport
i les necessitats que tinguen les escoles municipals
que hi haja dins de la ciutat.
Elaborarem i durem a terme un pla de formació
específic per al professorat d’Educació Física de les
escoles dependents de l’Ajuntament per tal que a
mitjà termini no hi haja cap professor que no estiga
convenientment format en pilota valenciana i puga
desenvolupar els continguts de pilota al llarg de tota
l’escolarització dels xiquets i xiquetes de les nostres
escoles.
Per últim, dins de la programació de la Fundació,
promourem l’organització de cursos, trobades i
congressos on analitzarem i estudiarem el nostre
esport per tal de poder millorar-lo i modernitzar-lo.
44
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
45
#ambValentía
FESTES I CULTURA POPULAR
Introducció
Les festes de la ciutat de València conformen un
sistema festiu únic per la seua antiguitat, complexitat,
diversitat i riquesa cultural i patrimonial, alhora que
són una de les més pregones manifestacions de
la identitat valenciana, plasmada mitjançant una
extensa i sòlida xarxa d’associacions festives, que
agrupen més de 120.000 persones al cap i casal. Fins
al punt que ben bé es pot dir que les festes de València
són el més gran i singular “gran esdeveniment”
cultural urbà, amb la particularitat que pràcticament
és autogestionat i aporta a la ciutat un patrimoni
cultural distintiu, un gran atractiu turístic, múltiples
ingressos que animen diversos sectors econòmics
locals i una intensa sociabilitat veïnal que estimula
la calidesa cívica dels llaços socials i la possibilitat
d’expressió de la creativitat dels ciutadans. Per això,
pensem que les festes mereixen un espai destacat en
la nostra Proposta de Govern.
I. MARC GENERAL
s’identifica sovint amb una simple llista de “promeses”
electorals i porta implícita una càrrega jeràrquica
de “programació” des de dalt. Per contra, entenem
que la fórmula de “Proposta de Govern” implica una
proposició que fem a la societat civil, especialment a
la societat festiva, de com es podria gestionar eficaç
i participativament el complex i ric sistema festiu del
cap i casal. A més a més, es tracta d’una proposició
oberta a les aportacions de la ciutadania, que abans
que “programar” rígidament una acció de govern
planteja un full de ruta que puga desplegar-se
mancomunadament amb els principals actors festius
i altres agents de la societat civil. Finalment, entenem
que la “Proposta de Govern” expressa la nostra
ferma convicció que estem sobradament preparats
per a exercir el govern municipal d’una manera
honrada, professional, eficient, seriosa i plenament
democràtica. Per això, cal destacar que els membres
de la sectorial tenim una llarga, compromesa i intensa
trajectòria en el món festiu de la ciutat, que ens
proporciona un extens coneixement sobre i ens fa
empatitzar amb els mateixos sentiments, emocions,
1. Declaració de principis
Des de la Sectorial de Festes i Cultura Popular de la
passions, sensacions i preocupacions de la comunitat
festiva que pretenem representar.
Coalició Compromís per València volem plantejar
2. Fonamentació i desenvolupament de la Proposta
una Proposta de Govern per a la nostra àrea.
de Govern
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de La nostra Proposta de Govern, que més avant anirem
“programa electoral”, en la mesura que este format detallant festa per festa, es fonamenta en tres grans
46
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
eixos referencials i línies inspiradores de l’acció cosmopolites. Tots els aspectes i valors esmentats
de govern, de manera que a cada eix referencial
reclamen una atenció governamental preferent i una
correspon una línia inspiradora. Totes les línies
política cultural específica que estimulen i promoguen
assenyalades es plasmen en el desplegament d’una
el conjunt de festes de la ciutat en termes turístics, de
sèrie de propostes específiques d’actuació que també projecció externa i de consideració com a be comú
anirem detallant.
viu i dinàmic. Com que un dels trets diferencials
1. El primer eix referencial es l’eix ètic, o eix dels
valors que han d’orientar i regir les diverses línies
inspiradores de l’acció de govern. Pel que fa a este
eix, la principal línia inspiradora és la democràcia
festiva, que implica una defensa de l’autonomia
dels actors festius, amb especial èmfasi en la
promoció de tot tipus de mecanismes participatius i
que singularitzen València és el seu ric, dens i divers
sistema festiu, expressió d’un valuós patrimoni
etnològic, considerem que el lema “València, cultura
en festes” sintetitza l’aposta per un model de política
cultural que faça de la festa i la cultura popular local
un element essencial de la cultura ciutadana i la seua
projecció exterior.
descentralitzadors, la defensa de l’esperit propi de les 3. El tercer eix referencial és l’eix administratiu, referit
festes d’arrel transgressora, i la promoció i protecció a com gestionar en el dia a dia els assumptes del
de l’autogestió festiva i la confiança mútua com a base món de la festa. Per això a este eix li correspon la
de la relació entre els gestors públics i els ciutadans. La línia inspiradora de la governança de proximitat, que
democràcia festiva significa que la societat civil festiva
implica una decidida aposta per la coresponsabilitat,
autoorganizada és sobirana i lliure per a prendre
els
les seues decisions i autogovernar-se, sense que
l’horitzontalitat i el desplegament de mecanismes
pressupostos
participatius,
la
cogestió,
des del govern municipal s’exercisca cap dirigisme de mediació institucional orientats a proporcionar
i intervencionisme en termes politicoideològics ni suport tècnic als agents festius en totes les seues
es produïsca cap instrumentalització partidista o necessitats organitzatives.
clientelar de la festa.
Una governança de proximitat en els assumptes
2. El segon eix referencial és l’eix polític, que ací es
festius implica la reivindicació d’un espai públic i de
referix a la política cultural a aplicar en la gestió de
relació, que és tot just l’espai per a la governança
l’univers festiu del cap i casal. La línia inspiradora
entesa com a gestió amb vocació de servei públic i
corresponent a este eix és el de València, cultura en democràcia participativa. En eixe sentit, es revela
festes, que significa que el sistema festiu de València,
com a prioritari, per part de la Regidoria de Festes
que pràcticament és autoorganizat, representa un i Cultura Popular, incrementar el coneixement de
autèntic gran esdeveniment cultural de caràcter l’univers festiu i cultural popular, aprofitant el seu
singular, basat en la rica tradició festiva valenciana i saber fer acumulat en l’experiència festiva. Per a
amb uns valors patrimonials importantíssims, però
detectar necessitats i dèficits o demandes de la
que també apareix lligat a valuoses manifestacions
societat festiva i civil es necessita, per tant, construir
contemporànies,
innovadores,
interculturals
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
i un corpus de dades que sols pot vindre a partir
47
#ambValentía
de la posada en marxa d’una Antena Social de la
Festa. Esta formaria part del principal instrument
que disposaria la Regidoria per al coneixement i
•
Cicle de Nadal
•
Corpus Christi
la gestió de la festa, l’Institut Municipal de Cultura •
Festiva (IMCUF). Una de les missions principals de
l’Institut Municipal de Cultura Festiva seria assumir un •
compromís des de l’administració de cara a facilitar
el desenvolupament de les activitats de les entitats
festives a través d’una finestreta única que unificarà,
facilitarà i simplificarà les gestions administratives
que les associacions festives han de dur a terme amb
l’administració pública municipal, a més de servir
de mecanisme d’interlocució permanent amb els
diversos agents festius. Serien també funcions de
l’Institut la promoció exterior de les festes, el foment
del seu estudi i investigació i la recerca de donacions
i patrocinis privats que complementaren els recursos
públics destinats a les festes. El funcionament de
Festes de barri, carrer i pedanies
Noves festes (nous veïns, fires, noves propostes)
Des de l’IMCUF també es buscaria fomentar
l’emprenedoria festiva, que fa referència a la capacitat
que la ciutadania, organitzada en associacions cultural
festives, té per a proposar i impulsar noves activitats,
i generar processos innovadors de participació social,
creativitat artística i sostenibilitat mediambiental dins
la festa.
II. INSTITUT MUNICIPAL DE CULTURA
FESTIVA DE VALÈNCIA (IMCUF)
1. Denominació i perfil institucional
l’Institut estaria basat en la posada en marxa d’un Pla La posada en marxa de l’Institut Municipal de Cultura
Director de les Festes de la ciutat, que començaria pel Festiva de València (IMCUF), que prendria la forma
disseny participatiu i col·laboratiu d’un Pla Estratègic
legal d’organisme autònom municipal, suposaria la
de les Falles, ja que és la principal i més complexa
posada en pràctica d’un reforma integral de la gestió
festa del cap i casal.
institucional de les festes de la ciutat de València, i
Dels eixos i les línies inspiradores referits es derivarien
les propostes específiques d’actuació, que haurien de
desplegar-se en les següents àrees festives:
en el cas de la festa major del cap i casal, les Falles, es
lligaria a l’adopció d’un pla estratègic, fet amb rigor i
visió de futur, el qual seria el primer pas per a un futur
Pla Director de les Festes de la ciutat.
•
Falles
•
Setmana Santa
•
Fira de Juliol
•
Festes vicentines
operatives i d’eficiència institucional.
•
Festes marianes
2. Filosofia inspiradora i fonamentació conceptual
•
Nou d’Octubre
La filosofia que inspira la proposta de l’IMCUF es
48
L’IMCUF dependria orgànicament de l’àrea de Festes i
Cultura Popular de l’Ajuntament de València, tot i que
també mantindria lligams institucionals preferents
amb les àrees de Cultura i de Turisme, per raons
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
fonamenta en tres postulats. En primer lloc, es defensa
que la festa com a tal és un bé cultural molt rellevant,
tant pel que té de condensador del patrimoni cultural
en tota la seua extensió com pel que té de be comú
viu i dinàmic. En segon lloc, afirma que la festa també
pot ser un importantíssim recurs econòmic per a la
ciutat de València, així com per a una sèrie de sectors
productius lligats al món festiu, ja que la festa té
una sèrie d’impactes econòmics directes, indirectes
i induïts que cal valorar. I en tercer lloc, segons la
filosofia que defensem, entenem que València té en
la festa un recurs social, cultural i econòmic únic que
presenta un caràcter comunal i que ben bé podria
atorgar a València una imatge de marca distintiva amb
la qual ser identificada en l’espai global, especialment
dins l’àmbit del turisme cultural i el turisme de
l’experiència. Esta idea apareix reforçada per les més
recents aportacions de diversos especialistes sobre la
globalització de la cultura.
Cal emfasitzar que València té un sistema festiu
caracteritzat per la seua densitat, riquesa, complexitat,
diversitat, història i espectacularitat. Un sistema
festiu coherent, integral i vigorós que té, en la seua
pròpia autoorganització, el caràcter d’esdeveniment
cultural singular, amb l’afegit que es tracta d’un
“gran esdeveniment” de caràcter altament popular i
participatiu. A més a més, parlem d’un sistema festiu
on conviuen els elements patrimonialitzats amb les
vessants més vives i dinàmiques de la festa ciutadana.
Les Falles actuen com a eix del sistema festiu de
València, no sols perquè són les festes majors del cap
i casal, sinó perquè la seua extensa xarxa associativa
(més de cent mil persones) anima i ajuda a organitzar
també la major part de les festes de l’esmentat
sistema, generant, de pas, una intensa sociabilitat
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
que ultrapassa (i amplifica) el mateix àmbit festiu.
Efectivament, les festes populars i tradicionals de la
ciutat de València representen un singular patrimoni
cultural, alhora que un destacat instrument de
participació ciutadana. L’Ajuntament de València no
sols té una responsabilitat directa en l’organització
d’algunes d’estes festes, sinó que també ha adquirit
diverses obligacions pel que fa a la conservació de
la cultura festiva. L’exemple més clar és el d’aquelles
festes i elements que ja tenen alguna figura de
protecció i promoció (el Corpus o els milacres de Sant
Vicent, declarats bé d’interés cultural immaterial, i la
Setmana Santa Marinera, reconeguda com a festa
d’interés turístic nacional) o estan en vies d’aconseguirla (la incoació de l’expedient per a declarar bé d’interés
cultural immaterial el toc manual de campanes de la
Seu i la proposta perquè la UNESCO declare la festa
de les Falles patrimoni cultural immaterial de la
humanitat).
Però, a banda de l’actuació municipal, les festes de la
ciutat no serien possible sense la participació, com
a organitzadors o col·laboradors, de les diverses
associacions festives existents a València, les quals
participen de manera decisiva en e foment de la
cultura popular i tradicional. En els últims anys, el
desplegament normatiu de les lleis que afecten les
diverses celebracions populars, com també la situació
econòmica adversa, dificulten la gestió i organització
de les festes per part d’estes associacions. Estes
circumstàncies fan més necessari encara que
l’Ajuntament de València done suport a l’àmplia xarxa
d’associacions que, a través de la iniciativa ciutadana
i cívica, fan de la festa una mecanisme de cohesió
social i d’integració. Per això cal detectar les noves
necessitats de les associacions festives en relació amb
49
#ambValentía
els nous marcs normatius.
Per totes Estes raons creiem que la centralitat de la festa
a València mereix que es valore la posada d’un nou
model on la cultura, la història i el patrimoni etnològic
locals se situen en primer pla. Des d’este plantejament
entenem que caldria apostar, clarament, per dotar de
molta més visibilitat, centralitat i projecció les festes
de València, i en eixe sentit es proposa la idea força o
lema de “València, Cultura en Festes”, per a sintetitzar
en un eslògan la idea principal: que València té un valor
especialment distintiu de cara a la seua ubicació en la
cultura global, i és que oferix cultura (tant alta cultura
com cultura popular) a través de la festa, perquè
atresora un sistema festiu que ben poques ciutats del
món avançat poden presentar en l’actualitat.
plàstiques (imatgeria processional o devocional,
pintures,
altars...),
arquitectòniques
(esglésies,
temples, fortaleses, palaus...) o literàries (poemes,
drames, narracions...). Per tant, entenem que, a l’hora
de considerar la cultura festiva, és millor abordar els
seus continguts d’una manera integral i completa, en
la mesura que es tracta d’una cultura híbrida pel que
fa tant a l’origen social, com també ètnic o territorial,
de les seues expressions més pregones. La cultura
festiva inclou, a més, tant elements històrics, artístics
i etnològics reconeguts social i institucionalment
com a patrimoni cultural, com també elements vius,
innovadors, creatius emanats del dinamisme cultural
de la contemporaneïtat.
3. Funcions
Cal argumentar, d’altra banda, la raó de per què Les funcions de l’IMCUF respecte de les festes de
emprem la denominació d’Institut Municipal de València serien, essencialment, les següents:
Cultura Festiva. Sobre això, ben be es podria utilitzar
l’expressió “cultura popular” o “cultura popular
festiva”. No obstant això, el concepte de “cultura
popular” resulta, en certa forma, controvertit, ja que,
encara que s’use habitualment, amaga una certa
ambigüitat i indefinició pel que fa al mateix terme
“popular”, en la mesura que es tracta d’una expressió
que pot presentar algunes connotacions populistes
o demagògiques, sobretot si és utilitzada per part
d’una institució pública. A més a més, hi ha una raó
- Assessorament: a través del mecanisme d’una
finestreta única (Finestreta de les Festes) tant física
com telemàtica, implica posar a l’abast dels coŀlectius
festius, però també a l’abast de la ciutadania en la seua
relació amb els esdeveniments festius, els instruments
d’assessorament tècnic i de gestió administrativa
municipal per a resoldre dubtes, problemes, conflictes
o tramitacions oficials, especialment en aspectes
legals, econòmics i de gestió cultural.
de molt més pes per a preferir el concepte de “cultura - Difusió i divulgació: implica posar a l’abast dels
festiva” al de “cultura popular”, i és que la cultura col·lectius festius i de la ciutadania un coneixement
festiva valenciana, i molt concretament la de la ciutat profund però accessible del sistema festiu de la ciutat,
de València, si bé inclou d’una manera majoritària mitjançant l’activació, per exemple, de diverses rutes
manifestacions molt variades, riques i significatives
festives orientades tant al turisme local com exterior.
de la cultura popular o de les classes populars, també Implica, al mateix temps, fer un ús eficaç i continuat
inclou manifestacions de l’alta cultura o cultura “culta”, de les noves tecnològics de la comunicació i de les
com ocorre amb expressions musicals (composicions), xarxes socials. A més a més, suposa aprofitar la xarxa
50
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
educativa i l’engranatge turístic per a fer més visible i
valorat el sistema festiu del cap i casal.
conformen un bé patrimonial d’especial significació.
- Coordinació: suposa establir uns mecanismes
- Patrocini: buscar la implicació de la iniciativa privada de governança participativa entre tots els agents
per tal d’aportar recursos, fomentar la implicació de
que participen en la festa, per a garantir la màxima
les empreses i fundacions i fer un ús més eficients dels
eficiència i sostenibilitat en la gestió.
recursos públics.
- Planificació: dins l’esmentat marc de governança
- Promoció i Dinamització: inclou la promoció turística, participativa, implica generar una sèrie d’objectius
així com la promoció de caràcter comunicatiu, que mancomunats i assolibles de cara a una adequada
implica fer de la festa un important recurs de cara al promoció, gestió i divulgació de la festa en el futur. En
turisme cultural i de l’experiència, a més de facilitar este apartat també es preveu la captació de recursos
que els mitjans de comunicació locals i forans públics o privats per a l’organització de les festes de
puguen informar amb totes les dades possibles de les la ciutat i el compliment dels objectius de l’Institut
festes del cap i casal. També implica la dinamització
i promoció dels diversos sectors econòmics lligats a
les festes.
- Investigació, Estudi i Documentació: implica
promoure i estimular els treballs de recerca sobre els
aspectes històrics, artístics, patrimonials, documentals
i socioantropològics de les festes del cap i casal.
Municipal de Cultura Festiva.
4. Estructura organitzativa
Per a dur a terme les funcions esmentades es necessita
una estructura organitzativa de l’IMCUF suficientment
àgil, flexible i eficaç. Per a això, es proposa una divisió
interna en tres àrees:
Un dels principals instruments seria el Centre de
- Àrea d’Administració: assessorament, coordinació i
Documentació i Difusió de la Festa de les Falles (CDF),
planificació.
que actuaria com a punt de referència per a un futur
centre de documentació de les festes de la ciutat. Es - Àrea de Promoció i Comunicació: promoció, difusió,
tractaria, a més, de vincular l’activitat investigadora divulgació i dinamització.
i d’estudi a la que es du a terme en les universitats
valencianes i altres entitats investigadores pel que fa
al tema festiu.
- Gestió cultural: implica dotar la institució de les
ferramentes adequades per a la gestió cultural dels
diversos aspectes de les festes, tenint en compte
tant la tasca professional del gestor cultural com
l’autogestió cultural orientada dels protagonistes
- Àrea de Recerca i Gestió Cultural: investigació, estudi,
documentació, musealització i gestió cultural.
El treball de les diverses àrees, realitzat per personal
derivat des d’altres llocs de les àrees de Festes i Cultura
Popular, de Cultura i de Turisme, abraçaria una sèrie de
subsistemes festius, que conformen el sistema festiu
de València, i que s’agruparien de la manera següent:
de les festes. Açò inclouria la coordinació i gestió •
Falles
dels museus dedicats a les festes de la ciutat, que
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
51
#ambValentía
•
Setmana Santa
•
Fira de Juliol
•
Corpus Christi
•
Festes vicentines
•
Professionals del camps de les festes i de la gestió
cultural.
Quant al segon mecanisme, es tractaria de posar en
marxa una Antena Social de la Festa, orgànicament
depenent de l’IMCUF, amb la pretensió de fer un
seguiment i avaluació continus del compliment dels
•
Festes marianes
•
Cicle de Nadal
•
Nou d’Octubre
•
Festes de carrer, barri i pedanies
•
Noves festes (festes de nous veïns, fires, noves
festiva observada, és a dir, fer que la tasca d’observació
propostes)
i anàlisi compte amb la proximitat, complicitat i
objectius i projectes de l’Institut. Parlem d’antena i
no d’un observatori perquè este té una connotació
més freda i analítica (una institució que observa els
agents festius), mentre que una antena es basa en
el concepte de sintonització, que implica no sols
observar, sinó sintonitzar i empatitzar amb la realitat
participació dels diversos agents festius de la ciutat.
5. Mecanismes de cogestió i de participació ciutadana
El funcionament de l’IMCUF implicaria l’activació de
dos mecanismes essencials per a potenciar la cogestió
de les festes entre institucions públiques i societat civil,
així com la màxima participació ciutadana. El primer
mecanisme consistiria en l’activació d’un Patronat de
l’IMCUF, que tindria la funció d’assessorar, orientar i
controlar les decisions executives de l’Institut en les
diverses àrees considerades. El Patronat, de caràcter
consultiu, estaria presidit pel regidor o regidora de
l’àrea de Festes i Cultura Popular, amb representació
dels responsables executius de l’Institut, i compost
per representants de les següents instàncies socials:
•
Associacions festives, coordinadores i juntes.
•
Associacions de veïns.
•
Associacions empresarials, professionals i gremis.
•
Universitats públiques.
L’Antena estaria vinculada a l’Àrea de Recerca i Gestió
Cultural de l’Institut i analitzaria qüestions essencials
com ara la distribució territorial de les entitats, els
nivells de regulació, el seu volum econòmic i els
diversos impactes generats en la ciutat (impacte
econòmic i social, generació de consums, elements
de projecció i atracció exterior, nivells de participació,
perfil dels participants, integració d’immigrants o
evolució de l’activitat cultural, entre altres). Una de les
primeres activitats de l’Antena seria la confecció d’un
Atles de les Falles, a través d’una enquesta de recollida
d’informació entre el món associatiu faller, que es
faria amb periodicitat quinquennal per a detectar els
trets i les necessitats fonamentals de la festa fallera,
facilitar-ne la governança i reforçar el Pla Estratègic de
les Falles.
III. FALLES
1. Introducció
La festa de les Falles, que es remunten al segle
52
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
XVIII, són, a banda d’una de les festes valencianes a acontentar el món faller d’una manera vertical
més emblemàtiques, l’esdeveniment festiu més
i paternalista però sense atendre realment les
important, complex i multitudinari de la ciutat, fins
necessitats reals del col·lectiu fallers. Més prompte
al punt que, a més, molts dels seus organitzadors l’objectiu ha sigut desmobilitzar possibles moviments
participen també en la preparació de les altes festes
crítics i promoure el conformisme a canvi d’ajudes
del cap i casal. A la ciutat de València funcionen 385 econòmiques que tampoc han aconseguit els seus
comissions que agrupen més de 100.000 persones, objectius de millorar la inversió en els cadafals.
que representen més del 13 per cent de la població
del cap i casal. Les comissions s’estenen al llarg de tota
la geografia urbana i despleguen una intensa activitat
cultural als seus casals durant tot l’any, que actua com
a nexe privilegiat entre els barris i els veïnats. Per això,
pensem que les Falles mereixen un espai destacat en
la nostra Proposta de Govern.
2. Avaluació de la política del govern municipal en
l’àmbit faller entre 1991 i 2015
Per a poder fer una proposta rigorosa de govern
2. Poca promoció dels cadafals fallers: no hi ha hagut
una adequada i eficaç promoció del cadafal faller,
començant per les falles municipals, fet que ha
generat una menor visibilitat dels artistes fallers i les
seus valuoses aportacions.
3. Escassa promoció interior i exterior de la festa
fallera: no s’ha posat en marxa una autèntica
promoció exterior de la festa fallera, amb mitjans,
recursos i personal adequat, ni s’han tret totes les
potencialitats al concurs de cartells, poc renovat i
en relació amb la festa de les Falles, que és la més gens obert a noves tendències, i tampoc no hi ha
important i de major impacte social al cap i casal,
hagut una vertadera preocupació institucional per
ens cal, prèviament, fer una certa avaluació del que la promoció turística i comunicativa. A més a més, no
ha estat la política en l’àmbit faller duta a terme per
s’ha subratllat el valor patrimonial ni cívic de les Falles
l’Ajuntament de València entre 1991 i 2015. Tot seguit en la seua inserció dins l’activitat cultural de la ciutat,
assenyalarem el que considerem que han sigut els
creient, erròniament, que la festa se promocionava
principals elements de la política fallera municipal.
per si mateixa.
Uns elements la correcció o reversió dels quals ja ens
marquen el camí en el que seria la nostra proposta
en l’àmbit faller, que necessàriament apel·la a una
gestió de les Falles participativa, rigorosa, plural i de
transformació progressista de la festa.
4. Desmobilització de l’Assemblea de Presidents i
el debat sobre la festa: l’Assemblea de Presidents,
teòricament el màxim òrgan de debat i decisió de
les comissions falleres ha tendit a ser desmobilitzat,
convertint-lo en un simple fòrum d’assentament
1. Clientelisme i tracte paternalista al col·lectiu faller: a les propostes de l’equip de govern, defugint
des de l’Ajuntament s’han promogut les relacions
els
mecanismes
participatius,
deliberatius
i
clientelars amb les comissions falleres a través d’una
desincentivant les propostes crítiques o de canvi.
política de subvencions als cadafals i la il·luminació Paradoxalment, la insistència oficial a no “polititzar
sense criteris clars ni rigorosos, pensant només
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
la festa” s’ha fet des d’una clara postura política i
53
#ambValentía
ideològica, des del moment que el president de Junta aprofitament dels recursos econòmics disponibles i
Central Fallera és un regidor d’un partit polític amb pèrdua d’oportunitats per a la promoció i difusió de
els seus interessos electorals.
la festa.
5. Inèrcia reglamentista (Congrés i Reglament de 8. Desinterés per una gestió integradora de la festa:
2001): des de la celebració del darrer congrés faller no hi ha hagut una visió conjunta de la complexitat
en 2001 i la posada en marxa del reglament esmenat
organitzativa i participativa que comporten les Falles,
no s’ha fet cap reforma que anara en consonància raó per la qual no s’han tingut en compte, alhora de
amb els canvis experimentats per la festa, sinó que
bastir una gestió integral i consensuada, la consulta
s’ha generat una inèrcia normativa paradoxalment
i atenció a col·lectius tan diversos però rellevants
unida a un creixent incompliment del reglament, fet com els artistes fallers, els pirotècnics, les societats
que ha anat deixant progressivament obsolet el marc
musicals, les empreses turístiques, les associacions
reglamentari vigent.
de veïns, les universitats públiques, el professionals
6. Immobilisme en el programa de festejos i la falla
municipal: no s’han produït innovacions substancials
en el programa oficial de festejos (amb l’excepció de
dels sectors productius implicats en la festa o altres
entitats culturals interessades.
9. Política erràtica i ocurrencialista respecte al
la reeixida Cavalcada del Foc), dirigides en un sentit patrimoni cultural faller: no hi ha hagut una política
modern de “festes per a tots”, ni tampoc s’ha innovat coherent i persistent en els temps, ni prèviament
en referència a les falles municipals, ancorades en reflexionada, pel que fa a la protecció i promoció
un model massa immobilista i gens obert a noves del patrimoni cultural faller, especialment respecte
tendències, formes d’expressió i artistes. A més a als museus fallers, l’Exposició del Ninot o el Centre
més, les falles oficials són triades, entre els projectes
de Documentació de les Falles, tancat sense més
presentats, per representats polítics, sense que explicacions en 2011. Igualment, tampoc s’ha posat
intervinguen professionals de les arts plàstiques, en marxa un pla d’acció destinat a promocionar
i sense valorar la potencialitat que tenen com a eficaçment la candidatura de l’Espai Cultural de la
aparador d’allò més excel·lent i creatiu que fan els
Festa de les Falles a ser declarades patrimoni de la
nostres artistes fallers.
humanitat. Més prompte, en este punt, com en els
7. Desinterés per l’excel·lència en la gestió integrada
de la festa: sense demèrit del fabulós capital humà
en règim de voluntariat que atresora la Junta Central
altres, han predominat les accions ocurrencialistes, la
improvisació i la desídia institucional en la gestió.
10. Escàs interés per la promoció del valencià en la
Fallera, no s’han fet esforços per a introduir l’acció festa: tot i que el reglament faller subratlla la necessitat
complementària o assessora especialitzada en la
de fer del valencià la llengua pròpia i preferent de la
gestió cultural, biblioteconomia i documentació, festa fallera, des de la Junta Central Fallera no s’han
promoció exterior, xarxes socials o mitjans de
fet esforços per a fer realitat la norma, sinó que, tot
comunicació, fet que ha generat ineficiència, escàs i les reiterades demandes del síndic de Greuges, ha
54
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
avançat la castellanització i s’han entrebancat els exclusió o enfrontament amb els altres veïns. Per a
processos de normalització i visibilitat del valencià, aconseguir-ho la comissió fallera pot connectar encara
especialment en les publicacions, gabinet de més amb el barri, mostrar i ensenyar el seu treball i fer
comunicació i xarxes socials coordinades des de la
partícips de la festa la resta de veïns. Si aconseguim
màxima institució fallera.
incloure i implicar (en el grau que cadascú desitge)
Totes estos trets se sintetitzen en una política cultural
fallera caòtica, inconsistent i mancada de qualsevol
plantejament seriós i connectat amb les necessitats
fallers, veïns i comerciants, aconseguirem una festa
no solament al servici dels fallers sinó també de la
ciutadania: una festa molt més participativa.
reals de fallers i ciutadans. Per tot això des de El paper que té l’Ajuntament en la gestió d’unes festes
Compromís per valència creiem, com ja s’ha a avançat, com les Falles és molt divers i complex. La instal·lació
que és necessari plantejar una proposta de govern de més de 700 monuments fallers als carrers de
per a la nostra festa molt reflexionada i coherent, però València implica una variació en el funcionament
que tinga com a element central una posada en valor normal de la ciutat: tancament de nombrosos carrers
integral d’una festa amb unes enormes potencialitats, al trànsit, limitacions en l’estacionament de vehicles,
però que fins ara han sigut ignorades i inexplorades modificacions en l’itinerari del transport públic, canvis
per parts dels responsables polítics del govern de la d’ubicació dels contenidors de residus, etc. Una
ciutat.
3. Necessitat d’inserir les Falles i la seua sociabilitat en
un marc ampli de participació ciutadana i de gestió
eficaç per part de l’administració municipal
transformació difícilment imaginable en qualsevol
ciutat europea amb la nostra població i morfologia,
però que a València s’assumix, es disfruta i es patix.
Quan s’analitza les queixes entre veïnat i comissions
falleres, són els aspectes que generen major nivell
Les Falles són un fet social i que genera identitats d’insatisfacció entre els ciutadans, i es dóna la
col·lectives perquè reforça la cohesió social, solidaritat paradoxa que són les accions en les quals menys pot
i el sentiment de pertinença al grup. Això fa de la incidir la comissió fallera. Eixe seria un primer punt a
comissió fallera una entitat de barri, al mateix nivell abordar, procedir a una vertadera descentralització
que les associacions de veïns, que desplega també de l’administració local a través de les juntes de
una activitat social i cultural, i que es esdevé senya districte perquè servisquen de nexe d’unió entre
d’identitat de la barriada.
l’administració, el veïnat i les comissions falleres. És
responsabilitat de l’Ajuntament crear els canals de
Si ens centrem en l’espai, les noves visions de participació on tècnics, veïns i fallers puguen decidir
l’urbanisme participatiu parlen del concepte “veïnat” conjuntament accions. Les juntes de districte, els
com a senya d’identitat dels usos comuns i de relacions
casals i les seus de les entitats socials serien punts
entre la ciutadania. La festa de la Falles té lloc al carrer,
d’informació de les activitats i de la festa als barris.
i això implica un ús en el qual s’escenifiquen totes les
possibles relacions de filies i fòbies. És, per tant, l’espai
Un segon nivell a abordar seria el paper de la Delegació
on s’han de gestionar les situacions de cooperació,
de Festes i Cultura Popular i l’Alcaldia pel fet de tractar-
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
55
#ambValentía
se dels màxims exponents festius de l’administració l’assemblea. Es podria, a més, establir un mecanisme
municipal. Analitzant les partides en el pressupost de participació per a elaborar els pressupostos de
per al 2015, s’observa que la responsabilitat de la Junta Central Fallera i poder decidir quines activitats
Delegació de Festes se circumscriu principalment al
fa falta potenciar alhora que fiscalitzar les despeses
manteniment del Museu Faller, la realització de les
efectuades per l’organisme.
falles municipals, ajudes als monuments fallers i les
ajudes a l’adquisició i reforma de casals. Per a nosaltres
es tracta del punt més feble en la gestió de la festa i
on l’Ajuntament hauria d’assumir una responsabilitat
major. Responsabilitat a l’hora de difondre la nostra
rica cultura festiva, especialment les Falles com a
esdeveniment cultural singular, dins i fora de les
fronteres del nostre estat. I tot això fent ús del ja
esmentat Institut Municipal de Cultura Festiva, el qual
Els models de gestió de les administracions
públiques han d’evolucionar des de posicionaments
representatius a posicionaments participatius i, dins
d’este canvi de paradigma, la festa de les Falles ha
d’assumir un paper de lideratge i avantguarda perquè
es tracta del principal moviment associatiu de la ciutat
de València.
4. El nostre compromís amb les Falles
s’ocuparia de la gestió institucional de les festes. En
la tasca de salvaguardar el nostre patrimoni cultural Institut Municipal de Cultura Festiva de València
faller cal destacar la declaració de l’Espai Cultural de
la Festa de les Falles com a patrimoni de la humanitat,
la reforma integral del Museu Faller i reactivar amb els
recursos pertinents el Centre de Documentació de la
Festa.
Posar en marxa l’Institut Municipal de Cultura
Festiva de València (IMCUF), un organisme autònom
municipal que s’ocuparà de la gestió institucional de
les festes de València, i de donar suport als col·lectius
festers de la ciutat i assessorar-los. La seua acció es
I per últim, cal debatre el paper de la Junta Central fonamentarà en un Pla Director de la Festa, articulat
Fallera, principal organisme en la gestió de festa en diversos plans estratègics festius
i on les comissions falleres estan representades
mitjançant l’Assemblea de Presidents. El debat del
Pla Estratègic de les Falles
model de relació amb l’administració municipal de la
Elaborar un pla estratègic, amb la participació de
Junta Central Fallera és complex i necessari, s’haurà de
tots els agents implicats en les Falles, que ha de
fer de manera participativa amb els agents implicats
servir per a detectar les oportunitats, els riscos, les
i no serà qüestió de dos dies. Ara bé, amb voluntat necessitats i les potencialitats de la festa fallera. Això
política, sí que es poden fer modificacions en la gestió
permetrà optimitzar els recursos i facilitar la gestió a
i en la forma de govern amb l’objectiu de fer cada les comissions i a les institucions.
vegada més partícip el faller en la presa de decisions.
Es podria potenciar els grups de treball dins de
Participació
l’Assemblea de Presidents amb la finalitat d’estudiar Promoure institucionalment mecanismes estables
les propostes abans de debatre-les i votar-les en i descentralitzats als barris per a resoldre conflictes
56
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
i intercanviar experiències entre els diversos actors l’Ajuntament per a promoure la música en valencià.
implicats en la festa.
Festes sostenibles
Fer una transició cap un model de festa més
L’edició d’un CD amb estes cançons podria servir com
a font d’ingressos extra.
Patrimoni de la Humanitat
sostenible, col·laboratiu i més just socialment, amb Activar els mecanismes institucionals necessaris per
la creació d’un segell ecològic de qualitat per a les
a salvaguardar, promoure i revitalitzar el patrimoni
comissions. Fomentar la investigació, en col·laboració cultural faller, amb l’horitzó de la declaració de la festa
amb les empreses i universitats valencianes, per a de les Falles com a patrimoni de la humanitat.
trobar materials menys contaminants.
Mobilitat i accessibilitat
Govern de la festa
Crear i garantir els mecanismes de participació,
Garantir la mobilitat i la seguretat ciutadana en la deliberació i decisió dels òrgans municipals de gestió
setmana fallera, potenciant l’accessibilitat als actes de les Falles (regidoria encarregada de l’Àrea de Festes
fallers i als cadafals, donant exemple des de la falla
municipal.
Normativa
i Junta Central Fallera).
Pressupost de la Junta Central Fallera
Fer un pressupost transparent i participatiu en què
Derogar l’actual Ordenança Municipal d’Ocupació
el faller puga fer les seues aportacions mitjançant
de la Via Pública i elaborar-ne una nova amb la
l’Assemblea de Presidents, en què donarem compte
participació activa dels fallers, col·lectius festius i la
de totes les partides econòmiques.
resta d’agents implicats. Procediment que, a partir
d’ara, seguiran l’elaboració o modificació de totes les
normatives.
El valencià, la llengua de les Falles
Ciutat de l’Artista Faller
Impulsar la Ciutat de l’Artista Faller com un districte
cultural de la ciutat per a fomentar la creativitat i
reforçar la seua identitat. Posar en marxa un programa
Les nostres festes són un aparador excepcional per a d’ajudes per a rehabilitar tallers i protegir les activitats
mostrar la nostra cultura, per això cal potenciar l’ús
relacionades amb la creació de falles. Integrar els
del valencià com a element integrador i identificador tallers i el Museu de l’Artista Faller en les rutes de
de la festa.
turisme cultural.
Garantir que tota la documentació i informació
Museu Faller
generada per la Junta Central Fallera estiga en
valencià, tal com recull el Reglament Faller, incloses
també les pàgines web, xarxes socials, produccions
audiovisuals i campanyes publicitàries. Aprofitar
l’ambientació musical de la mascletà de la plaça de
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Reformar íntegrament i rellançar el Museu Faller de
València d’acord amb els més moderns plantejaments
museològics, i reactivar amb els recursos pertinents el
Centre de Documentació de la Festa de les Falles.
57
#ambValentía
Teatre faller
Falla municipal
Dignificar el concurs de teatre, de presentacions i la
Apostar per una falla municipal de caràcter singular,
gala de la cultura, i els dotarem d’una partida específica
amb vocació de projecció exterior i tendent a la
de promoció. Posarem interés en el concurs literari
innovació, amb estímuls per a la participació de joves
d’obres de teatre i, especialment, en el d’apròposits,
artistes fallers i la col·laboració amb altres disciplines
com a gènere literari exclusiu del món faller.
artístiques. Proposar un comité de selecció configurat
Imatge i difusió de les Falles
Seleccionar el cartell de Falles estimulant la participació
per persones de prestigi relacionades amb les Falles i
amb la creació plàstica, enfront de l’actual composició
amb càrrecs polítics. Cal garantir l’espectacularitat
de creadors de prestigi. Potenciar l’atractiu de la festa de la cremà de la falla municipal (la més seguida
cap a l’exterior dins d’una campanya de promoció en directe i per televisió), apostant per materials de
global al llarg de tot l’exercici.
combustió neta.
Exposició del Ninot
5. Propostes específiques en matèria de Falles
Convertir l’Exposició del Ninot, reestructurada amb
Impulsar la candidatura de les Falles a patrimoni
la denominació de L’Indult del Foc, en una autèntica
immaterial de la humanitat
mostra de l’art faller, per això, cal aconseguir un lloc
d’exhibició digne, i canviar l’actual sistema de selecció
i de premis.
Espai Faller
Cal impulsar la candidatura de les Falles a ser
declarades patrimoni immaterial de la humanitat
per part de la UNESCO. Per a això, cal fer el procés
més ampli i participatiu possible, implicant tots els
col·lectius afectats, començant per les comissions
Crear d’un espai descentralitzat de gestió i
falleres i els artistes fallers, però també la Federació de
assessorament durant la Setmana Fallera, amb la
Societats Musicals, els indumentaristes, els artesans...,
finalitat de donar informació necessària i facilitar la que han de ser-ne els autèntics protagonistes. Així
resolució de problemes a la ciutadania durant les 24 mateix, cal buscar la complicitat de la premsa perquè
hores del dia.
actuen de difusors de la candidatura.
Cavalcades falleres
Per a això, cal posar en marxa campanyes de
Potenciar les cavalcades per a recuperar la connexió
perduda entre la festa i la ciutat. Crear de la Cavalcada
de la Plantà, lligada a la revitalització del cadafal
sensibilització i difusió aprofitant els dies de Falles,
però que s’han d’estendre al llarg de tot l’any, que
incloguen entre altres propostes:
municipal, i de la Cavalcada de les Festes Valencianes - L’elaboració d’una pàgina web específica de la
com a representació del nostre patrimoni festiu. candidatura.
Continuar potenciant la Cavalcada del Foc com a
ritual previ a la cremà de les falles.
58
- Fer partícips els fallers i les falleres perquè facen
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
de promotors de la candidatura impulsant accions a
través de les xarxes socials.
- Programar conferències i exposicions divulgatives
del patrimoni faller en el marc de les setmanes
culturals de les comissions de falla.
- Coordinar iniciatives conjuntes amb la resta de
la normativa específica sobre la matèria.
L’Indult del Foc
Considerem que l’Exposició del Ninot, que va nàixer
en 1934 fruit d’un projecte anomenat L’Indult del Foc,
necessita una profunda reformulació i reforma que
la faça més atractiva, visible i culturalment rellevant.
juntes locals i localitats valencianes on es planten Per això des de Compromís per València proposem
falles per a sumar esforços.
- Elaborar informació específica per als visitants dels
dies de Falles.
rescatar la primigènia denominació de L’Indult del Foc
per a agrupar i cohesionar una sèrie d’activitats amb
la finalitat de posar en valor els treball dels artistes
fallers i les comissions, així com el singular patrimoni
- Articular totes les activitats de l’exercici faller 2015- que suposen els cadafals fallers.
2016 al voltant de la candidatura.
L’objectiu, més enllà d’aconseguir la declaració, és
La nostra proposta planteja buscar un emplaçament
digne i estable per al muntatge i exhibició de
difondre els valors culturals i patrimonials de la festa l’Exposició del Ninot, que complisca les condicions
de les Falles entre el coŀlectiu faller i entre el conjunt bàsiques de qualsevol bona exposició, tant en termes
de la societat valenciana.
tècnics (il·luminació, disposició espacial, visibilitat,
deambulació) com de plantejament conceptual
Lligat a este punt cal garantir el ple reconeixement (es tracta d’una exposició, no d’un amuntegament
oficial del Museu Faller com a museu. El Museu d’elements). També entenem que la participació de
Faller, un museu especialment singular pel mètode les comissions hauria de ser opcional, sense que el
democràtic i popular amb què es conforma la fet de no presentar un ninot o grup fóra un obstacle
col·lecció de ninots indultats que alberga, rep vora per a poder optar al concurs de falles. A més a més,
80.000 visitants anuals, fet que mostra el gran interés s’adoptaria un criteri d’exhibició que no predispose o
que suscita. Per això, és necessari posar en marxa una condicione el públic elector.
reforma de la seua estructura museològica, que estiga
basada en la professionalitat, les bones pràctiques i En tot cas, l’esdeveniment L’Indult del Foc, a banda
la vinculació continua entre el Museu Faller, el món
de tindre com a eix central l’Exposició del Ninot,
faller i el conjunt de la ciutadania.
inclouria una renovada Mostra d’Art Faller dels
artistes fallers; una mostra fotogràfica paral·lela de
Així mateix, s’ha de posar un interés especial a ninots indultats històrics per a promocionar el Museu
salvaguardar aquells pràctiques ielements pirotècnics Faller, titulada “Imatges del Museu Faller”, a més d’un
singulars, que també presenten un caràcter cicle de xarrades, conferències i taules redones amb el
patrimonial, com ara l’ús del tro de bac. Cal garantir la rètol d’“Els Escultors del Foc”. També hi hauria un taller
pervivència d’estes pràctiques i harmonitzar-les amb especial per a difondre l’Exposició del Ninot entre
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
59
#ambValentía
els més joves (“Els ninots de la xicalla”), implicant
publicacions de notes sobre les obres amb retards
especialment els col·legis i instituts, així com un injustificables, etc.
cicle de pel·lícules antigues sobre Falles amb el títol
de “Falles de Cel·luloide”. Al costat de l’Exposició
s’ubicaria l’Espai Indult, on, a més de la botiga on es
vendrien diverses publicacions sobre la festa fallera
i l’art faller, hi hauria una sala habilitada per a fer les
converses, xarrades i tallers.
La programació seria adequadament publicitada i
difosa, per a atraure una gran quantitat de públic
que es trobe amb una àmplia oferta de propostes
relacionades amb els ninots fallers. Així mateix,
es potenciaria la visibilitat de la vessant lúdica i
espectacular de la recollida dels ninots de l’Exposició
per part de les comissions falleres, que esdevé un dels
actes més populars i desimbolts de les celebracions
falleres.
Impulsar la projecció i difusió del teatre faller
El concurs de teatre és, després del de falles, el més
important i de major entitat que celebra Junta Central
Fallera. Si bé és cert que en deu anys la revolució
quant a obres seleccionades per les falles participants,
afluència de públic i qualitat dels muntatges realitzats,
és notòria, també és cert que entre els participants hi
ha, de vegades, una sensació d’abandonament per
part dels organitzadors.
Els problemes a l’hora de relacionar-se amb les
diferents seus que ha tingut el concurs (L’Horta
Teatre, Sala Flumen i La Rambleta) han sigut motiu
de queixa constant en els últims anys. Igual que els
jurats seleccionats per al concurs o el maltractament
de la Delegació de Mitjans de Comunicació al concurs
de teatre i les continues queixes de la Delegació de
En Compromís per València creiem que es fa
necessària una reorganització del concurs: impulsarne la projecció i difusió, i escoltar els participants. Per
a això, la Delegació de Cultura, hauria de rebre, entre
altres coses, més fons econòmics per a poder treballar
amb l’autonomia suficient.
La utilització dels mitjans digitals creats a l’efecte per
a la difusió del concurs, a més de l’adquisició d’un
domini propi, insercions publicitàries en els diferents
mitjans especialitzats i en les seues agendes culturals,
contractació de jurats professionals o la dotació de
premis en el concurs literari, serien mesures que
podrien impulsar el concurs de teatre.
A més, fa anys es va anul·lar la mostra que es feia amb
les obres guanyadores, de manera que les comissions
es veuen abocades a fer una única representació de
les funcions.
Compromís per València aposta per recuperar esta
setmana, i establir contactes amb la resta de juntes
locals per a poder fer una mostra de les obres
premiades del concurs, de manera que no es quede
al cap i casal i puga recórrer la resta de les comarques
valencianes, tal com es feia fa anys amb el programa
SARC de la Diputació de València.
Unificar tot el teatre fet per les Falles de tot el nostre
territori davall una mateixa marca per a fer-lo visible
seria una bona aposta, així com la utilització de
les oficines de promoció lingüística (ajuntaments,
diputacions i Generalitat) perquè incloguen en els
seus canals de difusió la programació del teatre.
Cultura: canvis de calendari no anunciats a temps,
60
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
D’altra banda ens trobem amb el concurs de creativitat de les propostes que es presenten.
presentacions, un concurs únic i exclusiu del món
faller on es representa el nostre gènere literari
teatral per excel·lència: l’apropòsit. Igual que en el
concurs de teatre, les normes han anat encaminades
més a la prohibició i a dificultar la participació en el
concurs que a la promoció. Des de Compromís per
València creiem que cal una aposta decidida pel
concurs de presentacions, dotant econòmicament el
Per a això, cal aconseguir que la convocatòria
siga suficientment interessant per a fomentar la
participació dels professionals i augmentar la qualitat
dels treballs presentats. Amb este objectiu, s’ha de
comptar amb la participació de les associacions de
dissenyadors i il·lustradors perquè aporten la seua
experiència i suggeriments.
concurs literari d’apropòsits, facilitant als escriptors Ara bé, tan important com aconseguir que el cartell
la participació, així com la promoció de les falles anunciador de les Falles destaque per la seua qualitat
participants.
En definitiva, una aposta clara i decidida per la cultura,
pel teatre i per l’apropòsit, únic gènere literari cent
per cent faller.
El cartell de Falles
és garantir una difusió adequada per a impulsar la
promoció de la festa. En eixe sentit, independentment
de la fórmula establida per a triar el cartell (concurs
obert, selecció a partir de treballs anteriors o
adjudicació directa), cal que la imatge de difusió de
les Falles vaja més enllà del cartell imprés.
Cal obrir una reflexió sobre si la que hauria de ser Per això, el disseny del cartell de les Falles hauria
una de les icones de la festa, més enllà de gustos
d’englobar-se en el marc més ampli d’una campanya
i preferències, complix les funcions de promoció i de promoció de la festa que tinga en compte no
difusió de les Falles.
L’actual concurs de cartells presenta un nivell desigual
només els mitjans tradicionals, sinó també la difusió a
través de nous suports com les xarxes socials.
entre les propostes presentades. La raó principal és Protecció i promoció de la Ciutat de l’Artista Faller
que resulta un sistema de selecció poc atractiu per als
professionals del disseny i la il·lustració, que mostren
poc interés a participar-hi.
De fet, el disseny dels cartells editats per l’Ajuntament
La Ciutat de l’Artista Faller conforma una realitat
cultural, econòmica, social i urbana diferenciada dins
de la ciutat de València. Des de fa més de cinquanta
anys acull una elevada concentració d’empreses i
de València en les seues campanyes publicitàries institucions al voltant d’un pol de creació artística
manca de l’ambició i qualitat que han fet de la
vinculat a activitats relacionades amb Falles, festes,
cartellística una senya d’identitat dels creadors escenografia i decoració.
valencians. En el cas d’un esdeveniment com les
Falles, festa que aspira a ser declarada patrimoni de
la humanitat, és encara més necessari establir una
fórmula de selecció que garantisca l’originalitat i
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
La presència d’un important patrimoni històric,
conformat per les mateixes naus, els testimonis dels
processos antics i moderns de la construcció de falles,
61
#ambValentía
el Museu de l’Artista Faller o la seu del Gremi d’Artistes d’un espai mixt de creació i de difusió cultural. Així, la
Fallers, reforcen el caràcter singular d’este espai i xarxa d’espais i creadors que conformen la Ciutat de
establixen una relació especial entre l’àmbit cultural l’Artista Faller genera una atracció de públic i turistes
i l’urbà.
Per a garantir la pervivència d’estos valors, cal
que, sense interferir en el seu funcionament habitual,
podria incloure’s dins de les rutes del turisme cultural.
establir un pla d’usos i una qualificació del sòl que Les cavalcades falleres
permeta recuperar les naus abandonades o que
actualment tenen altres usos. La finalitat és assegurar
la continuïtat de les activitats creatives tradicionals, i
també la instal·lació de noves activitats relacionades
amb la recerca i el desenvolupament en este àmbit,
com ara l’experimentació amb nous materials.
Les cavalcades falleres són una activitat que revitalitza
el caràcter popular de la festa i la relació amb el
conjunt de la ciutat. Per això, proposem impulsar
la Cavalcada del Foc, com a ritual previ a la cremà, i
crear-ne dos noves: la Cavalcada de la Plantà, una
activitat lligada a la necessària revitalització de la falla
A diferència del que passa amb altres districtes municipal, i la Cavalcada de les Festes Valencianes,
culturals, on es generen processos de substitució de
la població als barris on es desenrotllen, impulsar
la Ciutat de l’Artista Faller ha de servir també per
a regenerar urbanísticament el barri i dinamitzar
culturalment l’entorn. Per a això, serà necessari establir
xarxes de col·laboració amb tots els agents socials del
barri, especialment les associacions de veïns.
Així, cal reforçar els equipaments culturals ja existents.
com a representació del nostre patrimoni festiu
La Cavalcada de la Plantà seria una festa organitzada
el cap de setmana previ a la plantà de les falles, que
celebraria l’arribada a la plaça de l’Ajuntament de les
primeres peces de la falla municipal. Estaria envoltada
d’elements d’animació de carrer, música, efectes
audiovisuals i un espectacle pirotècnic que giraren al
voltant de la temàtica de la falla. Es tractaria d’un acte
Per això, s’ha d’impulsar l’actualització del Museu destinat a convertir-se en un producte popular i alhora
de l’Artista Faller i la restauració dels seus fons. Però dirigit als mitjans audiovisuals per a promocionar
també cal incloure en el projecte iniciatives que poden
la nostra festa. A més, serviria de contrapunt a la
reforçar el lligam de la Ciutat de l’Artista Faller amb Cavalcada del Foc, que marca l’inici de la cremà.
l’entorn urbà, com ara el mòdul d’FP d’artista faller
que s’impartix en un institut de la zona, o reactivar i
obrir al públic el Centre de Documentació de la Festa
de les Falles situat en la biblioteca de barri.
A més, l’especificitat de la creació artística que es
La Cavalcada de les Festes Valencianes ompliria el buit
deixat per la desaparició de la Cavalcada del Regne en
la promoció de les festes populars valencianes. Esta
nova cavalcada permetria donar a conéixer als fallers,
falleres, veïns, veïnes i visitants els valors culturals
desenvolupa a la Ciutat de l’Artista Faller, reforçada de les terres valencianes, de manera que serviria de
amb la presència d’elements patrimonials, dóna lloc plataforma per a incentivar el turisme a les localitats
a tota una sèrie de valors que associen este espai a
valencianes on se celebren les festes que participarien.
la mateixa identitat local. Estem, per tant, davant La cavalcada seria també un exceŀlent instrument per
62
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
a potenciar les relacions entre les Falles i la resta de les
al foc satíric de la festa primigènia, que enllaçaria
festes valencianes, fet que aprofitaria per a impulsar la mitjançant diversos mecanismes escenogràfics,
candidatura de les Falles com a patrimonial immaterial
luminotècnics, pirotècnics i iconogràfics amb un acte
de la humanitat. Finalment, la cavalcada implicaria
com la Cavalcada del Foc (que marcaria el principi
també les diverses festes dels barris de la ciutat per
de la fi de la festa). Així, es plantejaria un espectacle
a promocionar-les. Així, la cavalcada se celebraria vibrant i emocionant d’inequívoca arrel tradicional
cada volta en un districte distint de la ciutat, per a valenciana però també televisivament atractiu i
descentralitzar la festa de les Falles i democratitzar-la amb projecció global que, utilitzant inteŀligentment
geogràficament.
Totes estes cavalcades se celebrarien en un horari
familiar que potencie la major presència de públic
i alhora coordinat amb els horaris dels transports
públics (RENFE, metro, rodalia, etc.) per a facilitar
l’afluència dels visitants de les nostres comarques.
La Crida
La Crida és, probablement, un dels actes fallers
més arrelats al món faller pel que té de participació
multitudinària i d’orgullosa obertura al món d’una
festa que pretén arribar ben lluny. La Crida suposa,
també, un moment màgic on, des de les històriques
Torres dels Serrans, s’oferix un espectacle ple d’emoció
i referències a la pròpia història de la ciutat i on la
la tecnologia, poguera traslladar l’acte de la Crida a
diversos idiomes, utilitzant a les xarxes socials (fer una
Crida virtual alhora que la física). Així, s’aconseguirà
que la Crida es convertirà en l’autèntica ambaixadora
d’una festa inclusiva, acollidora i decidida a oferir a
locals i forans una experiència singular i inoblidable.
Promoció i difusió de la festa de les Falles
Publicarem materials adaptats per al turista, així
com mapes amb la ubicació de les falles, explicació
dels actes, recorregut de l’Ofrena, etc. Creiem que és
molt important utilitzar les noves tecnologies per a
difondre adequadament la festa, per això crearem una
APP pràctica amb tota la informació que necessite el
visitant.
fallera major de València proclama solemnement Així mateix, posarem en marxa diversos punts
que comença el temps de les Falles. Amb tot, des d’informació fallera als principals llocs d’afluència de
de Compromís per València pensem que la Crida
visitants, amb material promocional, rutes suggerides
necessita augmentar el seu ressò mediàtic, com a
i consells de seguretat, entre altres materials.
instrument privilegiat de promoció de les Falles,
alhora que necessita una major dinamització escènica
Gestió dels residus
que destaque els aspectes més essencials del ritual de D’una banda, impulsarem la separació selectiva de
presentació de la festa al món.
residus. Per a això, en aquells contenidors que siguen
Per això proposem que la Crida, com a acte anunciador
del temps de festa, siga repensada i reelaborada
com a ritual festiu introduint nous elements, com la
referència explícita, amb un protagonisme destacat,
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
traslladats d’ubicació o suprimits es col·locarà un
adhesiu amb una antelació de quinze dies on figurarà
informació sobre la situació dels tres contenidors més
pròxims amb les mateixes característiques i dates en
63
#ambValentía
les quals tindrà lloc el canvi. A més, la Delegació de presentar les comissions que vulgueren. Després un
Residus Sòlids i Neteja treballarà de manera conjunta jurat tècnic triaria les millors propostes i la tasca de
amb la Delegació de Festes, per a proporcionar
la Junta Central Fallera seria proporcionar assistència
contenidors de recollida selectiva de menor grandària tècnica, assessorament expert i una subvenció per a
a les comissions falleres perquè puguen fer una dur a terme els projectes. S’aplicaria la mateixa lògica
correcta gestió dels residus generats en les seues de les incubadores d’empreses dels parcs tecnològics.
activitats.
D’altra banda, els projectes patrocinats comptarien
D’una altra banda, la festa de les Falles, pel nombre de amb el reconeixement institucional de l’Ajuntament
participants i de visitants implicats, és un àmbit idoni
de València, que atorgaria un segell de qualitat
per a plantejar actuacions dirigides a aconseguir una als projectes triats, i entre els escollits al final de
festa ambientalment més sostenible. Cal fomentar l’exercici, quan els projectes s’hagueren executat,
propostes de sensibilització i participació, i en eixe es triaria el més excel·lent, tal i com es fa a Astúries
sentit cal promoure l’ús de gots reutilitzables, que
amb els pobles o concellos que han presentat millors
permeten reduir els residus, a més de constituir una
projectes de sostenibilitat ambiental i protecció
font d’ingressos i un element promocional de la festa. patrimonial. L’objectiu és estimular la innovació social,
En eixa mateixa línia, proposem que la Junta Central cultural i mediambiental de les comissions, i proveirFallera utilitze una flota de vehicles elèctrics per al
les de mèrits oficialment reconeguts que les avalaren
seus desplaçaments oficials.
alhora de buscar finançament de patrocinadors o
Incubadora de Projectes Fallers de Qualitat
Els projectes que haurien de rebre suport de
l’Ajuntament, buscant també finançament privat,
col·laboradors econòmics.
Creació d’una Xarxa Global de Festes del Foc amb
València com a seu principal
estan inspirats per la idea ja esmentada de fomentar
Es tractaria de començar amb una exposició que
l’emprenedoria festiva, i tindrien relació amb la gestió
relacionarà les Falles amb les principals festes del
cultural, la sostenibilitat mediambiental, la promoció
foc del món i que, a banda de fer-se a València,
de la cultura fallera, l’estímul a la creativitat artística, a es poguera exportar a estos llocs (Guy Fawkes de
la integració dels immigrants o a la participació veïnal,
Londres o Burning Man de Nevada, entre d’altres).
entre altres possibilitats. Exclouria les qüestions
Això seria el primer pas per a constituir des de
referides al monument faller, que ja disposen de
València una Xarxa Mundial de Festes del Foc. És a
subvenció pròpia. Seria una iniciativa a posar en dir, es tractaria de globalitzar dignament la nostra
marxa des de Junta Central Fallera, i aniria orientada
festa, però duent València la iniciativa i amb vistes al
a estimular transformacions innovadores en l’activitat turisme cultural de qualitat. Sobre això, cal recordar
de les comissions falleres.
Es tractaria de convocar en la Incubadora un nombre
concret de projectes i a la convocatòria es podrien
64
que hui en dia, perquè l’oferta cultural singular d’una
ciutat siga eficaçment promoguda, és millor inserir-la
en una xarxa global de ciutats amb ofertes singulars
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
semblants, de manera que totes les ciutats de la xarxa
adaptada i universalitzada per qualsevol artista
es donen suport mútuament. En eixa xarxa global del món. La iniciativa també pretén eixamplar les
de festes del foc València prendria la iniciativa, amb oportunitats de treball dels artistes fallers, ja que
el suport de les dos universitats públiques del cap i
hem de ser conscients que els valencians tenim un
casal.
tresor únic que no es coneix més enllà dels territoris
Impulsar una biennal titulada “Falles Contemporànies”
En esta exposició es mostraria, amb la selecció prèvia
d’un comissariat tècnic i expert (amb coneixement
estrictament fallers, i hem de promocionar-lo tant
com calga.
IV. SEMANA SANTA MARINERA
contrastat i rigorós, via currículum professional, La Setmana Santa Marinera està declarada festa
sobre art i falles), una selecció del que són tendències d’interés turístic nacional, l’únic esdeveniment festiu
artístiques contemporànies falleres. El comissariat,
que ha obtingut esta categoria a la ciutat de València.
elegit des de l’Ajuntament amb plena transparència, Tot i això, percebem que, per part de l’Ajuntament,
triaria artistes i obra, no tant en funció de termes com
no ha rebut ni el reconeixement ni el suport que
“innovació”, “experimentació” o “avantguardisme” mereix una festa d’esta importància. La Setmana
com de “contemporaneïtat”, tot i que en cada biennal Santa Marinera té actualment un greu problema de
aniria dinamitzant-se i evolucionant. L’exposició aniria visibilitat que estem convençuts que es pot solucionar
acompanyada d’un catàleg de qualitat i una web en
sintonia, que es posaria a l’abast d’una estratègica
nòmina de galeristes, crítics, marxants, editors,
professors universitaris d’art plàstic, periodistes
a partir de les següents propostes de govern:
Amb la col·laboració de l’àrea d’urbanisme, potenciar
el barri del Cabanyal.
especialitzats i experts en art plàstic contemporani,
Promocionar mediàticament la festa. Hui en dia no
afegint la possible itinerància de l’exposició per
hi ha ni RTVV, ni una televisió pública local. Per a fer
determinats circuits artístics a l’estranger. El treball realitat esta proposta, el primer que hem d’aconseguir
en les xarxes socials serviria per a promocionar es recuperar els mitjans audiovisuals públics. Una
eficientment l’exposició. També es contemplaria
dur
el
material
de
vegada rehabilitats, la projecció mediàtica de la
l’exposició
(fotografies, Setmana Santa Marinera ha d’estar d’acord amb la
esbossos, maquetes, ninots, tècniques, etc.) a fires seua importància.
especialitzades i de gran ressò com ARCO i semblants.
Independentment de la recuperació d’una televisió
L’objectiu
prioritari
de
l’exposició
seria
tant i ràdio públiques, cal elaborar i difondre reportatges
promocionar la festa de les Falles com promoure de qualitat de la Setmana Santa Marinera.
i donar a conéixer en l’esfera artística estatal i
internacional la falla com a expressió artística de Crear i potenciar un circuit cultural arran de la Setmana
caràcter multidisciplinari i encabit dins les arts Santa Marinera que incloga llocs emblemàtics
plàstiques, una pràctica artística susceptible de ser d’esta celebració, sense oblidar la promoció de la
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
65
#ambValentía
gastronomia tradicional de la Setmana Santa al
Potenciar l’ús del valencià en les confraries amb
Cabanyal.
l’elaboració de vocabularis i material de difusió
Crear l’Espai d’Informació de la Setmana Santa
Marinera, afegint-hi diversos punts d’informació
precisa i especialitzada sobre la festa estesos no tan
en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua, així com incentivar la representació de
textos en valencià.
sols a diferents punts del Cabanyal, sinó al llarg de D’altra banda, i formant part del Pla Director de les
tota de la ciutat.
Facilitar
l’assistència
Festes que proposem, pensem que cal incentivar el
als
actes.
Per
això,
és
imprescindible millorar la connexió del transport
diàleg entre les institucions públiques, els actors de la
festa i els veïns per a facilitar:
públic entre el Cabanyal i la resta de la ciutat de
València. Cal augmentar la freqüència d’autobusos
de l’EMT, així com coordinar el servei d’este mitjà de
transport públic, així com el de Renfe i Metrovalencia,
amb els horaris dels diversos actes.
Des del punt de vista del patrimoni cultural, la
Setmana Santa Marinera conté un ampli, ric i
important patrimoni etnològic i artístic que cal
conservar, promocionar i difondre. Entre les mesures
que proposem per a aconseguir-ho destaquem:
Dotar el Museu de la Setmana Santa Marinera
de les tècniques museístiques més avançades,
L’arribada a acords més satisfactoris sobre les
subvencions, així com acabar amb el greuge històric
que han patit les associacions de la Setmana Santa
Marinera.
Facilitar iniciatives per a integrar els joves d’ambdós
sexes en les associacions de la Setmana Santa
Marinera, perquè la festa esdevinga una plataforma
per a integrar la joventut en altres associacions
cíviques del Cabanyal.
V. FESTES VICENTINES
professionalitzar-lo, evitar que continue com un 1. Promocionar
mer depòsit, desvincular-lo del Museu de l’Arròs, i vicentins.
patrimonialment
els
miracles
promocionar-lo entre turistes i escolars.
2. Organitzar unes jornades i exposició sobre la figura
Catalogar amb mitjans professionals l’Arxiu de la
de sant Vicent Ferrer i els miracles (seran aviat BIC) i
Setmana Santa Marinera.
lligar-lo a la promoció del Segle d’Or valencià.
Difondre i explicar l’especificitat dels personatges 3. Promocionar l’exhibició dels bults de sant Esteve en
bíblics i viacrucis, elements culturals que entronquen la festivitat de sant Vicent Ferrer.
amb les representacions teatralitzades medievals del
cicle de la Setmana Santa.
4. Promocionar i visibilitzar la festivitat de sant
Vicent Màrtir, així com el Bateig de sant Vicent Ferrer.
Difondre les imatges religioses en cases particulars, Aprofitar per lligar amb la posada en valor de la
com a mostra de religiositat pròxima.
València romana.
66
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
5. Promocionar i donar visibilitat a les associacions festius que són indestriables de la mateixa festa i que
vicentines.
6. Treballar activament per la consolidació de
l’activació patrimonial dels principals llocs vicentins
(tant de sant Vicent Màrtir com de sant Vicent Ferrer),
mitjançant la creació d’una Ruta Vicentina que puga
ser promocionada turísticament.
VI. FESTES MARIANES
actuen com a eix vertebrador d’esta. Això permetrà
garantir l’ús correcte del patrimoni festiu reconstruït
o revitalitzat darrerament. Dins d’este patrimoni
hi ha tant el material (imatgeria, penons, vestuari,
roques o bestiari) com l’immaterial (danses, formes,
formulacions, decoracions, tocs de campanes i
costumari efímer). Per a elaborar el Protocol Festiu de la
Processó del Corpus, que també inclouria la Cavalcada
del Convit, es necessita un recull i sistematització dels
1. Inclou la Festa de la Mare de Déu dels Desemparats actes considerats patrimonials, recollint també, amb
i la Mare de Déu d’Agost.
una descripció detallada (històrica, antropològica i
2. Impulsar la promoció de la processó de la Mare de
Déu d’Agost, una de les grans desconegudes del cap
i casal, especialment de cara al turisme que visita la
ciutat en agost.
sociològica), els elements més importants, com ara
partitures de balls i tocs, a més del patrimoni moble
de la processó (roques, figures, gegants, nanos...).
Este protocol, d’acord amb declaració del Corpus
com a bé d’interés cultural, ha de fomentar el rigor
3. Elaborar un Protocol Festiu de la Processó de la
en la recuperació i revitalització de tots els elements
Mare de Déu dels Desemparats racionalitzant la
que conformen el llegat patrimonial de la processó.
participació del món faller.
L’elaboració del protocol ha de consensuar-se amb els
4. Promoció i divulgació dels valors patrimonials dels
actes i elements principals de la Festa de la Mare de
Déu dels Desemparats (imatges de la Geperudeta,
dansà, tapís de flors, trasllat, processó, festes de barri
dedicades a la Geperudeta).
VII. CORPUS CHRISTI
principals agents de la festa prenent com a punt de
partida l’informe sobre la processó del Corpus que va
elaborar la Universitat de València per a recomanar la
declaració de la mateixa com a bé d’interés cultural.
La posada en marxa del protocol ha d’anar
acompanyada de la creació d’una comissió de
seguiment, amb el suport de l’Ajuntament com
Caldria posar l’accent en l’elaboració d’un Protocol a organitzador de la processó, que garantisca la
Festiu de la Processó del Corpus, celebració que regulació i el compliment del protocol. Coordinada
està declarada bé d’interés cultural, que en fixe
per l’Institut Municipal de Cultura Festiva, estarà
l’estructura, composició i salvaguarda patrimonial
integrada a més per l’Associació d’Amics del Corpus,
d’acord amb criteris experts i culturalment rigorosos. la Universitat de València, l’Arquebisbat de València
Este protocol festiu ha de recollir les regles i normes (institució, parròquies i l’Arxiu de Religiositat
que cal observar a l’hora d’executar la celebració amb
Popular), el Gremi de Campaners, gremis artesans, el
l’objectiu de regular el desenvolupament dels rituals
Consell Valencià de Cultura i experts en la festa del
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
67
#ambValentía
Corpus del cap i casal. El protocol hauria de defugir repunts ocasionals en els seixanta o huitanta. Amb tot,
de l’immobilisme, de manera que la comissió oficial en les darreres dècades de govern del Partit Popular
de seguiment tinguera cura de les possibles noves ha anat fossilitzant-se i estancant-se. Tant que hui en
incorporacions o canvis, mantenint els elements
dia és una fira sense personalitat, desvalencianitzada,
històricament essencials del seguici.
mal planificada, caòtica i desestructurada, sense un
Caldria, igualment, abordar la remodelació i
dinamització integral del Museu del Corpus, d’acord
amb les idees de la nova museologia, perquè la
festa del Corpus siga degudament coneguda i
promocionada al llarg de l’any, ja que parlem de
la que va ser la festa grossa de la ciutat durant cinc
segles.
Per esta mateixa raó seria necessari promoure de
manera integral la festa del Corpus amb tots els seus
actes (exhibició de roques, bestiari, gegants i nanos;
trasllat de les roques; actes sacramentals; Cavalcada
del Convit i processó general; ornaments urbans; tocs
de campanes; Vuitava del Corpus a l’església de Sant
Joan de Ribera), mitjançant exposicions, xarrades,
taules redones, publicacions o activitats divulgatives,
tant des d’un punt de vista del patrimoni estrictament
enfocament clar, i sembla més una barreja impossible
d’elements dispars i sense massa connexió. Hui la Fira
llanguix, aliena al seu gloriós passat, i es malbarata un
enorme potencial per a una ciutat abocada al turisme
i amb una gran creativitat que no té cabuda en la
política cultural municipal.
Des de la Sectorial de Festes i Cultura Popular de la
coalició Compromís per València, creiem que cal
revertir esta alarmant situació, i per això proposem un
nou model de Fira: es tracta de passar de l’enfocament
d’una festa teòricament de tots, però realment
festa per a uns quants, al plantejament d’una festa
realment de tots i per a tots. Clar i ras, es tractaria de
reconvertir la Fira de Juliol en un Festival d’Estiu (que
duraria juliol i agost), adoptant el nom de Fira d’Estiu
de València, promocionant-la com a marca pròpia.
festiu com des d’un punt de vista del turisme cultural,
Des del nostre punt de vista, la Fira d’Estiu de València
lligant la festa del Corpus a la promoció patrimonial
hauria de convertir-se en un esdeveniment cultural
de la València medieval, renaixentista i barroca.
integrador, participatiu, divers, innovador i amb
VIII. FIRA D’ESTIU DE VALÈNCIA
La popularment coneguda com a Fira de Juliol,
ganes d’arriscar, que combine alhora la valencianitat
amb el cosmopolitisme, la modernitat amb la tradició,
la conservació amb l’experimentació. Este model
les arrels històriques de la qual es remunten a la reuniria algunes característiques essencials:
tradicional Fira de Sant Jaume, fou la gran festa de la
modernitat valenciana, una iniciativa de la burgesia
decimonònica destinada a créixer i prosperar com a
gran referent cultural i festiu dels estius del cap i casal.
La Fira de Juliol, assumida per tota la població, va brillar
amb llum pròpia fins que comença la seua llarguíssima
decadència després de la Guerra Civil, amb alguns
68
1. Revalencianització del programa firal, anant més
enllà dels caducs models folkloritzadors i donant
entrada a grups musicals en valencià, intensificant l’ús
del valencià i possibilitant diverses mostres pròpies
de la cultura tradicional i moderna valenciana (teatre,
cartells, cinema, literatura, còmic...).
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
2. Pluralitat artística (diversos gèneres i estils) en els
Per a fer el que plantegem es necessita fonamentalment
diversos certàmens o esdeveniments culturals de la
voluntat política, molta professionalitat i ganes
Fira, apostant decididament per la contemporaneïtat d’ajuntar i reelaborar en un sol programa que abrace tot
i l’avantguarda de les propostes.
3. Patrimonialització cultural (amb èmfasi en el
patrimoni etnològic i festiu, que implicaria aprofitar la
Fira per donar a conèixer el patrimoni cultural propi,
i essencialment el patrimoni festiu propi, enllaçant
amb el lema “València, cultura en festes”).
4. Participació ciutadana i descentralització, fent
l’estiu del cap i casal diverses iniciatives institucionals i
de la societat civil (Gran Nit de Juliol, Batalla de Flors,
Nit de la Punxà, recuperació dels pavellons com a fira
d’associacions i entitats ciutadanes, els concerts de
música, preseleccions falleres, Cinema a la Fresca de
Velluters, el Carme d’Estiu, La Filmo d’Estiu, el Festival
Espai Mediterrani, el Festival de Jazz o les Serenates
al Claustre de la Universitat de València, entre altres
que esta arribe a tots els segments de públic i fent activitats existents o possibles).
possible la implicació de la societat civil organitzada:
per això creiem necessari recuperar l’antiga Junta de
Fira com a instrument deliberatiu dels diversos agents
implicats en la Fira (comerciants, institucions, artistes,
associacions, artesans...). Esta Junta de Fira estaria
assessorada per un equip tècnic que s’encarregara
més de les qüestions pràctiques de l’organització
de la Fira. Caldria que els festejos firals se celebraren
en punts ben diversos de la ciutat, especialment en
aquells més deprimits, per dinamitzar-los i donar-los
més visibilitat.
5. Promoció exterior, explotant els seus perfils turístics,
patrimonials i d’indústria cultural, és a dir, convertint
la Fira d’Estiu de València en un esdeveniment cultural
singular de caràcter mediterrani i vocació europea,
que siga alhora festiu, cultural, d’oci i entreteniment.
Caldria fer un ús eficaç i ben planificat de les xarxes
socials.
La Gran Nit de Juliol és una iniciativa que seguix el
camí marcat per les nits blanques o nits en blanc que
organitzen diverses capitals i ciutats europees des de
fa dècades. En els anys noranta ja hi havia iniciatives
semblants (Sant Petersburg, Lió, Berlín...), però és la
ciutat de París qui va donar-hi l’impuls definitiu i va
posar-ne les bases: es tractava d’obrir a la ciutadania
museus, institucions culturals i espais públics o privats,
que acollien durant tota una nit diverses activitats de
creació artística.
En realitat, la Gran Nit de Juliol va prendre el relleu de
la Nit en Vela (així, maltractant el valencià amb eixa
confusió entre vela i vetla) que es va organitzar amb
motiu de la Copa de l’Amèrica de Vela el 31 de març
de 2007, a les portes de la competició. Es tractava
d’una proposta variada i de qualitat (música, teatre
i literatura), que no sols va ocupar el centre històric,
sinó que s’estengué pel Jardí del Túria i on s’implicaren
6. Revitalització de la memòria històrica de la Fira, institucions diverses i de signe polític diferent (a
organitzant exposicions, debats, taules redones, banda de l’Ajuntament, la Generalitat i la Diputació,
conferències o rutes turístiques de la memòria firal.
també hi van col·laborar el govern d’Espanya o la
Cal recuperar la Fira com a un tret identitari de la
Universitat de València), amb un pressupost de mig
ciutat.
milió d’euros i un raonable èxit de públic.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
69
#ambValentía
A partir d’eixe moment, la Nit en Blanc valenciana En realitat, el que manca en la Gran Nit de Juliol és
va desaparéixer i l’any següent ja es va subsumir
coherència, saber quins són els objectius a l’hora
—i diluir— en la programació general de la Fira de
de plantejar esta activitat. I això no és gens estrany
Juliol, rebatejada com la Gran Nit de Juliol. Així, els
si pensem que la Gran Nit de Juliol, com la resta de
tallers literaris, les actuacions de teatre en valencià, la Fira, respon al (no) disseny dels assessors de torn
les propostes originals de les bandes de música
del regidor en lloc de partir d’una proposta feta per
valencianes o els espectacles de música i dansa programadors professionals de la gestió cultural. Així
contemporània, van ser reemplaçats per actuacions
les coses, més enllà de la continuïtat i el necessari
de batucades, mariachis, faquirs, bandes de cornetes i
replantejament d’una jornada com l’actual Gran Nit
tambors o versions de musicals comercials. Si en 2007 de Juliol, caldria pensar també a reprendre la filosofia
els ciutadans i les ciutadanes pogueren visitar l’IVAM,
inicial d’este tipus d’activitats. En tot cas la Gran Nit de
el Museu Nacional de Ceràmica, la Beneficència, Juliol haurà de ser fruit de la coordinació d’institucions
la Biblioteca Pública o el claustre de la Universitat, públiques i privades: dels museus municipals, però
a partir de l’any següent, els espais visitables van també de l’IVAM, el Muvim, el Sant Pius V, el Palau
quedar reduïts a uns pocs museus municipals (i sense de les Arts, la Biblioteca Valenciana, l’Acadèmia
cap programa de dinamització o visites guiades que Valenciana de la Llengua, la Universitat de València,
permeten al visitant aprofundir en la seua visita).
En realitat, si ens fixem en el programa de qualsevol
edició de la Gran Nit de Juliol des del 2008 fins ara,
podem veure que les activitats programades per
a eixa jornada no diferixen de la resta d’activitats
que formen part del programa general de la Fira de
Juliol. I com en el cas de la Fira actual es tracta d’una
la Beneficència, la Fundació Chirivella Soriano,
associacions professionals de teatre, música o artistes
plàstics... En definitiva, el que cal fer és sumar la força
de les institucions en coŀlaboració amb la societat
civil per a obrir les seues portes als ciutadans, amb
l’objectiu que coneguen i valoren la creació cultural
que es genera a la nostra ciutat i al nostre país.
programació poc ambiciosa, de contingut desigual,
Dins la Fira hi ha un festeig d’especial significació
on prima la quantitat sobre la qualitat, feta d’esquenes
i arrelament: la Batalla de Flors, que d’ací dos anys
als creadors valencians i, en este cas concret, ben commemorà cent vint-i-cinc anys del seu naixement
lluny dels objectius que caracteritzen les nits en blanc
(1891). La Batalla de Flors es creà per a que es
de la resta de grans ciutats europees. I encara més, promocionara la imatge de València com la terra de
s’ha posat de manifest que l’Ajuntament ha sigut les flors i la perla del Mediterrani, seguint l’exemple
incapaç de coordinar-se amb altres institucions — de les batalles florals de Niça i Canes, però a celebrar
paradoxalment del mateix partit— per a ampliar el
nombre de museus i centres culturals participants.
Inclús podem veure que centres culturals com ara la
Biblioteca Valenciana, el Muvim o el Centre del Carme
llancen la seua pròpia proposta cultural a l’estiu.
70
al Passeig de l’Albereda.
Hui en dia la Batalla de Flors presenta encara una
estructura jerarquitzada. Així, en la composició les
carrosses que participen en la desfilada, les falleres
majors de València, les corts d’honor d’estes, les
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
belleses de les fogueres d’Alacant i les reines de la sentit que siga un sopar i una festa per a homenatjar
Magdalena de Castelló ocupen les carrosses de la els constructors de carrosses que desfilen en la Batalla
secció A; la regina de la poesia, la regina dels Jocs de Flors.
Florals, les representants de les cases regionals i les
falleres majors de València de l’any anterior amb
les corresponents corts d’honor, per la seua banda,
es passegen en les carrosses de la secció B; mentre
que les falleres preseleccionades per les diferents
agrupacions falleres per a optar a ser fallera major
o cort d’honor de les Falles vinents, disparen flors
assegudes en carrosses de categories ordinàries.
Davant d’esta estructura, nosaltres plantegem una
altra alternativa i horitzontal on el poble siga el
vertader protagonista, de manera que la Batalla
de Flors no ha d’estar acotada tan sols a les falleres,
o millor dit, a una minoria fallera de “prestigi”, ni als
alts càrrecs festius d’altres festes, sinó, d’una manera
controlada encara que participativa, que molt bé pot
ser per torns, a totes aquelles associacions, festives o
no, que vulguen participar en el festeig.
Quant a la resta dactes, a banda de mantindre i
enfortir el tradicional Certamen de Bandes de Música,
introduir una programació en els Concerts de la Fira
que potencie la música en valencià o reformular les
preseleccions falleres, de manera de manera que
tinguen cabuda espectacles teatrals, musicals, de
dansa o videoart, proposem recuperar una de les
senyes d’identitat tradicional de la Fira, com eren
els pavellons, sols que amb una nova formulació.
Així, plantegem la posada en marxa dels Pavellons
de Juliol, que bàsicament consistirien en una fira
d’associacions i entitats de la societat civil del cap i
casal. S’instal·laria al Jardí del Túria, mitjançant una
estructura de casetes i envelats i un escenari comú
per a actuacions musicals o teatrals i festes. També
hi hauria punts d’informació, xarrades, presentacions
de projectes i publicacions, llocs de trobada i debat.
A més a més cal canviar la manera d’aconseguir una Els pavellons funcionarien una determinats caps de
llotja per a presenciar l’esmentat esdeveniment. setmana de juliol i oferiren tota mena d’activitats per
És del tot impresentable obligar la gent a fer nit als
voltants dels Jardins dels Vivers per a comprar l’accés
a la desitjada llotja. Qualsevol ciutat civilitzada no pot
donar a conèixer el món associatiu del cap i casal.
IX. NOU D’OCTUBRE
donar la imatge que dóna València durant les llargues
El Nou d’Octubre és la diada del poble valencià. Encara
hores que precedixen la posada en venda de les
que esta afirmació semble una obvietat, ens veiem,
llotges. Calen altres sistemes de compra. La solució
amb major freqüència del que desitgem, obligats
la podem trobar, per exemple, amb l’adaptació de
a recordar-la. Per tant, el primer que cal fer quan es
les mesures empreses pels equips de futbol que
tracta la qüestió del Nou d’Octubre és comprometre’s
apleguen a la final d’una competició important i a recuperar-lo. Cal aconseguir que tots els valencians
sortegen les entrades disponibles per este partit se senten orgullosos del seu dia, tal com sí que
entre els seus abonats, per evitar trobar-se a aficionats
passa en altres comunitats. Pensem que una de les
acampats als voltants de les taquilles. Finalment cal
ferramentes essencials per a aplegar a esta fita és el
recuperar l’esperit perdut de la Nit de la Punxà en el
teixit festiu de la nostra societat. Som conscients que
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
71
#ambValentía
la celebració del Nou d’Octubre no està, actualment,
Festiu de la Processó Cívica (i eventualment una
òrfena d’activitats lúdiques i festives, però cal
ordenança municipal, mentre s’elabora el protocol) En
definir un programa festiu que permeta englobar
el protocol quedaria formalitzat l’ordre de desfilada i
coherentment i sota una marca estes activitats. No
els elements i grups que ho farien, seguint el model
sols les que s’organitzen les institucions públiques, del Protocol Festiu de la Processó del Corpus, però
sinó obrir-lo, també, a aquelles associacions culturals adaptat a la particularitat de la Processó Cívica. La
que, per sort, en els darrers anys han fet activitats que
raó seria de protecció del be patrimonial que és una
han complementat l’agenda de la nostra diada. A processó amb segles d’antiguitat. De fet, al costat de
més, cal crear nous actes i, alhora, reconvertir algunes la simbologia valenciana i la participació del poble, el
de les celebracions i activitats de les que es duen a civisme ha de ser l’altre protagonista d’una processó
terme hui en dia, redistribuint-les al llarg dels primers que porta el cognom de cívica. Paradoxalment, esta
nous dies del mes d’octubre.
Entre els actes que actualment se celebren per a
commemorar el Nou d’Octubre, potser és el de la
processó cívica, pel seu caràcter simbòlic, el que més
ressò social té. Però no per esta acceptació pública
està lliure de revisió, sinó tot el contrari. Si la processó
cívica és l’activitat amb més càrrega simbòlica del
Nou del Octubre, el que cal fer és potenciar este tret
en aspectes d’este acte en què, segons el nostre parer,
es pot millorar l’atenció a la sensibilitat valenciana.
Així, per posar-ne uns exemples, es podria substituir
el piquet militar que oferix honors a la reial senyera
per una secció de la policia autonòmica valenciana,
a més de suprimir la interpretació de la marxa reial
espanyola i substituir-la per la marxa de la ciutat i
recuperar la presència del Centenar de la Ploma amb
una recreació històrica professional. D’altra banda,
sent, com és, un acte d’identificació popular, resulta
imprescindible incorporar la participació activa de
representants i entitats civils del poble valencià a la
processó.
Pel que fa a la processó plantegem la necessitat
d’elaborar, tal com es fa amb la processó del Corpus, i
atesa la seua antiguitat i valor patrimonial, un Protocol
72
característica està lluny de ser una realitat hui en dia
per culpa de la participació en este acte de grups que
expressen lemes xenòfobs, racistes o de menyspreu a
altres pobles. És necessari salvaguardar el caràcter cívic
de la processó i impedir l’entrada d’estos grups. Ara
be, qualsevol col·lectiu ciutadà, grup, partit, sindicat
o associació que vulguen formar part del seguici
processional organitzat per l’Ajuntament (cal recordar
que açò no és una manifestació) hauria de sol·licitar
formalment fer-ho, omplint i signant una declaració
responsable, signada pel representant de cada grup,
comprometent-se a desfilar respectuosament, sense
fer cap acte de xenofòbia, homofòbia, racisme o
insults a la dignitat de col·lectius o persones. D’esta
manera, l’Ajuntament sabria qui desfilarà i tindria
les seues declaracions responsables. En començar la
Processó, la Policia Local i la Nacional tindrien l’ordre
de traure del seguici als grups que incomplixen el
protocol i la declaració, si l’han signada, o aquells que
s’hi incorporaren sense haver tramitat la sol·licitud i
declaració signada.
Una manera d’arribar de garantir-ho és que
l’Ajuntament sol·licite, atesa l’antiguitat i singularitat
de l’acte, la declaració de la processó cívica com a bé
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
d’interés cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana. D’altra banda, també es contemplen propostes
Per últim, el consistori, com a societat laica que complementàries que es poden anar posant en marxa
som, hauria de deslligar-se de cerimònies religioses, gradualment, com la celebració d’una cavalcada
com per exemple el tedèum, per a la conquesta. històrica que recree els moments cabdals de l’entrada
Cal subratllar que del que es tracta és de redefinir i al cap i casal o l’animació de carrer que resultaria del
reconstruir la Processó Cívica en clau patrimonial,
pas de cercaviles folklòriques i festives dels territoris
acollidora i integradora.
de l’antiga Corona d’Aragó pels nostres carrers.
El Festival Pirotècnic és una de les altres activitats
que compta amb més acceptació pel nostre poble,
però no té el ressò mediàtic que es mereix, com per
exemple sí que té la piromusical de Barcelona del
Tampoc podem oblidar els guanys culturals i socials
que ens proporcionà la cultura àrab, per tant caldrien
activitats que reflectiren d’una manera positiva els
efectes d’aquella època.
dia de la Mercé. Cal dotar el festival d’una adequada Amb la realització d’estes activitats i les esmentades
campanya publicitària, potenciar-lo, en col·laboració revisions de les ja existents, aconseguiríem posar en
amb altres institucions, i incloure’l com l’acte estrela marxa un conjunt coherent d’actes culturals i festius
de la Nit de Sant Dionís, una activitat que línies avall
al voltant del Nou d’Octubre, amb un clar contingut
ja desenvoluparem. Les distincions de la ciutat, per cívic i integrador.
la seua part, cal recordar que es lliuren a aquelles
persones que considerem models de ciutadans
X. NADAL-REIS
exemplars. Per això, hauria de potenciar-se la Treballarem en potenciar la ciutat durant les festes
projecció ciutadana de les persones guardonades nadalenques com un espai de relació i participació,
amb les medalles de la ciutat amb exposicions i fomentant un Nadal valencià i participatiu, i difonent
activitats complementàries, com ara conferències i les iniciatives, tant públiques com privades que
trobades amb estudiants i públic en general.
permeten gaudir d’una ciutat en festa.
Respecte a les activitats noves que proposem La tradició betlemista a la ciutat de València és
desenvolupar hi Ha una proposta de caràcter popular una pràctica consolidada, nombrosos col·lectius i
i valencià com ara la Nit de Sant Dionís, la nostra nit particulars mostren a la resta de la ciutadania la seua
dels enamorats, que buscaria la col·laboració de
afició en diversos punts de la ciutat, i a més hi ha
les distintes associacions d’hostaleria i del gremi
diversos concursos que premien esta tasca i potencien
de pastissers. A més dels aspectes gastronòmics,
la tradició (Junta Central Fallera, Junta Major de
no oblidaríem la celebració de mostres de teatre,
la Setmana Santa, Ajuntament, etc.). Considerem
poesia i música d’autors valencians. Així com de la
necessari promoure i donar més visibilitat a estos
creació d’una nit blanca dels museus valencians,
concursos i als betlems distribuïts per tota la ciutat,
especialment el Museu Històric Municipal per a donar amb la possibilitat d’establir una mena de circuit
visibilitat al Penó de la Conquesta, i de l’església gòtica o l’elaboració de material divulgatiu que permeta
de Capitania General, la Llotja i la Catedral.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
donar a conéixer la ubicació de tots estos betlems i
73
#ambValentía
potenciar la seua visita com a element tradicional comissions de falla i altres grups festius i culturals)
d’estes festes.
Un altre element fonamental que la cultura popular
ens ha dut a estes festes són les nadales. La música
popular valenciana d’estes festes ha anant substituintse per músiques provinents d’altres parts del món i
considerem que hem de lluitar per recuperar-la. Així,
a més de les diferents iniciatives ja existents a la ciutat,
plantejarem l’organització d’una Nit de Nadales el 23
de desembre en què, amb la coŀlaboració de grups
especialitzats en el tema es recórrega el centre de la
ciutat cantant nadales, recuperant melodies i lletres
tradicionals, i potenciant una ciutat amable, familiar
i propera.
Amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat viscuda com a
en una cavalcada en què el pes no estiga tant en
l’aspecte comercial com en els elements culturals
tradicionals valencians. Igualment, potenciarem una
cavalcada amb un lema o idea de caràcter solidari o
didàctic, amb unes carrosses segures i accessibles,
uns elements d’animació visibles en tot moment, i
un repartiment de caramels controlat garantint en
tot moment la seguretat dels espectadors. Tot amb
un programa que garantisca la participació de tots
els grups organitzat i persones individuals que ho
desitgen, potenciant i garantint una gran cavalcada
de Reis al més alt nivell, tal com una ciutat com
València es mereix.
XI. FESTES DE CARRER, BARRI I PEDANIA
espai de relació, organitzarem una festa de Cap d’Any És important declarar les festes populars de carrer,
valencià a la plaça de l’Ajuntament a què la ciutadania barris i pedanies com a festes consolidades de la
puga apropar-se per celebrar l’entrada d’any i després ciutat i subscriure convenis de col·laboració amb
de la mitjanit puga gaudir d’una sèrie d’actuacions de l’Ajuntament, atesa la seua importància com a
grups de música en valencià en una mena de festa elements de cohesió social i difusió de la nostra
pública oberta.
Durant tot el cicle de Nadal potenciarem el circ artístic
com un espai en què els més menuts s’apropen a les
manifestacions artístiques més internacionals, i amb
la col·laboració de les associacions de comerciants
de la ciutat, organitzarem un gran mercat d’artesania
i productes nadalencs valencians que servisca de
referència i de pol d’atracció de la ciutat.
cultura popular. Per tant, estes festes, modestes en la
majoria de casos, que es realitzen al llarg de tot l’any
en diversos punts del terme municipal de València,
han de ser objecte d’especial reconeixement i
protecció, i per eixa raó han de fer-se més visibles i
reconeixedores en les seues pròpies singularitats. En
conseqüència, i perquè la seua posada en valor, tant
cultural com turística, siga efectiva, crearem un Ruta
de les Festes Casolanes, que les agruparà considerant
El cicle festiu de Nadal a la ciutat de València viu la els elements que tenen en comú i subratllant-ne
seua culminació en la festa de Reis i la seua Cavalcada. els distintius, potenciant-les com a festivitats amb
Considerem fonamental reformar i actualitzar l’actual
capacitat d’atracció tan per a veïns com per a forans, i
cavalcada, incorporant-hi una direcció artística amb
fent-les especialment visibles dins la web de l’Institut
la col·laboració, participació i implicació de col·lectius Municipal de Cultura Festiva. En la Ruta de les Festes
artístics i voluntaris (escoles, grups aficionats, Casolanes es destacaran els elements més significatius
74
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
de cada festa pel que tenen de especials i atractius duen a terme un programa singular envoltat d’actes
(activitats pirotècniques, processons, esdeveniments complementaris. Cal que l’Ajuntament garantisca
comunitaris, comensalitat, expressions musicals i
les subvencions que ajuden a l’organització d’estes
teatrals, entre d’altres).
celebracions. Així mateix, a través de l’Institut
XII. NOVES FESTES
Municipal de Cultura Festiva, s’ha de donar també
tot el suport tècnic, administratiu i de gestió que
En els darrers temps les transformacions de la nostra facilite els permisos i els tràmits necessaris, així
societat han generat noves propostes festives, algunes com la realització de cursos de formació específics
de les quals ja han anat arrelant fins a convertir-se en relacionats amb esta festa, com ara els referits a l’ús
part constitutiva de l’oferta festiva de la ciutat. La més de la pólvora i la pirotècnia. A més, la web de l’Institut
destacada és, sense dubte, la Festa de l’Orgull Gai,
ha de contribuir a donar visibilitat i promoció a les
motiu pel qual proposem que siga declarada com festes de Moros i Cristians de la ciutat de València.
a festa popular de València, de manera que puga
gaudir dels mateixos avantatges que la resta de festes
de la ciutat. Una consideració que també volem fer
extensible a altres festivitats, com per exemple
aquelles dutes pels nous veïns que han vingut a
viure a la ciutat, entre les quals podem destacar
les celebracions de l’Any Nou Xinés. Així mateix,
entenem que també cal reconèixer institucionalment
altres nous esdeveniments festius promoguts per
la ciutadania als barris, com ara el Carnestoltes
(Benimaclet, Russafa), Cap d’Any (Patraix) o la Foguera
de Velluters, entre altres iniciatives interessants.
Sols així es podrà contribuir des de l’administració
municipal a construir mancomunadament un sistema
festiu realment culturalment ric, divers, dinàmic i
socialment participatiu.
XIII. FESTES DE MOROS I CRISTIANS
La celebració de les festes de Moros i Cristians té un
arrelament cada volta major a la ciutat de València
gràcies al treball i les activitats tant de l’Agrupació
de Comparses de Moros i Cristians del Marítim com
la Federació Valenciana de Moros i Cristians, que
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
75
#ambValentía
IGUALTAT
1. Declaració de principis
Des de la sectorial d’Espai Públic i Mobilitat de la
sensacions i preocupacions de la ciutadania a la qual
pretenem representar.
Coalició Compromís per València volem plantejar una
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
proposta de govern per a la nostra àrea.
govern
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
La nostra proposta de govern es fonamenta en
no pretenem assumir el format convencional de deu eixos referencials i línies inspiradores de l’acció
“programa electoral”, en la mesura que és un format
de govern, de manera que cada eix referencial li
que sovint s’identifica amb una simple llista de correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
promeses electorals i porta implícita una càrrega tenen un sentit general, però presenten una especial
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
rellevància dins dels nostres plantejaments per a la
entenem que la fórmula de proposta de govern igualtat. Totes les llistes assenyalades es plasmen en el
implica una proposició que fem a la societat civil de
desplegament d’una sèrie de propostes específiques
com es podria gestionar eficaçment i participativa la d’actuació que anirem detallant.
ciutat, i en especial els aspectes relacionats amb la
igualtat.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
rígidament una acció de govern, planteja un full de ruta
que puga desplegar-se mancomunadament amb els
principals actors de les xarxes d’igualtat i altres agents
de la societat civil. Finalment, entenem que la proposta
de govern expressa la nostra ferma convicció que
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
govern.
El feminisme és una de les peces fonamentals
de Compromís, amb el valencianisme, l’esquerra
i l’ecologisme, ja que l’aposta col·lectiva per la
superació del sexisme és la millor i més profunda
garantia d’una societat més justa, democràtica i lliure
per a totes i tots.
estem sobradament preparats per a exercir el govern Però la igualtat de gènere, a més, està directament
municipal d’una manera honrada, professional, relacionada amb l’eficiència econòmica i contribueix
eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre de manera decisiva a una economia al servei de les
això, cal subratllar que els membres de la sectorial persones, a l’ocupació i a la cohesió social. Una societat
tenim una llarga, compromesa i intensa trajectòria en igualitària és una societat més pròspera. I és per això
l’àmbit de la igualtat, que ens proporciona un extens que es converteix en l’eix vertebrador de qualsevol
coneixement sobre la matèria i ens fa empatitzar proposta política que aspire a un canvi de model
amb els mateixos sentiments, emocions, passions,
76
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
productiu, solidari, ecològic i demogràfic sostenible.
Este objectiu global i transformador serà possible a
partir de polítiques públiques adreçades a la inclusió
i al repartiment equitatiu de les infraestructures, dels
espais, dels serveis, dels temps, dels recursos materials,
econòmics, socials i culturals de la nostra ciutat entre
totes les persones que l’habiten, tenint en compte,
col·laboració i cooperació entre administracions
públiques, organitzacions socials, agents econòmics
i socials, grups de dones i professionals dels diferents
àmbits com a elements necessaris per a millorar la
prevenció, l’atenció i la recuperació de les dones i
menors que han viscut l’experiència de la violència,
així com dels maltractadors.
junt a la variable de gènere, la socioeconòmica, la - Creació del Consell Municipal d’Igualtat (actualment
de procedència, la d’edat, d’orientació sexual, de Consell de la Dona), format per tots els col·lectius i
diversitat funcional, etc.
4. Propostes específiques d’actuació.
Des de Compromís per València plantegem les
següents propostes que vertebraran el desenvolupament de les polítiques d’igualtat i inclusió:
1. València, municipi contra la Violència Masclista i per
la Convivència Igualitària. S’han de posar en marxa
les polítiques més efectives per a la prevenció de la
violència i la igualtat d’oportunitats. Algunes accions
bàsiques serien:
associacions de la ciutat que treballen per la igualtat
de gènere, amb capacitat per desenvolupar polítiques
i programes de sensibilització municipals.
2. Pacte local per la Conciliació i la Coresponsabilitat,
per tal de fer efectiu el repartim dels usos dels temps
i l’ocupació.
3. Uns serveis municipals de qualitat de suport a
les tasques de cura i a la dependència, com pot ser
una xarxa d’escoletes infantils municipals de 0-3
anys o serveis d’atenció a persones majors. Perquè
és fonamental atendre adequadament l’àmbit
- La creació d’un Servei d’Igualtat depenent d’Alcaldia, reproductiu (i no només el productiu), el que té a
per visibilitzar el compromís de l’equip de govern amb vore amb el sosteniment de les nostres vides, és a dir,
la igualtat així com la seua vocació de transversalitat. amb gestió domèstica, la cura de xiquets i xiquetes,
Este Servei s’encarregaria d’impulsar les polítiques de persones malaltes o dependents, etc.
d’igualtat i de fer que impregnaren totes les àrees
municipals. Inclouria una secció d’Atenció Integral a
les Dones de la ciutat amb professionals expertes en
igualtat de gènere.
- Elaboració i implantació del III Pla Municipal
d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes, fent
especial èmfasi en la prevenció i atenció a la violència
cap a les dones i en l’ocupació.
- Dintre d’eixe Pla Municipal d’Igualtat, disseny d’un
Programa d’Intervenció Integral contra la Violència
Masclista per fomentar instruments de participació,
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
4. Auditoria de gènere al pressupost públic municipal
per esbrinar quines línies de despesa provoquen
o mantenen la desigualtat i quines afavoreixen la
inclusió.
5. Avaluació de les polítiques municipals per analitzar
si la seua implementació està contribuint a l’avanç de
la igualtat entre homes i dones.
6. Creació de l’Observatori d’Economia i Igualtat, per
constatar la relació entre els indicadors d’igualtat de
gènere i els de desenvolupament econòmic i social.
77
#ambValentía
JOVENTUT
1. Declaració de principis
Des de la sectorial de Joventut de la Coalició
Compromís per València volem plantejar una
proposta de govern per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
coneixement sobre la matèria i ens fa empatitzar
amb els mateixos sentiments, emocions, passions,
sensacions i preocupacions de la ciutadania a la qual
pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
“programa electoral”, en la mesura que és un format que La nostra proposta de govern es fonamenta en
sovint s’identifica amb una simple llista de promeses
deu eixos referencials i línies inspiradores de l’acció
electorals i porta implícita una càrrega jeràrquica de govern, de manera que cada eix referencial
de programació des de dalt. Per contra, entenem li correspon una línia inspiradora. Els eixos i les
que la fórmula de proposta de govern implica una línies tenen un sentit general, però presenten una
proposició que fem a la societat civil de com es podria especial rellevància dins dels nostres plantejaments
gestionar eficaçment i participativament la ciutat, i en per a l’espai públic i la mobilitat. Totes les llistes
especial els aspectes relacionats amb l’espai públic i assenyalades es plasmen en el desplegament d’una
mobilitat.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
sèrie de propostes específiques d’actuació que
anirem detallant.
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
rígidament una acció de govern, planteja un full de
govern
ruta que puga desplegar-se mancomunadament
amb els principals actors de les xarxes de joventut
i altres agents de la societat civil. Finalment,
entenem que la proposta de govern expressa la
nostra ferma convicció que estem sobradament
preparats per a exercir el govern municipal d’una
manera honrada, professional, eficient, seriosa i
plenament democràtica. Sobre això, cal subratllar
Els joves tenen unes necessitats i unes problemàtiques
específiques, per tant es fa necessari desenvolupar
unes polítiques específiques. Des d’esta perspectiva
tenen sentit les polítiques de joventut. Unes polítiques
que han de transformar les limitacions que pateix la
joventut i convertir-les en potencialitats: els joves han
de ser un motor de present.
que els membres de la sectorial tenim una llarga,
Fer unes veritables polítiques de joventut significa,
compromesa i intensa trajectòria en l’àmbit de l’espai entre d’altres coses, fer unes polítiques realistes, que
públic i la mobilitat, que ens proporciona un extens
78
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
aborden els veritables problemes dels joves, que
aporten solucions i que , a més, es facen conjuntament
amb ells.
següents mesures:
Fomentar els serveis d’informació juvenil de l’Espai
Jove mitjançant l’atenció personalitzada, la web i les
Des de Compromís per València, apostem per tecnologies de la informació i la comunicació, com
unes polítiques de joventut que incidisquen en els facebook i twitter.
següents eixos:
•
Informació Juvenil
•
Prevenció del risc exclusió social i la pobresa
urbana juvenil
Promoure la informació als joves especialment pel
que fa a les oportunitats de formació i ocupació, com
a expansió personal dels nostres joves.
Fomentar la intervenció als instituts d’educació
secundària i als centres de formació professional, amb
•
Habitatge
•
Mobilitat
de la secció de Joventut als centres educatius per
•
Educació i formació
demandes concretes dels mateixos centres.
•
Emprenedoria
Crear un espai Europa dins de l’Espai Jove com a
•
Qualitat de treball juvenil
•
Salut i promoció de la salut
•
Cultura i cohesió
•
Organització i distribució social del temps
presència estable i regular de l’equip d’informadors
dur-hi a terme campanyes d’informació a partir de les
punt d’informació a tots aquells àmbits que pot oferir
Europa i que són d’interès per als joves de la ciutat.
A partir d’este instrument es programaran anualment
sessions informatives sobre els recursos de València
•
Associacionisme i participació
•
Projecció europea
•
Informació juvenil a Internet
•
La desigualtat digital
4.1 Informació juvenil
Convertir l’edifici de la regidoria de joventut en l’Espai
Jove per què esdevinga un espai de referència per
per a tots els estudiants d’Erasmus i altres estudiants
estrangers joves que arriben a la ciutat.
Promoure una oferta regular d’activitats de difusió
de temes culturals que siguen d’especial interés per
als joves de la ciutat com xarrades, tallers, debats o
exposicions, amb especial atenció a la difusió de la
cultura popular i llengua valencianes.
Promoure accions dutes a terme en temes de cultura
jove i fomentar accions relacionades amb música
contemporània amb joves.
Optimitzar els equipaments municipals de joventut i
als joves de la ciutat amb relació a la informació i dotar- los de figures professionals de dinamitzadors
l’orientació acadèmicoprofessionals, d’habitatge, de juvenils perquè es converteixen en llocs de referència
lleure i de projecció europea. I així desenvolupar les pels joves de la ciutat (porta d’entrada). Tanmateix
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
79
#ambValentía
la ciutat té un ventall de centres cívics o altres Obertura dels menjadors escolars en dies no lectius
equipaments públics que poden ser també un punt
de trobada d’interés per als joves.
per tal de combatre la malnutrició infantil/juvenil
Entenem que les circumstàncies en què viuen els
Incorporar accions, programes i projectes als centres joves en risc i la motxilla social, emocional i educativa
cívics o altres equipaments públics de la ciutat per
que carreguen poden ser diferents per a cada
fomentar la relació dels joves i fer-los visibles a la jove. Tanmateix, treballarem per evitar la pobresa
ciutat, tot reforçant el seu reconeixement social.
Promoure activitats intergeneracionals entre els joves
i els grans en els centres cívics o altres equipaments
públics de la ciutat.
urbana en el col·lectiu de joves vulnerables de la
ciutat abordant l’estudi de la pobresa en la joventut
i generant oportunitats per a tots els joves tenint
present que la “joventut”, no és un col·lectiu únic, sinó
que són els grups socials juvenils construïts en funció
4.2 Prevenció del risc exclusió social i la pobresa de la semblança o disparitat de les seues formes de
vida, promourem polítiques per afrontar i evitar la
urbana juvenil
desigualtat dels joves en funció a les condicions
Evitar el risc d’exclusió social en els joves del municipi socials de la seua vida:
és un objectiu de ciutat. Amb l’objectiu prioritari
de reduir els nivells de fracàs actuals (joves que Promoure activitats esportives com a instruments
ni estudien ni treballen) i en risc d’exclusió social, de socialització i educació. Entenem l’esport com un
realitzarem actuacions preventives per tal d’assolir element de cohesió i instrument per a la integració
l’èxit personal per a tots aquells joves vulnerables que
necessiten el suport i l’acompanyament per assolir
l’èxit personal i emancipació:
Afrontar l’exclusió juvenil mitjançant la promoció de
la salut i la resiliència, posant en marxa estratègies i
dels joves que es troben en situació de risc d’exclusió
social. Així com també l’esport contribueix a la
formació integral dels joves en un escenari per
treballar la cohesió social.
Promoure estratègies culturals per evitar el risc
pràctiques de prevenció per a la disminució de la d’exclusió social i potenciar l’autonomia i l’autoestima
dels joves tot treballant estratègies per desenvolupar
vulnerabilitat d’estos joves.
competències personals.
Promoure tots aquells factors protectors i en el
desenvolupament d’un paper actiu del jove en la 4.3 Habitatge
interacció amb el seu context social mitjançant tallers
i suport dels agents socials municipals implicats.
Promoure totes aquelles activitats realitzades tant per
entitats juvenils com associacions que treballen amb
joves i que tenen com a objectiu millorar la qualitat
de vida i la integració de col·lectius joves en risc o en
situació de marginació i/o d’exclusió social.
80
Promoure l’èxit del procés d’emancipació mitjançant
mesures de millora de les oportunitats per a l’accés a
l’habitatge a través d’accions com:
Promoure el lloguer, basat en preus socials, com
a model de tinença que contribueix a millorar les
oportunitats de mobilitat de les persones joves.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Impulsar noves formes i models residencials de les
transport a la ciutat a fi de contribuir un model de
persones joves, a partir de la creació d’un programa, mobilitat sostenible i que millora la qualitat de vida
considerant l’habitatge com un dret social.
Impulsar una guia jove local per compartir habitatge
per als mesos o anys vinents mentre els joves
dels joves de València, a partir decampanyes adreçades
a joves per a promoure el servei del Valenbici amb
cobertura als diferents barris de València.
acaben els estudis o bé perquè han començat a 4.5. Educació i formació
treballar, a través d’opcions com llogar un pis o una
habitació, instal·lar-se en una residència, participar
en un programa de convivència intergeneracional o
comprar un pis.
Promoure l’educació com a element generador
d’oportunitats socials i de qualitat que permeta
avançar als joves cap a una societat del coneixement
mitjançant la corresponsabilitat de tots els agents
Promoure en el servei d’informació juvenil Espai Jove
educatius de la ciutat de València. La formació ha de
la difusió d’informació com també a la web d’Internet
ser a l’abast de tots els joves, independentment de la
la informació tant per a orientar als joves en el procés
situació sociocultural i laboral de les seues famílies i
de cerca com perquè coneguen els tràmits que de la situació econòmica de crisi:
hauran de fer i els ajuts als quals podran optar per
compartir o cercar habitatge a partir d’un pla de xoc
de l’habitatge a València per posar a disposició dels
ciutadans com també els joves els pisos buits que
actualment hi ha a València.
4.4. Mobilitat
-Creació d’un nou equipament juveni:Els Químics
Espai Jove, com a nou model de Centre Jove
municipal i anar construint una xarxa d’equipaments
complementaris arreu del municipi i que compte
amb espais d’ús per als joves des d’una perspectiva
socialitzadora i de capacitació d’habilitats personals.
Promoure l’ús del transport públic als joves de la ciutat - Promoure projectes especialitzats en orientació
amb mesures que abarateixen el seu cost i optimitzen acadèmica en diferents barris de València com a
la seua adequació als seus horaris i hàbits de vida:
Vetllar que l’horari nocturn dels serveis de transport
públic siga també en funció a les situacions especials
d’oferta cultural i d’oci que generen mobilitat en
horari de nit.
Promoure accions per conciliar l’horari dels serveis de
transport públic amb els horaris d’entrada i sortida
dels instituts de secundària i formació professional
com també dels diferents campus de les universitats
valencianes.
Promoure l’ús de la bicicleta com un mitjà més de
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
necessitat fonamental de la població jove de la ciutat
que es situa entre els 14 i els 18 anys. Fer una acció
directa amb els joves amb l’objectiu de: prevenir el
fracàs escolar, millorar les competències instrumentals
i bàsiques dels alumnes i acompanyar als alumnes en
la transició de l’educació primària a la secundària.
- Oferir un servei d’ajuda a la tramitació de beques
d’estudis per assegurar que tots els joves tenen
les màximes oportunitats de continuar els estudis
postobligatoris.
-Donar protagonisme del jove en la seua pròpia
vivència educativa. Vetllar perquè els joves de
81
#ambValentía
València no es queden al marge dels estudis el Servei Municipal d’Ocupació.
postobligatoris tant per qüestions acadèmiques com
no acadèmiques.
- Oferir espais d’estudi en horari nocturn, en època
d’exàmens, a les biblioteques municipals.
Promoure el servei de treball de L’Espai Jove,
en el sentit de realitzar una tasca d’orientació i
acompanyament a les persones joves per a la seua
inserció al món laboral:
4.6 Emprenedoria
Promoure l’emprenedoria com estratègia per millorar
les oportunitats professionals, tant a nivell universitari
com a nivell de formació professional:
- Obrir nous camps de prospecció del mercat laboral
als joves amb la creació del programa València
Emprén. Poder participar en les sessions d’informació
i orientació sobre la creació de la pròpia empresa en
- Oferir als joves informació sobre ofertes de treball relació a nocions bàsiques per a la confecció del pla
i programes de formació adequats al seu perfil d’empresa, l’elecció de la forma jurídica, subvencions
professional.
i finançament.
- Oferir professionalment als joves a través d’itineraris
- Potenciar el servei d’informació i assessorament de
d’inserció laboral personalitzats.
l’Espai Jove que de manera transversal amb el Servei
- Disposar de programes de formació en oficis per a
joves d’entre 16 i 24 anys.
Municipal d’Ocupació ajude als joves poder exposar
el seu projecte/idea de negoci, sempre de manera
confidencial i personalitzada, per valorar i orientar-
- Orientar als joves en la formació qualificadora oferint lo cap el camí que s’ha de recórrer per convertir esta
tallers d’ocupació en els quals es combine la formació idea en una realitat.
amb el treball, adreçats a persones a partir de 25 anys.
- Crear cursos adreçats a persones joves emprenedores
- Mantenir els tallers d’ocupació com a programes amb una idea de negoci o que tenen una empresa en
que faciliten a joves majors de 25 anys i en situació funcionament amb menys de tres anys d’antiguitat.
d’atur la millora de la qualificació i l’ocupabilitat per
facilitar-ne la incorporació al mercat laboral.
- Oferir cursos de formació ocupacional i continuada
- Potenciar que els joves es beneficien d’un futur
espai d’emprenedoria dins de l’Espai Jove, equipat
amb ordinadors de sobretaula amb accés a Internet
d’especialitats diverses d’acord amb la demanda.
per a la recerca a la xarxa d’informació necessària per
- Promoure accions de millora de l’ocupació i l’accés
la biblioteca de recursos.
al món laboral dels joves com també la qualitat del
treball juvenil, difonent les opcions pel cooperativisme
i l’economia social.
- Establir una coordinació clara i transversal entre els
serveis d’informació juvenil de la Secció de Joventut i
82
a l’elaboració del pla d’empresa com també consultar
4.7 Qualitat del treball juvenil
Promoure les activitats de formació continuada com
avenç en la qualitat del treball juvenil:
- Oferir un servei integral als joves en matèria
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
d’ocupació i formació juntament amb el Servei d’assessorament pels diferents perfils professionals
Municipal d’Ocupació, el qual actua com a intermediari que treballen amb joves.
del mercat de treball i s’aplica una metodologia
sistemàtica d’atenció personalitzada a les persones
en situació d’atur i a aquelles que treballant, volen
millorar la seua qualificació professional. Incorporarhi assessorament sobre els drets dels treballadors
joves.
- Mantindre els tallers d’ocupació com a programes
que faciliten a joves majors de 25 anys i en situació
d’atur la millora de la qualificació i l’ocupabilitat per
facilitar-ne la incorporació del mercat.
- Potenciar la presència del Centre Jove de Salut dins el
món universitari mitjançant convenis de col·laboració
amb la Universitat de València tan des de l’àmbit
assistencial com el formatiu.
- Millorar el projecte de promoció de la salut per a
joves amb l’objectiu de prevenir les conductes de risc,
mitjançant intervencions educatives, orientatives i
assistencials que donen lloc a un apoderament dels
joves per tal que puguen esdevenir potencials actius
en la societat i ésser protagonistes decisius en el seu
- Programar cursos de formació, especialment desenvolupament.
a joves d’origen immigrat, que dote d’habilitats
bàsiques per facilitar-los la inserció laboral (domini
de les tecnologies de la informació i la comunicació,
estratègies per a una entrevista de feina, coneixement
de la llengua valenciana...).
- Incrementar el grau de sensibilització del col·lectiu
jove de la ciutat en temes de formació constant i
reciclatge de coneixements per tal de promoure
la qualitat del treball juvenil. Programar a l’Espai
Jove formació en drets laborals per assegurar que
les persones joves coneixen si els seus drets són
respectats tant si estan treballant com si busquen
- Incrementar el grau de sensibilització del col·lectiu
jove de la ciutat en quant a la promoció de la salut a fi
i efecte de prevenir les conductes de risc.
- Potenciar el recull de recursos de dinamització per a
la prevenció de la sida i altres infeccions de transmissió
sexual, prevenció de danys associats al consum de
drogues i alcohol, promoció d’una sexoafectivitat
saludable, prevenció de la violència entre iguals,
promoció de la salut emocional, dels accidents de
trànsit, adreçats a joves, afegint recursos i/o recolzant
els ja existents.
feina, donant informació sobre la resolució de - Promoure una guia didàctica per prevenir
conflictes laborals, problemàtiques al lloc de treball, l’assetjament escolar i el maltractament infantil i
sobre els diferents tipus de contractes, nòmines, juvenil.
salari, convenis, acomiadaments, etc.
4.8 Salut i promoció de la salut
Crea el Centre Jove de Salut com a espai de referència
a la ciutat de València en matèria de promoció de la
salut entre els joves:
- Promoure programes formatius adreçats a la
prevenció i eradicació de tot tipus de violència
contra les dones. L’objecte d’aquests programes
és desenvolupar actuacions de sensibilització, per
prevenir i eradicar la violència contra les dones, en
totes les seues manifestacions, és a dir, violència de
- Potenciar el Centre de Salut com a espai formatiu i gènere, violència domèstica, violència en el treball,
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
83
#ambValentía
tràfic de dones i agressions sexuals.
Promoure un estil de vida saludable mitjançant la
municipals, que combina la lectura amb eixides i
altres activitats.
promoció d’hàbits i conductes saludables i prevenció Crear i promoure el Programa Lleure als barris, amb
de les conductes de risc com millorar el coneixement, l’objectiu d’aconseguir la cohesió dels joves de
la utilitat i el bon ús dels recursos de salut, a partir de
dinamitzar activitats per a joves relacionades amb la
promoció d’hàbits saludables, per prevenir conductes
de risc. Les principals estratègies que s’utilitzarien són
la comunicació social en salut, l’educació per la salut i
l’ús d’experiències en l’àmbit lúdic.
4.9. Cultura i cohesió
Promoure la universalització de la cultura, de tots els
joves i per a tots els joves:
- Millora l’accés, la difusió i el consum cultural crític;
l’impuls de la creació i de la producció cultural de les
persones joves, i l’impuls de la cultura i de la llengua
valenciana com a eina d’inclusió, de dinamització i de
cohesió social.
- Apropar l’oferta cultural de la ciutat als joves i
ampliar fins els 35 anys per poder gaudir de múltiples
descomptes i avantatges en la programació cultural
de la ciutat a través del Carnet Jove.
- Promoure activitats que potencien la creativitat
dels joves en àmbits com l’audiovisual, el musical, el
literari, el teatral, la dansa, etc.
- Promoure la formació musical dels nostres joves
potenciant les formacions orquestrals de qualitat, la
coordinació educativa musical.
- Crear un laboratori cultural jove per potenciar la
creativitat dels joves en àmbits com la música, l
literatura, el teatre, la dansa, etc.
diferents barris amb la ciutat:
- Promoure la creativitat i l’oci alternatiu dels joves
a la ciutat mitjançant un treball amb xarxa amb els
diferents equipaments i entitats de la ciutat.
- Potenciar l’educació en el lleure, establint vincles
entre centres educatius de secundària i entitats o
associacions de lleure juvenil de la ciutat.
- Incorporar a la programació juvenil aquest Programa
de Lleure als barris.
- Promoure programes de suport a l’atenció de les
diversitats juvenils als barris en els centres cívics. Este
suport es concretaria en propostes d’activitats tant en
centres cívics com en equipaments municipals amb la
col·laboració de les entitats de la ciutat.
Promoure el suport social als joves per a que
puguen mantenir un nivell adequat per al seu
desenvolupament i facilitar l’adquisició d’hàbits i
habilitats socials:
- Promoure l’esport base entre els joves com a
ferramenta de cohesió social i de valors entre els joves.
- Promoure activitats per millorar la imatge social de
les persones joves.
- Promoure accions per afavorir la convivència i el
respecte com a prevenció de qualsevol tipus d’actitud
o manifestació individual o col·lectiva de discriminació
xenòfoba, racista, sexista o homòfoba, o de qualsevol
altra condició o circumstància personal o social.
- Ampliar l’oferta lectura de les biblioteques
84
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
- Revisió de tot el material de difusió i de totes les
València com una alternativa per a la transmissió de
publicacions municipals adreçades a joves per valors positius tant individuals com col·lectius a partir
garantir que es té en compte la imatge igualitària de
campanyes de sensibilització per afavorir un
tant en el llenguatge com en la visualització de les temps d’oci alternatiu a l’oci purament consumista.
persones a qui va adreçades.
- Promoure activitats dirigides al compliment
de mesures penals alternatives, tant treballs en
benefici a la comunitat com prestacions en benefici
a la comunitat, com a una alternativa per afavorir la
integració social del jove generant beneficis col·lectius
ja que implicarà la possibilitat de fer una acció útil
per a la ciutat. Amb la realització d’este servei, el jove
4.11 Associacionisme i participació
Donar al Consell Local de Joventut la rellevància que
es mereix, i l’implicarem en els debats de ciutat que
afecten transversalment els joves. Consell Local de
Joventut com a ens de participació col·lectiva que
fomente la implicació i la mobilització de les persones
joves i reduisca les desigualtats.
tindrà l’oportunitat de reparar el dany causat tot Impulsar la participació de les entitats juvenils
descobrint la utilitat dels serveis d’acció social.
i associacions que treballen amb joves en les
4.10 Organització i distribució social del temps
campanyes i accions solidàries per donar suport a tots
aquells qui més ho necessiten o d’empényer governs
Promoure la creació de camps de treball a la ciutat i institucions per promoure canvis polítics i socials;
durant l’estiu, com una opció de lleure més adreçada
per exemple, participant l’Ajuntament de València en
als joves i la creació de la Xarxa de Temps Lliure pels campanyes i accions solidàries impulsades per ONG i
joves a la ciutat de València. L’objectiu és que la gent
es conega i confie en els altres per resoldre necessitats
de la vida diària. Alhora s’hi fomenta la solidaritat, la
cooperació i les relacions socials:
moviments associatius de la ciutat de València.
Promoure les diferents formes de participació.
Promoure la implicació dels joves en les propostes
d’acció de les campanyes i accions solidàries com
- Crear espais perquè les persones joves d’un assistir a actes i conferències, donar aliments, informar
mateix barri o diferents barris intercanvien serveis
i sensibilitzar després les teues amistats o la teua
gratuïtament, iniciatives que poden ser obertes a
família a partir de mesures com:
tothom.
- Donar suport a les associacions juvenils,
- Campanya de difusió de la Xarxa de Temps Lliure organitzacions, espais i xarxes socials que canalitzen
per als joves estudiants universitaris que resideixen a
la participació de les persones joves, especialment en
València.
la difusió de les seues activitats per diferents mitjans
- Creació d’un espai web on es puga visualitzar i
(cartelleres, etc.).
consultar els serveis que s’intercanvien gratuïtament - Promoure que l’Ajuntament de València siga una
a València.
Promoure el lleure entre els joves a la ciutat de
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
administració més oberta i horitzontal i que facilite la
participació i la incidència de la gent jove.
85
#ambValentía
- Promoure programes de suport a joves amb fer créixer la comprensió de la diversitat cultural
discapacitat per oferir orientació i recursos en
d’Europa. Este programa també inclouria accions com
aspectes de participació, col·laborant amb la voluntat els intercanvis Joventut amb Europa, que afavoreix
de la UV de continuar implementant un dels principis
la mobilitat juvenil, l’aprenentatge intercultural i
bàsics dels seus estatuts: la igualtat d’oportunitats,
l’esperit emprenedor.
i, més concretament, aprofundint en l’àmbit de les
persones amb discapacitat.
Impulsar l’àmbit de la participació entre els joves a la
ciutat de València a partir de:
- Informar sobre programes de convivència amb
famílies que permeten submergir-se en una altra
cultura, aprendre un idioma i conèixer nous costums.
Promoure l’intercanvi actiu de joves sobretot a l’estiu
- Dissenyar i dinamitzar un pla de formació de delegats afavorint el coneixement mutu i el diàleg entre joves
i representants de consells escolars a secundària.
d’ambients i cultures diversos:
- Promoure o codinamitzar la participació dels joves - Donar informació sobre altres formes d’intercanvi
en els diferents espais de participació juvenil d’àmbit entre grups d’entitats i estades més llargues,
local com són el Consell Escolar Municipal i el Consell individuals, per a conéixer la cultura d’altres països.
Local de Joventut.
- Promoure l’intercanvi amb joves de ciutats
- Reforçar l’associacionisme juvenil a través de agermanades amb València.
dinàmiques de treball en xarxa amb la idea d’aprendre
a ser membre actiu de la comunitat i difondre l’acció
de les entitats juvenils de la ciutat entre els joves no
associats.
- Impulsar projectes de participació juvenil a nivell
virtual.
4.12 Projecció europea
- Donar especial rellevància a la celebració del Dia
d’Europa dedicant esforços a promoure la participació
de les persones joves en projectes europeus.
4.13 Informació juvenil a Internet
Augmentar la difusió de la informació juvenil a
través dels mitjans que ofereixen les tecnologies de
la informació i la comunicació per tal d’oferir una
Fomentar que els centres educatius participen informació de qualitat per al desenvolupament dels
en projectes educatius europeus que fomenten
l’intercanvi de joves i noves experiències educatives
juvenils:
projectes vitals dels joves de la ciutat:
- Promoure L’Espai Jove com a punt dels Esp@is
Internet, punts d’accés públic i gratuït d’internet.
- Informar sobre intercanvis entre grups d’entitats També disposar d’un servei de dinamització de
i estades més llargues, individuals, per conèixer manera especialment pensada per a les persones
la cultura d’altres països a través del programa joves i les possibilitats que Internet i les tecnologies
Joventut en Acció de la Unió Europea per promoure de la comunicació els ofereixen.
la tolerància i la solidaritat entre els joves i voler
86
- Creació d’una aplicació per a un butlletí electrònic
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
per a la població juvenil de la ciutat que faça difusió
mitjançant la xarxa de connexions Wi-Fi a tot els
de les activitats i informacions d’interès per als joves barris de València, que permet així un accés universal
de València, especialment dels serveis i recursos que i gratuït per als joves que ho vullguen.
es posen al seu abast des de l’Ajuntament de València.
Mantindre l’accés gratuït a Internet per tota la ciutat
- Promoure les tecnologies de comunicació com a eina
de proximitat en la informació i en l’assessorament,
amb instal·lacions que ens permeten connectar-nos a però defugint dels esquemes més rígids de
Internet gratuïtament:
- Crear espais pensats per a tots per mantindre l’accés
gratuït a Internet per a facilitar l’accés a aquells qui,
altrament, no podrien accedir a la informació i a les
prestacions de les tecnologies de la informació i la
comunicació.
- Promoure la difusió periòdica d’informació virtual
l’administració per aconseguir que els joves s’hi
senten còmodes preguntant, compartint continguts,
preocupacions i motivacions. Per este motiu, la
secció de joventut de l’Ajuntament de València tindrà
dos perfils a les xarxes socials: per als més joves, el
Facebook i per als joves que ja estan abandonant
aquesta etapa, el Twitter ; una acció per crear més
xarxa, a més a més, amb els serveis de joventut de
d’interès per a la població juvenil de València, la Generalitat Valenciana com també institucions
especialment per a la difusió de l’oferta municipal de europees d’interés per als joves.
serveis per a joves.
- Oferir formació en alfabetització digital bàsica a
- Promoure la difusió periòdica d’informació d’interès joves. Potenciar l’alfabetització digital dels joves en
per als joves a altres equipaments municipals com relació al procés de recerca de feina, formació i lleure
són els centres cívics i les biblioteques.
amb l’ajuda de les tecnologies de la informació.
4.14 La desigualtat digital
Evitar la desigualtat digital impulsant accions que
eviten la diferència d’oportunitats entre els joves
que disposen d’accés a Internet o a les tecnologies
de la comunicació i els coneixements adequats per a
treure’n profit i les que no tenen este accés ni estos
coneixements. Treballar per la igualtat d’oportunitats
per gaudir dels beneficis potencials de les tecnologies
de la informació i la comunicació en la seua vida
quotidiana:
- Potenciar la xarxa sense fils. Una connexió a Internet
oberta, lliure i gratuïta. Aprofitant que cada vegada
més hi ha dispositius sense fils que es connecten,
l’accés a Internet ha de ser possible fins i tot al carrer
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
87
#ambValentía
LGTB
1. Declaració de principis
Des de la sectorial LGTB de la Coalició Compromís
volem plantejar una proposta de govern per a la
nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format
proporciona un extens coneixement sobre la matèria
i ens fa empatitzar amb els mateixos sentiments,
emocions, passions, sensacions i preocupacions de la
ciutadania a la qual pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
que sovint s’identifica amb una simple llista de eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
promeses electorals i porta implícita una càrrega de govern, de manera que cada eix referencial
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
li correspon una línia inspiradora. Els eixos i les
entenem que la fórmula de proposta de govern implica
línies tenen un sentit general, però presenten una
una proposició que fem a la societat civil de com es especial rellevància dins dels nostres plantejaments
podria gestionar eficaçment i participativament la per a la diversitat sexual i de gènere. Totes les llistes
ciutat, i en especial els aspectes relacionats amb la assenyalades es plasmen en el desplegament d’una
diversitat sexual i de gènere.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
sèrie de propostes específiques d’actuació que
anirem detallant.
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
rígidament una acció de govern, planteja un full de
govern
ruta que puga desplegar-se mancomunadament amb
els principals actors del món LGTB i altres agents de
la societat civil. Finalment, entenem que la proposta
de govern expressa la nostra ferma convicció que
estem sobradament preparats per a exercir el govern
municipal d’una manera honrada, professional,
eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre això,
cal subratllar que els i les membres de la sectorial tenim
L’associacionisme lèsbic, gai, transsexual i bisexual
(LGTB) ha sigut històricament un dels moviments
associatius més importants de la nostra ciutat
comptant amb entitats que són un referent a l’Estat
espanyol i principals impulsores de les conquestes
legals més importants per a les persones LGTB.
L’any 2005 es va aprovar el matrimoni igualitari i la
una llarga, compromesa i intensa trajectòria, que ens llei d’identitat de gènere en 2007, que van dotar
88
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals d’un estatus Impulsarem el 28 de juny la celebració d’actes
de ciutadania i de dignitat que fins aleshores no institucionals i col·laborant activament en la
teníem, convertint-nos en ciutadans i ciutadanes de
manifestació i activitats organitzades pel moviment
ple dret. associatiu. Eixa setmana s’hissarà la bandera de
No obstant açò, estos avanços que es van produir a tot
l’estat mai no han tingut una sintonia en les polítiques
de les institucions valencianes governades pel PP.
l’arc iris en totes les dependències municipals fent
una declaració institucional en record de totes les
persones que han patit o pateixen LGTBfòbia.
Per a l’actual govern de l’Ajuntament de València, les
4.3. Accions de sensibilització dirigides a la societat
persones LGTB som sistemàticament excloses de les
i coordinades pel consell Municipal amb les
accions polítiques, invisibilitzant la nostra existència i
associacions LGTB.
no contemplant la nostra realitat.
Commemoració el 17 de maig, Dia de la lluita contra la
El principal objectiu en les polítiques municipals
LGTBfòbia. Establiment d’un monument a les víctimes
ha d’anar encaminat a aconseguir la plena igualtat
de la LGTBfòbia. Recuperació de la memòria històrica
social i legal de tota la ciutadania impulsant accions
del moviment LGTB perseguit durant la dictadura
inclusives de tota la diversitat que compon la nostra
franquista i els primers anys de la democràcia.
societat apostant per la construcció d’una ciutat
oberta que deixe arrere les polítiques reaccionàries
de l’actual govern de l’Ajuntament.
Per aconseguir eixa plena igualtat, el punt de
partida ha de ser la plena consciència que lesbianes,
4.4. Accions dirigides a la inserció laboral de les
persones transsexuals amb la col·laboració dels
agents sindicals i el teixit associatiu.
4.5. Foment del turisme LGTB a la ciutat.
gais, transsexuals i bisexuals formem part d’esta
S’ha d’obrir la ciutat a noves formes de turisme, amb
societat i les nostres necessitats han de ser incloses
la participació i col·laboració principalment de les
de manera transversal en el marc d’actuació de les
empresàries i els empresaris d’ambient LGTB de la
administracions municipals.
ciutat.
4. Propostes d’actuacions desenvolupades
4.6. Prevenció de la LGTBfòbia.
4.1. Creació d’un Consell Municipal LGTB.
S’han de formar en prevenció de la LGTBfòbia els
Encarregarà d’orientar i assessorar en totes les
polítiques dirigides a la població LGTB amb la
implicació de totes les associacions LGTB amb
representació real en la ciutat de València.
4.2. Commemoració del Dia de l’Orgull LGTB.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
agents de la Policia Local amb la finalitat de garantir la
igualtat de tracte i la no discriminació per l’orientació
sexual i la identitat de gènere.
4.7. Finalitzar amb les situacions d’assetjament a què
són sotmeses les persones que exerceixen el treball
sexual.
89
#ambValentía
Derogació immediata de la repressiva ordenança
municipal sobre la prostitució en la via pública i
establiment d’una Mesa per a la Convivència als barris
on es practica la prostitució, especialment en el cas de
les dones transsexuals.
4.8. Articulació de les polítiques d’igualtat.
Inclusió de manera transversal de la perspectiva de
gènere, l’orientació sexual i la identitat de gènere en
l’articulació de les polítiques d’igualtat dels grups
socials amb major risc d’exclusió social: persones
majors, dones, joves, persones amb diversitat
funcional, persones que viuen amb VIH, immigrants...
4.9. Moviment associatiu LGTB
Integrarem el moviment associatiu LGTB en les
estructures de representació de la participació
ciutadana de l’ajuntament.
4.10. Denominació de carrers.
Establiment de la denominació de carrers nous amb
el nom de persones reconegudes per la seua tasca
de visibilitat del fet LGTB o amb noms que tinguen
relació amb el moviment de reivindicació LGTB. El
primer d’ells, dedicar un carrer a Margarida Borràs,
primer cas documentat de tortura i mort a València
per la seua identitat de gènere el 1460.
90
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
91
#ambValentía
LLENGÜES
1. Declaració de principis
Des del Grup Municipal de la Coalició Compromís
per València i el Comité de Programa de Govern
Participatiu de la Coalició Compromís per València
volem plantejar una proposta de govern per a l’àrea
de política de llengües.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
membres del Grup Municipal, així com els del Comité
de Programa de Govern Participatiu hem participat
en reunions, per tal de desenvolupar la present
proposta, amb experts amb una llarga, compromesa
i intensa trajectòria en l’àmbit lingüístic, que ens ha
proporcionat un extens coneixement sobre la matèria
i ens fa empatitzar amb els mateixos sentiments,
emocions, passions, sensacions i preocupacions de la
no pretenem assumir el format convencional de ciutadania a la qual pretenem representar.
programa electoral”, en la mesura que és un format que
sovint s’identifica amb una simple llista de promeses
electorals i porta implícita una càrrega jeràrquica de
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
programació des de dalt. Per contra, entenem que la
La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
fórmula de proposta de govern implica una proposició
eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
que fem a la societat civil de com es podria gestionar de govern, de manera que cada eix referencial
eficaçment i participativament la ciutat, i en especial
li correspon una línia inspiradora. Els eixos i les
els aspectes relacionats amb l’espai lingüístic..
línies tenen un sentit general, però presenten una
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
rígidament una acció de govern, planteja un full de
ruta que puga desplegar-se mancomunadament amb
els principals actors de les xarxes de mobilitat i espai
públic i altres agents de la societat civil. Finalment,
especial rellevància dins dels nostres plantejaments
per a l’espai públic i la mobilitat. Totes les llistes
assenyalades es plasmen en el desplegament d’una
sèrie de propostes específiques d’actuació que
anirem detallant.
Suggerim parlar de política de llengües, d’equiparació
entenem que la proposta de govern expressa la nostra lingüística
(del
ferma convicció que estem sobradament preparats (incorporació
de
valencià),
l’anglés
d’internacionalització
i
d’altres
llengües
per a exercir el govern municipal d’una manera
de comunicació internacional), de foment del
honrada, professional, eficient, seriosa i plenament
plurilingüisme, i no tant de política lingüística o de
democràtica. Sobre això, cal subratllar que els normalització. Alguns termes estan desgastats o
92
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
s’han carregat de connotacions que no necessitem la renativització, és a dir, que les generacions que van
carregar a l’esquena.
La política de llengües a València ha de procurar tant
patir este procés eduquen els fills en valencià. Per a
treballar en este sentit proposem tres actuacions:
l’augment de l’ús del valencià, com a capital que som - Voluntariat Gran. A través de les escoles d’adults,
del País Valencià, com la incorporació de l’anglés i es tractaria de crear una xarxa de gent disposada a
d’altres llengües de comunicació internacional, com reintroduir el valencià en l’àmbit familiar. Caldria
a ciutat turística i cosmopolita que aspirem a ser.
Les mesures adoptades han de ser coherents amb els
valors de Compromís, generar l’adhesió i el suport per
part de la militància i de l’electorat, sense provocar el
rebuig de la majoria social. Preferiblement, han de
sobretot atraure els avis i les àvies que van educar els
fills en castellà per la pressió política i sociolingüística
d’altres temps, i que ara tenen néts. L’objectiu seria
que estos néts tingueren l’oportunitat d’aprendre i
d’usar el valencià a casa, com a llengua familiar.
suscitar també la simpatia de nous sectors socials - Escoletes en valencià. La recuperació de les esque hem d’anar guanyant-nos.
La política de llengües ha de ser transversal a tota la
gestió municipal. No pot ser només un subconjunt
de l’àrea de Cultura, o d’Educació. No podem dedicar
una gran partida dels pressupostos específicament a
la política de llengües, però tampoc no cal, atés que
coletes de València sempre ha estat una prioritat per
a Compromís. Una de les condicions que hauria de
tenir la xarxa d’escoletes de València és la utilització
del valencià en la relació entre els professionals, les
xiquetes i els xiquets i les famílies.
- Suport a la implantació dels programes d’en-
les mesures s’hauran d’implementar des de diversos senyament en valencià i d’immersió lingüística en
departaments.
Cal concentrar les energies en els elements clau del
tots els àmbits de l’ensenyament, en substitució dels
segregadors programes d’incorporació progressiva.
canvi sociolingüístic i en decisions i actuacions que 3.2. Internacionalització de la ciutat de València
siguen estructurals i generadores de canvi, difícils de
revertir per governs posteriors.
3. Actuacions concretes
3.1. Recuperació del valencià com a llengua familiar
El principal adversari del valencià a la ciutat de València
València és un pol d’atracció internacional, tant en el
camp del turisme com en l’universitari, de negocis, etc.
L’administració i els serveis públics han d’incorporar,
a més del valencià (llengua pròpia, oficial i principal)
i el castellà (llengua cooficial), altres llengües de
comunicació internacional. L’anglés és actualment
és el trencament de la transmissió intergeneracional: la llengua franca del turisme, de la recerca, de la
molts progenitors valencianoparlants o de parelles diplomàcia i, per tant, s’hauria de considerar llengua
mixtes han educat els fills només en castellà. En
de treball de l’Ajuntament de València i dels serveis
famílies, el valencià s’ha convertit en la llengua dels públics a la nostra ciutat. En este sentit, proposem:
iaios. El repte, doncs, és aturar este procés i aconseguir
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
93
#ambValentía
- Incorporar l’anglés i altres llengües internacionals i anglès, amb el valencià com a primera llengua. En
a la retolació, els formularis, els fullets i l’atenció els textos escrits en altres llengües, es respectarà la
al públic, sobretot en les instal·lacions on s’atén el
turisme (punts d’informació, monuments, museus)
però també en altres serveis com els policials. Caldrà
analitzar quines són les llengües més parlades pels
estrangers que visiten la ciutat, per tal d’incorporarles.
toponímia i l’antroponímia valencianes.
- Incentivar la valencianització dels noms i de la
retolació dels negocis a la ciutat. Millor que donar
subvencions a la valencianització dels rètols, es
podria oferir exempcions a les taxes per a les
marquesines i assessorament perquè les escriguen
- Introduir el requisit lingüístic d’anglés i d’altres correctament. Este assessorament s’ha d’estendre a
llengües estrangeres en les places de l’Ajuntament
altres camps, i especialment a l’elaboració de la carta
que hagen d’atendre persones que parlen altres
dels restaurants.
llengües.
- Cobrir la plaça vacant de tècnic lingüístic amb un
perfil multilingüe, amb un nivell professional d’anglés
i de valencià, com a mínim.
3.3 Visualització de la valencianitat de la ciutat
Una de les claus per a la recuperació de l’ús social
del valencià és que els usuaris de la llengua, tant els
autòctons de la ciutat com els que hi vénen d’altres
comarques, tinguen la sensació d’estar a casa i no
en una ciutat hostil. En este sentit, és important que
la toponímia i la senyalística públiques i privades
mostren una ciutat cosmopolita però valenciana. Per
tant, proposem:
- Oficialitzar definitivament i únicament els noms
valencians de les vies i dels espais públics, i assegurar
que figuren en les formes valencianes tant en els
registres oficials (cadastre, padró, INE), com en els
serveis cartogràfics (GoogleMaps, Tomtom, etc.).
- Modernitzar i valencianitzar tots els rètols públics
que no estiguen en valencià. Els panells informatius
turístics hauran d’estar almenys en valencià, castellà
94
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
95
#ambValentía
MEDI AMBIENT
1. Declaració de principis
Des de l’àrea de Medi Ambient de la Coalició
Compromís per València volem plantejar una
proposta de govern per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
empatitzar amb els mateixos sentiments, emocions,
passions, sensacions i preocupacions de la ciutadania
a la qual pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern.
no pretenem assumir el format convencional de La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
“programa electoral”, en la mesura que és un format
eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
que sovint s’identifica amb una simple llista de de govern, de manera que cada eix referencial li
promeses electorals i porta implícita una càrrega correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
tenen un sentit general, però presenten una especial
entenem que la fórmula de proposta de govern rellevància dins dels nostres plantejaments per a
implica una proposició que fem a la societat civil de
l’ocupació. Totes les llistes assenyalades es plasmen
com es podria gestionar eficaçment i participativa la en el desplegament d’una sèrie de propostes
ciutat, i en especial els aspectes relacionats amb el específiques d’actuació que anirem detallant.
medi ambient.
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les govern: València, ciutat sana i habitable
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
rígidament una acció de govern, planteja un full de
ruta que puga desplegar-se mancomunadament
amb els principals actors del món del medi ambient i
altres agents de la societat civil. Finalment, entenem
que la proposta de govern expressa la nostra ferma
1. Respirar un aire net, aconseguir una bona qualitat
de l’aire al carrers i dins dels edificis
2. Tornar a veure el cel, reduir la contaminació
lumínica
convicció que estem sobradament preparats per a
3. Reducció del soroll i prevenció de la contaminació
exercir el govern municipal d’una manera honrada,
acústica
professional, eficient, seriosa i plenament democràtica.
Sobre això, cal subratllar que els membres hem
4. Promoure la vida sana
treballat el programa tenim una llarga, compromesa i
5. Estalvi energètic i generació d’energia de fonts
intensa trajectòria en este àmbit, que ens proporciona
renovables
un extens coneixement sobre la matèria i ens fa
96
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
6. Eficiència i transparència en la gestió del cicle
de la Salut), són assignatures pendents a la nostra
integral de l’aigua
ciutat. Per això, posarem en marxa amb caràcter
8. Més arbres i més sans: la importància de les
zones verdes
qualitat de l’aire, així com objectius per a la reducció
d’emissions, en coordinació amb la Generalitat
9 . Biodiversitat urbana i control biològic de plagues
10 . València: ciutat de platja, horta i marjal
11. València:
urgent l’elaboració d’un Pla de control i millora de la
ciutat
oberta
i
participativa,
compromesa amb la Sostenibilitat
4. Propostes d’actuacions desenvolupades.
Valenciana, qui ostenta la competència en esta
matèria.
· Desplegarem una xarxa de mesurament de
la contaminació, amb criteris científics (no
amagats a l’interior dels grans parcs, com han
fet les Administracions actuals). Reclamar més
competències i mitjans per a les administracions
València: ciutat sana i habitable
locals, per a eixa finalitat.
Els objectius centrals en esta àrea són assegurar
· Establirem indicadors de salut de l’aire, efectuar
el dret a la salut de les persones, reduint la seua
un seguiment continuat dels mateixos, i facilitar
exposició a riscos ambientals, i apostant per
a la ciutadania informació accessible i fàcilment
polítiques preventives que garantisquen l’accés a
comprensible. Establir plans d’emergència quan es
recursos bàsics saludables (aire, aigua, aliments, etc.),
superen nivells d’alerta.
tot i evitant el seu esgotament.
· S’auditaran els edificis municipals, per tal de
Per això, establirem objectius de reducció dràstica
detectar el síndrome dels «edificis malalts», que
de la contaminació atmosfèrica, acústica, lumínica,
afecta la salut dels seus usuaris, i reforma urgent
electromagnètica, del sòl i aigua superficial i
dels edificis afectats. Estendre este diagnòstic
subterrània, amb mesures restrictives d’abocaments
al conjunt dels edificis públics de les diferents
i instal·lacions contaminants, acompanyats de
administracions, i als centres de treball importants.
mesures de seguiment i control rigoroses.
· Crearem un registre municipal d’instal·lacions
Al temps, es millorarà la gestió dels residus, es
contaminades i/o contaminants, a través del
revaloritzaran els espais verds urbans, i es recuperarà
qual establir les àrees i/o instal·lacions objecte
una relació amb l’entorn de la ciutat, assegurant una
d’actuacions del Pla de desmantellament i
transició urbana amable.
eliminació de focus de contaminació química.
Objecte d’actuació prioritària serà l’eliminació i
4.1 – Respirar un aire net, aconseguir una bona
descontaminació d’instal·lacions amb amiant.
qualitat de l’aire als carrers i dins dels edificis
4.2. Tornar a veure el cel, reduir la contaminació
El seguiment de la qualitat de l’aire, la informació fiable lumínica
als ciutadans, i el compliment de les recomanacions
de la Unió Europea o de l’OMS (Organització Mundial L’objectiu de l’enllumenat públic és proporcionar
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
97
#ambValentía
una sensació de seguretat, en poder identificar els
l’ús adequat i l’aprofitament de l’energia, i han de
vianants nocturns els obstacles i vehicles, així com
comptar amb els components necessaris per a
prevenir, en la mesura del possible, situacions de risc
este fi. Cal adaptar la inclinació i la direcció de les
o amenaça personal. Però la il·luminació nocturna
lluminàries, les característiques del tancament i
ha de mantenir en el màxim possible, les condicions
la necessitat d’apantallament per a evitar valors
naturals de les hores nocturnes, en benefici del
excessius de llum cap amunt, d’enlluernament o
benestar de les persones, de la fauna, la flora i els
d’intrusió lumínica.
ecosistemes en general.
· Aplicació immediata d’un Pla de racionalització
Per açò, cal evitar la intrusió lumínica en l’entorn
de punts de llum, per tal de reduir la seua excessiva
domèstic i, en tot cas, minimitzar les seues molèsties
densitat en els carrers amb repetició innecessària
i els seus perjudicis, així com prevenir i corregir els
de punts d’il·luminació, que no sols generen
efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel.
contaminació lumínica, sinó també una ocupació
En este sentit proposem:
intolerable de l’escàs espai per als vianants, una
· Elaboració i execució d’un Pla d’adequació de
l’ enllumenat públic amb l’objectiu de reduir les
emissions lumíniques a l’atmosfera, prenent com
a referència els estàndards europeus o iniciatives
pioneres com “Startlight”; així com per tal
d’incrementar l’eficiència energètica incorporant
criteris d’adaptació i d’optimització del rendiment
despesa excessiva en instal·lació i consum elèctric, i
en definitiva un balafiament. Com a mesura urgent,
procedirem a apagar els punts de llum redundants o
excessius, que no aporten servei i que incrementen
el consum energètic i la contaminació lumínica; i
més tard, a retirar-los i reutilitzar-los en altres zones,
o vendre’ls, si escau.
dels sistemes existents –no sols la seua mera
· Estudi i seguiment dels efectes ambientals dels
substitució- que previnguen la contaminació
nous sistemes d’ enllumenat públic –com ara els
lumínica i minimitzen el consum energètic, al
basats en tecnologia led- per prevenir efectes
temps que es garanteixen les condicions de confort
no desitjats sobre la salut humana (en particular,
nocturn als carrers.
afeccions a la son).
· En els plans de renovació i eficiència energètica 4.3. Reducció del soroll i prevenció de la contaminació
de l’enllumenat, cal afegir criteris d’optimització del acústica
rendiment dels sistemes d’il·luminació existents,
en lloc de la simple substitució de lluminàries.
La recent substitució de l’enllumenat clàssic per
led podia haver-se enfocat cap al sòl, no en totes
direccions.
· Les instal·lacions i els aparells d’il·luminació s’han
de dissenyar i instal·lar de manera que es previnga
la contaminació lumínica i s’afavorisca l’estalvi,
98
Establirem
una
estratègia
global
contra
la
contaminació acústica a la nostra ciutat, amb les
següents línies d’actuació bàsiques:
· Desenvolupament i seguiment de plans d’actuació
a partir dels mapes de soroll ja existent, amb
objectius, mesures i indicadors clars.
· Establiment de carrers amb circulació restringida
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
al voltant dels centres escolars i dels parcs, per tal
· Afavorirem la producció local i els circuits curts
de protegir-los del soroll ambiental del trànsit, la
de comercialització. Abordarem el mercat amb
principal font de contaminació acústica urbana.
nous criteris, creant i protegint nous canals de
· Desenvolupament d’ordenances i mesures (informatives, educatives, de vigilància i sanció)
específiques contra el soroll a les zones d’oci
nocturn.
comercialització, incorporant la proximitat, els
productes frescos, la conservació del sòl agrari i
el paisatge com a arguments de comercialització.
Realitzarem fires de productes ecològics i locals, i
assegurarem la presència de la producció ecològica
· Exigirem l’estudi de vies aèries alternatives
d’aproximació dels avions a l’aeroport de Manises,
així com la màxima reducció de les freqüències
de pas, per defensar el veïnat dels barris del sud
front l’excessiu soroll que pateixen per la circulació
d’avions a baixa altura sobre els seus barris.
4.4. Promoure la vida sana
en els Mercats municipals.
· Promourem l’activitat física com a element
essencial en el manteniment de la salut i la prevenció
de malalties, creant itineraris de passejada, i habilitarem zones a l’aire lliure per a la pràctica
espontània de l’esport.
4.5. Estalvi energètic i generació d’energia de fonts
La qualitat de vida no només depèn de l’entorn,
sinó també dels hàbits de les persones i dels seus
comportaments com consumidors. Per estes raons
anem a:
renovables
La utilització de combustibles fòssils (fonamentalment
pel transport) és actualment la principal causa
identificada del canvi climàtic global, a través de les
i emissions massives de CO2 i altres gasos d’efecte
sensibilització de la ciutadania sobre la relació hivernacle. A pesar de les contra-campanyes
directa entre la qualitat de l’entorn i dels aliments orquestrades i finançades pels interessos econòmics
·
Realitzar
campanyes
de
comunicació
i la salut.
afectats, hi ha un creixent consens dels organismes
científics internacionals en la necessitat d’actuar
· En les escoles, universitats populars, associacions per a frenar o mitigar l’esmentat canvi climàtic. Una
de veïns etc. Fer xarrades i tallers sobre alimentació d’estes iniciatives és el “Pla d’acció per a l’eficiència
fomentant la dieta mediterrània i el consum de
energètica de la Unió Europea”, que pretén reduir les
productes ecològics i de comerç de proximitat, i en
emissions de CO2 en més d’un 20% per l’any 2020,
col·laboració amb la Conselleria d’Educació avançar al qual s’ha adherit formalment l’Ajuntament de
en la incorporació de la nutrició com a assignatura. València, a través de l’anomenat “Pacte dels Alcaldes”
· Actuarem sobre l’alimentació en menjadors
escolars i centres públics per tal d’assegurar una
dieta més sana basada en el producte local, de
temporada i ecològic.
per l’eficiència energètica i la producció d’energia
d’origen renovable. Cal dir que, fins aquest moment,
l’adhesió de València encara no ha tingut resultats
tangibles fins ara.
Compromís assumeix el Pacte dels Alcaldes, i per
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
99
#ambValentía
tals de posar en pràctica i complir el compromís
- Actuar com a oficina d’informació al ciutadà
polític derivat de l’esmentat Pla d’acció europeu,
sobre la implementació d’energies renovables i
crearem una Agència Municipal de l’Energia, amb
mesures d’eficiència i d’estalvi energètic.
participació d’organitzacions socials, encarregada de
desenvolupar els programes d’actuació necessaris.
- Aplicar mesures de lluita contra la pobresa
energètica: tallers de formació en eficiència
· L’Agència dissenyarà un Pla d’Eficiència Energètica
energètica i factures a treballadors socials
Municipal, que tindrà com a objectius la prevenció
i famílies, difusió i tramitació del bo social,
del canvi climàtic, l’estalvi energètic i la reducció
petites inversions en millores d’aïllaments i
d’emissions, així com la generació d’energia de
instal·lacions…
fonts renovables. El Pla inclourà entre les seues
actuacions les següents:
marí, en terrenys del Port de València, aprofitant els
- Realització d’auditories energètiques en
dics exteriors. La generació d’energia eòlica en la
els edificis i dependències municipals i
costa és molt eficient, i està molt estesa a Dinamarca
implementació de les mesures adients per
i Gran Bretanya.
garantir l’estalvi i ús eficient de l’energia en la
il·luminació i climatització dels edificis públics.
- Elaboració i difusió d’un manual de bones
pràctiques en l’ús de l’energia dirigit als
treballadors municipals, en particular, als
responsables de tasques de manteniment
d’edificis, mitjançant accions de sensibilització i
formació.
- Realització d’un diagnòstic energètic de la
flota de vehicles municipals i elaboració d’un
pla d’actuació per incrementar l’eficiència
energètica i la mobilitat sostenible, incorporant
l’ús de bicicletes, tricicles de repartiment, vehicles
elèctrics així com convenis amb associacions de
taxistes.
- Promoure i proposar la implantació de fonts
d’energia renovables (solar tèrmica/fotovoltaica,
biomassa, geotèrmica) en les dependències
municipals per incrementar l’autosuficiència
energètica.
100
· L’ajuntament promourà la creació d’un parc eòlic
· La Regidoria d’Urbanisme:
- Modificarà l’ordenança reguladora d’obres
d’edificació i activitats, per a incloure criteris de
bioconstrucció i estalvi energètic a les noves
construccions.
- Establirà mesures fiscals, normatives i
administratives per a fomentar la rehabilitació
energètica d’edificis, que afavorisquen projectes
d’autoconsum energètic, aïllament i ventilació
eficient d’edificacions així com l’arquitectura
sostenible i bioclimàtica.
- En particular, es revisaran les ordenances
municipals,
per
a
eliminar
les
traves
administratives innecessàries que pogueren
dificultar la instal·lació i posterior operació
de sistemes de proveïment energètic a partir
d’energies renovables.
- En la rehabilitació dels barris es prendran
mesures per assegurar la ventilació dels carrers
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
i la protecció davant la insolació –ombrejats,
A València mai s’ha realitzat un pla d’informació i
tendals, arbrat d’ombra - per tal de reduir l’efecte ajuda al consumidor, per a l’estalvi d’aigua, com han
illa de calor que redueix el confort ambiental en fet altres ciutats, amb el resultat de tindre un dels
l’entorn urbà.
· La Regidoria d’Espai Públic i Mobilitat, prendrà
mesures per tal de:
consums per habitant més alts de la Península. Això
a pesar de que els nostres recursos hídrics (rius Túria
i Xúquer, aqüífers soterranis) estan sobreexplotats,
amenaçats d’esgotament, o fortament contaminats.
- Reduir el consum energètic i les emissions Mentrestant, la Depuradora de Pinedo continua
contaminants, fomentant els desplaçaments a abocant la majoria de les seues aigües tractades
peu, en bici i en transport públic dins la ciutat i al mar (així com una gran quantitat d’aigües sense
depurar).
amb la seua Àrea Metropolitana.
- Reduir el parc mòbil municipal, substituint- A través de la Oficina del Cicle Integral de l’Aigua,
ho per altres alternatives de transport com les elaborarem i executarem un Pla Integral de la Gestió
bicicletes, tricicles de repartiment, vehicles
de la Demanda d’Aigua en la ciutat de València amb
elèctrics, i convenis amb les Associacions de l’objectiu d’incrementar l’eficiència en l’ús i l’estalvi
d’aigua, tal com s’ha fet en altres ciutats com Vitoriataxistes.
Gasteiz o Saragossa. Este Pla comprendrà les següents
- Així mateix, promoure l’ús del cotxe elèctric, actuacions:
així com vehicles elèctrics per la distribució
· A banda d’una auditoria de l’estat de les xarxes de
de mercaderies. Es facilitaran esquemes
col·laboratius d’ús del cotxe (associacions de
propietaris de cotxes compartits), sistemes de
gestió i agregació de la demanda de transport
subministrament d’aigua potable i clavegueram,
este pla inclourà l’auditoria de l’ús de l’aigua en
totes les dependències municipals, així com les
(viatge compartit), i de distribució de mercaderies.
mesures d’informació, sensibilització, formació
- Aplicar mesures fiscals per tal de penalitzar els
l’aigua i millorar la reutilització d’aigües residuals
vehicles més contaminants –en relació directa
depurades adreçades als diversos grups d’usuaris
amb la potència del motor de combustió- i
(domèstics, industrials, de servicis, municipals) en
fomentar l’ús de vehicles elèctrics.
els propers 4 anys.
- Aplicar mesures de prevenció de la contaminació
· Es desenvoluparan programes educatius en torn
produïda per les motos, fent respectar les
a l’estalvi i ús eficient de l’aigua, i la importància
limitacions d’accés per a vehicles motoritzats
dels ecosistemes aquàtics per la nostra qualitat de
als espais reservats als vianants, i amb el control
vida, adreçats a centres educatius infantils i juvenils,
sistemàtic de les emissions sonores i gasoses.
la Universitat Popular i associacions ciutadanes.
4.6. Eficiència i transparència en la gestió del cicle
integral de l’aigua
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
i tecnològiques necessàries per reduir l’ús de
Cal facilitar gratuïtament o a baix preu sistemes
domèstics d’estalvi.
101
#ambValentía
· S’elaborarà i aplicarà un sistema de tarificació de
l’aigua que garantisca el dret humà a l’aigua i el
sanejament, i penalitze els usos excessius d’aigua.
Prohibició del tall de subministrament d’aigua
potable per impagament als usuaris domèstics
en situació de pobresa, d’acord amb els informes
preceptius i periòdics dels Serveis Socials de
l’Ajuntament.
· Es farà d’un pla de renovació de les canonades i
reducció de les pèrdues en les xarxes de distribució
d’aigua potable.
· Augmentarà la reutilització de les aigües depurades
de l’EDAR de Pinedo pel rec de parcs, jardins i horts
en el terme municipal.
depuració municipals.
· Requerirem a la Confederació Hidrogràfica del
Xúquer perquè els Plans Hidrològics de Conca
contemplen mesures efectives per a conservar
els recursos hídrics dels nostres rius, evitar la
sobreexplotació dels aqüífers, les extraccions
il·legals, els abocaments tòxics als llits fluvials i la
contaminació de les masses d’aigua en general.
4.7. Tancant cicles: menys residus, més recursos
La gestió actual dels residus urbans es basa en afavorir
la selecció de les dos fraccions més rendibles (vidre i
paper), i la seua retirada per empreses beneficiàries,
mentre que la única separació (poc clara per a la
majoria de les persones) és la de envasos i tot lo
· Es promourà la xerojardineria (jardins amb plantes demés. No hi ha cap separació de la matèria orgànica,
de baixa demanda d’aigua), prioritzant la plantació de manera que es contamines materials que es
d’espècies mediterrànies en els parcs i jardins podrien reciclar o almenys gestionar de manera neta.
públics.
· Es farà un diagnòstic dels punts d’abocament
d’aigües residuals a sèquies, elaborant un pla
El reciclatge és mínim, malbarantant-se l’oportunitat
de recuperar materials i auto-financiar la recollida i el
tractament de residus.
de connexió dels desguassos a la xarxa de Esta situació genera greus problemes ambientals, tant
clavegueram, per tal d’evitar a contaminació de les en les plantes de tractament de l’Àrea Metropolitana
collites de l’Horta amb aigües fecals, metalls pesats
de València, amb processos de tractament incomplet
i substancies tòxiques, així com la contaminació de
i contaminant, llargs desplaçaments dels camions
les nostres platges. Així mateix, s’evitarà l’arribada a la recerca d’abocadors cada vegada més saturats,
d’aigües fecals al tram final de l’antic llit del Túria, a brutea i olors al voltant dels contenidors urbans, i un
l’alçada del barri de Natzaret, abordant la connexió cost desorbitat per a les famílies. La gestió actual de
de desguassos a la xarxa de clavegueram i la
la recollida, transport, i “tractament” de residus, es fa
depuradora.
per empreses que no tenen interés en la reducció de
· Es reforçarà el servei d’inspecció dels sistemes
residus, ja que facturen en funció del pes.
d’evacuació d’aigües residuals industrials a la Una estratègia sostenible de gestió dels residus sòlids
xarxa de clavegueram municipal, per tal de urbans hauria de basar-se en l’estratègia anomenada
garantir la compatibilitat dels abocaments amb els «4R+P» (reduir, reutilitzar, reciclar, reparació i
requeriments de qualitat de les instal·lacions de permuta), per tal d’assolir els estàndards europeus
102
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
de reducció, reutilització i reciclatge. En la transició a
en el municipi, per instal·lacions de compostatge i
esta estratègia, el nou Ajuntament elaborarà un Pla
selecció de residus no contaminats.
Municipal de Gestió de Residus Sòlids Urbans, i en el
seu marc s’introduiran millores tals com:
· Promoure la creació de tallers de reparació
d’electrodomèstics així com mercats de productes
· Establiment i seguiment d’objectius de reducció
de segona mà en col·laboració amb associacions
de residus i millora del reciclatge als concessionaris
veïnals, socials i ciutadanes, per afavorir la
de recollida de residus per a minimitzar el rebuig
reutilització dels productes i lluitar contra
d’abocador, en lloc de pagar més per un major
l’obsolescència programada.
volum.
· Racionalització de les freqüències i rutes de
recollida dels residus, per evitar el desbordament
de contenidors al temps que es redueixen els
desplaçaments dels camions de recollida.
4.8. Més arbres i més sans: la importància de les zones
verdes
· Completar la xarxa de zones verdes en tota la ciutat,
aprofitant els solars municipals ja disponibles, i
amb convenis per a l’aprofitament de solars de
· Recollida selectiva de la fracció orgànica dels
propietat privada, i amb l’objectiu d’aconseguir
residus –actualment tractada com a rebuig-,
els ràtios espais verds per habitant recomanats per
introduint el 5è. contenidor; tal com es fa amb els
l’Organització Mundial de la Salut.
envasos, paper i cartró, vidre. Estos residus orgànics
domèstics juntament amb les restes de podes i
altres restes orgàniques permetran la fabricació
de compost d’alta qualitat per ser utilitzats com
a fertilitzants orgànics en els parcs, jardins i horts
urbans, així com en els horts que envolten la ciutat.
· Realització de campanyes d’educació i sensibilització tant als ciutadans com als comerciants
per tal de reduir la generació de residus d’envasos
i embalatges, millorar l’eficàcia de la recollida
selectiva i prevenir comportaments incívics.
Elaboració d’un reglament comportaments incívics
amb sancions progressives.
· Incrementar el serveis d’ecoparcs mòbils als barris, al menys un dia al mes i aprofitant els dies de
mercat, i el nombre d’ecoparcs fixes actualment en
funcionament. Avaluar les possibilitats de cessió
de sòl municipal, o en polígons industrials situats
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
· Esta xarxa ha de fer-se a diferents escales: jardí,
parc infantil, parc de barri, parc de districte... unides
per passejos enjardinats, i carrers per als vianants,
de manera que es configure una vertadera xarxa
verda, útil per als desplaçaments per als vianants, la
passejada i l’exercici.
· Cal un canvi del model de jardineria cap aun més
sostenible i mediterrani, prioritzant les plantes i
arbres mediterranis en els jardins i parcs públics,
millor adaptats al clima local i que requereixen
menys intervencions de manteniment.
· Posada en marxa d’un pla de canvi de l’arbrat
en els carrers cap a espècies frondoses, de fulla
caduca, que temperen la calor i contribuïsquen a
la regulació tèrmica. Pla sistemàtic d’eixamplament
dels escocells (terra al voltant de l’arbre), actualment
insuficient, la qual cosa contribueix a la mala salut
dels arbres, i trasllat a distàncies adequades de
103
#ambValentía
les façanes, en relació a l’envergadura dels arbres,
així com millora del sistema de rec. D’esta manera
s’evitarà el creixement dels arbres inclinats i amb
excessiva longitud, cercant el sol, la qual cosa
afavoreix el seu desarrelament en ocasió de
tempestes o temporals de vent.
· Connexió dels espais situats als extrems del Jardí
del Túria, a l’oest amb el Parc Natural del Túria, i a
l’est amb la Dàrsena Interior del Port i el Passeig
Marítim, per tal de recuperar el seu valor ambiental
i paisatgístic.
puguen gaudir d’un ambient urbà saludable.
4.9. Biodiversitat urbana i control biològic de plagues
Els animals de companyia, així com els gats de carrer i
altres animals, afigen diversitat als carrers i són part del
medi ambient urbà i, a més, algunes espècies ajuden
a controlar plagues de rosegadors o d’insectes. Però
cal prevenir i evitar la seua multiplicació excessiva,
la seua conversió en plaga, la difusió de malalties, i
la brutícia dels carrers. Cal actuar també en esta
àrea, tant pel serveis municipals, com recolzant la
tasca de les persones voluntàries, però marcant unes
· Realització immediata d’una avaluació de la línies d’actuació i uns criteris científics clars. Les línies
situació dels parcs infantils als espais públics de la d’actuació seran:
ciutat per procedir a la seua reparació i manteniment
com a mesura urgent per garantir la seguretat de
les xiquetes i xiquetes que els fan servir. Elaboració
d’un pla per a l’adaptació dels parcs infantils a les
necessitats de xiquets i xiquetes amb diversitat
funcional.
· Elaboració d’un pla d’actuació per controlar la
superpoblació de coloms a la ciutat, basat en
la detecció i eliminació de fons d’alimentació i
refugi, l’ús de pinsos anticonceptius, i campanyes
de sensibilització ciutadana per evitar la seua
alimentació en places i parcs. Així mateix, la
· Augment de les zones acotades per als gossos
introducció d’aus depredadores com el falcó
a tots els barris de la ciutat, per tal que puguen
peregrí col·laborarà en esta tasca de control de la
gaudir d’un terreny ample per córrer i fer les seues
població de coloms, al temps que incrementarà la
necessitats, i així no embrutar els carrers.
biodiversitat urbana.
· Realització de campanyes educatives i d’in
· Elaboració d’un pla d’actuació per incrementar
formació als propietaris de gossos sobre les
la població de ratpenats i aus insectívores en la
ordenances municipals i les sancions previstes, per
ciutat, mitjançant la construcció o habilitació de
tal de garantir la retirada dels excrements de les
nius, i la reintroducció d’espècies. Estos animals no
voreres. Esta tasca es farà en col·laboració amb les
només incrementen la biodiversitat urbana, sinó
associacions veïnals, les associacions de protecció
que actuen de manera efectiva reduint les plagues
animal, i clíniques veterinàries. En l’aplicació de les
de mosquits i altres insectes voladors. En algunes
ordenances municipals aplicarem una estratègia
ciutats nord-americanes es dissenyen els ponts
escalonada de vigilància, advertiments, i sancions.
urbans perquè acullen colònies de ratpenats. Cal
· Millora de la freqüència de la neteja viària (agranat
i neteja amb aigua) per tal que els barris de la ciutat
104
recordar que el ratpenat és l’animal emblemàtic de
la nostra ciutat.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
· Elaboració d’un pla d’actuació relatiu a la població
· Protegirem les terres agràries de qualitat front
de gats ferals (gats de carrer) per evitar la seua
els processos urbanitzadors, així com front la seua
proliferació al mateix temps que es té cura de la
fragmentació per noves infraestructures viàries.
seua salut. En este sentit, es desenvoluparà un
Sol·lcitud a la Generalitat per a l’actualització i
pla de captura, esterilització i solta dels animals,
aprovació del Pla d’Acció Territorial de l’Horta, amb
així com de desparasitació i tractament veterinari,
criteris més proteccionistes, i amb exclusió de nius
d’acord amb les recomanacions de les plataformes
creixements urbans i de nou viari interurbà i altres
de defensa animal. Estes actuacions podran
infraestructures fragmentadores i destructives de
desenvolupar-se tant pels Serveis Municipals, com
la trama agrària, dels camins, i dels sistemes de reg.
per les associacions de voluntaris. Una població
controlada i sana de gats de carrers col·labora en el
control de plagues com rates, ratolins o panderoles.
· Promourem la inclusió de l’horta de Benimàmet i de
Campanar (Partida de Dalt) en l’àmbit protegit del
Parc Natural del Túria, per a completar la connexió
· Autorització a les persones voluntàries perquè es
d’aquest Parc Natural amb el Parc de Capçalera i el
facen càrrec de l’alimentació de gats de carrer, però
parc urbà lineal del Llit Vell del Túria, fins a la mar.
amb regulacions: dispensació únicament de pinso
Esta inclusió suposarà l’arxiu definitiu dels plans de
sec -no restes de menjar humà- i manteniment de
requalificació de terrenys com a urbanitzable així
la zona neta.
com dels plans de creació de nous eixos viaris que
· Suport a les associacions protectores d’animals
fragmenten i bloquegen aquesta continuïtat.
-no a empreses comercials ni gosseres- per a
· Realització d’actuacions per comunicar els eixos
l’acolliment d’animals abandonats i la gestió de
verds urbans amb l’entorn periurbà, a manera de
l’adopció, evitant el seu sacrifici.
corredors ambientals que penetren i travessen la
4.10. València: ciutat de platja, horta i marjal
Protegir i recuperar les platges
· Exigirem al govern central i a l’Autoritat Portuària de
València la restauració ecològica i el manteniment
de les platges de València, prevenint en el futur
l’erosió de les platges al sud del Port, i l’acreció de
les platges del nord del Port per l’acció barrera del
Port.
Reconstruir el vincle de la ciutat amb l’horta
· Suport municipal a la protecció de l’horta i renúncia
definitiva a les requalificacions proposades en la
Revisió Simplificada del PGOU de 2015.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
ciutat, enllaçant amb les àrees no urbanitzades a
l’interior del casc urbà.
· En els terrenys d’horta no aptes per a l’agricultura
professional, o situats dins de la trama urbana,
donarem suport municipal per a la creació d’horts
socials urbans autogestionats. En este sentit,
facilitarem ajuda per a l’obtenció de permisos dels
propietaris i drets de reg, aportarem terrenys de
propietat municipal, i fomentarem activitats de
formació en horticultura ecològica.
L’Albufera: biodiversitat i patrimoni històric-cultural
· Dissenyarem una estratègia integral per posar en
valor l’Albufera de València, des del punt de vista
105
#ambValentía
turístic, mediambiental, educatiu, cultural, esportiu,
· El Consell local de Medi Ambient, serà l’òrgan
etc. En col·laboració amb les associacions socials i
de participació ciutadana, estarà integrat per
ambientals que ja estan treballant a l’Albufera i amb
les organitzacions ecologistes, ambientalistes
la resta d’administracions públiques.
i professionals relacionades amb els temes
· Exigirem a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
i a la Generalitat Valenciana la posada en marxa d’un
pla de gestió de l’aigua en l’Albufera de València, per
tal de garantir durant tot l’any la aportació d’aigua
de qualitat i en quantitat suficient per assolir unes
bones condicions de conservació d’aquest espai
natural protegit, així com el bon estat ecològic i
químic del llac.
l’entorn de l’Albufera, regulació racional d’usos,
i garantia d’un corredor verd que unisca el Parc
Natural amb la ciutat, a través de l’Horta de la
Punta, amb recuperació a tal fi dels terrenys de la
denominada ZAL portuària.
València:
Universitats coneixedors d’aquestes àrees. El seu
caràcter serà més que consultiu, ja que el Reglament
que es dotarà li permetrà discutir i proposar
iniciatives i polítiques, revisar i complementar
les actuacions municipals, i fer el seu seguiment i
avaluació.
· Estudiarem la possibilitat de recuperar la gestió
· Elaboració d’un pla de protecció efectiva de
4.11.
ambientals, així com per professors i tècnics de les
ciutat
oberta
directa de les contractes de subministrament
d’aigua, neteja viària i residus, així com la de
jardineria i resta de contractes de serveis vinculats
al medi ambient. Si la remunicipalització d’aquests
serveis no és possible, realitzarem un control efectiu
de les condicions dels contractes de les empreses
per garantir al màxim els drets dels ciutadans, el
i
participativa,
compliment del plec de condicions, i l’actualització
compromesa amb la Sostenibilitat
del mateix.
Gestió pública eficaç i participada
· Afavorirem la contractació de proveïdors locals (per
a reduir el recorregut de transport dels productes), i
· La Regidoria de Medi Ambient es responsabilitza-
inclourem requisits ambientals (compra verda) per
rà de la definició de les polítiques ambientals,
als subministraments destinats a l’Ajuntament i les
de prevenció del canvi climàtic, i de la qualitat
activitats que aquest promoga o subvencione.
ambiental urbana, en les línies marcades per este
Programa.
· Igualment, s’establiran condicions de qualitat i
· Crearem una Gerència Ambiental Municipal
municipal així, com en les convocatòries d’ajudes i
que serà l’organisme responsable del disseny,
subvencions de totes les àrees municipals.
coordinació i seguiment dels programes i projectes
municipals en aquesta àrea. Dotada de personal
(preferentment funcionaris municipals) i mitjans
suficients, estarà dirigida per una persona de
provada qualificació, designada i sota la supervisió
de l’Alcalde i del regidor.
106
respecte ambientals en la contractació pública
· S’assegurarà la formació i capacitació de la Policia
Local per a l’acompliment de les seues funcions de
vigilància del compliment de la legislació vigent,
referent a ordenació del territori, medi ambient i
benestar i protecció d’animals.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Es promourà, en col·laboració amb les Universitats
dels serveis, agències i consells vinculats a la política
públiques, la R+D+i en matèria mediambiental,
ambiental municipal.
concorrent a iniciatives europees a la recerca de
finançament, com ara el programa H2020 .
Informació, educació i participació ciutadana
· Engegarem un procés d’Agenda 21 local (ela-
Transparència
boració participativa d’un Pla municipal d’actuació
· Establiment d’un sistema d’indicadors ambientals
en relació amb el medi ambient, i en el seu
a escala municipal per tal de realitzar un seguiment
seguiment i avaluació, que estarà liderat per la
exhaustiu de la qualitat del medi ambient en les seus
Gerència Ambiental Municipal amb el suport del
diverses components (estat i qualitat de l’aire, l’aigua
Consell Assessor de Medi ambient.
i el sòl; soroll, emissions lumíniques, substàncies
tòxiques,
emissions
electromagnètiques,
biodiversitat urbana, generació de residus, etc.).
- Aplicació de criteris científics pel desplegament
i gestió de la xarxa de mesurament dels
indicadors ambientals –en particular, estacions
de mesurament de la qualitat de l’aire-, en
col·laboració amb l’administració autonòmica i
les universitats i centres d’investigació.
referits a contaminació de l’aire, del sòl,
d’instal·lacions per substàncies tòxiques –com
contaminació
lumínica,
al consum responsable, tant en els centres escolars,
com en locals municipals o en col·laboració amb
entitats ciutadanes.
· Desenvoluparem campanyes de sensibilització,
formació i foment de la cultura de la sostenibilitat
respecte a l’energia, l’aigua i els residus en tots els
àmbits de la ciutat (ciutadania, comerç, indústria,
primari) mitjançant actes públics, tallers, jornades,
- Elaboració de mapes de qualitat ambiental
l’amiant-,
· Establirem programes d’educació ambiental i per
acústica,
electromagnètica, per escombraries, etc.
cursos i congressos.
· Recolzarem activament a les associacions i moviments socials de protecció del medi ambient i la
naturalesa, així com les iniciatives sorgides de les
associacions veïnals.
· Publicitat de totes les dades replegades dels
mesuraments del sistema d’indicadors així com
elaboració i presentació intel·ligible i transparent
al públic en general de les dades replegades a
través de la web de l’ajuntament. Incorporació de
la informació generada pel sistema d’indicadors
ambientals municipal a l’Anuari Estadístic de
València.
· Publicitat a la web de l’ajuntament dels resultats
de les auditories als serveis municipals vinculats al
medi ambient, i de les memòries anuals d’activitats
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
107
#ambValentía
MOBILITAT
1. Declaració de principis
Des de la sectorial d’Espai Públic i Mobilitat de la
Coalició Compromís per València volem plantejar una
proposta de govern per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format que
sovint s’identifica amb una simple llista de promeses
compromesa i intensa trajectòria en l’àmbit de l’espai
públic i la mobilitat, que ens proporciona un extens
coneixement sobre la matèria i ens fa empatitzar
amb els mateixos sentiments, emocions, passions,
sensacions i preocupacions de la ciutadania a la qual
pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
electorals i porta implícita una càrrega jeràrquica La nostra proposta de govern es fonamenta en
de programació des de dalt. Per contra, entenem deu eixos referencials i línies inspiradores de l’acció
que la fórmula de proposta de govern implica una de govern, de manera que cada eix referencial
proposició que fem a la societat civil de com es podria li correspon una línia inspiradora. Els eixos i les
gestionar eficaçment i participativament la ciutat, i en línies tenen un sentit general, però presenten una
especial els aspectes relacionats amb l’espai públic i especial rellevància dins dels nostres plantejaments
mobilitat.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
rígidament una acció de govern, planteja un full de
ruta que puga desplegar-se mancomunadament amb
per a l’espai públic i la mobilitat. Totes les llistes
assenyalades es plasmen en el desplegament d’una
sèrie de propostes específiques d’actuació que
anirem detallant.
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
els principals actors de les xarxes de mobilitat i espai govern
públic i altres agents de la societat civil. Finalment,
entenem que la proposta de govern expressa la
nostra ferma convicció que estem sobradament
preparats per a exercir el govern municipal d’una
manera honrada, professional, eficient, seriosa i
plenament democràtica. Sobre això, cal subratllar
que els membres de la sectorial tenim una llarga,
108
València, ciutat amable. Per una ciutat amable,
recuperar la ciutat per a les persones.
Canvi
progressiu del disseny de carrers i places, ampliació
i millora dels espais públics, crear una xarxa verda
urbana, així com ampliar l’espai del viari destinat
a la circulació de persones, ciclistes i transport públic,
reduint l’espai destinat al cotxe.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Compliment de la legislació actualment ignorada.
distribució de mercaderies i l’aparcament comercial
Llei de Mobilitat, d’Economia Sostenible, de
de manera que es garanteix la vida econòmica de la
contaminació acústica i de qualitat de l’aire. Posada
ciutat i el comerç de proximitat, tant al centre com als
en marxa del PMUS aprovat en 2013, encara no barris.
aplicat ni pressupostat, com a base de partida per a
anar cap a una mobilitat amable i sostenible.
Ús racional de l’automòbil. Per un ús més racional de
l’automòbil. Fomentar l’ús compartit (car-sharing i
València, «Ciutat 30». Moderació de les velocitats car-pooling). Avantatges per als vehicles elèctrics.
de circulació, i creant àrees lliures de trànsit (accés
limitat als residents i serveis). Reduir l’accidentalitat
del trànsit, l’objectiu és zero morts.
Mobilitat participativa i sostenible. Canvi d’objectius
i organització administrativa: Regidoria d’Espai
públic i mobilitat. Creació de fòrums de participació
Trànsit reduït. Reducció de l’entrada d’automòbils a la ciutadana per a avançar cap a una mobilitat més
ciutat, i en particular a les àrees centrals, mitjançant
la dissuasió, però sobretot amb la millora de les
alternatives (transport públic i no motoritzat).
Cultura de transport públic. Millora del transport
sostenible.
4. Propostes específiques d’actuació.
4.1. València, ciutat amable. Ciutat per a les persones.
públic, augment de freqüències per a que funcione
· Hem de deixar de pensar i dissenyar la ciutat com
les 24 hores tant a l’EMT com a Metrovalència.
un espai de negoci, on la gent es desplaça per a
Establiment de carrils i carrers reservats i protegits
realitzar les seues activitats laborals i d’oci, i uns
per al bus, i amb prioritat als semàfors (també per
barris on se’n va només a dormir, amb uns carrers
al tramvia). Recuperar l’organisme de gestió de
de pas, dominats per un trànsit motoritzat causant
tot el transport de l’Àrea Metropolitana, per a la
de greus problemes ambientals: contaminació de
coordinació i integració tarifària de les diferents
l’aire i acústica, accidents...
xarxes de transport públic, i crear un bo unificat, amb
preu reduït per als joves.
· Cal pensar i dissenyar la ciutat per al benestar
de les persones, on els espais públics siguen més
València, ciutat del vianant. Crear itineraris de vianants
acollidors, els serveis i equipaments més pròxims
atractius i segurs, per a afavorir els desplaçaments
als domicilis, i l’espai dels carrers no es sacrifique al
a peu, sobretot els camins a l’escola i al voltant dels
cotxe. Una ciutat on les persones es senten a gust.
centres educatius.
· Un espai integrador i innovador, destinat a la
Ciutat de la bici. Completar i millorar la xarxa bici, per
convivència entre els ciutadans, un espai humà,
tal de satisfer i potenciar la creixent demanda social
perquè humans i no màquines són els ciutadans.
d’ús de la bicicleta.
· Volem una ciutat on les persones recuperen esComerç i economia de proximitat Organitzar la
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
pais que mai haurien d’haver perdut.
109
#ambValentía
· Una ciutat on es tinguen en compte els aspectes
d’Octubre. Este centre s’ha posat en marxa sense
medio ambientals, de paisatge urbà, de salut
haver elaborat el seu Pla de Mobilitat, incomplint
pública, de seguretat, de participació social,
la mateixa llei preparada per la Conselleria
d’accessibilitat universal i de solidaritat.
d’Infraestructures i Transports.
· Una ciutat on s’aconseguisca l’autonomia dels
· Cal la posada en marxa del Pla de Mobilitat Urbana
xiquets, que puguen anar sols pel carrer, al col·legi,
Sostenible (PMUS) aprovat en 2013, però no aplicat
a casa dels iaios o al parc.
ni pressupostat fins ara, com a base de partida per a
· És a dir, una ciutat pensada participativament per
les persones, i per a les persones.
4.2. Compliment de la normativa legal existent, que
les actuals administracions no apliquen, com a norma
mínima, encara que millorable.
· La vigent Llei d’Economia Sostenible recull en el
seu article 99 que les administracions públiques
han de promoure polítiques de mobilitat sostenible
respectant: «El dret dels ciutadans a l’accés als
béns i serveis en unes condicions de mobilitat
adequades, accessibles i segures, i amb el mínim
impacte ambiental i social possible». Així com «La
participació de la societat en la presa de decisions
que afecten la mobilitat».
anar més lluny d’algunes propostes massa tímides
o no acceptades per l’actual Ajuntament
· Reforma del Reglament d’usos de la via pública,
llevant-li el seu caràcter restrictiu i repressor
3 Aplicació del Real Decret 1/2013, de condicions
bàsiques de accessibilitat i no discriminació de
persones amb discapacitat. Eliminació de l’efecte
barrera en carrers i edificis públics.
4. 3. València, “ Ciutat 30”
· Ciutat 30: Arreplegar la Resolució sobre seguretat
vial europea 2011-2020, aprovada pel Parlament
Europeu (27 de setembre de 2011), on entre altres
coses: “54. Recomana amb insistència a les autoritats
competents que introduïsquen un límit de velocitat
· Cal aplicar també la Llei de Mobilitat de la Comu-
de 30 km/h en les zones residencials i en tots els
nitat Valenciana, de 2011, així com la normativa
carrers d’un sol carril en les zones urbanes que no
sobre accessibilitat universal, la de protecció de
disposen d’un carril de bicicletes.
l’aire, i la de protecció contra la contaminació
acústica
· Recuperar l’organisme de gestió de tot el transport
de l’Àrea Metropolitana, per a la coordinació
· Cal fomentar plans de mobilitat d’empresa, per tal
i integració tarifària de les diferents xarxes de
de reduir els desplaçaments en cotxe, com estableix
transport públic, i crear un bo unificat, amb preu
la Llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana.
reduït per als joves.
Podria començar el mateix Ajuntament, en els seus
dos grans centres de treball, així com la Generalitat
Valenciana, en el nou centre administratiu 9
110
· Moderació del trànsit en tota la ciutat. València no
és una ciutat segura, en el casc urbà es produeixen
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
massa col·lisions i atropellaments, i encara mor
· Visualitzar la continuïtat dels itineraris per a via-
gent atropellada, la qual cosa no es pot acceptar.
nants a través de la calçada, marcant la preferència
Cal aspirar a la «mortalitat zero».
de pas respecte al tràfic, i la continuïtat de la
· Superar la idea de crear «zones 30» aïllades en
plataforma de vianants (rebaixada o elevada).
alguns barris de la ciutat, estendre eixa proposta a 4.4. Trànsit reduït. Menor trànsil, millor ciutat.
tota la ciutat, passant a considerar «València CIUTAT
30».
· Establir limitacions de velocitat efectives, dissenyar
els carrers per a les velocitats raonables en un entorn
urbà, i la seguretat vial, no amb característiques
de carretera. Re-disseny del viari urbà recuperant
carrils de circulació per a altres usos, reduir la
amplària dels carrils
· Disseny del carrer per a calmar del trànsit, incloenthi mesures passives i dispositius físics de seguretat
Una Ciutat Vella atractiva i lliure de trànsit
· Contemplem una Ciutat Vella tranquil·la i atractiva,
de preferència per als vianants, amb accés controlat
del tràfic motoritzat, restringit als residents,
mercaderies i serveis, i reduint al mínim l’accés en
cotxe de persones que treballen o fan gestions en
el centre.
· Cal suprimir els actuals itineraris oportunistes de
travessia a través del casc històric, i assegurar que
l’accés a domicilis, serveis i aparcaments es fa des
· Reduir dràsticament les actuals travessies i girs a
de les rondes, pels itineraris d’entrada i eixida més
l’esquerra per al tràfic rodat, que fragmenten de
directes, en forma de «bucle»
forma abusiva els barris o també les Grans Vies,
impedint la utilització del seu passeig central.
· Al mateix temps, cal millorar l’accessibilitat
en transport públic, reduint els seus impactes,
· Conversió dels barris i de les zones envoltades per
mitjançant d’utilització de vehicles nets, de menors
viari important en àrees de circulació limitada a
dimensions, i evitant la duplicació de línies
residents i serveis (àrees anomenades habitualment
«Super-illes» o supermanzanas). Prevenció dels
itineraris de travessia per l’interior de estes Superilles, mitjançant la ruptura de la continuïtat del tràfic
i la introducció de mesures per a calmar el tràfic.
· Establiment d’una amplària mínima de banda
de circulació per als vianants (voreres lliures
d’obstacles) de 3 metres, i establir la prioritat dels
· Cal racionalitzar l’actual excés d’aparcaments
soterranis, transformant places d’aparcament en
rotació per estacionament per a residents
· Això ha de permetre eliminar la major part de
l’aparcament en superfície, limitant-lo a la càrrega i
descàrrega, l’estacionament temporal per gestions,
i en alguns casos a l’aparcament de residents.
desplaçaments per als vianants. Reducció i retirada
· Es mantindrà l’accés a l’actual aparcament de
de mobiliari urbà que supose un obstacle per al
rotació vinculat a l’activitat comercial, assegurant
desplaçament de vianats en condicions
que l’itinerari del trànsit de compradors es fa pel
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
111
#ambValentía
camí més directe i de menor impacte, des de les
Valenciana de Mobilitat), a banda d’haver frustrat
rondes.
la coordinació i integració tarifària de les diferents
Una nova política d’aparcaments
· Caldria aprofitar els nombrosos aparcaments
subterranis construïts en alguns barris i sense ús,
oferint-los en lloguer a un preu raonable, al mateix
xarxes de transport públic, ha impedit la recepció
de transferències dels Pressupostos de l’Estat.
· Aplicació urgent de estes propostes del PMUS de
2013:
temps que es va reduint l’aparcament lliure en
1. Integració de la planificació i gestió del sistema
superfície, per tal d’alliberar-lo per a altres usos.
de transports en un organisme coordinador de la
· La reserva d’aparcament en superfície per a
mobilitat
residents, mitjançant «Zona Taronja», es pot
2. Operació coordinada dels sistemes de
estendre a tota Ciutat Vella, i també a l’Eixample,
transports de l’AM de València
però simplificant la seua gestió, fixant unes tarifes
modestes, i limitant-la durant tot el dia als residents.
· Cal evitar l’aparcament de motocicletes en les
voreres, modificant l’actual Ordenança municipal
que permet l’aparcament de motocicletes en
les voreres amb arbres, i que es presta a una
interpretació laxa, ja que en l’actualitat s’aparca en
qualsevol tipus de vorera, i és un pretext per a la
circulació per les mateixes. La nova Ordenança ha
3. Simplificació, coordinació i unificació del
sistema tarifari
· Entre les tasques d’este organisme estaria la
redacció d’un nou Pla Metropolità de Mobilitat
Sostenible, la coordinació i integració tarifària de
les diferents xarxes de transport públic, i la creació
d’un bitllet i un bo de transport unificat, amb preu
reduït per als joves.
d’indicar clarament que en cap cas pot permetre’s
· També hauria de potenciar la intermodalitat entre
l’aparcament de motos en la vorera.
les diferents xarxes de transport públic, i entre el TP
· Reserva d’aparcament de motos a la calçada,
encara que, a mitjà termini, la tendència ha de ser la
d’aparcar les motos també fora de la calçada, en els
aparcaments de rotació o per a residents
4.5 Cultura del transport públic.
i la bicicleta (facilitats de transport, aparcaments
a les parades), i la creació d’aparcaments bici
protegits en les estacions urbanes, i en els pobles
d’origen dels viatges
· Facilitar la disminució de l’entrada d’automòbils,
mitjançant l’adequació d’aparcaments en zones
· Recuperació d’un organisme de coordinació del
de població dispersa, així com alguns aparcaments
transport en l’Àrea Metropolitana. La paralització
de dissuasió («Park-and-Ride») en les principals
i eliminació dels organismes abans existents
entrades a la ciutat, vinculats a intercanviadors de
(entitat Metropolitana de Transport, Agència
transport.
112
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
· Establir freqüències, durant les 24 hores del dia,
· Establiment de circulació de l’autobús en doble
de pas del transport col·lectiu, tant a MetroValència
sentit en algunes avingudes importants, ara de
com a l’EMT, recuperant personal operatiu
sentit únic, per a reforçar els eixos de transport
acomiadat en els recents EROs, i estalviant recursos
públic
ara malbaratats en «càrrecs de confiança»
· El sector del taxi, importantíssim a la nostra ciutat,
· Avançar més en la introducció de vehicles «nets»,
amb prop de 3.000 llicències, és una peça clau en
sense emissions contaminants o amb impacte més
el sistema de mobilitat, cal aprofitar-lo, facilitant el
reduït: tramvia, vehicles híbrids, autobusos a gas i
seu accés a zones restringides al trànsit general, i
elèctrics...
potenciant el seu ús compartit i complementari del
· Crear una xarxa viària de prioritat per als autobu-
transport públic col·lectiu.
sos, amb «Plataformes Reservades» (carril bus i 4.6 València, ciutat del vianant
carrers reservats), ben senyalitzades i protegides,
amb dispositius de separació física respecte al
tràfic general, un canvi de pintura del paviment, i
prohibició efectiva de circulació i estacionament
sobre les mateixes.
· Donar respostes a les necessitats de mobilitat de
tots els col·lectius socials (xiquets, joves, dones,
majors, treballadors, comerciants i clients, turistes,
persones amb mobilitat reduïda, gent de festa...).
Prioritzant als col·lectius més febles de la ciutadania
· Prioritat semafòrica del transport públic en les
i els modes de transport més sostenibles i garantir
interseccions, també per al Tramvia. Aplicar un
la seguretat, comoditat, accessibilitat i condicions
canvi en l’ona verda semafòrica, adaptant-los
ambientals i de salut dels seus desplaçament.
a les necessitats i règim de l’autobús, i no a la
maximització de la velocitat de l’automòbil
· Disseny urbà que reduïsca la mobilitat obligada,
creació
de
proximitat,
distribuir
els
serveis
· Urgir la posada en marxa de l’actual Línia T2 del tram
als
(entre Natzaret i Estació del Nord), i replantejament
equipaments per tota la ciutat, i facilitar les gestions
de la seua continuació, entre l’Estació del Nord i
municipals per xarxa i en oficines de proximitat.
Pont de Fusta
ciutadans,
apropar
adequadament
els
· Mobilitat sostenible també vol dir integració social:
· Racionalitzar les línies de BUS, per tal de reduir el
semàfors per a invidents en tota la ciutat, millorar
pas de vehicles pel centre de la ciutat, que creen
l’accessibilitat a les voreres, barreres físiques per
embussos en les parades, i circulen amb pocs
impedir el bloqueig de les mateixes per conductors
viatgers, creant línies de autobusos més ràpids i
en doble fila, millora de l’accessibilitat a tot el
freqüents, que circulen per plataformes reservades,
transport públic...
i compten amb intercanviadors que faciliten el
transbordament des de altres autobusos i el Metro
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
· En els carrers utilitzats com a vies principals
per a distribuir el trànsit, s’assegurarà la creació
113
#ambValentía
de voreres amples i sense barreres, assegurant
municipal amb les pedanies i poblats de l’Horta, i
suficients creuaments amb seguretat i comoditat,
amb els municipis de l’Àrea Metropolitana
i a distàncies raonables, per a evitar l’efecte barrera.
· Es procurarà la interconnexió i la compatibilitat
· Garantir l’autonomia infantil en els seus des-
dels sistemes de bicicleta pública amb tots els
plaçaments, sobretot a en el camí a l’escola. Disseny
municipis de l’Àrea Metropolitana, fomentant que
d’accessos a les zones escolars on es reduïsca el
en el període de transició haja estacionaments de
trànsit, i es done visibilitat i seguretat dels xiquets.
bicicletes públiques paral·lels en els límits amb
4.7. Ciutat de la bicicleta.
· València ha demostrat ja el seu gran potencial
per a la mobilitat ciclista, a pesar de les polítiques
municipals, fins ara majoritàriament favorables al
cotxe.
· Cal l’elaboració participativa d’un Pla Rector
de la Bici, gestionat per la Oficina Municipal
de la Mobilitat Sostenible, i supervisat per un
Fòrum o Taula de la Bicicleta, amb la participació
d’associacions ciclistes i altres relacionades amb la
mobilitat, la seguretat vial, i els usuaris.
· Es crearà l’Aula Municipal de la Bicicleta (per a la
formació a escolars i adults)
altres municipis.
· El concepte de «ciclo-carrer», o calçada única
compartida per ciclistes i automobilistes,
serà
d’aplicació general en els carrers residencials on el
trànsit a motor és reduït i calmat.
· En les vies públiques unidireccionals, es podrà
establir un carril bici bidireccional, segregat de la
resta del trànsit, i en el cas de tractar-se de carrers
residencials o en els carrers estrets de Ciutat Vella,
amb trànsit calmat, es podrà permetre la circulació
de bicicletes en els dos sentits, amb l’adequada
senyalització.
· Es posarà en marxa un pla sistemàtic de creació
d’aparca-bicis municipals, assegurant la provisió
· Es millorarà i completarà la xarxa ciclista de
d’aparcaments segurs i suficients en les zones
València, admetent una diversitat de tipologies,
de afluència intensa de ciclistes, així com en les
però establint carrils bici segregats i protegits en les
principals parades de la xarxa de transport públic.
avingudes o carrers amb major intensitat de trànsit
motoritzat, així com als eixos de més trànsit ciclista.
El criteri general serà que el carril bici ha d’estar
preferentment al nivell de calçada, segregat del
tràfic rodat mitjançant elements físics, que hauran
de fer-se ben visibles, també en les interseccions o
rotondes.
· S’assegurarà la connexió de la xarxa ciclista
114
· Es fomentarà que les comunitats de propietaris
instal·len aparca-bicis en garatges soterranis i de
superfície. Així mateix es s’establirà la obligatorietat
que els garatges públics i aparcaments d’empresa
els instal·len.
· Les ordenances municipals, així com les revisions
del planejament urbà, establirà l’obligatorietat, tant
per a les noves vivendes com per a les rehabilitacions
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
integrals, d’habilitar un local, preferiblement en
planta baixa, per a les bicicletes i els carrets infantils
dels residents. Així mateix, s’assegurarà que els
los locals públics disposen d’aparcaments per a
bicicletes.
significativa.
· Elaborar un Pla de Distribució Urbana De
Mercaderies (DUM) per a tot el municipi, mitjançant
el qual s’ordene el seu funcionament i es puga
facilitar l’aplicació de totes les tecnologies de
· Als autobusos públics amb destinació a pedanies,
Logística Urbana modernes, des de la consolidació
polígons i barris de l’extra-radi, així com als
de càrregues en centres de distribució compartits,
autobusos nocturns es facilitarà la intermodalitat
per a efectuar el repartiment amb menys vehicles
mitjançant la col·locació
de suports exteriors
i que siguen menys contaminants (vehicles
dissenyats per a les bicicletes, com es fa a molts
elèctrics), com les més innovadores tecnologies de
països.
la informació i la comunicació.
· Es regularà i vigilarà el mercat de segona ma de
· Millorar l’ordenació de la càrrega i descàrrega a
bicicletes, amb la finalitat de prevenir i dissuadir
tot el municipi, a partir dels resultats obtinguts als
robatoris.
estudis anteriors, i de la senyalització de les places.
· Les bicicletes perdudes o furtades amb im-
Així:
possibilitat de tornar-es als seus propietaris
Normes reguladores i disciplinàries de l’aparcament
s’entregaran a ONG per a la seua utilització social.
de càrrega i descàrrega
· Es faran programes específics de “bici al treball”
- Localització de les places i identificació de la
amb els empleats públics
seua correspondència amb els comerços: una
· Instal·lació d’aparcaments per a bicicletes dins dels
col·legis i Instituts de la ciutat
· Treballar amb el personal educatiu temes de
mobilitat amb bicicleta i incloure una unitat
didàctica a l’escola.
4.8 Comerç i economia de proximitat
· Adequar i millorar la dotació de places reservades
a la càrrega i descàrrega, dins d’un estudi de
plaça, uns comerços assignats i unes rutes de
repartiment.
- Localització de les àrees de camions i zones
industrials
- Rutes recomanades per a camions amb
destinació i horaris
- Regulació i restricció d’horaris als vehicles
menys contaminats en determinades àrees
regulació integral del aparcament en superfície,
· Fomentar i recolzar la creació d’iniciatives
i fonamentada tant en criteris tècnics com en
emprenedores que utilitzen vehicles no motoritzats
el consens amb els comerciants, sobretot als
o d’emissió zero per a la distribució immediata i de
carrers que conten amb una activitat comercial
proximitat.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
115
#ambValentía
· Fomentar un pols d’investigació i desenrotllament
Partint del compromís del nou Ajuntament amb la
de industries i tecnologies aplicades a la distribució
mobilitat sostenible i la lluita contra el canvi climàtic,
de mercaderies de forma sostenible, aprofitant les
aplicarà sistemàticament, des del primer moment,
iniciatives emprenedores i les línies d’investigació
i amb continuïtat mesures dirigides a la millora de
existents ja a la nostra ciutat i les nostres universitats.
l’accessibilitat sostenible i de la inclusió social:
4.9 Ús racional de l’automòbil.
· Facilitar la introducció de associacions de cotxe
- la millora de la mobilitat de mercaderies, càrrega i descàrrega.
compartit («Car-sharing») com alternativa a les
- la integració de la mobilitat a les polítiques
necessitats ocasionals d’ús de l’automòbil.
urbanístiques.
· Afavorir el viatge compartit «car-pooling»:
- la millora de la qualitat ambiental i l’estalvi
programes de compartir cotxe per a treballadors
energètic.
en els centres de treball municipal, empreses i
universitats.
- la millora de l’accessibilitat a grans àrees i
centres atractors.
· Facilitats a la introducció de vehicles elèctrics, a la
substitució de les flotes actuals de taxis, empreses,
- la millora de la seguretat viària.
institucions i distribució comercial per vehicles
· Caldrà anar creant nous mecanismes de
elèctrics o híbrids. Millora de la fiscalitat i prioritat a
participació, debat, i també de gestió, per tal de
l’aparcament als vehicles elèctrics particulars.
canviar les nefastes polítiques actuals
· Estudiar restriccions d’accés a zones de la ciutat,
· Es potenciarà un Pacte o Fòrum per la Mobilitat
no només a alguns carrers, tant permanents com
Sostenible, un fòrum en el qual els diferents actors
en determinats horaris,
limitant-lo a residents,
-administracions locals, associacions i entitats-
serveis, distribució comercial (en horari autoritzat)
treballen participativament per tal de construir
taxis i urgències. Afavorir alternatives de més
un model de mobilitat a la ciutat en el qual tots
qualitat per a l’accés per motius de treball, compres
puguen conviure
i gestions, que eviten l’entrada massiva de cotxes i
les situacions de congestió del trànsit.
· Este Fòrum hauria de fer aportacions i propostes,
així com un seguiment dels Plans de Mobilitat i de
· Aplicar la legislació que exigeix la restricció del
les actuacions i propostes municipals al llarg del
trànsit i les limitacions de velocitat quan es donen
temps.
situacions de sobrepassar els límits de seguretat de
la qualitat de l’aire i de la contaminació acústica.
· Subscripció de les Cartes Europees dels drets dels
Vianants i dels Ciclistes, així com de la Carta de
4.10 Mobilitat participativa i sostenible.
116
Aalborg (Ciutats europees cap a la sotenibilitat).
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
· Participació activa de València en les Associacions
i Fòrums internacionals de foment de la mobilitat
sostenible:
- Red de ciudades libres de coches (http://www.
worldcarfree.net)
- Cities for Cyclist
Global EcoMobility Alliance (www.ecomobility.
org/alliance)
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
117
#ambValentía
OCUPACIÓ
1. Declaració de principis
Des de la sectorial d’Ocupació de la Coalició
Compromís per València volem plantejar una
proposta de govern per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format
sobre la matèria i ens fa empatitzar amb els mateixos
sentiments,
emocions,
passions,
sensacions
i
preocupacions de la ciutadania a la qual pretenem
representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern.
La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
que sovint s’identifica amb una simple llista de eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
promeses electorals i porta implícita una càrrega de govern, de manera que cada eix referencial li
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
entenem que la fórmula de proposta de govern tenen un sentit general, però presenten una especial
implica una proposició que fem a la societat civil de
rellevància dins dels nostres plantejaments per a
com es podria gestionar eficaçment i participativa l’ocupació. Totes les llistes assenyalades es plasmen
la ciutat, i en especial els aspectes relacionats amb en el desplegament d’una sèrie de propostes
l’ocupació.
específiques d’actuació que anirem detallant.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les 3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
rígidament una acció de govern, planteja un full de ruta
que puga desplegar-se mancomunadament amb els
principals actors del món de l’ocupació i altres agents
de la societat civil. Finalment, entenem que la proposta
de govern expressa la nostra ferma convicció que
estem sobradament preparats per a exercir el govern
municipal d’una manera honrada, professional,
eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre això,
govern.
La situació de la desocupació i falta d´alternatives
laborals és un gran problema en molts barris de la
ciutat. L´accés a una ocupació de qualitat i digna,
ha de ser l´eix conceptual central per a possibilitar
el benestar i desenvolupament personal i social, per
tant, és condició necessària per a parlar de satisfacció
i felicitat personal en una societat justa i equilibrada.
cal subratllar que els membres de la sectorial tenim D´altra banda, les economies verdes i sostenibles,
una llarga, compromesa i intensa trajectòria en este poden esdevenir una important generació
àmbit, que ens proporciona un extens coneixement d´ocupació, la qual cosa implica una vinculació amb
118
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
el territori.
Per tant, i paral·lelament a estes consideracions
conceptuals, hem de recuperar la iniciativa pública,
des de l´Ajuntament i altres instàncies metropolitanes,
en polítiques actives d´ocupació com a garantia
d´igualtat d´oportunitats i no discriminació en l´accés
a l´ocupació.
4. Propostes d’actuacions desenvolupades.
4.1. Modernització Servei Municipal d´Ocupació.
Millora d´Eficàcia.
· Potenciació i modernització de l’Agència Municipal d’Ocupació (APUNT), de manera que es
millore la funció de la intermediació entre l’oferta i
la demanda. Integració en el banc de dades General
i interconnexió amb el SERVEF.
· S’han de crear entorns favorables a les polítiques
d’ocupació. Cal canviar el model i la imatge de
l´actual APUNT (servei municipal d´Ocupació).
globals amb els agents implicats.
4.3. Formació ocupacional específica i adaptada.
· Professionalització i un Pla de Millora dels serveis
públics en polítiques actives (el PP ha desballestat
els serveis públics d´ocupació i ha privatitzat la poca
atenció que ara es presta, sense una eficaç política
de mediació). Caldria formar els treballadors i
les treballadores dels serveis públics per a donar
resposta als nous reptes i paradigmes del mercat
laboral.
· Millora en eficàcia dels programes formatius
adequats a les necessitats del mercat laboral.
Cal dissenyar i reorganitzar l´oferta formativa
ocupacional, per a persones aturades, i que siga
contínua per a persones amb programes de millora
d´ocupació.
· En este sentit, cal potenciar l´oferta de cursos de
llarga durada i específics que han demostrat una
millor eficàcia de cara a trobar treball, respecte als
· Oferir serveis més personalitzats a les persones
cursos de curta duració i de tipus generalista, amb
aturades per tal d’adequar l’oferta i la demanda.
un menor resultat de cara a trobar treball. Estes
Cal assignar programes adequats a les capacitats
dades han estat obtingudes a partir de diversos
de cada persona per tal de millorar l’accés per a
estudis sobre l´eficàcia de les polítiques formatives
ocupar un lloc de treball.
en ocupació.
4.2. Pacte local per l´ocupació
· Intensificar els programes d’orientació de manera
continuada, monitoritzada i amb seguiment.
· Fomentar iniciatives locals d’ocupació com a punt
La persona desocupada ha de tenir garantida
de suport a polítiques actives i amb participació de
una atenció personalitzada, ajustada a les seues
l’Ajuntament. Pacte local per a l’ocupació.
necessitats, i útil.
· Estar oberts al diàleg amb els sectors socials
· Millora en el servei orientat a l’empresa. A
implicats, com són els col·lectius de persones
l’empresari, se li ha de donar assessorament en la
aturades, empresaris, sindicats... Per tal de buscar
contractació i millora de les seues prestacions, és a
estratègies globals en polítiques d’ocupació. Pactes
dir, formació a la carta i atenció on line.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
119
#ambValentía
· Cal posar especial atenció tant en polítiques actives 4.5.1. Promoure la cultura cooperativa
com passives (ajudes i subvencions) a les persones
aturades de llarga durada i altres col·lectius socials
(joves, dones, persones amb diversitat funcional,
persones majors de 45 i treballadors/es autònoms).
Promoure les cooperatives com una via per afavorir
un canvi productiu. Les cooperatives són empreses
amb valors capaces d’aportar riquesa col·lectiva,
ocupació estable i cohesió social, que estan centrades
4.4. Impulsar noves polítiques igualitàries en matèria en les persones i representen un model generador
d’ocupació.
d’ocupació, arrelat al territori i no discriminador:
· Increment significatiu del pressupost adreçat a les
· Fomentar centres d’impuls empresarial, llan-
polítiques actives d’ocupació, amb especial atenció
çaderes i vívers de cooperatives, que oferisquen a
als col·lectius amb risc d’exclusió (majoritàriament
les persones emprenedores de la ciutat un entorn
femenins) i a la joventut.
facilitador durant l’inici de l’activitat.
· Foment de l’emprenedoria entre les dones tenint
· Crear suport específic per a la incorporació de
en compte la realitat del perfil d’emprenedora que
persones joves, menors de 25 anys, a les empreses
es dóna a la pràctica.
cooperatives
· Impulsar l’economia i l’emprenedoria social com a
fórmules sostenibles, cooperatives i democràtiques
i
fomentar
l’aprenentatge
del
cooperativisme als cicles d’ensenyament primari,
secundari, universitari i en la formació professional.
d’emprendre que enforteixen l’economia de la
· Afavorir la relació entre la Universitat i les empreses
ciutat al temps que solucionen problemes socials i
cooperatives per transferir coneixements als agents
empoderen col·lectius amb risc d’exclusió.
relacionats amb estos dos àmbits a partir de
· Creació d’una borsa de treball amb perspectiva de
gènere, que siga de proximitat des dels districtes
programes de pràctiques, borsa de treball, entre
d’altres.
que vincule les necessitats del comerç de proximitat,
· Augmentar i/o dotar de pressupost els programes
les entitats del territori i les empreses locals.
municipals destinats a la creació d’empreses
· Creació de la figura “visitador/a local” amb funcions
d’enllaç amb les empreses del territori per conèixer
les seues necessitats d’ocupació i, alhora, amb
funcions de pedagogia “de gènere”.
· Garantir una major coordinació entre tots els
agents públics que desenvolupen polítiques
actives d’ocupació al territori per tal d’optimitzar els
recursos disponibles.
4.5 Potenciació de noves iniciatives d’ocupació.
120
cooperatives i afavorir la sensibilització de persones
prescriptores com ara gestories i assessories,
col·legis professionals o personal tècnic en creació
d’empresa.
· Reconéixer el cooperativisme com un agent
social i econòmic amb presència en el diàleg
institucional i en els espais de decisió econòmica
i laboral on s’impulsen polítiques de formació,
treball desenvolupament social i local i foment de
les pimes.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
· Establir incentius econòmics que afavorisquen la
promoció econòmica local, ajudes a la constitució
creació de noves empreses cooperatives tals com:
de cooperatives de treball...
ajuts a la constitució i a la incorporació de persones
sòcies, ajuts per a la transformació d’empreses i
associacions en cooperatives de treball.
· Impulsar mesures que promoguen la innovació
a les cooperatives mitjançant accions d’orientació
i assessorament com jornades i cursos de
· Eliminar els obstacles que enfronten els processos
sensibilització per accedir a nous mercats que les
de reconversió empresarial i relleu generacional.
facen créixer.
· Crear un fons de garantia per donar suport a les
· Afavorir mesures que impulsen la interna-
empreses en concurs de creditors amb voluntat de
cionalització de les cooperatives i eliminar els
continuïtat sota el model cooperatiu.
obstacles amb que es troben per eixir a l’exterior
· Als concursos públics, promoure l’aplicació eficient
de clàusules socials per a l’accés als concursos
públics basats en el compromís efectiu de creació
d’ocupació,
desenvolupament
local,
cohesió
i comercialitzar els seus productes i serveis.
Fomentar la seua participació en processos de
contractació pública internacional, així com l’accés
a mecanismes de finançament de la Unió Europea.
social com ho fan les cooperatives. Són moltes les
· Prestar els serveis més pròxims a la ciutadana i el
cooperatives de treball les que realitzen tasques
ciutadà ( serveis d’ajuda a domicili, els centres de
en la prestació de serveis de proximitat, socials,
dia, els centres d’educació infantil fins 3 anys, les
educatius, de dependència, socio-sanitaris i altres
residències dels majors...) mitjançant empreses
que desenvolupen una feina dirigida a la millora de
d’economia social.
la inclusió social de les veïnes i veïns de la ciutat de
València. I ho fan amb uns nivells de qualitat en la
gestió del servei que hem de qualificar d’excel·lent,
amb un arrelament a la ciutat i amb un grau alt de
· Eliminar i simplificar els tràmits necessaris per
a l’apertura i posada en marxa d’una activitat
econòmica local.
cohesió social pel fet de revertir els excedents en
· Ofertar sesions de motivació a l’autoocupació
la mateixa empresa, mantenint l’arrelament en el
cooperativa de manera regular a les que persones
seu territori ( existeixen diversos arguments jurídics
aturades i incloure estes sesions dins de qualsevol
que recolzen la introducció de clàusules socials, a
acció formativa, jornada o fira d’ocupació dirigida a
més de l’aplicació de la Directiva 2014/24/UE del
les persones aturades de la ciutat.
Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de
2014)
4.5.2 Potenciar la indústria.
· Promoure la creació d’instruments que milloren Una de les millors maneres per eixir de la crisi i
l’accés al finançament i la capitalització de les encetar una nova etapa de reactivació de l’activitat
cooperatives per a la realització de nous projectes econòmica, de la inversió i de l’ocupació consisteix en
i per una òptima adequació financera: Plans de potenciar la indústria. No hi pot haver una economia
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
121
#ambValentía
forta sense una indústria forta:
· Adoptar una política econòmica (no només una
política industrial) que servisca de base per a
cofinançament i evitar la fragmentació de productes
i institucions. Complir rigorosament els terminis de
pagament als proveïdors.
aquesta activitat fonamental que és la indústria.
· Replantejar el sistema fiscal per afavorir que els
Sense la indústria (pel seu caràcter sistèmic) no es
beneficis es reinvertisquen en activitat productiva.
podrà sostenir un nou model econòmic competitiu.
· Impulsar mecanismes per facilitar l’accés de les
· Adopció d’un seguit de reformes que enforteixen
empreses industrials al crèdit bancari públic i privat,
la productivitat en els sectors o en les activitats més
i a les inversions de les companyies financeres i
exposades al comerç internacional.
d’assegurances.
- La millora de la competitivitat ha de comportar
·
a més una millora de manera estable del nivell
competitiu i interconnectat i promoció de la
de vida, un increment de l’ocupació, preservar les
competència efectiva en els mercats energètics.
altes quotes de cohesió social i el respecte al medi
ambient.
· Actuar d’una manera intensa i urgent sobre el
factor capital i el finançament: sense este factor no
serà possible construir una base industrial nova en
un nou model de desenvolupament.
· Actuar de manera sistemàtica i amb una perspectiva de llarg recorregut sobre el factor treball,
incloent-hi la formació, el sector energètic, les
infraestructures per a la indústria, la recerca, el
desenvolupament, la innovació, la cooperació, els
clústers i la internacionalització de les empreses.
· Incorporar a la indústria no només el nucli cen-
Aconseguir un mercat interior de l’energia
· Foment de les inversions en R+D+i.
· Millores en infraestructures viàries i ferroviàries: reclamar al Ministeri de Foment que tot el
Corredor Mediterrani permeta la circulació de trens
d’ample ibèric i ample internacional, indistintament.
· Posar en marxa una política de finançament i/o
inversió en telecomunicacions d’infraestructura
fixa, per facilitar la connexió de polígons industrials
i logístics de caràcter estratègic, orientada per
criteris d’eficiència i racionalitat econòmica.
· Convertir València en la capital de la innovació de
la Mediterrània.
tral de naturalesa manufacturera sinó un ampli 4.5.3 Foment de l’emprenedoria
conjunt de serveis que depenen singularment de la
· Creació d’incubadores o vivers d’empreses que
indústria.
tinga per objectiu el manteniment i la creació
· Crear un observatori del finançament empresarial
d’ocupació per part d’autònoms i emprenedors.
a València amb èmfasi en el sector industrial.
· Impulsar el talent: aliança entre la UV, la UPV
· Millorar l’organització de l’Administració Pública
i l’Ajuntament que ha de comptar amb la
Municipal per alleugerir els tràmits, fomentar el
122
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
representació de les empreses de la ciutat. Potenciar
· Establir mesures per impulsar la formació,
la relació entre estudiants, emprenedors i el món
l’orientació laboral i el reciclatge constant dels
empresarial (face to face emprenedors/empresaris)
treballadors amb polítiques actives d’ocupació .
per a rebre el suport dels seus projectes, per a
Continuar desenvolupant accions per a impulsar
permetre la transferència de coneixements de la
l’emprenedoria a les escoles.
universitat a la ciutat.
· Ampliar les infraestructures de telecomunicacions
· Creació d’un Oficina d’Atenció a l’Emprenedoria
al servei de la ciutadania i de l’economia local,
per a l’acompanyament en la creació d’empreses i
amb infraestructures àgils i preparades a tots els
suport als emprenedors, que actue com a finestreta
centres de coneixement i als polígons d’activitats
única per als nous projectes empresarials, agilitzant
econòmiques.
els tràmits amb l’Ajuntament, facilitant la cerca de
locals comercials i d’inversors privats.
· Creació d’una Oficina única virtual (associada a esta
oficina d’atenció a l’emprenedoria), que permeta
ser un portal d’emprenedors, amb informació,
possibilitat de formació en línia, realització i
assessorament de plans d’empresa de forma virtual,
intercanvi d’experiències...
4.5.4. Impuls del coworking
L’objectiu del coworking és fomentar les relacions
estables entre professionals i empreses de diferents
sectors que poden acabar amb l’establiment de
relacions de client i proveïdor o bé impulsar projectes
de forma conjunta a través d’aliances. El treball en
xarxa és una línia de treball que impulsa els centres
coworking, motiu pel qual s’ha de posar èmfasi en
· Instaurar un programa formatiu per a jo- fer activitats i crear dinàmiques que fomenten el
ves emprenedors i un programa específic sentiment de comunitat.
d’assessorament i d’impuls per a les dones
emprenedores.
· Reformar la fiscalitat municipal per a l’impuls
als emprenedors a nous espais del a ciutat:
bonificació en la creació d’empreses tecnològiques
i sostenibles, a més dels comerços de proximitat,
En una realitat on es creen moltes empreses menudes
i microempreses, on s’estableixen professionals
independents, facilitar el treball en xarxa és crear un
escenari que reforça la seua viabilitat.
d’activitats d’artesania, d’art, disseny o creació o El públic a qui va enfocat este equipament és al
d’altres elements relacionats amb el coneixement d’emprenedors, professionals i empreses que estiguen
i amb oficis tradicionals als nous nuclis i eixos interessats en disposar dels seus espais , així com als
urbanitzats recentment.
que vulguen desenvolupar el treball en xarxa creant
· Facilitar microcrèdits: fer de l’Ajuntament un
avalador de propostes a partir de la seva viabilitat
tècnica i econòmica.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
sinergies i fins i tot aliances en d’altres empreses i
professionals que siguen usuaris de l’equipament.
També hi ha la possibilitat de donar resposta a
123
#ambValentía
professionals independents que tinguen una
· Dissenyar programes de caràcter plurianual i con-
necessitat puntual de comptar amb un espai de
vocatòries dilatades en el temps per tal que les
treball amb connexió a internet. És bo diversificar
comunitats de veïns es puguen acollir.
els sectors i és molt interessant encabir-hi projectes
empresarials complementaris per tal de facilitar el
treball en xarxa, la creació de projectes conjunts i la
contractació de serveis entre els usuaris.
4.5.5. Rehabilitació d’edificis. Un motor per a la
recuperació de la construcció.
El sector de la construcció a València ha patit de
2008 ençà una de les caigudes d’activitats més
espectaculars que es recorden. La rehabilitació és
una activitat que resulta clau per a modernitzar el
parc d’edificis de qualsevol ciutat i per millorar les
condicions de vida dels que els habiten. Seguretat,
accessibilitat i eficiència energètica donen sentit a
· Facilitar l’opció d’acollir-se al programa, com a
ingredient perquè arribe al màxim nombre d’edificis
possible.
4.5.6. Ocupació verda
Cal situar-se en el marc de les línies estratègiques
europees de eixida de la crisi a través d’una proposta
concreta. En este sentit, segons un informe de l’OIT,
la transició cap a una economia verda podria generar
entre 15 i 60 milions d’ocupacions addicionals en el
món al llarg de les properes dues dècades i ajudar
a desenes de milions de treballadors/es a eixir de la
pobresa.
la rehabilitació i en fan una activitat d’interès públic. L’economia verda és aquella que resulta de la millora
Addicionalment, la rehabilitació és activitat molt del benestar i de l’equitat social, alhora que redueix
intensiva en mà d’obra, de manera que increments
significativament els riscos ambientals i les escassetats
en l’activitat generen molts llocs de treball. D’altra ecològiques. Aconsegueix la creació de riquesa i valor
banda, la necessitat de materials per a la rehabilitació tot reduint les emissions de carboni i la contaminació,
incrementa la demanda de béns intermedis millorant l’eficiència energètica i de recursos, i evitant
industrials, amb l’augment d’activitat que això genera la pèrdua de biodiversitat.
al sector industrial, d’instal·lacions i del comerç.
Crear llocs de treball amb moltes possibilitats de
El tipus de suport públic que caldria per tal d’impulsar
que perduren al final del projecte i formar persones
la rehabilitació consisteix a aplicar mesures com:
en matèries amb futur en el camp ocupacional:
· Subvencions directes d’un percentatge de la
· Establiment d´un Observatori per a l’Ocupació de
factura de rehabilitació.
cara a la detecció i foment de noves alternatives
· Mesures de suport financer, com ara concessió
d’avals o crèdits amb interessos inferiors als de
mercat.
ocupacionals en sectors sostenibles i vinculats a
l´economia verda, com el turisme rural, cultural i
d´aventura; serveis mediambientals encarregats
de la gestió dels residus i la gestió de l´aigua; els
· Facilitar al màxim el finançament de les obres a les
controls de contaminació; gestió de l´eficiència
comunitats de veïns.
energètica; serveis encarregats de la rehabilitació i
124
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
reparació d´habitatges; agricultura ecològica, noves
concepte de gestió de l’ innovació i recerca medi
tecnologies de la informació i de la comunicació,
ambiental.
etc.
· Formació d’agents energètics d’edificis que mitjançant un format similar als “tallers ocupacionals”
es donés formació amb l’objectiu d’adquirir els coneixements bàsics de gestió i estalvi energètic.
4.5.7. Comerç de proximitat
A banda de ser un punt de convivència i de relació
entre les persones, el comerç de proximitat és una
font important de creació d’ocupació. Hem d’aprofitar
la tradició de comerç de proximitat de la nostra ciutat
· Contractació dels agents energètics per part i emprar una tasca dirigida a la recuperació d’esta
de l’ajuntament per tal d’actuar en els edificis fàbrica d’ocupació que actualment viu un dels seus
mateixos de l’ajuntament, edificis de barris de la moments més baixos, a partir de mesures com:
ciutat amb la participació de les Associacions de
veïns, el comerç i hotels de la ciutat a través de les
seues associacions i en edificis d’oficines que són
grans consumidors d’energia i per tant són també
potencials estalviadors.
· Fomentar l’agricultura ecològica. Començant per
l’accés a la propietat de la terra i a recursos financers,
fins a la capacitació en les tècniques específiques
de la producció ecològica i canals que permeten
escurçar la cadena de distribució.
· Fomentar la gestió de residus i reciclat. Innovacions
orientades a aconseguir processos més eficients
però intensius en ocupació i en involucració dels
ciutadans. També nínxols de mercat centrats
en la recuperació de residus per afegir-los valor
(upcycling).
· Impulsar l’oferta d’actuacions mediambientals pel
desenvolupament de projectes d’innovació a través
de patrocini, joint-venture o negocis business to
business.
· Impulsar la imatge de València com a ciutat
d’innovació a través de l’oferta d’ús d’espais i sectors
a l’iniciativa externa –privada o pública- dins del
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
· Crear l’Oficina de Comerç i Consum de
l’Ajuntament de València. Encarregada de coordinar
totes les actuacions i relacions entre institucions,
professionals i consumidors .
· Reformular el concepte comercial de ciutat i
dotació d’infraestructures bàsiques d’abastament
i serveis als districtes, elaboració d’ una malla
comercial que facilite l’accés al consum, promoga
l’activitat comercial i dote de vida als barris
· Instituir l’Escola de Comerç de València. Entitat
d’ensenyament públic, amb un patronat conformat
per la Generalitat, la Universitat, la Cambra de
Comerç, les associacions de comerciants i les
patronals. De finançament mixt.
· Constituir un Consell Permanent d’Associacions
de Comerç de la Ciutat de València que, amb la
col·laboració de l’Oficina de Comerç i Consum,
coordine les diferents campanyes i promocions del
comerç local.
· Instaurar guies comercials de districte que es
repartiran gratuïtament a tots els domicilis, en
la qual es grafiaran els establiments ordenats
125
#ambValentía
per sectors, així com ubicació, horaris, rutes de
serveis culturals abasten més d’un terç de l’ocupació
transport públic, festes, actes especials, etc.
total d’estes ciutats.
· Establir una targeta de fidelització comuna Una ciutat de la categoria de València ha d’incorporar
per a tots els comerços de València, gratuïta i
el sector cultural al seu horitzó de creixement i
d’acumulació de punts que permet canviar per una
l’ajuntament ha de promoure polítiques creatives
sèrie de productes i premis que estaran exposats dirigides a afavorir les indústries creatives la
al catàleg anual que s’elaborarà pel Consell competivitat de la ciutat. El desenvolupament de
Permanent d’ Associacions de comerç i l’Oficina de
l’activitat creativa és un element bàsic per a la solidesa
Comerç i Consum.
i desenvolupament de la ciutat.
· Crear la plataforma de compres on line gratuïta on Per tal que València es convertisca en una ciutat
el comerciants exposen exclusivament ofertes.
· Celebrar la Fira de les Oportunitats durant un
creativa emfatiritzarem aspectes innovadors i
diferencials de la ciutat de València com els següents:
diumenge al mes, en una ubicació que permeta
· Promocionar Valància a partir dels mitjans de
accés i aparcament fàcil.
comunicació. Estes ferramentes converteixen
· Produir un programa d’ajudes per a la modernització del comerç local. Pla renove (formació, noves
tecnologies, contractació...) que incloga bonificació
en l’IBI, impostos i taxes municipals.
· Instituir una taxa de solidaritat comercial que
permeta obtindre uns ingressos que revertirien
en el comerç de proximitat a través del programa
comerç i finances, consistent en la bonificació
de part dels interessos de els crèdits que els
comerciants obtinguen dels bancs.
en atractives les ciutats per al gran públic. Per
este motiu, cal atraure empreses de cinema i de
publicitat per a convertir els carrers i edificis en
escenaris d’anuncis i pel·lícules.
· Fomentar la cultura culinaria, ja que està prenent
cada cop més rellevància dins dels atractius dels
destins turístic. En este sentit, proposem activitats
com el “ walking tour gourmet”, passeigs a peus
guiats basats en la gastronòmia que consisteix
en un recorregut pels locals, botigues i mercats
emblemàtics de la ciutat. També es poden elaborar
· Exempció dels impostos locals durant dos anys
rutes gastronòmiques específiques per bars i
en el cas de successió en els negocis per part de
restaurants centrades en temàtiques concretes.
familiars.
4.5.8. València, ciutat creativa
· Idear rutes de disseny en València. El contingut
d’estes estaria format per una selecció dels millors
llocs de disseny: restaurants, bars, botigues, edificis
El concepte de ciutat creativa està lligat a la producció
i espais públics.
d’ocupació. El sector cultural és hui en dia un dels
sectors que més ocupació i millor remuneració aporta
· Crear un turisme faller, no tan sols durant la
a les ciutats més desenvolupades, concretament els
setmana fallera sinó al llarg de tot l’any.
126
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
4.5.9. Ocupació juvenil.
4.5.9.1. Emprenedoria juvenil
Oferir un servei integral als joves en matèria
d’ocupació i formació juntament amb el Servei
Municipal d’Ocupació, el qual actua com a
Promoure l’emprenedoria com estratègia per millorar
intermediari del mercat de treball i s’aplica una
les oportunitats professionals, tant a nivell universitari
metodologia sistemàtica d’atenció personalitzada
com a nivell de formació professional:
a les persones en situació d’atur i a aquelles que
treballant, volen millorar la seua qualificació
· Obrir nous camps de prospecció del mercat
professional. Incorporar-hi assessorament sobre els
laboral als joves amb la creació del programa
drets dels treballadors joves.
València Emprén. Poder participar en les sessions
d’informació i orientació sobre la creació de la
· Mantenir els tallers d’ocupació com a programes
pròpia empresa en relació a nocions bàsiques per a
que faciliten a joves majors de 25 anys i en situació
la confecció del pla d’empresa, l’elecció de la forma
d’atur la millora de la qualificació i l’ocupabilitat per
jurídica, subvencions i finançament.
facilitar-ne la incorporació del mercat.
· Potenciar el servei d’informació i assessorament
· Programar cursos de formació, especialment
de l’Espai Jove que de manera transversal amb el
a joves d’origen immigrat, que dote d’habilitats
Servei Municipal d’Ocupació ajude als joves poder
bàsiques per facilitar-los la inserció laboral
exposar el seu projecte/idea de negoci, sempre de
(domini de les tecnologies de la informació i la
manera confidencial i personalitzada, per valorar
comunicació, estratègies per a una entrevista de
i orientar-lo cap el camí que s’ha de recórrer per
feina, coneixement de la llengua valenciana, etc.).
convertir esta idea en una realitat.
· Incrementar el grau de sensibilització del col·lectiu
· Crear cursos adreçats a persones joves
jove de la ciutat en temes de formació constant i
emprenedores amb una idea de negoci o que
reciclatge de coneixements per tal de promoure la
tenen una empresa en funcionament amb menys
qualitat del treball juvenil. Programar a l’Espai Jove
de tres anys d’antiguitat.
- el que serà nou edifici municipal de la juventutformació en drets laborals per assegurar que
· Potenciar que els joves es beneficien de futur
les persones joves coneixen si els seus drets són
acò de l’emprenedoria, un espai equipat amb
respectats tant si estan treballant com si busquen
ordinadors de sobretaula amb accés a Internet per
feina, donant informació sobre la resolució de
a la recerca a la xarxa d’informació necessària per a
conflictes laborals, problemàtiques al lloc de treball,
l’elaboració del pla d’empresa com també consultar
sobre els diferents tipus de contractes, nòmines,
la biblioteca de recursos.
salari, convenis, acomiadaments, etc.
4.6.2. Qualitat del treball juvenil
Promoure les activitats de formació continuada com
avenç en la qualitat del treball juvenil:
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
127
#ambValentía
PARTICIPACIÓ
1. Declaració de principis
Des de l’àrea de participació de la Coalició Compromís
per València volem plantejar una proposta de govern
per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
proporciona un extens coneixement sobre la matèria
i ens fa empatitzar amb els mateixos sentiments,
emocions, passions, sensacions i preocupacions de la
ciutadania a la qual pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
“programa electoral”, en la mesura que és un format que La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
sovint s’identifica amb una simple llista de promeses
eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
electorals i porta implícita una càrrega jeràrquica de govern, de manera que cada eix referencial
de programació des de dalt. Per contra, entenem li correspon una línia inspiradora. Els eixos i les
que la fórmula de proposta de govern implica una línies tenen un sentit general, però presenten una
proposició que fem a la societat civil de com es podria especial rellevància dins dels nostres plantejaments
gestionar eficaçment i participativament la ciutat, i en per a la participació, la organització municipal i
especial els aspectes relacionats amb la participació, la transparència. Totes les llistes assenyalades es
la organització municipal i la transparència.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
plasmen en el desplegament d’una sèrie de propostes
específiques d’actuació que anirem detallant.
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
rígidament una acció de govern, planteja un full de
govern
ruta que puga desplegar-se mancomunadament
amb els principals actors i altres agents de la
societat civil. Finalment, entenem que la proposta
de govern expressa la nostra ferma convicció que
estem sobradament preparats per a exercir el govern
municipal d’una manera honrada, professional,
eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre això,
cal subratllar que els membres de la sectorial tenim
Els principis bàsics que haurien de ser l’eix de
l’Administració Municipal són: l’objectivitat, la
imparcialitat, facilitar els drets i deures dels ciutadans
i el progrés social. Per a aconseguir açò, fa falta una
administració pública que siga eficaç i eficient, que
siga àgil, i propera a les ciutadanes i ciutadans, és a
dir, fa mancada modernitzarla.
una llarga, compromesa i intensa trajectòria, que ens Perquè siga efectiu, s’hauran de treballar tres àmbits:
128
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
a) Administració Municipal incloent als responsables suficients. Per democràcia participativa entenem la
polítics i tècnics.
intervenció de la ciutadania en la presa de decisions
b) Àmbit de la ciutadania i les seues associacions.
c)
Processos
i
dinàmiques
administratives
participatives.
públiques, així com l’elaboració i gestió de polítiques
públiques.
Es responsabilitat de les Administracions Públiques,
en el concret en la Administració Municipal, garantir
En els últims anys la Participació Ciutadana està patint
l’exercici del dret d’accés a la informació de totes
un redimensionamient, ampliant les seues fronteres i
les persones i assegurar el compliment del deure
superant la visió restrictiva que la limitava a la mera
de les administracions i institucions d’actuar amb la
interlocució amb les principals Associacions i Entitats
màxima transparència, contribuint així a bastir una
Ciutadanes reglamentant les vies de comunicació
democràcia de qualitat.
amb les institucions municipals. Però cada vegada,
les ciutats, impulsen processos i mecanismes
de participació amb la intenció d’arreplegar les
aportacions de la ciutadania en la definició de
polítiques públiques.
Compromis aposta per fomentar la participació
Cal un aprofundiment en la qualitat de la nostra
democràcia i un avanç en la garantia dels drets de la
ciutadania. Respon, a més, a una demanda ciutadana
creixent de major intervenció i participació en els
afers públics. En este sentit suposarà una contribució
clau a l’apropament entre institucions i ciutadania, i a
ciutadana, en primer lloc, perquè és un dret la lluita contra la corrupció.
fonamental. Una societat serà més democràtica com
més compromesa és la ciutadania amb els assumptes
públics i més possibilitat tindrà d’intervenir en les
decisions que li afecten, i també més solidària. En
segon lloc, perquè cada vegada la nostra societat
L’accés a la informació és un dret fonamental de
totes les persones i una part inherent i essencial
per a l’exercici de la llibertat d’expressió, i els drets i
llibertats de la ciutadania.
s’enfronta a problemes més complexos per als Malauradament l’Ajuntament de València han actuat,
quals no hi ha solucions miraculoses. Les decisions durant molt de temps, de manera opaca, amagant o
unilaterals i imposades són sempre incompletes i
impedint que transcendís la informació que explica
estan abocades al fracàs. És amb la participació i la o es deriva dels processos de presa de decisions, de
implicació de la diversitat d’opinions i d’interessos
les seues accions i de la seua mateixa organització
socials quan es podran donar respostes eficaces, interna.
perquè així s’enriqueix el diagnostique mitjançant la
suma d’esforços.
Esta opacitat i la negativa a prendre mesures decisives
per obrir les seues portes a totes les persones es troba
En definitiva, els mecanismes que contempla el en l’arrel d’alguns casos de corrupció o mala gestió. I
sistema democràtic representatiu (relegat a la no hi ha dubte que ha contribuït de manera decisiva a
participació en les eleccions cada quatre anys) no són estendre la desconfiança, la suspicàcia, i finalment la
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
129
#ambValentía
desafecció i l’allunyament de la ciutadania respecte a
les seues institucions i responsables públics.
La ciutadania ha posat de manifest el seu malestar
per la manca d’oportunitat de participació en els
afers públics i la seua voluntat d’intervenir de manera
activa i continuada en la presa de decisions i en la
- Reducció del nombre total de delegacions.
- Limitació del nombre de delegacions sota la
supervisió d’una mateixa persona.
4.2 Concordança entre les comissions informatives i
les regidories
implementació de polítiques. En particular existeix A l’hora de crear les comissions informatives és
una reivindicació explícita d’accessibilitat a les necessari que els regidors delegats que pormen part
institucions en tots els àmbits, també pel que fa a la
de les mateixes, coincidisquen amb les competències
seua informació, documentació i dades.
de les mateixes.
Paral·lelament els avenços tecnològics faciliten la 4.3 Universalitat del dret a l’accés a arxius i registres.
publicació d’aquesta informació i n’abarateixen els
costos, alhora que estimulen que sigua compartida i Cal fer universal l’accés als arxius i registres a les
reutilitzada.
associacions, entitats i persones intersades i no
limitar-la a l’impediment de ser part interesada. Si
4. Propostes d’actuacions desenvolupades
4.1 Com és l’estructura d’àrees i delegacions que
necessitem per a la nostra proposta de govern?
la sol.licitut d’accés deu ser denegada per un motiu
particular l’Ajuntament pot desestimar la petició
mitjançant resolución motivada però en principi
qualsevol ciutadà o ciutadana o entitat legalmente
S’haurien de realitzar els següents canvis importants
inscrita hauria de tindre dret d’accés a qualsevol arxiu
en el funcionament del nostre ajuntament.
públic. La única limitació ha de ser la Llei de Protecció
ÀREES DE GOVERN.
- Nombre suficient d’àrees de govern amb concordancia de materies amb les Comssions informatives
del Ple.
- Canvis en la denominació de les Àrees.
de dades.
4.4 Millora de la página web municipal i el correu
electrònic ciutadà.
La web www.valencia.es informarà, amb el màxim
detall possible i amb la màxima facilitat, sobre els
projectes d’importància per la ciutat. Igualment,
- Cada área haurà de tindre un nombre no molt extens
es podran fer consultes i realitzar els tràmits
de Delegacions adscrites.
administratius mitjançant els procediments.
- Establir en cada área una relació amb la resta
Impulsarem en la pàgina web un espai on es puguen
d’ajuntaments de l’Area Metropolitana.
presentar idees, opinions, suggeriments, fòrums de
debat sobre temes d’interès municipal, i similars
DELEGACIONS
130
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
4.5 Utilització de les xarxes socials per a la difusió de la compartir i reutilitzar aplicacions, col·laborant entre
información pública.
elles, amb el sector tecnològic.
Les xarxes socials són un instrument d’Informació
4.7 Promoció de Mitjans de Comunicació Locals.
i d’intercanvi d’opinions de primer ordre. De fet,
algunes àrres de l’Ajuntament ja en tenen (área de
joventut) però no hi ha un Facebook i twitter de
l’Ajuntament com a tal. Estes eines permeten que tota
la ciutadania puga usar estos canals per a comunicarse directament amb l’Ajuntament.
4.6 Implementació de Programari Lliure.
Este tipus de programari representa una oportunitat
per apostar per la innovació, la millora de la qualitat i
la reducció de costos. Si bé es cert que som conscients
de la complexitat en la implantació en un Ajuntament
Promourem publicacions escrites i/o digitals i
propiciarem l’accés als mateixos dels ciutadans
i ciutadanes i de les associacions inscrites en el
Registre Municipal d’Entitats. Per a facilitar l’ús dels
mitjans de comunicació municipal s’establiran lleres
i terminis, segons les característiques del mitjà i
l’interès manifestat. Es procurarà especialment
donar a conèixer els projectes i actuacions d’interès
municipal els períodes d’informació pública i l’agenda
d’activitats, tenint present la demanda veïnal sobre
aquest tema.
com el nostre, per la grandària, la diversitat de serveis, En la mesura que ho permetra la capacitat econòmica
les llicències contractades i l’especialitat d’algunes
i tècnica, promourem la ràdio i/o la televisió locals i la
aplicacions, defensem que la ciutat de València, com difusió d’espais en els quals a més de la informació
a primer municipi i capital de la nostra autonomia, de la ciutat, es puguen fer debats i consultes als
hauria d’estar al capdavant de la transformació de les responsables polítics respecte de les qüestions de
nostres Administracions locals.
Una transformació que ens permetria independència
alhora de contractar al fabricant del programari,
controlant l’ús de la tecnologia, així com augmentar
la llibertat per al disseny de la estratègia tecnològica
futura. Estalviar en els costos que, gràcies a la
compartició, reutilització i l’absència de costos
associats a les llicències generaran un estalvi
significatiu en el cost final de les aplicacions. Millorar
la seguretat i la qualitat del programari, a l’utilitzar
un codi públic que permeta les aportacions de la
comunitat i corregir els errors sorgits i fent evolucionar
més ràpid les aplicacions. Generar un valor de
comunitat que permetrà a l’ajuntament i empreses
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
competència municipal i d’interès local, es recapte
l’opinió dels diferents agents socials i es faça difusió
dels actes i processos de participació ciutadana que
es produïsquen.
4.8 Potenciació de l’Oficina d’Atenció Ciudana.
Concebuda com un nivell primari de la informació
municipal que atén les peticions i consultes de la
ciutadania i de les associacions ciutadanes, des
del punt de vista presencial, d’atenció telefònica o
telemàtica. En este sentit, ha de dotar-se dels mitjans
tecnològics, organització, coordinació interna i
formació i reciclatge del personal municipal adequats
per a garantir una resposta àgil i eficaç a la ciutadania.
131
#ambValentía
L’Oficina tindrà la funció de registre de peticions, Una administració local democràtica hauria de
queixes, suggeriments, iniciatives i propostes, així garantir l’eficàcia dels serveis públics i la seua
com la realització dels tràmits administratius que es
adaptació a les necessitats dels usuaris, i alhora vetllar
determinen.
per evitar qualsevol situació de discriminació o d’abús
L’Ajuntament mantindrà una oficina d’atenció i
informació ciutadana presencial en cadascun dels
edificis municipals destinats a la gestió administrativa,
així com en les Juntes Municipals de Districte.
4.9 Creació de Indicadors de la Gestió Municipal.
La ciutadania te el dret a ser informada dels resultats
i dotar-se d’instruments per a l’avaluació de la seua
acció municipal. I el que és més important, adaptar la
seua política als resultats d’aquesta avaluació.
Considerem que la ciutat de València necessita d’un
òrgan de defensa dels drets fonamentals i les llibertats
públiques dels ciutadans i les ciutadanes de València
i de totes aquelles que no sent residents, en tot allò
de la gestió municipal. Per a fer efectiu este principi que afecta l’activitat administrativa de l’Ajuntament,
de transparença, s’haurà de definir un conjunt dels seus organismes autònoms i altres entitats
d’indicadors d’activitats, costos, eficàcia, eficiència i
qualitat els valors dels quals tindran que ser publicats
anualment.
Al definir els indicadors, es deuran tindre presents
les diverses activitats i serveis de l’Ajuntament de
Valencia. Aquesta informació s’haurà de difondre pels
mitjans i xarxes socials de comunicació per assegurar
el seu coneixement general”.
prestadores de serveis públics que en depenen.
4.11 Creació d’una Comissió Municipal per l’estudi i
diseny dels nous àmbits territorials i nombre de les
Juntes de Districte
Davant el repte electoral del 2015 es trobem davant
d’una divisió política del terme municipal en set
Juntes de Districte, esta divisió a més de buida de
contingut polític, es administritavament ineficaç per
4.10 Creació de la Sindicatura de Greuges de la Ciutat desiquilibrada i heterogènia tant funcionalment com
socialment i histórica.
de València.
Amb la creació de la figura de la Sindicatura de
L’objectiu de la nova estructuració territorial de les
Greuges de la Ciutat de València volem presentar un
Juntes de Districte es potenciar la major eficiencia
marc de resposta a les expectatives dels ciutadans i i racionalitat de la gestió municipal, aspecte
ciutadanes, com també per a aquelles persones que inseparable de la descentralització de funcions,
els governen, també al nivell de la subsidiarietat
de la major transparencia de la información i de la
que és el de la ciutat, per reivindicar els seus drets,
major participació dels ciutadans tant en la presa de
reconéixer eventuals violacions i posar-hi fi. Amb una decisions com en el control de la gestió.
voluntat d’integrar el lligam social, de forma durable,
dins l’espai públic, amb el principi d’igualtat i amb
l’objectiu d’augmentar la consciència política de tots
els seus habitants.
132
4.12 Creació d’una Comissió Municipal per l’estudi
i diseny de les competències, funcions i gestió
pressupostaria de les Juntes de Districte.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
En l’actualitat existeixen una sèrie de competències
ara són uns espais que tenen greus deficiències, com
descentralitzades, aquelles que en la taula es
la mala connexió amb la capital, amb un transport
refereixen a gestió. La realitat d’esta ciutat és que públic molt deficient, la llunyania de l’administració, o
aquesta descentralització mai s’ha portat a acabe la frustració de sentir-se ciutadans de segona, pagant
ja que s’ha buidat de contingut, no dotant de les mateixes taxes que la resta de valencians, però
pressupostos a les Juntes, des de Compromis ens
tenint menys dotacions i de pitjor qualitat, per posar
comprometem a dotar pressupostàriament a les alguns exemples.
Juntes de Districte i a estudiar, conjuntament amb
la reordenació del Govern Municipal, l’augment de
competències de les mateixes.
Des de compromís aplicarem un model en estos
barris on se’ls dote clarament de més autonomia, amb
transparència, participació ciutadana i en definitiva
Una de les eines més importants que té la ciutadania
posant en pràctica un nou model més efectiu, proper
en aquest àmbit són els pressupostos participatius,
i racional.
mitjançant els quals tots els veïns i veïnes poden
participar en l’elaboració del pressupost públic
municipal. Normalment es reconeix a Porto
Normalment els processos participatius en els
pressupostos han permès a la ciutadania triar
una part del pressupost d’inversions i de manera
descentralitzada en el territori. L’objectiu principal és
introduir un mecanisme de democràcia directa en la
gestió pressupostària. D’esta manera la ciutadania no
és una mera observadora de l’acció del govern i pot
codecidir una part del pressupost públic. Perquè qui
millor que els veïns i veïnes d’un barri o districte per a
saber quines són les infraestructures prioritàries?
4.12.1 Pedanies
Partim d’una base molt clara, i és que l’actual model
4.13 Unificació de reglaments en un nou reglament
de Participació Ciutadana.
En l’actualitat el funcionament de les Juntes de
Districte i del Consells de Districte i Grups de Treball,
de les mateixes, es regeixen per tres reglaments
diferents: El Reglament Orgànic d’Organització
Municipal, que regula les funcions i competències de
les Juntes, El Reglament Orgànic del Ple, que regula
el funcionament dels Consells de Districte de forma
subsidiària i el Reglament de Participació Ciutada que
Regula la participació d’entitats i veïns.
Esta situació genera una gran complicació i
inestabilitat a l’hora de realitzar les accions polítiques,
ja que en ocasions entren en contradicció; situació
que durant esta legislatura ha hagut de ser esmenada
de gestió en els “barris perifèrics” és deficitari, l’alcalde mitjançant circulars de la Secretaria General
no té ni competències administratives, ni maneja cap
pressupost assignat, els veïns no coneixen ni quants
diners s’obté dels seus impostos ni quants d’estos
recursos es reinverteixen en el barri. Així amb el pas
4.14 Variació en la composició del Consells de
Districte.
En l’actualitat la composició dels vocals és en pro-
dels anys aquestos barris han caigut en cert oblidit i porció a la composició política del ple de l’Ajuntament
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
133
#ambValentía
i tenen la consideració de membres del Grup Ple sobre el Debat de l’Estat del Districte, que és un
Municipal.
Per a Compromis esta situació deixa fora de les
decisions polítiques més properes a la ciutadania als
format inspirat en el model parlamentari de debat de
comunicació del govern sobre l’estat de la nació.
4.17 Obligatorietat per norma de la Delegació de
moviments socials i als veïns. Per açò proposem que Participació Ciutadana
les Associacions Veïnals, les Associacions d’Integració
Social, les Associacions Culturals, Recreatives i
Esportives i les Associacions de Comerciants també
formen part del Consell de Districte, en similitud al
Consell Social de la Ciutat.
4.15 Periodicitat mensual dels Consells de Districte.
En l’actualitat el Reglament d’Orgànic Govern i
Organització municipal exposa en el seu Article
87.2 Règim de les sessions del Consell de la Junta
Municipal de Districte: Les sessions ordinàries tindran
una periodicitat trimestral.
Des de la perspectiva de crear un govern municipal
descentralitzat i sent els Consells de Districte els
òrgans de política de proximitat i participació on
es decidiran les accions a realitzar en els barris, les
sessions dels Consells de Districte hauran de tenir la
mateixa periodicitat que el ple de l’Ajuntament i les
Comissions Informatives; és a dir mensual.
Per analogia a les Comissions informatives del Ple,
les convocatòries dels Grups de Treball també seran
mensuals.
Existirà en l’organigrama municipal una Delegació de
Participació Ciutadana que s’inclourà dins d’un àrea
amb la suficient influència en la resta de la Corporació
com per a exercir la seua funció i respondre al concepte
de transversalitat que li correspon a aquesta Delegació,
i que vetlarà pel correcte funcionament de les lleis de
participació establides en el futur Reglament i per les
adequades relacions entre els òrgans de participació
ciutadana i l’Ajuntament, adoptant a aquest efecte les
mesures que estime oportunes.
La Delegació de Participació Ciutadana s’encarregarà
que els òrgans de participació reben amb antelació
suficient la informació sobre ordres del dia i acords
dels diferents òrgans i entitats municipals, així com
aquella altra que aquells sol·liciten, especialment la
que permeta que es desenvolupe fidelment aquest
Reglament.
La Delegació de Participació Ciutadana assegurarà el
suport material, econòmic, tècnic, i d’equipament que
permetra el funcionament dels òrgans de participació.
A este efecte, destinarà partides suficients en els
pressupostos que hauran de ser convenientment
4.16 Obligatorietat de celebrar almenys dos Consells identificades.
de Districte extraordinaris en cada exercici.
L’Ajuntament promourà una planificació d’usos dels
Ple informatiu dels Pressupostos Municipals, en el qual equipaments cívics, socials, culturals i esportius
es debat el projecte de pressupostos de l’Ajuntament per a facilitar el millor exercici dels drets de reunió,
de València per a cada Districte.
134
associació i participació.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
La Delegació de Participació Ciutadana treballarà
Entre els projectes a decidir, almenys estaran: Les
per a assegurar l’existència d’una xarxa de recursos grans obres municipals, els projectes estratègics, la
immobiliaris i equipaments per al servei de cada
barri, de caràcter polivalent.
La Delegació de Participació Ciutadana impulsarà
i promourà processos participatius d’acord al
procediments descrits en este programa i d’acord
amb el Consell Social de la Ciutat.
4.18 Memòries Participatives.
L’Ajuntament de València promourà les memòries
participatives en aquells projectes municipals que
instal·lació de nous equipaments i serveis municipals.
4.19 Audiència Pública.
L’Audiència Pública, tant a l’àmbit del la ciutat com
del districte, es l’espai de participació reservat a la
presentació pública per part de l’Ajuntament de
qüestions especialment significatives de l’acció
municipal, i posterior debat entre aquell i la ciutadania.
També és un mecanisme per a la formulació de
propostes per part de la ciutadania.
tinguen una clara incidència directa sobre la tipologia L’Audiència Pública ordinària estarà normalment
i naturalesa d’un barri, d’un districte o de la ciutat. Els vinculada a un procés de participació i podrà ser
projectes amb el “recorregut participatiu” es fixaran el punt culminant dels processos d’elaboració de
per endavant amb el Consell Social de la Ciutat cada les memòries participatives. L’Alcalde o Alcaldessa
quatre anys, durant el primer any de cada legislatura pot convocar audiències públiques amb caràcter
municipal. El procés haurà de quedar perfectamente
extraordinari, per decisió pròpia o a proposta del Ple
reflectit en l’expedient, i que el mateix assegure Municipal o del Consell Social de la Ciutat, o a petició
l’aplicació de la nova normativa en Participació de la ciutadania, a l’objecte de debatre assumptes
Ciutadana. Hauran d’unir-se a l’esmentat expedient d’especial transcendència amb caràcter monogràfic
les actes dels diferents òrgans que han intervingut, que necessiten una deliberació participativa. També
en funció de la seua afectació (associació, Consell de podran convocar-se Audiències Públiques quan,
Districte o Consell Social de la Ciuatat). Els resultats per motius d’urgència, no s’ haja pogut impulsar un
d’estos processos seran arreplegats en una memòria
d’avaluació pel Consell Social de la Ciutat que es
presentarà en el primer any de cada legislatura
procés participatiu .
4.20 Pressupostos Participatius.
perquè servisca de base per als nous projectes. El Els pressupostos participatius són una metodologia
nombre de projectes afectats per les memòries de gestió pública pressupostària que en els darrers
participatives no podrà provocar una ralentització anys s’han convertit en una pràctica innovadora
excessiva en l’agilitat i capacitat de resposta que ha i renovadora de la democràcia i de la qualitat en la
d’exigir-se a l’Administració per tant a la seua eficàcia. despesa pública. Permet recuperar la voluntat política
Així com no haurà de provocar un excessiu cost afegit de participació molt important per a la democràcia
a la participació de les Associacions i de la ciutadania
i molt necessària en moments de forta desafecció
en la resta de processos participatius oberts.
política com són ara. Permet crear nous patrons de
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
135
#ambValentía
relacions entre la població, els poders públics i les
les bases del règim local. L’Ajuntament facilitarà un
seues accions de governança. Alhora que reforça el
model per a la seua presentació on s’haurà d’indicar
teixit de solidaritat, cooperació i reciprocitat.
clarament la proposta i, si fóra possible, els motius
Els pressupostos participatius tenen el potencial
que l’aconsellen.
de promoure aprenentatges que contribueixen a El dret a proposar assumptes per incloure en l’ordre
formar a ciutadans actius, compromesos, crítics i
del dia del Ple municipal. S’exigirà que ho sol licite
col·laboradors, capaços de reconéixer i defensar els un mínim d’associacions ciutadanes inscrites en el
seus propis drets i els d’altres persones, a la vegada
registre municipal de associacions, les quals hauran
que l’Administració es convertirà en un òrgan molt
d’acreditar la seua voluntat, mitjançant certificació
més creatiu i intel·ligent a l’hora de donar respostes de l’acord de l’Assemblea o Junta Directiva (segons
a les necessitats de la ciutadania. Els pressupostos
marquen els seus estatuts) en què es va decidir.
participatius són una eina de democràcia que posa
Igualment, ho podrà sol licitar qualsevol persona
damunt la taula l’existència de fórmules de cogestió i empadronada a la ciutat, amb el suport d’un nombre
codecisió entre la institució –en este cas, l’Ajuntament
de signatures no inferior de les indicades en l’esmentat
de València- i en matèries importants del govern article 70 bis) apartat 2 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril.
municipal.
El Grup Municipal Compromís vol començar a
treballar de forma conjunta Administració i ciutadania
Complerts aquests requisits, l’alcalde o alcaldessa
resoldrà la sol licitud motivadament en un termini
màxim de 15 dies.
els pressupostos del proper 2015. Volem a través de El dret a sol licitar a l’Ajuntament que faça deprocessos de debat i de consulta determinar i decidir
terminada activitat de l’interès públic municipal. La
la quantia dels ingressos i de les despeses, on i quan sol licitud perquè l’Ajuntament faça determinada
es realitzaran les inversions, quines són les prioritats activitat d’interès públic municipal es podrà formular
i quins seran els plans i les accions que hem de dur
per qualsevol grup de ciutadans i ciutadanes, i per
endavant.
qualsevol associació ciutadana, mitjançant escrit que
4.21 Millores en el Dret d’Audiència Pública.
La iniciativa ciutadana permet a qualsevol persona,
indique clarament quina actuació es demana.
4.22 Creació d’Un Pla de Foment de l’Associacionisme
i a les associacions ciutadanes, promoure accions o
Compromís considera el teixit associatiu de València
activitats municipals com ara:
és un element principal del capital social de la ciutat.
El dret a proposar l’aprovació de projectes o reglaments Per açò, es destinaran recursos públics al foment del
en els àmbits competencials propis .Per a formular desenvolupament de l’associacionisme, entès com
iniciativa ciutadana sobre propostes d’aprovació de
l’expressió col·lectiva del compromís de les persones
projectes o reglaments serà d’aplicació l’article 70 bis) amb la seua ciutat, a la qual dóna valor afegit, amb
apartat 2 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de
136
finalitats d’interès públic, amb projectes de qualitat
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
i oberts a la ciutadania, desenvolupant els canals propietat privada que tenien com a fi la construcció
d’informació, consulta i participació necessaris perquè
estos grups puguen promoure el coneixement, la
mobilització i l’explicació dels assumptes públics amb
l’objectiu de treballar des de la coresponsabilitat, per
a la millora col·lectiva i transformació de la ciutat.
d’habitatges.
També pateixen la crisi les entitats cíviques i socials de
la ciutat de València. La retallada d’ajudes municipals
al assosiacionisme i la Generalitat també ha fet el
mateix en les activitats culturals. Esta situació implica
Es facilitarà la seua participació en els temes de
que les entitats socials tinguen el autofinanciamient
ciutat i interès públic, i promourà els instruments
com a única manera de tirar avant els seus projectes
que estimulen a les organitzacions democràtiques, a desenvolupar. Moltes vegades la falta d’espai físic és
eficients i responsables amb l’acció pública que determinant per a poder-los portar avant.
exerceixen; per al seu enfortiment, des del treball en
xarxa i el respecte a la seua autonomia.
Desde Compromís detectem la necessitat de
desenvolupar un pla que se treballe conjuntament
S’elaborarà, comptant amb les pròpies associacions,
amb la societat perquè es desenvolupen els usos i
un programa de les mesures necessàries per a
activitats d’interès públic amb caràcter provisional
la millor estructuració i capacitat operativa de en determinats terrenys que en l’actualitat es troben
l’associacionisme en la ciutat.
sense utilitzar.
Este programa contemplarà els objectius i efectes que
Quin benefici social s’obté amb açò? Es regenera
es pretenen amb la seua aplicació, el termini necessari
el teixit urbà, es cohesionen espais de la ciutat i
per a la seua consecució, els costos previsibles i les augmenta el dinamisme social. Com pretenem portar
seues fonts de finançament, i s’atendrà en la seua
cap a davant este projecte? Amb la cessió temporal
elaboració a la necessària coordinació amb altres de l’ús i de la gestió d’estos espais sense utilitzar a
instruments estratègics municipals.
entitats ciutadanes.
Així mateix, l’Ajuntament fomentarà que en els òrgans Per a açò, proposem que se seleccionen aquells
d’adreça de les associacions i col·lectius existisca una terrenys en els quals no es preveu que immediatament
presència equilibrada de dones i homes.
4.23 Pla de Gestió de Espais Públics Municipals per
Entitats Socials.
es vagen a destinar per al seu ús definitiu. s’haurà
d’establir també el temps de cessió per a cadascun
d’ells perquè el provisional tampoc es convertisca en
etern, prioritzant sempre l’ús al quin estan destinats.
En el context de l’actual crisi econòmica que tots I s’hauran d’establir els paràmetres i requisits per a la
estem patint. Moltes iniciatives públiques, ja siguen de cessió, realitzar un seguiment i establir les possibles
serveis o infraestructures municipals, estan pendents conseqüències amb una Comissió conjunta entre
de desenvolupament; també les autonòmiques. els grups municipals, les delegacions implicades i les
En la mateixa situació es troben molts terrenys de entitats ciutadanes.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
137
#ambValentía
De forma anàloga s’actuarà en aquells locals i baixos i discutir les propostes per a millorar el funcionament
de propietat municipal que en l’actualitat no tinguen de les mateixes.
definit un ús.
Els acords i mesures proposades haurien d’estar
4.24 Millores en el funcionament de la Comissió contínuament actualitzats i estar visibles d’un forma
Especial de Quiexes i Sugeriments.
clara en la pàgina web de l’Ajuntament.
Segons l’article 19 de l’actual Reglament de En la seua composició haurien d’estar tots els
Participació Ciutadana, la Comissió Especial de
coordinadors de les diferents Àrees del Govern
Suggeriments i Reclamacions coneixerà de les re- Municipal.
clamacions presentades pels veïns i les veïnes en
relació amb la tramitació dels expedients en els quals
tinguen la condició de persona interessada, així
4.25 Augment de competències del Consell Social de
la Ciutat.
com dels suggeriments que formulen per al millor El Consell Social de la Ciutat ha de potenciar la
funcionament dels serveis municipals i l’el 21 indica participació ciutadana, cooperant amb les forces
que Correspon a la Comissió Especial de Suggeriments socials existents en la ciutat i ser un fil reivindicatiu
i Reclamacions defendre els drets dels ciutadans i les i participatiu davant l’Ajuntament i la resta de les
ciutadanes en les seues relacions amb l’Administració institucions democràtiques. Igualment, el Consell
municipal, supervisar l’actuació d’esta, proposar Social de la ciutat, és el màxim òrgan de participació
accions de millora i informar de les reclamacions que de la ciutat, és coherent que puga fer propostes
la ciutadania li dirigisca.
La realitat d’esta comissió és completament diferent
a la que exposa l’articulat del Reglament. És un mer
tràmit on s’aprova un escarit informe i una relació
dirigides al màxim òrgan de representació de la
ciutadania que és el Ple de l’Ajuntament, així com fer
propostes per a profunditzar en l’exercici del dret a la
democràcia directa.
de suggeriments i peticions dels ciutadans. De les
· Impulsar, propasar, conèixer i debatre els plans
tres funcions esmentades en el paràgraf anterior
d’actuació, les ordenances i altres disposicions de
solament compleix en l’actualitat la d’informar, però
caràcter general, així com efectuar el seguiment de
d’una manera escarida i sense explicació del resultat
les mateixes”
de la sol·licitud.
· Proposar la realització d’assemblees de ciutat.i.
Per a Compromís la Comissió de Queixes i
Promoure la realització de processos participatius
Suggeriments hauria de ser l’òrgan polític on analitzar
en temes concrets.
les peticions de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania
(proposada número 8) i els indicadors de Gestió
· Proposar la realització de consultes populars o la
Municipal (proposada número 9), i on realitzar
convocatòria de consells municipals de participació.
l’anàlisi del correcte funcionament de les Delegacions
138
· Proposar iniciatives ciutadanes, sol·licitar la
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
convocatòria d’Audiències Públiques,
consultes
populars i en general proposar accions dirigides a
impulsar els processos participatius”
L’Ajuntament haurà d’estudiar estes prioritats per a
l’adopció d’acords sobre este assumpte.
· Facilitar la major informació i publicitat sobre les
· Proposar la realització d’estudis sobre temes d’interès per a la ciutat i promoure el debat sobre els
resultats.
activitats i acords municipals.
· Col·laborar amb l’Ajuntament en la millora de la
qualitat de vida de la ciutat i participar en l’aplicació
· Conèixer, debatre i Informar els pressupostos
de polítiques que afavorisquen la inclusió social, el
municipals i els resultats de la seua execució”
civisme, la convivència pacífica i la seguretat
· Emetre informe sobre els assumptes que li siguen
· Promoure i fomentar l’associacionisme i la
sol·licitats per l’Alcalde/ssa, el Ple o qualsevol òrgan
col·laboració individual i col·lectiva, entre orga-
municipal sobre les grans línies de la política i gestió
nitzacions potenciant la coordinació entre les
municipal.
diferents institucions o entitats que actuen en la
ciutat.
· La cessió i ús del patrimoni municipal
· Fer propostes de punts per a l’ordre del dia del
Plenari de l’Ajuntament
· Proposar iniciatives ciutadanes, sol·licitar la
convocatòria d’Audiències Públiques,
consultes
populars i en general proposar accions dirigides a
impulsar els processos participatius”
4.26 Convocatoria Trimestral del Consell Social de la
Ciutat.
Si el Consell Social de la Ciutat, és el màxim òrgan de
participació de la ciutat no pot reunir-se de forma
ordinària solament en dues ocasions a l’any, tal com
marca actualment la normativa vigent, considerant
compromís que almenys s’hauria de reunir de forma
· Fomentar la participació directa i descentralitzada ordinària una vegada al trimestre.
de la ciutadania i de les entitats ciutadanes, en
l’activitat de l’Ajuntament, establint a est eefecte
4.27 Constitució dels Consells Sectorials de la Ciutat.
els mecanismes necessaris d’informació, impuls i
Reglament de Particiapció Ciutadana establix al seu
seguiment de les seues activitats.
art. 35 que l’Ajuntament crearà els Consells Sectorials
· Recaptar propostes ciutadanes relatives al funcionament dels serveis i/o actuacions municipals.
de la Ciutat, dependents del Consell Social. Este
article establix que l’Ajuntament crearà els Consells
Sectorials com a òrgans de participació de caràcter
· Presentar a l’Ajuntament, anualment, un estat de consultiu que canalitzen la participació dels veïns i
necessitats de la ciutat, amb indicació i selecció de les veïnes i de les seues associacions en els grans
de prioritats a través d’un procés participatiu per sectors o àrees d’actuació municipal. La seua finalitat
a la seua inclusió en el pla d’actuació municipal. serà facilitar l’assessorament i consulta a aquells que
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
139
#ambValentía
tenen responsabilitat de les distintes àrees d’actuació
Participarem i col.laborarem en esquestes i estudis
municipal, sense perjudici d’altres sistemes de de transparencia de Organs Colegiats i ONGs
participació.
En l’actualitat aquests Consells Sectorials no han
i
publicarem els resultats en un lloc destacat de la
página web www.valencia.es.
sigut constituïts. Podran tindre naturalessa temporal Un model a seguir és el de Transparència Internacional
i/o permanents i serán específics per a intervindre
una organització no governamental a escala universal
en temes concrets que es caracteritzen per tenir una dedicada a combatre la corrupció. Congrega a la
durada especófica o per afectar a diversos sectors.
La seua existencia ha d’entendre’s sense menyscapte
de les competències de la resta d’organs de
societat civil, sector privat i els governs en una vasta
coalició global.
Des de l’any 2008 Transparència Internacional elabora
participación ciutadana. De la seua convocatòria l’Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA). Este
es donarà sempre coneixement previ a tots els
Índex constitueix una eina per a mesurar el nivell de
òrgans de participació i s’ha d’estendre acta d’acords
transparència davant els ciutadans i la societat dels
que igualment es remetrà als diferents òrgans de
Ajuntaments espanyols.
participació.
4.28 Creació del Consell Infantil.
En el model de democràcia participativa s’ hauria
Mitjançant l’aplicació del ITA s’avalua la transparència
dels majors Ajuntaments d’Espanya, i açò a través
d’un conjunt integrat de 80 indicadors.
de promoure la participació social de la infància en 4.30 Publicació de Informació sobre càrrecs electes i
ser un dret jurídicament establit i ser un excel·lent
mitjà per a la formació de la ciutadania en els valors
democràtics.
Serà un consell sectorial amb característiques
singulars donada la composició dels seus membres.
La seua funció primordial és incorporar les vivències
de la població infantil i afavorir la intervenció dels
xics i xiques en els debats, propostes, suggeriments i
el Personal de l’Ajuntament.
S’especifiquen dades biogràfiques de l’Alcalde/ssa i
dels regidors/es de l’Ajuntament, les segues adreces
electròniques i els sous i retribucions.
Es publicarà la relació de Càrrecs (llocs) de confiança
del’Ajuntament, i l’import individual o col·lectiu de les
seues retribucions
queixes respecte de qualsevol actuació municipal, així Es publicarà o el Registre d’Interessos d’Activitats i de
com ser informats i opinar sobre totes les actuacions Béns contemplat en la Llei de Bases de Règim Local
d’altres administracions públiques que afecten a la
ciutat.
Es publicarà de forma completa la Relació de Llocs de
treball (RPT) de l’Ajuntament
4.29 Participació en estudis i enquestes de
Transparència.
140
Es publicarà la informació sobre els processos
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
selectius del personal de plantilla (bases i composició
Es difondràn els següents indicadors, relacionats amb
del Tribunal, llistes d’admesos i exclosos, exàmens, els ingressos i despeses de la Corporació: Ingressos
etc.)
4.31 Transparència Econòmico-Financiera
Es publicaràn els Comptes Anuals de l’Ajuntament
(Balanç, Explica Resultat econòmic-patrimonial, i
Memòria).
Es publicaràn els Pressupostos de l’Ajuntament, així
com la seua liquidació i avantprojecte.
Es publicaràn les al·legacions formulades als Pressupostos en el període d’informació pública.
fiscals per habitant; Despesa per habitant; Inversió
per habitant. Període mitjà de pagament i Període
mitjà de cobrament.
Es publicarà l’import del deute públic municipal.
Es facilitaràn dades sobre l’evolució del deute en
comparació d’exercicis anteriors.
Es divulguaràn els següents indicadors: Endeutament
per habitant i Endeutament relatiu.
4.32 Transparència en la contractacions de serveis
Es publicaràn Informes periòdics de l’execució dels S’informarà sobre la composició i convocatòries de
Pressupostos.
les Meses de contractació.
Es publicaràn les Modificacions pressupostàries apro-
Es publicarà la convocatòria o obertura de concursos
vades pel Ple.
per licitacions.
Es publicaràn els Pressupostos dels organismes des-
Es publicarà, en la resolució de les licitacions, tant les
centralitzats, Organismes Autònons, Fundacions i entitats que han resultat guanyadores (adjudicatàries)
societats municipals.
Es publicaràn els Informes d’Auditoria o els de els Òr-
com aquelles que no ho han sigut, i les raons de
l’adjudicació.
gans de control extern (Tribunals de Comptes) de Es publicarà l’import del ja executat i/o cobrat de
l’Ajuntament.
Es publicaràn els següents indicadors financers i
les diferents obres i projectes finançats per Altres
Administracions Públiques.
pressupostaris: Superàvit (o dèficit) per habitant Es publicarà la llista i la quantia de les operacions amb
(Resultat pressupostari ajustat / Nº habitants) i
Autonomia fiscal (Drets reconeguts nets d’ingressos
tributaris / Drets reconeguts nets totals).
Es publicarà la llista i l’import de les obres i projectes
de l’Ajuntament financiats per altres Administracions
Públiques.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
els proveïdors més importants de l’Ajuntament.
Es publicarà la llista i la quantia d’operacions amb
els adjudicataris i contractistes més importants de
l’Ajuntament.
Es publica el llistat d’empreses contractades per a les
obres i projectes finançats per altres Administracions
141
#ambValentía
Públiques.
4.33 Transparència en Urbanisme i Obres Públiques
Planes d’ordenació urbana i convenis urbanístics.
Tindran una secció visible en la Web dedicada a
l’Urbanisme
Es publicarà el nom de les empreses que han realitzat
les obres d’urbanització més importants.
Seguiment i control de l’execució d’obres
S’aportarà informació precisa sobre cadascuna de
les obres més importants d’infraestructura que està
en curs (Objectius de l’obra i responsable municipal;
Estarà publicat en la Web el Pla General d’Ordenació contractista/s responsable/s; import pressupostat;
període d’execució)
Urbana (PGOU)
Es publicaran en la Web els mapes i plànols que Es publicarà la data concreta prevista per a la
finalització de les obres municipals més importants
detallen el PGOU
(més de 500.000 euros), o bé la data concreta d’inici i
Es publicaran en la Web (i es mantenen publicades)
el termini d’execució d’aquestes obres
les modificacions aprovades del PGOU
Es difondrà periòdicament (almenys semestral)
Decisions sobre requalificacions i adjudicacions
informació
urbanístiques.
realitzades, i/o les aprovades pendents d’execució
Es publicarà informació precisa dels Convenis
sobre
les
obres
d’infraestructura
(informes, comunicats, notes de premsa, etc.)
urbanístics de l’Ajuntament
Indicadors sobre urbanisme i obres públiques
Es publicarà informació precisa dels Planes parcials
Es divulguaran els següents indicadors: Inversió en
sobre els usos i destinacions del sòl
infraestructures per habitant; Percentatge d’ingressos
Anuncis i licitacions d’obres públiques.
Es publicarà informació precisa de la normativa vigent
en matèria de gestió urbanística de l’Ajuntament.
derivats de l’urbanisme / Pressuposat total d’ingressos
i Percentatge de despeses derivades de l’urbanisme /
Pressuposat total de despeses.
4.34 Millores en el Portal de Transparència.
Es publicarà els projectes, els plecs i els criteris de
Creació d’un Portal de Transparència on estiga
exposada tota la informació detallada en les propostes
Es publicaran les modificacions dels projectes de les 30, 31, 32, 33 i 34 d’una forma clara, concisa i de fàcil
accés per a la ciutadania.
obres més importants.
licitació de les obres públiques més importants.
Informació sobre concurrents, ofertes i resolucions.
Es publicarà el llistat d’empreses que han concorregut
Este portal contindrà també un espai per a plans i
programes anuals o plurianuals que fixen objectius i,
els resultats del seu compliment.
a la licitació de les obres públiques.
142
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Inclourà també la normativa en vigor, en elaboració i
altres disposicions.
regals que reben els càrrecs de representació de
Convenis de
Subvencions.
4.37 Memòria Històrica
gestió,
contractes
públiques
i
Béns i immobles dels quals és titular l’Ajuntament de
València.
Compromís.
Deixarem sense efecte les mencions honorífiques
concedides per l’ajuntament de València que vulneren
el punt primer de l’article 15 de la Llei 52/2007 - més
Informació de les despeses de representació i vehicles coneguda per Llei de memòria històrica-. Incloent,
per a desplaçaments.
d’acord amb la Llei, la retirada de subvencions o
Resolució de sentències i Informes Jurídics.
Registre d’Honors i Distincions.
4.35 Creació d’un portal de Open-Goverment.
Crearem un portal de govern obert, on hi hagen
ajudes públiques que vulneren dita llei. Entre estes
mencions, atenent a l’informe de la Clínica Jurídica per
la Justícia Social i l’informe del Departament d’Història
Contemporània de la Universitat de València, es troben
les realitzades per part de l’ajuntament a: a Adolfo
Rincón de Arellano y García, com alcalde honorari, als
almenys dos grans apartats. Per una banda, un fills adoptius: Antonio Aranda Mata, Carlos Asensio
portal de peticions on els ciutadans i ciutadanes Cabanillas, Ramón Laporta Girón, Maximiliano Lloret
puguen aportar al govern municipal les seues idees Gómez, Antonio Barroso y Sánchez Guerra, Camilo
per a millorar la nostra ciutat a través de propostes Alonso Vega, Jorge Vigón Suero-Díaz, Cirilo Cánovas
concretes. Per una altra banda, un portal on el govern
García, José Luis de Arrese y Magra, Pedro Gual
municipal pose a disposició els seus projectes de forma Villalbi, Mariano Navarro Rubio, Jesús Posada Cacho
que la ciutadania puga fer comentaris i suggeriments i Antonio Rueda y Sánchez Malo; les Medalles d’Or
sobre els mateixos. Les propostes seran traslladades a a: José Ibánez Martín, Ramón Laporta Girón, Diego
la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions Salas Pombo, Luis Carrero Blanco, Antonio María de
per al seu debat, consideració i trasllat de la resposta Oriol y Urquijo y Antonio Rueda y Sánchez Malo; al Fill
PredilecteMiguel Abriat y als Regidors Honoraris José
al ciutadà o ciutadana a través del mateix portal.
Iruretagoyena Sochaga i Gustavo Urrutia González.
4.36 Registre de regals
També, caniarem els noms dels carrers, avingudes i
Des de Compromís estem defensat la necessitat
places amb reminiscències franquistes, així com la
que hi haja un Registre Públic de Regals a autoritats,
retirada dels ornaments i monuments que exhalten
funcionaris i empleats públics per tal de dotar de
dit règim dictatorial. Per d’altra banda establirem les
transparència les atencions protoclàries en les
actuacions necessàries per protegir les fosses comuns
administracions públiques. Com que volem predicar del Cementeri General de València, acabar amb les
amb l’exemple, fins que existesca eixe Registre Públic tasques d’exhumació i donar a conéixer l’abast i
que proposem, hem publicat en la nostra web els
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
magnitud de la repressió franquista.
143
#ambValentía
SANITAT
1. Declaració de principis
Des de la sectorial de Sanitat de la Coalició Compromís
per València volem plantejar una proposta de govern
per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
i ens fa empatitzar amb els mateixos sentiments,
emocions, passions, sensacions i preocupacions de la
ciutadania a la qual pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
no pretenem assumir el format convencional de La nostra proposta de govern es fonamenta en uns
“programa electoral”, en la mesura que és un format
eixos referencials i unes línies inspiradores de l’acció
que sovint s’identifica amb una simple llista de de govern, de manera que cada eix referencial li
promeses electorals i porta implícita una càrrega correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies
jeràrquica de programació des de dalt. Per contra,
tenen un sentit general, però presenten una especial
entenem que la fórmula de proposta de govern rellevància dins dels nostres plantejaments per a la
implica una proposició que fem a la societat civil sanitat. Totes les llistes assenyalades es plasmen en el
de com es podria gestionar de manera eficaçment desplegament d’una sèrie de propostes específiques
i participativa la ciutat, i en especial els aspectes d’actuació que anirem detallant.
relacionats amb la sanitat.
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les govern
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
rígidament una acció de govern, planteja un full de
ruta que puga desplegar-se mancomunadament amb
els principals actors del món de l’agricultura i altres
agents de la societat civil. Finalment, entenem que la
proposta de govern expressa la nostra ferma convicció
que estem sobradament preparats per a exercir el
Des de Compromís per València apostem per un estat
del benestar fort, robust, que garantisca la igualtat
d’oportunitats de tots els valencians i valencianes.
La ciutat de València necessita una sanitat per a la
ciutadania que siga universal, pública, gratuïta i de
qualitat.
govern municipal d’una manera honrada, professional, 4. Propostes d’actuacions desenvolupades
eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre això,
cal subratllar que els membres de la sectorial tenim 4.1. Col·laborarem i potenciarem tots els programes
una llarga, compromesa i intensa trajectòria que ens en els camps de la prevenció de les conductes
proporciona un extens coneixement sobre la matèria addictives i de les drogodependències.
144
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
4.2. Fomentarem la creació d’un Pla d’Educació
Sanitària dins l’àmbit municipal amb la incentivació de
l’exercici físic, els hàbits de vida saludable, l’educació
en la higiene i la nutrició.
4.3. Es treballarà per a potenciar la coordinació en
per a l’esbarjo i higiene dels animals.
4.9. Lavabos públics.
Instal·larem lavabos públics per als barris de la ciutat
tenint en compte les ràtios de població.
la promoció de la salut entre les escoles, centres 4.10. Replega de residus.
d’atenció primària i serveis socials dels diferents
barris i districtes. Establirem convenis amb els centres Crearem punts nous d’arreplegada de residus i
d’educació secundària perquè l’alumnat col·labore en
les activitats de prevenció de les drogodependències
i la salut sexual.
4.4. Establirem polítiques actives front a la
contaminació ambiental, acústica, lumínica, materials
tòxics, etc... Reprendrem el programa de Ciutat
Saludable establert per l’OMS.
millorarem els ja existents en estos moments.
4.11. Neteja de la ciutat.
Millorarem i dotarem dels mitjans necessaris per
mantenir una ciutat més neta. Dissenyarem i
encetarem campanyes de conscienciació ciutadana
per a mantenir neta la ciutat.
4.5. Instarem la Conselleria de Sanitat en la
reestructuració i millora de la distribució geogràfica
de l’assistència sanitària hospitalària que existeix
actualment a la ciutat de València. Demanarem un
estudi de viabilitat de reactivació de l’antiga Fe com a
centre de l’atenció de la població valenciana de l’àrea
oest de València
4.6. Fomentarem i potenciarem el teixit associatiu
ciutadà al voltant de la salut.
4.7. Plagues.
Millorarem el control de les plagues a la ciutat, com
per exemple panderoles, rates i xinxes. Establirem
programes de prevenció i control de les plagues de
polls a les escoles.
4.8. Higiene dels animals.
Crearem als parcs de la ciutat espais específics tancats
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
145
#ambValentía
TURISME
1. Declaració de principis
Des de la sectorial de Turisme de la Coalició Compromís
per València volem plantejar una proposta de govern
per a la nostra àrea.
El País Valencià i la ciutat de València han de ser
pensats territorialment per a satisfacció de la qualitat
com som i el que fem per a vendre-ho si escau o rebre
convidats perquè ens coneguen in situ procedeix
només si estem segurs i fins a orgullosos de les nostres
activitats. Concedir la importància que mereix al
turisme és en realitat sinònim d’un País Valencià fort.
2.1. Turisme és Ocupació
de vida dels seus residents i, de fet, preservant El turisme és signe dels temps. Creixent la seua
l’estil mediterrani propi i la cultura local pot atraure facturació i ocupació més que la mitjana a tot
cada vegada més turisme. Ser turístics és tota una el món des de fa anys i l’estat espanyol és líder
estratègia de posicionament territorial, per això la mundial en turisme d’oci i professional. Les relacions
nostra ciutat pot aspirar a convertir-se en destinació internacionals entre territoris van a seguir augmentant
turística i residencial per a les persones que aprecien i açò generarà més viatges d’oci, professionals i de
la cultura i l’estil de vida mediterrani.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
La nostra proposta de govern es fonamenta en huit
eixos programàtics.
2.1. Turisme és Autoconfiança
vida privada. Açò és, es tracta d’un sector productiu
guanyador en termes relatius. Prioritzar l’activitat
com una oportunitat professional és intel·ligent per a
famílies, empreses i governs valencians.
2.2. Turisme és Experiència
El turisme no és un sector productiu stricto sensu.
No hi ha empreses turístiques. Hi ha empreses,
Fer turisme és viatjar per algun motiu i pernoctar organitzacions i persones que atenen necessitats del
almenys una vegada. Qualsevol territori que resident o viatger. Turisme és el que fa el turista, la seua
pretenga estar connectat al procés de globalització experiència des que ix fins que torna. Només es pot
per a protegir-se de les amenaces i aprofitar les saber i registrar l’existència de turisme quan hi ha un
oportunitats necessita pensar en termes turístics. Cal control d’accés legal que facilita el reconeixement de
rebre convidats, d’una banda, i eixir i tornar a casa la procedència i la durada de l’estada del viatger. Eixe és
de la millor manera possible. Ser turístics és tota una
el cas entre fronteres o si es pernocta en establiments
estratègia de posicionament territorial. Mostrar fora oberts al públic. Les restants activitats del turista
146
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
són compartides amb consumidors que no ho són. per emfatitzar este estil de vida que ens fa diferents
Només existeix un sub-sector molt majoritàriament
i inimitables. A destacar com a fets simptomàtics: la
turístic en la seua activitat i facturació: l’anomenada dieta mediterrània patrimoni mundial i el projecte de
tour-operació, amb les agències de viatges emissores recerca PREDIMED evidenciant la seua superioritat en
i receptives, incloent ací la guia turística i les DMC,
termes de salut; la primera posició de València com a
Destination Management Companies.
ciutat Erasmus en la Unió Europea.
El turisme requereix un enfocament analític de
2.4. Turisme és Ordre Territorial
demanda, amb la despesa turística estenent-se com a
taca d’oli a tots els sectors productius. Conéixer el pes
relatiu del turisme en l’aparell productiu i l’ocupació
a el País Valencià requereix estimacions i mètodes
input-output i és una operació conceptual dependent
d’un bon nombre d’hipòtesi. Hi ha un gran nombre
d’empreses i ocupacions venent i atenent per igual
a residents i turistes. I ha de tenir-se en compte que
el turista té molta menys probabilitat de convertir-se
en client habitual que el resident, per la qual cosa les
estratègies empresarials dependran sempre del pes
relatiu de la demanda turística en els ingressos.
2.3. Turisme és Mediterrani
L’estil de vida mediterrani conté una proporció
superior d’activitats socials i econòmiques a l’aire
lliure i, en general, uns índexs elevats de freqüentació
relacional entre les persones. Clima i ecosistemes
acaben generant en el territori valencià una
alimentació saludable i una cultura que genera molt
trànsit i prioritza la extraversió i la posada en escena
En turisme importa l’experiència completa del viatger
durant el trajecte i en la destinació, composta a partir
dels atractius, l’allotjament-manutenció i transport, els
equipaments i serveis públics necessaris i les pròpies
relacions establides amb la població amfitriona. Es diu
que la competitivitat de les empreses que ofereixen
els atractius d’oci i professionals, allotjament,
alimentació i transport i la pròpia satisfacció de
les finalitats de les administracions públiques són
interdependents entre si. En un mercat madur amb
turistes relativament experimentats com la UE, n’hi
ha prou que falle en la seua prestació una de les
parts perquè les altres es vegen afectades. No hi ha
una altra manera de perdurar en els mercats dels
països avançats que controlant la satisfacció final
del visitant per a propiciar la repetició i/o un boca a
oïda favorable entre els seus coneguts i este objectiu
exigeix la coordinació de tots els operadors públics i
privats a través d’algun disseny institucional apropiat.
La participació en un ens específic de tots els actors
d’espais i persones amb especialització en agricultura representatius per a elaborar estratègies de territori i
i gastronomia, indústria i serveis d’hàbitat o per a destinació passa a ser indispensable. Al mateix temps,
l’habitació -immobiliari, ceràmica, moble, decoració-
els diferents nivells de govern han de coordinar-se
i per a la persona -tèxtil, calçat, moda-, així com
també. I este argument porta a un altre fet clau del
comercie-compres, esport, esdeveniments i oci a l’aire
turisme: només si existeix pla i ordenació territorial
lliure. El turista només pot trobar aquests atractius tan participativa pensada per a la qualitat de vida dels
locals ací i, per tant, qualsevol estratègia turística passa residents tenen sentit polítiques públiques per a la
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
147
#ambValentía
qualitat de l’estada dels visitants. El turisme convida a
El País Valencià pot atraure sens dubte i està atraient ja
pensar participativa i territorialment en la configuració a aquest flux de turistes intel·ligents. Açò no significa
de l’hàbitat compartit per la població resident.
I heus ací la primera qüestió central en termes de
polítiques públiques. L’organigrama d’un govern
intel·ligent en l’actualitat ha d’incloure dues grans
àrees: econòmica i territorial. La gestió de l’economia
en termes de competitivitat i en funció de les taxes
de benefici i tipus d’interès en els mercats globals
renunciar al turisme litoral perquè la costa valenciana
és objectivament un atractiu únic i clau, sinó modificar
el punt de vista pensant en el territori amb totes les
seues possibilitats experiencials durant tot l’any i no
solament en termes estivals i sobre la base d’atractius
free o low cost com han sigut i són el sol, el bany i
passejar.
és imprescindible ja que assenyala la reputació i 2.6. Turisme valencià és Accessibilitat Multi-Modal
credibilitat dels governs i és esta la condició per a tenir
o no marge de maniobra. La gestió de la vida in situ
-més enllà dels diners- competeix a l’àmbit territorial
i ha d’usar intel·ligentment este marge de maniobra.
Totes les activitats tenen dimensió econòmica (en el
sentit assenyalat) i territorial. És en l’àrea territorial on
ha d’ordenar-se l’hàbitat per als residents i, sempre
en segon lloc, per als turistes i visitants, arreplegant
necessitats específiques per a la l’accés i l’estada d’un
flux efímer. Els organigrames de govern que generen
àrees específiques de medi ambient o turisme sense
coordinació amb i entre la resta de sectors productius
no tenen cap sentit.
2.5. Turisme valencià és Intel·ligència
La ciutat de València pot aspirar a convertir-se en
destinació turística tot i partint del sol i la platja i
incloent la resta dels seus components materials
i immaterials expressades en l’hàbitat urbà i rural
del litoral amb els seus hàbits de vida quotidiana
i el seu patrimoni natural i històric-artístic. Ha de
pensar-se a atraure turisme cultural i professional,
exigent i orientat al coneixement i a la creació de
valor personal i productiu amb la visita, adult i jove.
Importa més la intel·ligència del visitant que l’origen
de la seua motivació. Encara que l’objectiu puga
ser d’ordre menor o trivial, seran la seua capacitat
d’anàlisi i memorització el factor determinant del
comportament en la seua visita i posterior.
El turisme intel·ligent per motius d’oci o professional Este turisme hauria de reaccionar atret per l’existència
creix i creixerà i està protagonitzat per viatgers experts d’una oferta d’activitat regular i contínua pròpia
amb un nivell educatiu mitjà i alt, localitzats sobretot de la vida local o per la realització d’esdeveniments
en els països avançats i la UE. Este turisme valora les -proposades específiques i intensives de durada
característiques de la destinació i prioritza cultures, limitada amb una demanda creixent en mercats
estils de vida i territoris amb les seues especificitats
més flexibles i viatgers-. Interessa el turista adult a
sent atret per l’hàbitat urbà o rural/natural en les
curt i mig termini perquè té poder adquisitiu i criteri.
seues múltiples versions o també per la presència Interessa el turista jove perquè pertany al nou món
d’organitzacions, instal·lacions i equipaments per a la emergent amb perfils vitals i professionals flexibles,
realització de negocis i esdeveniments-congressos.
148
experiencials, cosmopolites i viatgers i la seua
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
probable repetició i recomanació boca a oïda han de
professional com a complement a la seua estada per
ser vistes com a inversions de futur per a la reputació
motius de negocis o congressos.
territorial.
Així que ha de pensar-se primer de tot a propiciar
l’arribada, l’eixida i el retorn al territori de la manera
més segura, eficient, eficaç, confortable i bella
possible d’estos fluxos intel·ligents. La capacitat de
connexió informacional i física a través de les TIC
i els equipaments i mitjans de transport per terra,
mar i aire competeix als governs i és garantia de
posicionament territorial. Marca la magnitud del flux
potencial a emetre i rebut. La qualitat i versatilitat de
les infraestructures d’accessibilitat són transcendents.
El turisme cultural, de negocis i congressos és el més
exigent. En estos segments, el turisme jove -estudiants
i professionals junior- accepta i exigeix fórmules mes
bàsiques, low-cost i de consum col·laboratiu i han
de ser facilitades. Cal oferir una accessibilitat multimodal de manera prioritària.
2.7. Turisme valencià és Aire Lliure, Gastronomia i
Música
En l’àmbit de l’estil de vida i els atractius mediterranis
en la seua versió local, tenen prioritat com a atractius
els paratges-espais i paisatges, instal·lacions públiques o privades, empreses, organitzacions sense
ànim de lucre i professionals que faciliten o ofereixen
activitats regulars o esdeveniments en els àmbits de
l’exercici físic, l’esport, la gastronomia -en botigues
d’alimentació, hostaleria, restauració- i la música
clàssica i moderna.
El nostre llegat patrimonial i històric no desmereix i pot
aportar fites suficients per a completar experiències
turístiques a degustar pel turisme d’oci i pel turisme
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
149
#ambValentía
URBANISME
1. Declaració de principis
Des de la Sectorial d’Urbanisme de la Coalició
Compromís per València volem plantejar una
proposta de govern per a la nostra àrea.
Deliberadament apostem per esta fórmula, ja que
no pretenem assumir el format convencional de
“programa electoral”, en la mesura que és un format que
sovint s’identifica amb una simple llista de promeses
públic i la mobilitat, que ens proporciona un extens
coneixement sobre la matèria i ens fa empatitzar
amb els mateixos sentiments, emocions, passions,
sensacions i preocupacions de la ciutadania a la qual
pretenem representar.
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
govern
La nostra proposta de govern es fonamenta en
electorals i porta implícita una càrrega jeràrquica deu eixos referencials i línies inspiradores de l’acció
de programació des de dalt. Per contra, entenem de govern, de manera que a cada eix referencial
que la fórmula de proposta de govern implica una li correspon una línia inspiradora. Els eixos i les
proposició que fem a la societat civil de com es podria línies tenen un sentit general, però presenten una
gestionar eficaçment i participativament la ciutat, i en especial rellevància dins dels nostres plantejaments
especial els aspectes relacionats amb l’espai públic i la per a l’espai públic i la mobilitat. Totes les llistes
mobilitat.
A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les
aportacions de la ciutadania que, abans de programar
assenyalades es plasmen en el desplegament d’una
sèrie de propostes específiques d’actuació que
anirem detallant.
rígidament una acció de govern, planteja un full de
3. Eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de
ruta que puga desplegar-se mancomunadament
govern
amb els principals actors de les xarxes de l’urbanisme
i altres agents de la societat civil. Finalment,
entenem que la proposta de govern expressa la
nostra ferma convicció que estem sobradament
preparats per a exercir el govern municipal d’una
manera honrada, professional, eficient, seriosa i
plenament democràtica. Sobre això, cal subratllar
que els membres de la sectorial tenim una llarga,
Partim de les següents línies inspiradores: informació i
participació, requalificació de l’espai públic i reequilibri
social de la ciutat segregada, creixement sobre la
ciutat existent, rehabilitació, reforma, recuperació i
planificació metropolitana, grans infraestructures,
front marítim i entorn natural.
Les quals apliquem als eixos referencials que
compromesa i intensa trajectòria en l’àmbit de l’espai desenvoluparem en el programa de govern:
150
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Anul·lació del tràmit de revisió del Pla General
d’Ordenació Urbana i formació d’un NOU PLA
GENERAL amb els criteris següents:
· Integració metropolitana i comarcal.
· Respecte de l’entorn mediambiental.
· Priorització d’intervenció sobre la ciutat construïda.
Garantia d’accés ciutadà a la INFORMACIÓ i
PARTICIPACIÓ en matèria d’urbanisme, creant una
ade l’ús de les vivendes buides.
· Promoció pública d’habitatge a partir del patrimoni
municipal de sòl en àrees consolidades.
· Gestió del Registre Municipal de Solars i Edificis a
Rehabilitar i aprofitament social conjuntural dels
solars.
· Foment de les polítiques de lloguer (Oficina de
Gestió del Lloguer), d’habitatges tutorats.
Oficina del Defensor del Ciutadà, amb dignificació del
Reordenació integral del FRONT MARÍTIM, estructurat
paper dels funcionaris
al voltant de l’eix del Jardí del Túria arribant a la mar:
Requalificació de l’ESPAI PÚBLIC, víctima del desordre
funcional i estètic :
· Redisseny, amb forta restricció del trànsit rodat,
dels entorns de major valor històric, patrimonial i
funcional.
· Reformulació des criteris de moblament i disseny
de l’espai urbà.
· Complementar la reestructuració prevista de la
circulació a la ronda interior (només carril bici) per a
dignificar l’entorn dels monuments.
Reequilibri territorial de la ciutat segregada en
matèria de DOTACIONS i EQUIPAMENTS, redefinint
el model de distribució de dotacions públiques, però
també privades :
· Grans equipaments de ciutat i país.
· Equipaments d’escala de districte i barri.
Promoció del creixement sobre la CIUTAT EXISTENT
amb renúncia a tota expansió sobre l’horta :
· Rehabilitació, actualització energètica, recuperació
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
· Malva-rosa.
· El Cabanyal i el Canyamelar.
· El Grau i la dàrsena interior.
· Natzaret i el Port de València.
Potenciació de la relació amb l’ENTORN NATURAL :
· L’horta, amb la recuperació crítica del Pla d’Acció
Territorial de Protecció de l’Horta de València.
· La devesa del Saler.
· El Parc Fluvial del Túria.
Auditoria i reformulació dels GRANS PROJECTES de
ciutat:
· Actuació territorial estratègica del València Club
de Futbol. · Previsions respecte al Llevant Unió Esportiva.
· Parc Central.
· Xarxa ferroviària.
151
#ambValentía
4.1 El Pla General d’Ordenació Urbana. Persones
zones residencials i comercials de València i els pobles
lliures en una València habitable
que l’envolten.
El projecte de revisió del Pla General d’Ordenació
El planejament de la ciutat no ha de fomentar nous
Urbana del govern de Rita Barberà es va concebre
creixements a costa de l’horta sense que prèviament
en el pitjor moment de la bombolla Immobiliària, i s’hagen regenerat i construït els espais de la ciutat ja
proposa un creixement urbà sobre l’horta que no te consolidada, i en tot cas estos creixements han d’estar
cap relació amb les necessitats reals de creixement de perfectament motivats en necessitats d’habitatges
la població. El projecte de revisió ha sigut maquillat reals, justificats amb informes tècnics rigorosos i
recentment, però continua preveient uns creixements imparcials.
de sòl residencial a costa de l’horta, completament
injustificats des de la perspectiva pública, que
4.2. L’accés a la informació i la participació
únicament beneficien els propietaris actuals dels Garantir l’accés ciutadà a la INFORMACIÓ i
terrenys a requalificar.
PARTICIPACIÓ en matèria d’urbanisme, dignificant el
A València hi ha barris històrics degradats i amb els
seus valors malbaratats, hi ha milers de vivendes
buides i milers de solars sense edificar. El nostre
compromís és que els pròxims anys l’urbanisme de
la ciutat se centre a regenerar i posar en valor els
barris oblidats de la ciutat: Ciutat Vella, el Cabanyal,
Natzaret, Marxalenes, la Llum...
Els solars han de construir-se, els habitatges degradats
han de rehabilitar-se, els barris han de reurbanitzar-se
de manera íntegra, i dotar-se de de les zones verdes,
aparcaments, i els serveis educatius i d’oci necessaris
per a albergar una vida ciutadana plena.
treball dels funcionaris públics i creant una Oficina de
Defensa del Ciutadà, serà un eix essencial de la nostra
gestió política en matèria d’urbanisme i contractació
pública, per impedir la corrupció, garantir un tracte
igualitari a tots els ciutadans i assegurar que els
interessos generals estiguen sempre per davant
les empreses, així com agilitzar i fer transparents els
tràmits administratius.
Per aconseguir estos objectius s’establiran criteris i
formes de gestió administrativa rigoroses i àgils, en
què estiga garantida a tots els veïns, associacions i
empreses interessats la possibilitat còmoda i efectiva
de veure i estudiar tots els expedients en tràmit, així
Les places i els espais urbans del centre han de com presentar al·legacions i documentació.
guanyar-se per a la vida ciutadana, limitant l’espai
ocupat per l’automòbil, posant en valor els seu interés
històric, cultural i paisatgístic.
El futur de la ciutat ha de tindre en compte la realitat
metropolitana de l’Horta. Per a això, cal fer un estudi
És irrenunciable I essencial per al nostre govern que
les decisions finals sempre es prenguen:
· Seguint el criteri de funcionaris independents,
· Complint les normes tècniques i ambientals,
conjunt de les necessitats d’habitatge, i un disseny
integrat de les vies i formes de comunicació entre les
152
· Perseguint els interessos generals.
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
· Respectant i tractant per igual els drets de totes
incidència en l’adequació de sistemes de transport
les persones i empreses, evitant tractes de favor en
com són la bicicleta i els transports públics col·lectius.
funció de relacions personals i polítiques.
Sense oblidar que una major qualitat de l’espai urbà
Per això, el nostre compromís és organitzar les
oficines tècniques i el departament d’urbanisme de
manera que es garantisca:
· El respecte i tracte correcte al ciutadà, facilitant-li
la participació en la gestió administrativa i presa de
decisions .
potencia també el transport a peu, que és el més
sostenible de tots.
Esta recuperació de l’espai públic passa per entendre
l’urbanisme a una escala molt més pròxima. Propera
al microurbanisme. L’àmbit més pròxim al ciutadà
és el del seu barri i esta és l’escala a la qual hem de
pensar la ciutat i actuar. I de la mateixa manera, fer
· La participació ciutadana, l’agilitat, l’eficàcia i la
partícips a tots que la millora i cura de l’entorn més
transparència en la gestió.
pròxim repercuteix en una millor qualitat de vida i
en una millor ciutat. València necessita un urbanisme
· En la Gerència d’Urbanisme es crearà un ser- més pròxim.
vei específic per a tramitar totes les queixes
i reclamacions ciutadanes relacionades amb 4.4. Contra la ciutat segregada
el deteriorament i mal estat de l’espai urbà; el
retard, l’arbitrarietat o la tramitació incorrecta
dels expedients, i els tractes de favor o injustícies
detectats pels ciutadans.
4.3. Requalificar l’espai públic
Objectiu prioritari d’una corporació progressista ha
de ser el reequilibri de la ciutat tan segregada com és
València actualment. Les desigualtats i marginacions,
que tants anys de governs conservadors i ideologies
neoliberals han aguditzat, han de superar-se amb
l’atenció als barris més desfavorits en dotacions i
És important entendre l’espai públic com un element
infraestructures, en manteniment, en inversions i
paisatgístic de primer ordre, ja que tant per la nostra prestacions socials i culturals.
cultura com pel nostre clima es tracta del principal
espai de relació i intercanvi social. Per tant, és Cal superar el rígid model centralitzat i unidireccional
necessari tenir-ne cura i fer-ne una gestió adequada.
en la gestió municipal; l’estructuració territorial
de la ciutat en districtes i barris, que els governs
Per açò s’han de potenciar la diversitat d’usos en conservadors han desvirtuat i banalitzat, és
este espai, potenciant-ne sobretot aquells que fonamental per a canalitzar i fomentar la participació
afavorisquen la relació social entre tots els sectors de ciutadana, l’assignació de recursos i l’organització
la població. Cal repensar la ciutat posant en primer dels serveis municipals descentralitzats.
lloc el ciutadà.
Caldrà fer una enquesta sobre 35 anys de funPer açò és de vital importància modificar i millorar cionament de l’estructura de districtes i una revisió
el model de transport i circulació actual, fent major amb la informació, els criteris i els recursos tecnològics
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
153
#ambValentía
actualment assolibles. No necessàriament els districtes
1. Fer una política que incentive la rehabilitació
han de ser homogenis en grandària poblacional o
integral d’edificis històrics, creant un registre de
geogràfica; és més important que responguen a
solars i finques de rehabilitació urgent. Preveure
realitats urbanes i socials; en particular, sembla un
ajudes directes, ràpides i eficients, de caràcter
error dissoldre els poblats entre altres districtes.
econòmic i tècnic.
Tota esta obligació redistributiva, però, no ha de
2. Reforçar la tasca de la policia urbanística de
sostraure l’atenció institucional de la condició
l’Ajuntament, no es poden consentir situacions de
irrenunciable de València com a cap i casal. Hem de
perjuí per a la majoria per motius econòmics d’una
compatibilitzar uns barris equitativament proveïts
minoria o, el que és pitjor, desídia dels propietaris.
d’equipaments i serveis amb les grans dotacions
administratives i culturals de rang estatal i nacional
que requereixen una ubicació singular a escala de
ciutat.
4.5. Créixer sobre la ciutat existent
3. Promoure des de l’Ajuntament, si cal, habitatge
públic per a corregir els “forats” urbanístics, i animar
la iniciativa privada perquè també promoga
vivenda, millorant entorns urbanístics degradats.
4. Crear una Oficina del Lloguer amb la intenció que
El major solar que hi ha a la ciutat és la mateixa ciutat,
siga un punt de trobada del propietari i de l’inquilí,
hem arribat a un punt en què en cadascun dels barris
oferint les oportunes garanties jurídiques i l’ajuda
de la ciutat hi ha àrees degradades, taps urbanístics
necessària.
que en trenta anys no s’han solucionat. Hi ha barris
sencers que amb el seu mercat es deixen perdre en
favor d’obscurs interessos urbanístics, com es el cas
del carrer de Sagunt i el Mercat de Sant Pere Nolasc.
Davant d’aquesta situació Compromís proposa una
política d’accions menudes front a megaprojectes,
de treballar barri a barri, creant amb actuacions
concretes focus de creixement i esperança per al
ciutadà. No podem consentir que l’interés d’uns pocs
estiga per damunt del de la majoria.
Cal recuperar de manera urgent a la nostra ciutat el
paisanatge i el paisatge, no entenem l’un sense l’altre,
5. Modificar l’ordenança de solars perquè no
estiguen tancats i es destinen a ús públic (parcs,
esportius, dotacions, etc.) mentre no estiga prevista
cap construcció, proposant l’exempció de l’IBI com
a compensació.
6. Fixar uns objectius de recuperació d’espai públic
per al vianant i desallotjar el cotxes dels carrers,
creant places d’estacionament i fent complir el
reglament de circulació.
4.6
Planificació sostenible
València ha de créixer sobre el territori que ja ocupa;
perquè sinó ens quedarem com un parc temàtic, amb l’objectiu urbanístic dels pròxims anys ha de ser millorar
carrers de mentida sense veïns darrere de les portes. la ciutat existent. Això suposa, d’una banda, la iniciativa
Per la qual cosa proposem:
154
pública i suport a la iniciativa privada en polítiques de
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
rehabilitació, de requalificació energètica, de reforma
(APV) farem el seguiment de les conseqüències de
interior del teixit urbà consolidat, i d’una altra banda,
l’ampliació de les instal·lacions portuàries sobre
la protecció i valorització dels recursos ambientals l’acumulació i la regressió de les platges de la Malvaque ens envolten, únics i insubstituïbles: l’horta, la rosa i el Saler respectivament.
devesa del Saler i l’Albufera, el Parc del Túria, són el
nostre entorn, el més valuós patrimoni col·lectiu.
Així mateix, la ciutat limita per llevant amb la
Mediterrània,
l’eterna
vocació
de
Compromís ha estat, està i estarà en la lluita
irrenunciable de defensa del Cabanyal i el Canyamelar
fins a la definitiva protecció i revitalització d’este
proximitat tresor de l’entramat urbà i l’arquitectura popular,
insatisfeta dels valencians, però a través d’una
articulació geogràfica, urbanística i social molt
conflictiva, mal plantejada i pitjor gestionada, que
clarament es configura com el front urbanístic
obert, la ciutat pendent de conformar en el futur
immediat. La seqüència secularment heterogènia,
però complementària, dels nostres poblats mariners
constituirà una nou eix funcional i paisatgístic
estructural comparable al jardí del vell llit del Túria,
símbol paradigmàtic de la resistència ciutadana.
Propugnem, així mateix, la revisió del PAI del GrauCocoters amb criteris de sostenibilitat i integració en
l’entorn urbà, i del Pla Especial de la Dàrsena Interior
(Marina Jona Carles I en la denominació oficial),
reclamant la condonació del deute del Consorci amb
la Generalitat i l’Estat que coarta greument les seues
potencialitats.
que ara protagonitza l’articulació dotacional de l’urbs. 4.7 L’entorn natural
Compromís, des d’un govern municipal progressista
Una ciutat més habitable, amable, verda i més justa
i a partir de la inèrcia generada per la lluita també depén de l’articulació d’un entorn que és
reivindicativa de tants anys per part d’associacions, la seua característica diferencial: la conservació
entitats ciutadanes, col·lectius i partits dels barris del sostenible de l’entorn que configuren la devesa del
litoral, afrontarà amb rigor i decisió els ben difícils Saler i l’Albufera, l’horta, el Parc Fluvial del Túria i la
reptes de la reordenació del litoral urbà.
relació amb el front marítim. En tots els casos es tracta
A partir de les properes eleccions generals promourem
una nova sintonia amb l’administració central, a través
de la qual postularem la revisió de la Delimitació
d’Usos i Espais Portuaris (DEUP), i la reformulació
negociada de la coexistència del Port amb el barri
d’entorns que sobrepassen l’àmbit estricte municipal
d’actuació, però no hi ha dubte que del tarannà de
la nova corporació municipal dependrà el seu futur:
la ciutat de València ha de coordinar la connexió i ús
dels seus elements naturals més importants.
de Natzaret en coordinació amb la prolongació del L’horta
Jardí del Túria, amb la dimensió i qualitat de tot el seu
recorregut urbà, i que albire un futur en consonància L’horta ha patit al llarg dels últims 50 anys una procés
la vocació, pròpia del seu origen fluvial, d’acabar a continu de reducció i degradació: a començament
la mar. També amb l’Autoritat Portuària de València de 1960 l’horta tradicional ocupava 20.000 hectàres,
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
155
#ambValentía
hui estem al voltant de les 5.000 hectàrees, alhora ha tota una sèrie de mesures que proposem i incidiran
que té un procés d’envelliment accelerat dels en la bona direcció. Per això, volem:
treballadors agrícoles. La causa fonamental ha sigut
l’alta rendibilitat dels usos terciaris juntament amb la
pèrdua progressiva dels usos agrícoles.
La desaparició de l´horta és el malbaratament d’un
patrimoni únic, un paisatge cultural com hi ha pocs
a Europa i la pèrdua d’un entorn natural que fa de
- Donar-li un valor afegit al producte de l’horta
estimulant-ne la marca de qualitat i proximitat.
- Establir que hi haja, com en altres ciutat europees,
la possibilitat de mercats de carrer de venda
ecològica directa.
pulmó verd, que mitiga els inconvenients de la
- El foment de cooperatives de distribució directa al
conurbació de l’àrea metropolitana, que contribueix al
consumidor o a través de minoristes.
control tèrmic, suavitza riscos d’inundació, absorbeix
contaminació i, per últim, però no menys important,
- Les administracions poden ser grans impulsores
pot tornar a ser una font d’aliments de qualitat i
de la demanda a través dels càterings i cuines de
proximitat per a la seua àrea metropolitana.
centres educatius, sanitaris i socials.
La conservació de l’horta supera l’àmbit municipal; Per tant, el nou Ajuntament, a través d’una regidoria
s’ha d’abordar des de l’àrea metropolitana i amb específica i la revitalització del Consell Agrari, ha
visió de país. Només cal recordar que, a més de les
de tenir un coneixement exhaustiu de la situació
desenes d’ajuntaments afectats, hi intervenen catorze
actual: demografia, patrimoni (actualment hi ha 270
instàncies de decisió política. Per tant, caldrà la elements arquitectònics teòricament protegits però
intervenció decidida d’un nou govern en la Generalitat sense ajudes per a la conservació i rehabilitació),
que duga a terme la millora i desplegament del Pla sistemes hidràulics, abocaments, qualitat de les
d’Acció Territorial de l’Horta de 2011, que no pot aigües, sistema d’adobs...
limitar-se als aspectes paisatgístics: la recuperació
de l’horta anirà lligada a la millora de la rendibilitat
dels usos tradicionals —sense nous llauradors, i molt
menys a la contra dels llauradors propietaris, no hi
haurà horta— que siga compatible amb un nou
enfocament lligat sobretot a l’agricultura ecològica i
altres usos mediambientals i d’oci. Però frenar el procés
no serà fàcil, requereix una mentalitat col·lectiva i uns
- Establir un Pla d’Ocupació. Actualment ja hi
ha iniciatives, com ara els joves agricultors que
han retornat amb una visió que combina usos
tradicionals i agricultura ecològica, i la proliferació
d’horts urbans, però falta una actuació decidida
que possibilite que l’horta siga una font d’ocupació,
tan necessària en moments de crisi.
representants polítics que comprenguen que parar La situació de l’entorn de la devesa del Saler i l’Albufera
i revertir el procés és una situació comparable a la
(llac i ecosistema circumdant) és una mostra més
que tingué la ciutat després de la riuada del 1957. Cal
del poc pes que davant dels successius governs
voluntat, talent, diners i temps per a fer-ho. Ara bé, hi centrals han tingut les necessitats del País Valencià.
156
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
La pervivència de l’ecosistema depén de dos factors de l’ecosistema de què forma part el parc fluvial i no
fonamentals, les aportacions hídriques i la qualitat de cal insistir en els valors ecològics i patrimonials. Pel
l’aigua sotmesa a un fort procés d’eutròfia.
Per això:
- Reclamem que el Pla Hidrològic assigne una
quantitat d’aigua suficient per al Parc Natural de
que fa al nou Ajuntament, proposem:
-
Reparar
les
infraestructures
danyades,
especialment passarel·les o l’accés després del Parc
de Capçalera.
l’Albufera que la mateixa Confederació del Xúquer
- Assignar aigua del riu al llac del Parc de Capçalera
estableix en un mínim de 253 hectòmetres cúbics a
i que aquest deixe d’utilitzar la del Molí del Sol,
l’any, dels quals 121 haurien de vindre directament
que al seu torn haurà d’integrar-se en una posada
del Xúquer (Tous). Ara, en el Pla s’estableix només
en valor de les infraestructures hidràuliques
un cabdal mínim de 167 hectòmetres cúbics a
històriques de la partida de l’horta de Campanar.
l’any, sense establir de quina procedència ni amb
quina qualitat.
- Plantejar als valencians reintroduir en el tram vell
un menut fil d’aigua que recordara el caràcter de
- Treballarem amb els ajuntaments que encara
camí d’aigua del llit vell del riu i progressivament
falten perquè el Parc Natural de l’Albufera de
buidar-lo d’algunes de les instal·lacions que
València siga declarat per la UNESCO Reserva de
l’estrenyen, com ara camps de futbol, que es poden
la Biosfera. Això s’afegiria a las figures actuals de
ubicar en altres localitzacions.
protecció i possibilitaria una imatge de marca
que afavorirà la conservació de la biodiversitat, el
4.8
Grans projectes de ciutat
desenvolupament econòmic i el manteniment dels El Parc Central i la xarxa ferroviària estructural
valors i patrimoni cultural.
representen una actuació urbanística i logística de
- Cal fer un nou Pla d’Ús i Gestió de Recursos.
L’Ajuntament nou exigirà a la Conselleria l’anul·lació
de l’actual procediment d’elaboració del Pla
Rector d’Ús i Gestió de l’Albufera i que comence
les més importants de València en els últims 100 anys
i la seua execució marcarà la fisonomia de la ciutat de
les pròximes dècades.
Des de Compromís volem impulsar-ne l’execució
immediatament, amb la suspensió prèvia de tota immediata per a rescatar-la de l’oblit i la inacció en
classe de llicències, l’elaboració i la tramitació de què l’ha sumida la desídia dels diferents governs
l’adaptació del Pla d’Ordenació dels Recursos centrals dels últims 30 anys, els quals, no obstant
Naturals a la Llei 42/2007, de Patrimoni Natural i de això, no han dubtat a impulsar i assumir els costos
la Biodiversitat.
de solucions semblants en moltes altres ciutats de
Parc Fluvial del Túria
Ja hem esmentat abans el caràcter supramunicipal
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
l’Estat espanyol.
Ha de construir-se una estació ferroviària subterrània,
157
#ambValentía
que substituïsca a l’actual Estació del Nord, juntament Respectem l’esperit de l’afició del València CF —i
amb el túnel passant que dote el servei ferroviari
molts de nosaltres ens hi identifiquem—, però açò
de l’agilitat i eficàcia que fins ara se’ns ha negat als
no significa que deixem de vetlar pels interessos
valencians. Esta estació subterrània ha de construir-
dels veïns dels barris afectats, els quals no han de
se pensant en els 20 milions d’usuaris de l’àrea
ser perjudicats en els serveis dotacionals previstos,
metropolitana de València i en els passatgers del
i pels interessos generals del patrimoni de sòl de
servei de l’AVE.
l’Ajuntament.
Hi ha diverses propostes per a l’execució del túnel
Per açò estarem atents a les compensacions que
passant, i continuen pendents de soterrar les vies
la citada entitat esportiva ha de realitzar com a
actuals que divideixen la ciutat al sud de l’avinguda conseqüència de la construcció del seu nou estadi.
de les Illes Balears; per açò pensem obrir un debat Estes compensacions hauran de ser justes i equitatives
ciutadà per a estudiar les millors aportacions dels envers els ciutadans de València.del turista
experts. En qualsevol cas, entenem que les millors
alternatives han d’evitar la construcció del túnel
passant pel centre històric per a evitar els perills que
açò comportaria als nostres monuments d’estructura
delicada i les greus molèsties que implicaria a tots els
habitants de la ciutat. L’estació haurà de construirse allunyant-la de l’actual Estació del Nord, uns 200
metres cap al sud, de manera que l’eixida fèrria puga
enllaçar amb la gran via de les Germanies (en cas
d’optar per l’alternativa est) o amb la gran via de
Ramón y Cajal (en cas d’optar per l’alternativa oest,
amb arribada a l’aeroport de Manises).
A més, hauran d’establir-se uns criteris per a
urbanitzar els espais guanyats per la desaparició de
la platja de vies, que assegure la dedicació d’una
gran part a serveis dotacionals de la població, fugint
d’una edificabilitat comercial i terciària exorbitada
dissenyada en un escenari de bambolla immobiliària.
En relació amb la Actuació Territorial Estratègica
València Dinamitza, del València Club de Futbol,
des de Compromís farem una auditoria del procés
que s’ha seguit i s’està realitzant en esta actuació
urbanística.
158
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
159
#ambValentía
VALENCIANISME
1. Declaració de principis
DES DEL VALENCIANISME I PER VALÈNCIA
La ciutat de València és la capital del territori històric
al qual dóna nom. No debades la data del 9 d’octubre,
quan recordem l’entrada de Jaume I a la ciutat, és
considerada la data de creació del Regne de València.
València, com a cap i casal del País Valencià, és per tant
síntesi la història, la cultura i la identitat pròpia del
conjunt del país. Una realitat que, dissortadament, i en
el millor dels casos, no ha estat suficientment posada
capitalitats d’un territori extens i plural amb una
destacada presència de ciutats mitjanes.
Esdevindre cap i casal, per tant, no potser confós
amb la innecessària tendència d’acumular seus
administratives des d’una perspectiva centralista
que caldrà revisar, sinó més bé treballar per a que
qualsevol persona puga sentir-se com a casa. Una
casa de totes i tots, valencianes i valencians, que té
l’oportunitat de convertir-se en motor del conjunt del
territori valencià i sinònim de qualitat de vida.
en valor per part dels diferents governs municipals, i
2. Fonamentació i desplegament de la proposta de
ha estat molt especialment ignorada, en els 24 anys
govern
de govern del Partit Popular.
La Ciutat de València ha viscut així durant massa anys
d’esquenes a les comarques valencianes, no només des
d’una perspectiva cultural i/o identitària sinó també
econòmica, ambiental i social. Des de Compromís
per València volem acabar definitivament amb esta
incomunicació i volem que València esdevinga, per
mèrits propis, i des d’una perspectiva contemporània,
cap i casal del conjunt de valencianes i valencians.
Treballarem per a què València assumisca el seu
paper amb una vocació cohesionadora i moderna,
integradora i sense estridències. Conscient del seu
paper protagonista i capçal d’una realitat plural i
complexa que necessita de cooperació i consensos,
així com d’interelació i colideratge amb les altres
160
Per tot això des de Compromís per València proposem:
1. Reconeixement de la Ciutat de València com a
Cap i Casal mitjançant una Carta de Capitalitat que
atenga les necessitats pròpies de la seua condició.
Optimització dels recursos i oportunitats previstes en
la Llei de Grans Ciutats per tal de millorar les fonts de
finançament i el marge d’acció.
Amb més de 800.000 habitants, a més dels que
utilitzen els seus serveis en tant que habitants de
l’àrea metropolitana o visitants ocasionals , València necessita reforçar el seu nivell d’autonomia
respecte d’altres administracions mitjançant una
carta municipal com la tenen altres ciutats com
Madrid o Barcelona en funció de la seua capitalitat.
Un reconeixement que li permetria participar en
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
la recaptació de tributs estatals que suposarien un cultural, gastronòmica, festiva i econòmica de
finançament suficient per garantir les prestacions les comarques valencianes. Per això impulsarem
que València oferix a habitants i viisitants. Trebalarem
la celebració de setmanes monogràfiques, fires,
per aconseguir esta reivindicació històrica que ha mostres, trobades i actes dedicats a cadascuna de les
estat desatesa pels partits centralistes.
2. Impuls de l’Àrea Metropolitana de València i
comarques valencianes, als seus productes, indústria,
paratges i elements patrimonials.
establiment dels mecanismes necessaris per garantir 4. Establiment de convenis amb entitats i plataformes
la seua coordinació efectiva.
La València real és més que una ciutat. L’ àrea
metropolitana és una realitat amagada que necessita
d’acords i cooperació. Són milers de persones que
que integren a les persones nouvingudes per tal
d’afavorir el mutu coneixement i la seua plena
integració des del respecte a la multiculturalitat.
Posarem en marxa un Fòrum de les Cultures de la
es mouen, treballen, viuen, estudien, compren, i ciutat de València, que siga lloc de trobada dels
es divertixen en tota la seua extensió. Promourem representants de les diferents comunitats culturals
acords amb el conjunt dels municipis de l’àrea que conviuen a la capital, i que esdevinga interlocutor
metropolitana per consensuar i coordinar polítiques
per a l’administració amb l’objectiu d’afavorir la
que afavorisquen la mobilitat, la gestió cultural i
integració i la multiculturalitat.
patrimonial, el tractament dels residus i en definitiva
el reconeixement de la “València real”
Estos acords contemplaran la concessió d’una carta de
Impulsarem programes municipals de sensibilització
adreçats a la població en edat escolar al teixit associatiu
i facilitarem la celebració de festes i trobades culturals
veïnatge metropolità a totes les persones de València d’aquelles comunitats de dins de l’estat i de l’àmbit
que treballen a l’àrea metropolitana i a l’inrevés, la internacional que viuen a la nostra ciutat,
qual cosa implicaria avantatges, per exemple, en el
sistema públic de transports o en l’accés a serveis
socials bàsics.
3. Adopció de programes de difusió social de la
riquesa patrimonial, cultural, gastronòmica, festiva i
econòmica de les comarques valencianes.
València és capital del territori històric al que dóna
nom. Treballarem per a que València i el seu país
deixen de donar-se l’esquena per a mirar-se cara
a cara i parlar-se als ulls. Per això impulsarem les
iniciatives necessàries per a que València esdevinga el
millor aparador al món de tota la riquesa patrimonial,
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
Prestarem especial atenció a acostar a estes comunitats cap a la llengua i cultura pròpia dels valencians,
així com al seu extens món festiu.
5. Impulsar l’agermanament i la interrelació amb
altres grans ciutats de la Mediterrània i d’Europa.
Volem que València siga reconeguda com la gran
ciutat mitjana, europea i mediterrània que és. Per això
impulsarem programes d’agermanament i intercanvi
amb altres ciutats de similars característiques dins de
la mediterrània i Europa. Programes on destacarà la
component cultural i patrimonial però que també
161
#ambValentía
prestaran especial atenció a l’àmbit mediambiental i subseus en centres històrics de la ciutat (Ciutat Vella,
econòmic.
6. Suport a un Observatori de la “Marca València”
participat per agents socials, culturals i econòmics de
la ciutat .
Este objectiu no es limitarà només a analitzar la
el Cabanyal, Patraix, Benimaclet, Campanar, Russafa...)
o les pedanies del nord i del sud... Amb això defensem
un model de museu més obert a la ciutadania, que
també esdevinga un centre promotor de la història,
la cultura i la identitat pròpies de la nostra ciutat.
Prestarem especial atenció a difondre el coneixement
percepció i l’impacte de les polítiques turístiques sobre episodis insuficientment difosos entre la
sinó també prestarà especial atenció a la projecció societat valenciana com ara la Guerra de Successió, la
de la nostra indústria, la difusió del nostre patrimoni
Guerra Civil, la dictadura franquista o la transició, des
i cultura i en definitiva de tot allò que puga influir de
d’una perspectiva valenciana.
manera efectiva en la manera en que som percebuts
amb l’objectiu d’aconseguir que la Marca València
estiga lligada a valors positius i siga sinònim de
qualitat.
7. Creació d’una Regidoria d’Horta i Albufera que
coordine polítiques transversals per posar en valor el
caràcter patrimonial, econòmic, social i mediambiental
de l’Horta i del Parc Natural de l’Albufera.
9. Compromís per practicar un valencianisme
modern, integrador i cohesionador allunyat dels
estèrils conflictes identitaris i la crispació generada de
manera interessada des de la transició.
A Compromís per València pensem que els conflictes
identitaris estèrils i interessadament promoguts al
si de la societat valenciana han de formar part del
passat. Per això ens comprometem a impulsar un
L’Horta i l’Albufera són dos elements singulars als valencianisme de construcció i modern, amb vocació
quals València ha de prestar especial atenció i dedicar cohesionadora i respectuós amb la pluralitat. Un
els seus màxims esforços per preservar i potenciar
valencianisme que trobe el seu encaix en la globalitat
les seues potencialitats. Proposem la creació d’una del nostre país i que esdevinga motor de la seua
regidoria dedicada a coordinar estes polítiques que vertebració. Treballarem per la reparació dels sectors
puguen posar en valor el seu valor patrimonial i damnificats per la “Batalla de València” , per la màxima
cultural, el seu potencial econòmic, alimentari i fins i reconciliació de les diferents sensibilitats que foren
tot turístic, i el caràcter únic dels seus paisatges.
instrumentalitzades i per l’apertura cap a noves capes
de la societat.
8. Recuperació de la memòria històrica relativa a
episodis com la Guerra de Successió i el 25 d’Abril o la
capitalitat de la República, mitjançant accions i actes
institucionals i populars.
Apostem per l’ampliació de les dotacions i activitats
del Museu d’Història de València, tot obrint-ne
162
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
PROGRAMA ELECTORAL 2015-2019
163
compromis.net
@compromis